Conversem amb Joan Codina Vila

IMG-20131219-WA0006

Joan Codina Vila

 

“A OCCITÀNIA HAN FET SEVES LA MÚSICA I LA DANSA TRADICIONALS”

En Joan Codina i Vila és un músic, intèrpret i professor de música a l’Escola Municipal de Música de Sant Boi de Llobregat. És membre de diversos grups musicals, com “Mirabèl”, “Trio Sekrets”, “La Veu de Syrinx”, “Semproniana” i col·laborador habitual de la Companyia “Xuriach”.

 

Redacció.- Interpretes amb uns quants grups musicals. Explica’ns una mica quina música podem gaudir amb cadascun d’ells.

Joan Codina i Vila.- A “Semproniana” toquem músiques i ballem danses del món, amb una dedicació a les típiques de la comarca del Vallès. El mateix nom de Semproniana prové del nom que la ciutat de Granollers tenia en època romana. A “Trio Sekrets”, on comparteixo l’escenari amb l’Olga Miracle i en Jordi Membrado disposem d’un repertori més històric i clàssic, emprant l’orgue, el clavicèmbal… com a instruments, tots ells de teclat. A “La Veu de Syrinx”, on també treballo amb l’Olga Miracle fem una música més experimental, de caire més personal, on mesclem la flauta i el cant líric. A “Xuriach”, interpretem música i dansa antiga del segle XVIII i també del Renaixement. I finalment, a “Mirabèl”el repertori és de música i dansa folk bàsicament d’Occitània.

R.- Un repertori molt variat. La teva passió per la música ha estat molt relacionada amb la teva família.

J.C.V.-  La meva mare tenia una tieta que tocava el piano, i sempre va sentir frustració per no poder estudiar música pels impediments de l’època. Anys després, no va voler que els seus fills visquessin una situació semblant, i va voler que almenys la meva germana i jo poguessin intentar-ho i conèixer el món de la música.

R.- Vas marxar a França a estudiar música.

J.C.V.- Quan estudiava Magisteri Musical a la Universitat Autònoma de Barcelona, ens van oferir de poder utilitzar una beca ERASMUS, i vaig marxar a la Universitat de Lió, amb qui la UAB mantenia uns vincles estrets, per a estudiar allà. Un cop acabat el Magisteri Musical, vaig continuar els meus estudis de flauta, i vaig marxar a Orleans durant tres anys per a perfeccionar els meus coneixements.

R.- Com trobes el nivell dels estudis musicals a Catalunya?

J.C.V. El nivell musical és alt, tant abans com ara, però no està prou valorat. Quan vaig començar a estudiar, no hi havia gaires possibilitats d’aprofundir. Va coincidir amb la finalització del pla d’estudis existents, hi havia prou problemes de convalidacions, i una de les poques opcions era l’Escola Superior de Música de Catalunya, que era (i és) una mica elitista, perquè hi ha poques places i molt cares. Per exemple, per a estudiar flauta només hi havia tres places a tot Catalunya.

Avui la situació en general ha millorat, però encara queda molt per fer. Hem millorat en la diversitat dels centres d’estudi i dels estudis musicals, ja no només trobes formació en música clàssica o tradicional. Però estudiar música continua essent car i encara no està prou valorat socialment.

R.- Com trobes la situació de la música i la dansa folk?

J.C.V.- Haurien d’ocupar un espai com a eina de socialització, de cohesió social, comunicació i intercanvi entre les persones. Però la música i la dansa folk es veu massa sovint com a entreteniment, com a animació cultural. Però s’oblida la seva transcendència, que ens crida a les nostres arrels i orígens, a les nostres cultures.

R.- Quines diferències trobes entre la música i la dansa folk entre Catalunya i Occitània?

J.C.V.- A Occitània és més clar aquest caràcter antropològic d’arrels. És una relació més sana perquè els occitans s’han després dels prejudicis i s’han fet seva aquesta música. A més a més, no tenen por del mestissatge cultural. Han evolucionat acceptant noves influències sense perdre els propis orígens.

A Catalunya no gaudim encara d’una connexió tan directa amb les arrels que ens proposen la música i la dansa folk. I encara només li donem habitualment un caràcter lúdic i d’entreteniment.

R.- Tu dones classes a alumnes joves a l’Escola Municipal de Música de Sant Boi de Llobregat. Com creus que pot ajudar la música i la dansa a la formació en general de les persones?

J.C.V.– A qui li agrada estudiar música, pot desenvolupar unes aptituds cognitives i humanes molt útils per a estudiar altres disciplines. La música i la dansa et poden obrir noves dimensions del pensament. Poques activitats et poden ajudar a coordinar espai i temps, els records…

R.- Com vas conèixer Occitània?

J.C.V.- Fou gràcies a la flauta travessera. Mentre estudiava a Orleans, vaig redescobrir la música folk i tradicional en unes noves dimensions. Allà vaig conèixer el grup “Minuit guibolles” en una actuació, i mitjançant ells vaig descobrir altres instruments com la cornamusa o l’acordió diatònic. I em van parlar de les “pifres”, una flauta típica de les terres occitanes. I així vaig conèixer i em vaig començar a interessar per Occitània i la seva cultura.

Durant una Festa Major a Sabadell, vaig trobar-me amb en Rafèu Sichel, músic i lingüista occità, i vam crear amb altres amics el grup Mirabèl, destinat a la recuperació de la música i la dansa tradicionals occitanes.

R.- Quins projectes tens per al futur, Joan?

J.C.V.- Tot depèn d’allò que em porti la vida. Però m’agradaria dedicar-me més a la dansa.

R.- Moltes gràcies Joan. I sobretot perquè amb la teva música i la teva dansa ens apropes més a Occitània, a aquell país amb “aquelhas montanhas tan nautas que són”.

 

Francesc Sangar. CAOC.

 

 

Tags: , , ,



Els comentaris estan tancats.

Torna a l'inici ↑