Conversem amb l’activista Quim Gibert

quim_gibertEn Joaquim Gibert i Font és un psicòleg i activista que ha treballat per a dignificar i normalitzar la llengua catalana a la Franja de Ponent, unes comarques de llengua i cultura catalanes, que administrativament formen part de l’Aragó. Ha publicat múltiples articles a través de diferents mitjans i ha escrit els llibres “Qui estima la llengua la fa servir”, “Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional”, “Llengua i emoció”. Forma part del Casal Jaume I de Fraga, i del Moviment Franjolí per la Llengua.

Redacció.- La primera pregunta és evident. Segons les estadístiques, a la Franja el percentatge de parlants és molt elevat, fins i tot superior a la majoria de territoris de llengua catalana. És el català la llengua vehicular col·loquial més habitual a la Franja?

J.G.- Em sap greu haver d’aclarir que les estadístiques no s’ajusten a la realitat. El nombre de parlants era molt elevat segurament fa unes dècades. Ara de cap de les maneres. I, per tant, la llengua d’ambient és el castellà en molts àmbits, especialment en aquells més poblats. Per tant, el castellà fa de “lingua franca”. I ara, fins i tot ,hi ha fills de catalanoparlants, que a casa parlen en català amb la família, però portes enfora, amb els companys, amb la colla d’amics, es comuniquen en castellà a ran, sobretot, de les dinàmiques socials i escolars. Clar i català, som testimonis d’un trencament generacional en la transmissió de la llengua. És a dir, en democràcia (espanyola) s’està produint un lingüicidi a la Franja de Ponent. Així és l’Europa del segle XXI.

R.- Una eina fonamental per a la dignificació de la llengua és l’escola. Quina és la situació de la llengua al sistema educatiu? És una assignatura obligatòria, optativa? És llengua vehicular o només manté una presència testimonial?

J.G.- És una llengua optativa en la majoria de les escoles de la Franja. L’anglès, que no és autòcton, és llengua obligatòria si fem una comparació. En alguns centres escolars públics també imparteixen alguna assignatura en català, sempre i quan mai superi el 20% de la quota lingüística. En els patis cada dia és més difícil escoltar el català mentre juga la canalla.

R.- La Franja de Ponent es beneficia de l’arribada de mitjans de comunicació (televisió, ràdio…) provinents de Catalunya. Existeixen mitjans de comunicació propis en llengua catalana a la Franja?

J.G.-Només hi ha el mensual Temps de Franja, que disposa de suplements literaris i escolars. Arriba només per subscripció. No és a la venda en els quioscs. I el trimensual Crònica, dedicat a temàtiques d’història local. La llengua principal de Digital Fraga TV és el castellà, tot i que el català també hi és present. També emet bàsicament en castellà Ràdio Fraga, sense tancar la porta al català, que de vegades hi té cabuda. TV3 és una televisió seguida a ran de la seva qualitat.

R.- Apliquen els Ajuntaments i els Consells Comarcals de la Franja alguna normalització lingüística administrativa i burocràtica? Depèn del color polític de l’Ajuntament o del Consell?

J.G.- No hi ha cap mena de normalització lingüística. A tot estirar, indicacions en la retolació local per a usuaris de vehicles i alguna placa de carrer. Sempre el català sol figurar en segon lloc.

R.- La Franja de Ponent posseeix una situació geogràfica, on hi ha una clara distància entre per exemple, la Ribagorça al nord i el Matarranya al sud. Estan prou ben coordinades les diferents comarques en la defensa de la llengua i la cultura pròpies o hi ha molta feina per fer al respecte?

J.G.- Per raons geogràfiques la comunicació sud – nord és pràcticament inexistent, tret d’alguna excepció. Tampoc hi ha carreteres ràpides per anar dels Ports a la vall de Benasc, posem per cas.

R.- Fa uns anys, la Diputació General d’Aragó aprovà una divisió comarcal del territori aragonès. Respectava aquesta divisió les fronteres lingüístiques i culturals?

J.G.- No va respectar les fronteres lingüístiques. I va prioritzar potenciar les ciutats castellanoparlants (ex: Binèfar en lloc de Tamarit; Graus en lloc Benavarri…) a l’hora de fer les comarques.

R.- El govern aragonès del Partido Popular mantingué una posició d’hostilitat amb la llengua, derogant la “Llei de Llengües” que havia aprovat el govern anterior, i inventant-se una suposada llengua pròpia anomenada LAPAO. La “Llei de Llengües” tingué alguna repercussió positiva? Es traduí en alguna mena de normalització lingüística?

J.G.- En el dia a dia, la “Llei de llengües” ha estat poc resolutiva. No hi ha una voluntat explícita per dignificar el català en tant que llengua territorial ni part de les autoritats locals ni comarcals ni autonòmiques.

R.- Què en penseu quan veieu projectes com el LAPAO? Què opinava la població de la Franja respecte d’aquesta llengua inventada pel govern popular aragonès?

J.G.- El drama és que molts veïns de la Franja ignoren que parlen català. Una part pensen que el català és la llengua que parlen a TV3. I que ells parlen una mena de parlar sense cap futur. Bona part de la població ni es va pronunciar al respecte. La llengua important per a molts és el castellà, encara que a casa hagin estat criats en català.

Redacció.- Quina és la postura de l’actual govern aragonès?

J.G.- El govern aragonès fa la política del qui dia passa, any empeny. Aconseguir l’extermini gradual del català, deixar-lo ben morir. Potenciar entre els catalanoparlants una baixa autoestima. En democràcia fa lleig anorrear una llengua.

R.- Manteniu alguna relació amb associacions o col·lectius en defensa de la “fabla” aragonesa, parlada a l’Alt Aragó, i que també manté unes problemàtiques, segurament més fortes que el català a la Franja?

J.G.- L’aragonès és una llengua pràcticament extingida. Diuen que ja hi ha més estudiosos de la llengua que parlants.

R.- Com a activista, quines accions heu pres per a potenciar la llengua catalana en aquelles comarques?

J.G.- M’he fet un tip de publicar articles. Amb l’ Institut d’Estudis del Baix Cinca, primer, i amb el Casal Jaume I de Fraga. Més tard, hem organitzat jornades i actes diversos.

R.- Quines són les activitats fonamentals del Moviment Franjolí per la Llengua? O l’Associació Clarió?

J.G.- Amb el Moviment Franjolí i el Casal Jaume I, a ran d’una proposta, de la Plataforma per la Llengua, vam impulsar i distribuir agendes escolars per a alumnes de primària i de secundària.

R.- Al vostre llibre “Qui estima la llengua la fa servir” reflexioneu sobre l’estat de la llengua catalana, mitjançant vivències pròpies. Una forma original i amena de divulgació. Quina experiència de les narrades us agradà o us colpí més?

J.G.- Una vegada que l’Escola La Bressola de Nils, el Rosselló, va visitar un jaciment romà a Fraga, conegut com a “Vil·la Fortunatus”. El guia, un pagès jubilat catalanoparlant, que era el propietari del lloc, no podia entendre que els alumnes de la Catalunya del Nord no sabessin castellà, llengua amb la qual se’ls va dirigir d’entrada. Aleshores el mestre nord-català, que sí coneixia el castellà, havia de fer de traductor del castellà al català als alumnes. Passats uns minuts, l’esmentat guia se’n va adonar que no tenia sentit el que estava fent.

R- A “Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional”, en col·laboració amb Àngel Velasco, recollíeu les ponències de les jornades sobre transgressió cívica celebrades a Fraga els anys 2008 i 2009. Quines conclusions traguéreu d’aquelles jornades?

J.G.- Que la transgressió cívica és un acte responsable quan som davant d’una injustícia. I que en cas de no actuar, esdevenim còmplices d’aquell abús, discriminació, menyspreu.

R.- A “Llengua i emoció”, també en col·laboració amb l’Àngel Velasco contàveu amb la participació de set personalitats molt diverses (entre ells vós mateix) que donaven la seva visió sobre la situació de la llengua. Quina valoració en feu d’aquestes visions?

J.G.- Que el català, contra tot pronòstic, és una llengua atractiva i amb magnetisme per integrar. Mantenir aquesta marca és fonamental. Atès que, altrament, serem desintegrats.

R.- S’han trobat hostilitat en alguna ocasió contra les seves activitats? Per part d’algun sector de la població? Per part d’alguns poders polítics?

J.G.- Hi ha una part de la població que és obertament hostil. No et volen atendre en algun comerç. T’exigeixen que els parlis en castellà. Sovint són funcionaris arribats de fora. Ho expressen amb comentaris i burles. Exterioritzar sense complexos allò català.

R.- Com veu el futur de la llengua en aquelles comarques?

J.G.- El procés de substitució lingüística del castellà en detriment del català no s’atura. És trist, patètic. Aquí el català és un patrimoni molt vulnerable, deixat de la mà de Déu.

R.- Quina relació manteniu amb Occitània? Com vau conèixer la seva cultura?

J.G.- Vaig conèixer Occitània quan tenia 19 anys gràcies a una celebració de Sant Joan que es va fer a prop de Muret, promoguda pel CAOC. Anys enrere acudia a l’Escòla Occitana d’Estiu de la Vilanòva d’Òlt.

R.- Malgrat tots els problemes, gràcies a l’ajut d’activistes com en Quim Gibert, la lluita per la defensa de la llengua continua viva.

 

Francesc Sangar. CAOC.

 

 

Tags: , , , ,



Comments are closed.

Back to Top ↑