Siam de dòu ! L'occitan, Occitània, vènon de pèrdre lo dimècres 5 de mai, un de seis actors e promotor màger. Robèrt Martí nos a quitat !
Se n'es anat au firmament retrobar tant d'autrei de nòstreis egrègis primadiers. Breçat a l'occitan tre son enfança, son engatjament per lo país, sa lenga e sa cultura a jamai calat ! Òme dei multiplas facetas (ensenhaire occitan, romancièr, umorista (Padena) ...) bailejèt detz ans de temps (1986 a 1997) l'Institut d'Estudis Occitans coma president ! Es sota sa govèrna que s'es concebut, concretizat e desvolopat IEO-IDECO, l'Ostau d'edicion e de difusion de l'IEO, establit a Puèglaurenç que n'assumiguèt la direccion fins a 2009... Escrivan reconoissut, autor de mai d'un roman en occitan, l'Ombra doça de la nuèch, lo balestrièr de Miramont... obrèt tanben, puei, per establir la memòria de l'escrivan màger Joan Bodon, trabalhant a la creacion de l'Ostal Joan Bodona Crespin (ne'n siguèt tanben lo President). Un òme de tria qu'oblidarem pas !
Adieu l'Amic !- Una pensada fòrta per sa familha dins aqueste moment de grand pena e tristum.- Leis obséquias civilas son a Rodés, lo diluns 10 de mai a 15h30, au Crematòri, seguidas de l'enterrament au cementèri de Sant Just de Viaur (12).
Per li rendre omenatge, l'IEO se prepausa de recampar messatges de sosten, testimònis, e istorietas memòrias de l'accion dau Robèrt dins son engatjament coma militant ò president de l'Institut d'Estudis Occitans... Memòrias que serián puei presentadas sus lo site.
[post_title] => Comunicat de l'IEO : despartida de Robèrt Martí
[post_excerpt] => Per li rendre omenatge, l'IEO se prepausa de recampar messatges de sosten, testimònis, e memòrias de l'accion dau Robèrt dins son engatjament coma militant ò president de l'Institut d'Estudis Occitans.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => comunicat-de-lieo-despartida-de-robert-marti
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-05-06 16:02:57
[post_modified_gmt] => 2021-05-06 14:02:57
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15494
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[1] => WP_Post Object
(
[ID] => 15489
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-05-05 18:41:12
[post_date_gmt] => 2021-05-05 16:41:12
[post_content] =>
La darrièra classa del cors d’occitan aguèrem la visita del reconegut escrivan rosselhonés Joan-Daniel Bezsonoff. Personalament aviái l’estrambord per aquela visita perque es un escrivan que coneissiái e pensi qu’a una òbra interessanta, que val la pena de legir. Abans de la session cerquèri dins son libre Una educacion francesa lo capítol “Les llengües de França” per çò que me semblava remembrar que i parlava de las primièras vegadas qu’ausiguèt l’occitan. En relegir lo capítol trobèri susprenent de veire que començava amb aquesta citacion de Robert Lafont: «L’occitan que conoissem se «salvarà» pas. Los atlasses linguistics, acabats just a temps, son los memorials ont poirem anar remirar son còs present». A la fin del capítol, Bezsonoff confessa que de totas la lengas de França, la sòrre occitana es la qu’el estima mai, e raconta que li agrada anar a Fabresan, a l’ostal d’uns amics amb qui parla en una mescladissa de francés, occitan e catalan. Lo paragraf finís amb un pessimisme que justifica la tria de la citacion de Lafont: “Els meus amics viuen com al començament dels anys 1960. A casa seua, el temps no ha passat. La vida és dolça, ensopida i trista, acolorida per les darreres llums d’una llengua que es mor”.
Quand pauc abans de la session legiguèri aquò, pensèri que caliá pausar qualques questions a en Bezsonoff. Perqué una persona que pensa qu’una lenga es a morir dedica son temps a far un diccionari? Per donar testimòni per les generacions futuras? Escriguèt son diccionari occità provençal català coma se foguèsse un epitafi de la lenga? Las questions qu’aviá rèstan en suspension... perque aguèri pas l’escasença de las far. Mas vegèri lèu que valiá pas lo còp, de las far, èra plan melhor de l’escotar.
L’escrivan es un bon parlador, fòrça galejaire, e quand comencèt a parlar totes demorèrem en un silenci sonque interromput pels rires que nos causava. Foguèt tras que plan interessanta la siá charradissa plena de mantuna reflexions sus tèmas coma la lenga catalana, l’occitana, las relacions dels catalans del sud amb los del nòrd, la dificultat per los escrivans occitans e nòrd-catalans d’aver lectors, la critica literària, la literatura catalana e l’occitana, lo refús que fòrça joves nòrd-catalans an al jorn de uèi envèrs lo catalan... Entre tot aqueste discors plen de reflexions prenguèri nòta de tres que just al moment de las ausir pensèri que caliá las aver, que pagava la pena de ne far registre. Per ieu, son las pèrlas de la conversacion. La primièra es referenta a l’importància de l’occitan per al catalan: «L’occitan es lo granièr del catalan, lo trast, l’archiu». La segonda se referís a la diferéncia entre lo catalan e l’occitan a nivèl normatiu, a l’importància de l’IEC: «Lo catalan es un patés de luxe». La tresena es una reflexion que me faguèt desirar que lo nòstre convidat aguèsse qualques poders ocults e poguèsse convertir sas paraulas en realitat: “En un mond ideal lo catalan e l’occitan formarián una «koiné» conjunta que los aprochariá entre eles e a sas formas classicas, a son passat gloriós”.
Esther Lucea Teruel. Estudianta del cors d'occitan Avançat (B2). CAOC
[post_title] => Visita del reconegut escrivan rosselhonés Joan-Daniel Bezsonoff
[post_excerpt] => “En un mond ideal lo catalan e l’occitan formarián una «koiné» conjunta que los aprochariá entre eles e a sas formas classicas, a son passat gloriós”.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => visita-del-reconegut-escrivan-rosselhones-joan-daniel-bezsonoff
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-05-05 18:42:28
[post_modified_gmt] => 2021-05-05 16:42:28
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15489
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[2] => WP_Post Object
(
[ID] => 15472
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-05-03 11:37:11
[post_date_gmt] => 2021-05-03 09:37:11
[post_content] =>
La darrièra classa del cors d’occitan aguèrem la visita de l’occitanista Terric Lausa. Foguèt lo primièr còp que dins la classa virtuala aguèrem qualqu’un diferent de los estudiants e lo professor, mas malgrat que las condicions comunicativas d’una session a distància son completament diferentas de las de las sessions presencialas, l’experiéncia foguèt plan instructiva e interessanta.
Durant lo cors aviam legit dos articles de Terric Lausa e durant la session poguèrem constatar que en persona a la mateissa fe en los catalans que la que transmet en lo legissent. El es tafurat per la situacion de l’occitan e a pauca fe en que la situacion actuala se posca capvirar, que l’occitan arrèste la pèrda constanta de parlants, e es mercés a lo catalan que manten esperanças. Per el, véser la situacion actuala del catalan, li causa meitat enveja meitat admiracion. Aquò, vist dempuèi Catalonha, es estonant pr’amor que qualque persona un pauc sensibla amb las questions relativas a la lenga es conscient que lo catalan es a recuolar e que la situacion qu’actualament a la lenga es pièger que fa qualques annadas. Mas es vertat que per a los fraires occitans la situacion de la lenga catalana es envejable pr’amor qu’avèm d’ensenhament e qu’avèm de leis que protegissen l’usatge del catalan.
Personalament, quand Terric Lausa èra a nos racontar los problèmas per trapar de gents per parlar occitan o que lo gròs problèma qu’a l’occitan es que la màger part de los parlants mòron per çò que son d’una generacion d’edat avançada, aguèri una sensacion estranha. Ieu ausiguèri los sieus mòts coma si foguèsse un augur vengut del futur per nos racontar çò qu’arribarà al catalan d’aquí paucs ans. Soi plan d’acòrdi amb el que lo catalan a un futur melhor anant de la man amb l’occitan, e que la lucha per la lenga a pas futur sense la lucha nacionala, tant pel cas occitan coma pel catalan, mas ai pas la fe qu’el aviá en que lo catalan es a capitar. Ara i a tròp personas en Catalonha que pensan que les cal pas apréner catalan e que jamai lo parlan. Lo procès de substitucion lingüistica contunha.
Aquò me fa remembrar lo sol còp que foguèri en pana amb la veitura. Mai qu’una pana, aguèri la crebason d’un pneumatic quand èra en Euskadi. Aquò arribèt qu’èra nuèch, dempuèi de sopar, dins una pichona via a paucs quilomètres de l’ostalariá rurala ont èrem lotjats. Aviam pas encara capitat de pausar los triangles per senhalar la veitura que ja aviam l’Ertzaintza ailà. Dempuèi d’agachar la documentacion atendèron l’arribada de la grua e parlèron amb nosautres. Un d’eles me racontèt qu’aviá una neboda que gaireben èra catalana, qu’el aviá una sòrre que viviá en Catalonha e que la neboda avia nascut aicí. Quand o escotèri li diguèri que sabiái pas cossí marchava tot aquò en Euskadi, mas qu’en Catalonha la neboda èra pas gaireben catalana, qu’ela èra catalana de vertat. Se ela o voliá, segur. El me diguèt qu’el èra pas basc, qu’èra andalós e aital èra sa neboda. L’endeman parlèri amb la proprietària de l’ostalariá per saber ont podiái anar far reparar la veitura. Ela me diguèt que al vilatge i aviá dos mecanicians e que nos caliá anar al qu’ela nos recomandava, e pas a l’autre. Preguèt lo telefonèt a parlèt amb lo mecanician en euskara. Dempuèi, coma tota explicacion diguèt: «Cal pas donar negòci als autres». Lo mecanician adobèt la crebason e coma qu’èra un òme plan parlador li racontèrem çò qu’aviá dich l’Ertzaintza sus sa neboda. La siá responsa foguèt plan explicativa: «Agachatz, i a personas que vivon aquí al vilatge dempuèi fa trenta annadas e que sabon pas pro euskara coma per te dire «agur». Mas i a unes senegaleses que fa mens de doas annadas que son arribats e pòdon te parlar un euskara plan bon. Es aquela, la diferéncia. La neboda de l’Ertzaintza poirà èsser catalana o poirà èsser tota sa vida una andalosa emigrada, mas serà a ela de causir». Doncas aquí avèm la question principala per a Euskadi, Catalonha o Occitània. Avèm una lucha per a la substitucion lingüistica. Lo projècte francés e l'espanhòl es d’aver una sola lenga dins lo sieu territòri. Los collaboradors necessaris son totas las personas que vòlon pas apréner cap d'autra lenga que la «nacionala». E l’Estat sempre los ajudarà. Aqueste es lo resumit dels problèmas d’occitans, de catalans, e de totas las lengas sense Estat.
Esther Lucea Teruel. Estudianta del cors d'occitan Avançat (B2). CAOC
[post_title] => Visita de l’occitanista Terric Lausa al cors d'occitan B2
[post_excerpt] => Durant lo cors aviam legit dos articles de Terric Lausa e durant la session poguèrem constatar que en persona a la mateissa fe en los catalans que la que transmet en lo legissent.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => visita-de-loccitanista-terric-lausa-al-cors-doccitan-b2
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-05-03 11:40:50
[post_modified_gmt] => 2021-05-03 09:40:50
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15472
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[3] => WP_Post Object
(
[ID] => 15463
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-04-29 13:15:38
[post_date_gmt] => 2021-04-29 11:15:38
[post_content] =>
Durant tota la setmana de Sant Jordi i a través de les xarxes socials de l’entitat us vam oferir breus vídeos de recomanacions de llibres que vam editar per la campanya “Per Sant Jòrdi fai virar l’occitan!”.
Si us en vàreu perdre algun o els voleu tornar a visionar, podeu trobar el recull de les 10 “Bibli-Òc: Per Sant Jòrdi fai virar l’occitan. Recomanda-nos lo tieu libre” al nostre canal Youtube. Recomanacions d’autors i editors sobre llibres en llengua occitana o de temàtica occitana.
El CAOC lluita per promocionar i difondre la coneixença i l’interès del patrimoni literari occità entre la nostra ciutadania com un valor de la nostra identitat cultural.
Moltes gràcies a totes les persones que heu participat en les activitats que hem fet durant aquesta setmana! Plan mercés a totes!
Us esperem al canal de Youtube del CAOC ! I recordeu que si voleu rebre avisos dels nous vídeos que publiquem, només us hi heu de subscriure.
[post_title] => Recull “Bibli-Òc: Per Sant Jòrdi fai virar l’occitan. Recomanda-nos lo tieu libre”
[post_excerpt] => Breus vídeos de recomanacions de llibres per Sant Jordi que ara podeu tornar a recuperar.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => recull-capsul-oc-per-sant-jordi-fai-virar-loccitan-recomanda-nos-lo-tieu-libre
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-04-29 13:28:51
[post_modified_gmt] => 2021-04-29 11:28:51
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15463
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[4] => WP_Post Object
(
[ID] => 15449
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-04-24 08:00:00
[post_date_gmt] => 2021-04-24 06:00:00
[post_content] =>
Sèm arribats a la fin del II Concors de racontes brèus en occitan ENRIC GARRIGA TRULLOLS.
Per aquesta segonda edicion del Concors, son estats vint e quatre los racontes mandats – dins totes los parlars. Donc, lo nombre de participants s’es doblat, alara que la qualitat d’un bon pro d’aqueles tèxtes –per çò qu’es la lenga, lo canebàs e l’art de contar– es una evidéncia de las bèlas.
E uèi avèm ja los premiats. E ne profitam per felicitar coralament los guerdonats, alara que vos remerciam a totes per la vòstra participacion, en tot vos anonciar que será un plaser pel CAOC de mandar una tresena edicion d’aqueste Concors per l’an que ven.
Podètz consultar aquí l’acte de la Juradaamb los noms dels premiats.
Lo prèmi serà autrejat dins un acte public lo 21 de mai de 2021. S’èra lo cas que, pr’amor de la pandemia, se podiá pas convocar aquel acte, l’acte se tendriá en linha . Los guerdonats e finalistas seràn avertits per corrièr electronic.
[post_title] => Avèm ja los premiats del “II Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols”
[post_excerpt] => E uèi avèm ja los premiats. E ne profitam per felicitar coralament los guerdonats, alara que vos remerciam a totes per la vòstra participacion, en tot vos anonciar que será un plaser pel CAOC de mandar una tresena edicion d’aqueste Concors per l’an que ven.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => avem-ja-los-premiats-del-ii-concors-de-racontes-breus-en-occitan-enric-garriga-trullols
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-04-24 09:13:45
[post_modified_gmt] => 2021-04-24 07:13:45
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15449
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[5] => WP_Post Object
(
[ID] => 15391
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-04-21 15:24:36
[post_date_gmt] => 2021-04-21 13:24:36
[post_content] =>
Si esteu interessats en algun exemplar us preguem posar-vos en contacte amb nosaltres : caoc@caoc.cat / 93 284 36 34.
Ha estat un dels caps de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO), a més d'un dels modernitzadors de la Gramatica Occitana de Loís Alibèrt alhora que conegut esperantista. També és membre del Consell Lingüístic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana.
Es estat un dels caps de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO), en mai d'un dels modernitzadors de la Gramatica Occitana de Loís Alibèrt a l'encòp que conegut esperantista. Es tanben membre del Conselh Lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana.
La Gramatica de l'occitan estandard se situa dins la continuïtat d'aquell treball fundador de reflexió sobre la llengua occitana. Pel seu caràcter sintètic i l'atenció portada a la seva presentació, per la claror de les seves formulacions, per la precisió dels seus exemples, convindrà perfectament tant a les persones qui aborden l'estudi de la llengua com a les més confirmades, tant als adults com als més joves.
La Gramatica de l'occitan estandard se situa dins la continuitat d'aquel trabalh fondador de reflexion sus la lenga occitana. Per son caractèr sintetic e l'atencion portada a sa presentacion, a la claror de sas formulacions, a la precision de sos exemples, convendrà perfèctament a las personas abordant l'estudi de la lenga coma a las mai confirmats, als adults coma als mai jovents.
📚 La Legenda de Sleepy Hollow - Lo cavalièr sens cap. Washington Irving. 2021. IEO Edicions. 12€
Traducció occitana de l’anglès de Pèire Beziat. Colleccion Flor Envèrsa, IEO edicions.
A la vall adormida de Sleepy Hollow, el temps sembla com aturat, però la traça del cavaller sense cap, que trepitja la vall des de la guerra d'independència, vigila.
Dins la val endormida de Sleepy Hollow, lo temps sembla coma arrestat, mas lo trèu del cavalièr sens cap, que trèva la val dempuèi la guèrra d'independéncia, fa lo gach.
Els cosins del Català ens presenta, d’una manera molt clara i sintètica, la realitat d'unes llengües molt pròximes a la nostra, però que fins ara ens havien estat massa desconegudes. Ens parla de l'occità (del general i de l'aranès) i també del aragonès benasquès del Pirineu ribagorçà, ben pròxim. Ens permet, a més, de conèixer una de les llengües de l'àrea de Suïssa, Savoia, Aosta... com és l'arpità i ens acosta al coneixement del piemontès i del furlà, llengües arrecerades al peu dels Alps.
Los cosins del Catalan nos presenta, d'una manièra fòrça clara e sintetica, la realitat d'unas lengas fòrça sarradas a la nòstra, mas que nos èran estadas fins ara tròp desconegudas. Nos parla de l'occitan (del general e de l'aranés) e tanben de l'aragonés benasqués del Pirenèu ribagorçan, plan prèp. Nos permet, de mai, de conéisser una de las lengas de l'airal de Soïssa, Savòia, Aosta... cossí es l'arpitan e nos sarra a la coneissença del piemontés e del furlan, lengas arreceradas al pè dels Alps.
Llibre bilingüe que recull poemes de 36 poetesses i cantaires occitanes contemporànies, de totes les regions d'Occitània: Auvernha, Gasconha, Lengadòc, Lemosin, Provença, Valadas Occitanas.
Qu'ei un libe bilingüe qui presenta poèmas de 36 poetessas e cançonairas d'òc, contemporanèas, de tots los parçans occitans: Auvernha, Gasconha, Lengadòc, Lemosin, Provença, Valadas Occitanas.
Carles Puigdemont: "La crisi catalana és una crisi europea i no només espanyola. Posa la Unió Europea a prova i l'obliga a demostrar si està disposada a situar els interessos dels ciutadans per damunt dels d'alguns estats membres".
Carles Puigdemont: "La crisi catalana es una crisi europèa e non solament espanhòla. Met l'Union Europèa a pròva e l'obliga a demostrar s'es dispausada a situar los interèsses dels ciutadans per dessús dels de qualques estats membres".
📚 Parladissas animalas. Gèli Combas. 2021. Lo Grelh Roergàs. 15€
Dins Parladissas animalas, Gèli Combas continua el camí obert pel seu oncle Loís Combas (aliàs Cantalausa, 1925-2006). Són trenta-sis bèsties qui ens descriuen com són, com neixen, on viuen, què mengen, llurs costums, llur vida sencera... que compartim de debò amb elles, dins l'aigua, a l'aire, sobre terra i, fins i tot, sota terra.
Dins Parladissas animalas, Gèli Combas contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Loís Combas (aliàs Cantalausa, 1925-2006). Son trenta sièis bèstias que nos descrivon cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, lors costumas, lor vida entièira... que partejam vertadièirament amb elas, dins l'aiga, dins l'aire, sus tèrra e quitament jos tèrra.
Un mètode clàssic per aprendre l'occità tal com és parlat als Alps del Sud, Ardecha, Droma i tres valls piemonteses, amb lliçons, pronunciació, vocabulari, gramàtica i sintaxi. Es proposen també exercicis per comprovar l'aquisicion dels aprenentatges.
Un metòde classic per aprene l'occitan tal qu'es parlat dins los Alps del Sud, Ardecha, Droma e tres valadas piemontesas, amb leiçons, prononciacion, vocabulari, gramatica e sintaxi. D'exercicis son tanben perpausats per verificar l'aquisision dels aprendissatges.
A poc a poc, la televisió començava a cavar el seu forat, un forat que, amb el temps i la multiplicació de les pantalles, esdevindria aquest Padirac on ens veiem gairebé tots encafornats com dins la cova de Plató. Panem et circenses, que deien els antics.
Pauc a cha pauc, la television començava de cavar son trauc, un trauc qu'amb lo temps e la multiplicacion dels ecrans vendriá aqueste Padirac ont nos vesèm gaireben totes encafornats coma dins la cauna de Platon. Panem et circenses, que disián los ancians.
📚 Ceseta.Emili Povilhon. 2020. Lo Grelh Roergàs. 12,00€
Per primera vegada, com molt nois i noies ho van fer abans d'ella, Ceseta, una pastora de setze anys, deixarà la seva família i la seva cara muntanya del Segalar, a Roergue, per anar-se a llogar dins una granja del Causse. Quan arriba a casa dels seus nous mestres fa amistat amb en Jòrdi, el llaurador. De pressa, l'amistat esdevé amor. En Jòrdi trontolla: escoltarà els sentiments que experimenta per Ceseta, sempre present dins el seu esperit o cedirà al seu somni ambiciós de ser un dia el pagès de la rica i gran granja, casant-se amb Rosil, l'hereva?
Pel primièr còp, coma fòrça dròlles e dròllas o an fach abans ela, Ceseta, pastorèla de setze ans, va daissar sa familha e sa cara montanha del Segalar, dins Roergue, per s'anar logar dins una bòria del Causse. Quand arriba en cò dels seus mèstres novèls, s'amistança amb Jòrdi, lo boièr. Lèu, l'amistat ven amor. Jòrdi trantalha: escotarà los sentiments qu'espròva per Ceseta, de longa preséncia dins son esperit o cedirà a son pantais ambiciós d'èsser un jorn lo pagés de la rica e granda bòria, en se maridant amb Rosil, l'eretièira?
L'edició de cinc peces de teatre de Max Roqueta permetrà als enamorats de la literatura occitana de llegir una part essencial de la seva obra. De la pastoral humanista (La pastorala dels volurs) als jocs de l'amor i de la vida dins la República de Venècia (La podra d'embòrnia), dels cants de reis i de trobadors dins un oratorio que espera encara el creador de la seva música (Canta-Loba) a una fantasia poètica i màgica, batalla entre poder i amor (La ròsa bengalina), fins a una reflexió sobre els camins de l'existència (La gruma e la Sau), descobrim tota la diversitat del seu teatre.
L'edicion de cinc pèças de teatre de Max Roqueta permetrà als amadors de la literatura occitana de legir una part essenciala de son òbra. De la pastorala umanista (La pastorala dels volurs) als jòcs de l'amor e de la vida dins la Republica de Venècia (La podra d'embòrnia), dels cants de reis e de trobadors dins un oratorio qu'espèra encara lo creador de sa musica (Canta-Loba) a una fantasiá poetica e magica, batèsta entre poder e amor (La ròsa bengalina), fins a una reflexion suls camins de l'existéncia (La gruma e la sau), descobrissèm tota la diversitat de son teatre.
🌹📚 Molt Bon Sant Jordi! Bona Sant Jòrdi!
Antonio Molexón Domínguez
[post_title] => Novetats editorials i d’altres recomanacions per aquest Sant Jordi
[post_excerpt] => Per aquest Sant Jordi us proposem alguns llibres que podeu adquirir o bé encarregar al CAOC. Amb la vostra adquisició ajudareu a donar visibilitat a la llengua occitana alhora que ajudareu a les editorials occitanes i a la nostra entitat.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => novetats-editorials-i-daltres-recomanacions-per-aquest-sant-jordi
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-04-22 14:02:32
[post_modified_gmt] => 2021-04-22 12:02:32
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15391
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[6] => WP_Post Object
(
[ID] => 15379
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-04-21 08:00:00
[post_date_gmt] => 2021-04-21 06:00:00
[post_content] =>
L’Alexandra Capdevila i Muntadas és doctora en Història per la Universitat de Barcelona, Graduada Superior en Arxivística i Gestió documental per la Universitat Autònoma de Barcelona, Experta Universitària en Genealogia i Arxius per la Universitat de Còrdova i professora a la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. És autora d’un interessant llibre titulat Quan la terra promesa era al sud. La immigració francesa al Maresme durant els segles XVI i XVII que va ser guardonat amb el Premi Iluro de monografia històrica l’any 2013 i d’altres estudis sobre els efectes d’aquesta immigració que va canviar la fesomia del país.
Redacció.- La immigració occitana a Catalunya encara és un tema molt desconegut. Per què?
A.C.- Efectivament, és un tema força desconegut pel gran públic. Segurament, la causa d’aquesta desconeixença s’explica perquè a l’època moderna tenen lloc alguns esdeveniments polítics de gran transcendència històrica, com la Revolta dels Segadors de 1640 i la Guerra de Successió (1701-1714), que han afavorit que aquest episodi de caire més demogràfic i sociològic hagi quedat relegat en un segon terme. No obstant això, cal dir que a Catalunya disposem d’estudis de caire local que d’alguna manera s’han atansat a aquest tema. Ara bé, en aquests casos el seu problema rau en la seva poca visibilitat i accessibilitat, tot i que gràcies a les noves tecnologies i a l’ús d’internet aquestes dificultats s’han pogut anar superant.
Redacció.- Per què es produí aquesta immigració?
Alexandra Capdevila i Muntadas
A.C.- Com acostuma a succeir en la Història hi ha una multiplicitat de causes que expliquen aquest moviment demogràfic. Per una banda, tenim uns factors d’expulsió que ajuden a entendre per què molts d’aquests occitans van marxar dels seus llocs d’origen, com són els efectes de les Guerres de Religió a França (1562-1598), el desequilibri crònic entre població i recursos de la zona pirinenca i l’afany de lucre dels naturals de les Terres Altes i el Massís Central. I per altra, hi ha uns factors d’atracció que van afavorir el seu desplaçament cap a terres catalanes. En aquest cas, cal esmentar la gran demanda de mà d’obra que hi havia al Principat a causa de la crisi de la Baixa Edat Mitjana. Les pestes del segle XIV havien provocat grans mortaldats i parafrasejant a Jordi Nadal i Emili Giralt, precursors de l’estudi d’aquest corrent migratori dels segles XVI i XVII, la Catalunya del segle XVI constituïa un món per omplir. Al marge d’això, cal afegir el veïnatge territorial i les afinitats culturals i lingüístiques.
Redacció.- Quins són els rastres i les proves d’aquesta presència? (topònims, cognoms...). Ha estat senzill o complicat recopilar aquesta informació?
A.C.- Malgrat els segles transcorreguts, es tracta d’un flux migratori que ha deixat la seva empremta física i documental a causa de la seva durada en el temps i pel fet que molts d’ells es van casar amb noies del país. N’és un exemple la pervivència en l’actualitat de cognoms que traspuen aquest origen occità. Aquest és el cas dels cognoms Campllonch, Fita, Millet, Rosés, Bernadet, Pujol, Lafarga o Nadal per citar-ne alguns. Però tenim també la toponímia. Gràcies a la consulta de la bibliografia i a l’anàlisi de les fonts arxivístiques s’ha pogut localitzar carrers que fan al·lusió a aquest col·lectiu. Així, tenim notícia de l’existència de carrers anomenats dels estrangers, dels gavatxons, dels gascons o la plaça de Comenge; el sorgiment de confraries i capelles gestionades per occitans i cementiris o nínxols destinats a soterrar aquest col·lectiu, la qual cosa confirma la rellevància d’aquest corrent demogràfic.
[post_title] => Conversem amb Alexandra Capdevila
[post_excerpt] => Una de les singularitats de la immigració occitana dels segles XVI i XVII va ser la seva durada en el temps i la seva afectació al conjunt del territori. De fet, no hi ha comarca que no s’escapi de l’arribada d’immigrants occitans.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => conversem-amb-alexandra-capdevila
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-04-20 16:51:46
[post_modified_gmt] => 2021-04-20 14:51:46
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15379
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[7] => WP_Post Object
(
[ID] => 15351
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-04-19 14:01:01
[post_date_gmt] => 2021-04-19 12:01:01
[post_content] =>
En Jordi Ràfols és un historiador i arqueòleg especialitzat en l’estudi de la Gasconha. Durant uns anys regentà el JAN PETIT, l’única taverna occitana de Catalunya i ha realitzat diversos cursos de promoció de la Gasconha, la seva llengua, la seva cultura. Pròximament amb el CAOC impartirà un altre interessant curs sobre aquest històric territori occità.
Redacció.- Quin fou el teu primer contacte amb Occitània i sobretot, amb la Gasconha?
J.R.- Que coneishèvi Occitània desempuish lo licèu. Lo purmèr cors que’ns ensenhèn las lengas romanicas e a jo que m’atirè la curiositat la preséncia de l’occitan e la soa semblança dab lo catalan. De tira que m’arribè a las mans tanben un libe, deus que venen tàus toristas, sus los castèths catars. Tot que’m captivè. Qu’estó lo moment que’m hasó la persona que soi adara, entre pró d’autas causas un amorós d’Occitània i de l’istòria.
Que hasoi, alavetz, de l’istòria la mia profession e d’Occitània la mia passion. A l’universitat en mei que podoi apregonir en la coneishença de la cultura occitana dab diferentas matèrias, au miei de las quaus dus cors de lenga occitana. Tanben gràcias a l’universitat, mei concrètament a l’Arxiu Occità de l’UAB e a Antoni Rosell, que hasoi ua camada de sheis mes en Bearn, la quau qu’estó lo men purmèr contacte dab la Gasconha.
Redacció.- Residires a Pau durant un temps. Quines impressions reberes en aquella estada sobre la societat gascona, la seva cultura...?
J.R.- Que i anèi víver dab dus amics qu’avèvan la medisha curiositat per Occitània, e que tribalhèm en diferents collectius qu’avèvan la promocion de l’occitan a la basa. Qu’estó gràcias aus contactes d’Antoni Rosell qu’ac obtienom, sustot dab los estudiants d’occitan de l’Universitat de Pau que’ns obrín las pòrtas a tot un mond d’experiéncias e coneishenças. Gràcias a tots eths que pòdi díser uei que parli gascon. Que brembi pendent las purmèras setmanas acerà l’aver problèmas de compreneson dab la mia paura basa de lengadocian. Au començament qu’arresponèva e que’m comunicava com podèva, mes tot viste, dab interès e volontat, los mots e frasas en gascon que prenón la soa coerència e shens m’avisar pas guaire qu’acabèi en lo parlar. E, en vertat, dab lo catalan e çò de pauc que sabèvi de lengadocian n’estó pas un tribalh mauaisit.
Que cau pensar tanben qu’èri au Bearn, un lòc on la lenga e la cultura gascona e gaudeishen d’ua personalitat importanta en l’imaginari bearnés. Qu’existeish orgulh de apartenéncia. Medish enter hèra monde que non sap pas parlar occitan. En dehòra de la lenga, la societat gascona qu’a hèra de caracteristicas com lo climat d’un territòri atlantic, la gastronomia o la musica que modèlan tanben la consciéncia deus gascons.
Redacció.- La cultura tradicional i popular gascona és plenament viva. Quines característiques defineixen el patrimoni cultural gascó?
J.R.- De segur que i a la gastronomia, dab lo guit e los hromatges com elements importants; jo be dirí qu’essenciaus. Com cultura atlantica, la gascona n‘ei pas de mostrar granas manifestacions a plen aire, mei enlà de las celebracions locaus, çò qu’aquiu e definirem com Festes Majors. Que cau brembar tanben qu’èm abituats a la cultura populara catalana, qu’a ua diversitat e vitalitat unicas e envejablas. En Gasconha l’actitud qu’ei diferenta, los ambients que son mei intimes. Entà jo ua de las marcas principaus de la cultura gascona qu’ei lo cant. On que sia que’u pots trobar: aus maridatges, a las hèstas popularas o au moment de compartir qualques vins hens un estanquet. Que cantan, tostemps que cantan. Joens e vièlhs, òmis e hemnas... E se pòt estar dab un veire de vin a la man, enqüèra miélher. Qu’an un deus repertòris mei rics de cançon populara d’Euròpa, dab acò qu’ei tot dit tà compréner la soa importància.
[post_title] => Conversam amb Jordi Ràfols
[post_excerpt] => Lo caractèr culturau gascon qu’ei marcat d’un substrat bascò/aquitan innegable. Los pròpis trèits deu gascon com dialecte de l’occitan que parlan d’aqueste passat près de la cultura deus ancians bascòs.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => conversam-amb-jordi-rafols
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-04-22 11:36:13
[post_modified_gmt] => 2021-04-22 09:36:13
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15351
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[8] => WP_Post Object
(
[ID] => 15249
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-04-18 14:39:00
[post_date_gmt] => 2021-04-18 12:39:00
[post_content] =>
Lo cors d’introduccion au gascon qu’ei ua activitat pensada entà tot tipe d’aprenents. Que serà ua revision generau deu gascon a truvèrs de la soa cultura populara.
En quate sessions 2 oras, que’ns serviram de las expressions culturaus gasconas entà apréner la lenga a l’encòp que coneisheram lo país e las soas gents.
La lenga deu cors que serà lo gascon desempuish lo purmèr moment.
📆 21 d’abril / 5 de mai / 19 de mai / 2 de junh 2021.
📝 INSCRIPCIONS: us podeu inscriure tot fent-nos arribar un e-mail amb les vostres dades (caoc@caoc.cat) i fer el pagament al número de compte ES10 2100-1006-57-0200061117 (CaixaBank).
📌 Sessions per videoconferència i suport d'una aula virtual Classroom amb el material del curs.
[post_title] => Exposició “Aranès, l’occità de Catalunya” al CRAI Biblioteca de Lletres UB
[post_excerpt] => L'exposició, juntament amb d'altre material gràfic i una extensa mostra de llibres arriba de la mà de l'ADÒC i del CAOC.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => exposicio-aranes-loccita-de-catalunya-al-crai-biblioteca-de-lletres-ub
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-04-09 12:48:29
[post_modified_gmt] => 2021-04-09 10:48:29
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15278
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 10
[current_post] => -1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 15494
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-05-06 15:54:36
[post_date_gmt] => 2021-05-06 13:54:36
[post_content] =>
Siam de dòu ! L'occitan, Occitània, vènon de pèrdre lo dimècres 5 de mai, un de seis actors e promotor màger. Robèrt Martí nos a quitat !
Se n'es anat au firmament retrobar tant d'autrei de nòstreis egrègis primadiers. Breçat a l'occitan tre son enfança, son engatjament per lo país, sa lenga e sa cultura a jamai calat ! Òme dei multiplas facetas (ensenhaire occitan, romancièr, umorista (Padena) ...) bailejèt detz ans de temps (1986 a 1997) l'Institut d'Estudis Occitans coma president ! Es sota sa govèrna que s'es concebut, concretizat e desvolopat IEO-IDECO, l'Ostau d'edicion e de difusion de l'IEO, establit a Puèglaurenç que n'assumiguèt la direccion fins a 2009... Escrivan reconoissut, autor de mai d'un roman en occitan, l'Ombra doça de la nuèch, lo balestrièr de Miramont... obrèt tanben, puei, per establir la memòria de l'escrivan màger Joan Bodon, trabalhant a la creacion de l'Ostal Joan Bodona Crespin (ne'n siguèt tanben lo President). Un òme de tria qu'oblidarem pas !
Adieu l'Amic !- Una pensada fòrta per sa familha dins aqueste moment de grand pena e tristum.- Leis obséquias civilas son a Rodés, lo diluns 10 de mai a 15h30, au Crematòri, seguidas de l'enterrament au cementèri de Sant Just de Viaur (12).
Per li rendre omenatge, l'IEO se prepausa de recampar messatges de sosten, testimònis, e istorietas memòrias de l'accion dau Robèrt dins son engatjament coma militant ò president de l'Institut d'Estudis Occitans... Memòrias que serián puei presentadas sus lo site.
Per li rendre omenatge, l'IEO se prepausa de recampar messatges de sosten, testimònis, e memòrias de l'accion dau Robèrt dins son engatjament coma militant ò president de l'Institut d'Estudis Occitans.
Durant lo cors aviam legit dos articles de Terric Lausa e durant la session poguèrem constatar que en persona a la mateissa fe en los catalans que la que transmet en lo legissent.
E uèi avèm ja los premiats. E ne profitam per felicitar coralament los guerdonats, alara que vos remerciam a totes per la vòstra participacion, en tot vos anonciar que será un plaser pel CAOC de mandar una tresena edicion d’aqueste Concors per l’an que ven.
Per aquest Sant Jordi us proposem alguns llibres que podeu adquirir o bé encarregar al CAOC. Amb la vostra adquisició ajudareu a donar visibilitat a la llengua occitana alhora que ajudareu a les editorials occitanes i a la nostra entitat.
Una de les singularitats de la immigració occitana dels segles XVI i XVII va ser la seva durada en el temps i la seva afectació al conjunt del territori. De fet, no hi ha comarca que no s’escapi de l’arribada d’immigrants occitans.
Lo caractèr culturau gascon qu’ei marcat d’un substrat bascò/aquitan innegable. Los pròpis trèits deu gascon com dialecte de l’occitan que parlan d’aqueste passat près de la cultura deus ancians bascòs.
En quate sessions 2 oras, que’ns serviram de las expressions
culturaus gasconas entà apréner la lenga a l’encòp que coneisheram lo país e las soas gents.
Exposicion “Aranés, er occitan de Catalonha” 👀 a la Bibliotèca de l’Universitat de BarcelonaCRAI Universitat de BarcelonaGran Via de les Corts Catalanes, 585
L’exposicion “Aranés, er occitan de Catalonha” arriba uèi a la Bibliotèca de l’Universitat de Barcelona de la man de l’ADÒC e del CAÒC. Una mòstra extensiva de libres, afichas e
Detalls de l'activitat
L’exposicion “Aranés, er occitan de Catalonha” arriba uèi a la Bibliotèca de l’Universitat de Barcelona de la man de l’ADÒC e del CAÒC. Una mòstra extensiva de libres, afichas e de material grafic amassat per las doas associacions completa l’exposicion, concebuda e creada per la Direccion Generala de Politica Lingüistica del departament de la cultura de la Generalitat de Catalonha.
Dins l’anticambra i a quatre veirinas qu’expausan, amb una amira panoccitana, l’istòria, la cultura occitana, l’occitanisme e l’activitat associativa amb una tièra de libres, mapas e afichas.
L’exposicion se pòt vesitar del 6 al 13 de mai a la bibliotèca de la facultat de letras e se prevei de vesitas guidadas e comentadas en occitan.
Exposicion: “Aranés, l’occitan de Catalonha”
📆 del 6 d’abril al 13 de mai de 2021
📍 CRAI Bibliotèca de Letras
🏫Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585 (Plaça de l’Universitat)
👥 Vesitas guidadas e comentadas en occitan los:
— 13/04 a 17h
— 21/04 a 10h
— 23/04 a 17h
— 27/04 a 17h
— 05/05 a 10h
📧 A causa de las mesuras anticovid, las vesitas son limitadas a 6 personas e se cal inscriure per email a info@jornalet.com
Taller en línia adreçat a aquelles persones que volen practicar i millorar l’expressió oral en occità, tot adquirint més fluïdesa, comprensió i domini de la llengua.
Va dirigit a persones amb
Detalls de l'activitat
Taller en línia adreçat a aquelles persones que volen practicar i millorar l’expressió oral en occità, tot adquirint més fluïdesa, comprensió i domini de la llengua.
Va dirigit a persones amb un bon nivell de la llengua (B1, B2 i C1) que volen o necessiten practicar l’idioma per mantenir el seu nivell, millorar-lo i adquirir més fluïdesa. També és interessant per alumnes que estan realitzant un altre curs de llengua i cultura occitanes i volen practicar de forma més intensiva l’expressió oral.
els dijous del 22 d’abril al 20 de maig de 2021 (5 sessions).
de 19h0 a 20h30
en línia, sessions per videoconferència.
Professor: Efrén Beltran
28 € (Socis CAOC 23 €)
Nivell d’accés recomanat: a partir de l’Intermedi 1
Inscripcions: us podeu inscriure tot fent-nos arribar un e-mail amb les vostres dades (caoc@caoc.cat) i fer el pagament al número de compte ES10 2100-1006-57-0200061117 (CaixaBank).
ACTE DE LIURAMENT 🎖"CONCORS DE RACONTES BRÈUS EN OCCITAN ENRIC GARRIGA TRULLOLS"Palau Marc - Departament de CulturaRambla de Santa Mònica 8 - 08002 Barcelona
Lo prèmi serà autrejat dins un acte public lo 21 de mai de 2021.
L’acte serà tanben difusat en linha per streaming, vaquí lo ligam : https://www.youtube.com/watch?v=Lb11Z3ha-Wo
Divendres 21 de mai
Luòc:
Detalls de l'activitat
Lo prèmi serà autrejat dins un acte public lo 21 de mai de 2021.
els dijous del 22 d’abril al 20 de maig de 2021 (5 sessions).
de 19h0 a 20h30
en línia, sessions per videoconferència.
Professor: Efrén Beltran
28 € (Socis CAOC 23 €)
Nivell d’accés recomanat: a partir de l’Intermedi 1
Inscripcions: us podeu inscriure tot fent-nos arribar un e-mail amb les vostres dades (
Descarrega’t el