En paral·lel a una tradició historiogràfica militant que, d’ençà de mitjan segle XIX, no ha deixat de mitificar determinats episodis del passat en què els occitans haurien lluitat per preservar la seva llibertat, dels càtars al maquis, tot passant per les guerres de religió, les revoltes antifiscals, els camisards o les lluites socials, la literatura occitana no ha renunciat tampoc a fer-se seu el gènere de la novel·la històrica.
Així, d’entre la cinquantena llarga de novel·les i reculls de narrativa breu que podem adscriure a aquest gènere —de vegades a cavall del fulletó i la literatura d’aventures— comptem amb alguns dels títols més destacats de l’obra de Robèrt Lafont, Joan Bodon, Ives Roqueta o Max Roqueta, que fan del passat una talaia per considerar el moment present, amb tot el que té de contradictori i desconcertant, al costat d’una àmplia nòmina d’autors com Fèlix Gras, Enrieta Dibon, Marius Jouveau, Loís Delluc, Gui Vialà, Ferran Delèris, Joan Pèire Tennevin, Glaudi Barsòtti, Rotland Berland, Jan Ganhaire, Sèrgi Viaule, Rotland Pecout, Romièg Jumeù o Joan Loís Lavit…, que de ben segur fan molt més que il·lustrar el passat.
Us convidem a endinsar-vos, doncs, pels camins d’aquest gènere popular, en la tossuda voluntat de sobreviure d’una occitanitat resistent.
*Es tracta d'un curs que consta de dues parts (independents atès que cada sessió treballa uns autors i obres concretes). La segona part del curs es realitzarà durant el mes maig/juny.
[post_title] => Curs de Novel·la històrica en occità
[post_excerpt] => Us convidem a endinsar-vos, doncs, pels camins d’aquest gènere popular, en la tossuda voluntat de sobreviure d’una occitanitat resistent.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => curs-de-novella-historica-en-occita
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2019-03-26 11:06:45
[post_modified_gmt] => 2019-03-26 10:06:45
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=12810
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[1] => WP_Post Object
(
[ID] => 12803
[post_author] => 2
[post_date] => 2019-03-20 13:39:13
[post_date_gmt] => 2019-03-20 12:39:13
[post_content] =>
Originère dau
Briançonés, Nicolas Colomban resta despuei quianze ans en Catalonha e l’es un
grand amant de las lengas qu’a estudiat la dialectologiá. Aul nos explicaré
aira quala es la situacion de l’occitan dins las Alps.
Redaccion.- Parlètz nos de l’occitan alpenc.
Nicolas
Colomban.- Mon parlar es pas aitant coneissut coma lo provençal o lo gascon.
Iéu a l’ai aprés a parlar embé mon grand, despuei tot jove, aprés l’aver auvit
parlar, la m’aviu fascinat. Iéu a l’apèlo coma ièl, “patois”, sensa considerar
aiquèl nom coma pejoratif. Aprés dins chasque païs la gent l’apelava pereussas
coma los abitants, iéu coma a siu dau Vialar, parlo lo Vialan, mas a Cervièra
lo païs vesin, ilhs parlan lo Cerveirin.
R.- La l’i a de diferéncias entre los parlars de
chasque païs dau Briançonés?
N.C.- Òi,
chasque païs a son pròpre parlar ben definit, embé mesme de variacions d’una
borjaa a l’autra. Chal pensar que l’es un territòri d’auta montanha, e dins lo
temps la comunicacion èra pas coma encuèi. La gent se mariava dins son pròpre
païs, per conservar las tèrras qu’avián. Los mariatges èran arrenjats per las
familhas dins lor interèst e aiquò empachava l’arribaa de personas d’autres
endreches. E mesme los Briançonés qu’èran partits far fortuna a l’estrangièr
(quauques uns per exemple avián libèrt de librariás au Portugal), revenián
totjorn se mariar embé de femnas de lor païs... Tot aiquò manteniá de
diferéncias lexicalas e de prononciacion entre los parlars de chasque païs,
mesme vesins de trèis o quatre kilomètres. Mas malgrat totas aiquelas
diferéncias, la gent de païs diferents se comprenián sensa ges de dificultats.
R.- Que pensètz os de la volontat de crear un
occitan estandard?
N.C.- Iéu ai de
dificultats per compréner un gascon o un lengadocian per exemple, mas pas tant
embé lo provençal per l’aver auvit plus sovent. La me sembla plus facile de
parlar embé un limosin o un auvernhat, que parlan de varietats plus vesinas de
la miá. Alora mielhs qu’una soleta forma, a crèio que la sariá benlèu plus
eficace de tenir conte de las maors diferéncias dialectalas per crear un
estandard per chasque varietat. La sariá benléu l’ocasion d’essobliar totas
aiquelas lutas intèrnas que son mas qu’una perduá de temps per la lenga...
R.- Quala es la relacion embé las Valadas Occitanas
que son vòstras vesinas?
N.C.- Avant tot
chal dire que trèis d’aiquelas valadas son istoricament briançonésas, alora
ailas son pròchas, mas malairosament, ailas son pereussas longtemps estaa
esluenhaas. Pendent de siècles lo Briançonés èra un principat coneissut coma
los “Escartons” e que, en pratica, foncionava coma una pechita republica
despuei l’an 1343 e la sinhatura d’una charta que garantissiá lor libertat
politica e legislativa. Aiquela charta èra confirmaa tots los ans derant lo rèi
de França per un impòst nomenat l’“escart”, que donava au principat la
possibilitat de s’autogovernar en tot convocar assemblaas per discutar e
resòudre sos pròpres afars. Lo rèi de França conservava mas que lo drech de
passatge per lo territòri per sas armaas.
Aprés lo Tratat
d’Utrecht (1713), una frontièra a divisat lo Briançonés en dos, en tot seguir la linha de partatge de las
aigas, e sensa tenir conte qu’un principat èra a chaval sus la cima de las
Alps... Las diferentas trajectòrias istoricas (França e Piemont-Sardenha, puei
Italiá) an creat una muralha que nos separava, malgrat lo fach que la mesma
lenga se parlava de chasque caire.
Darrièrament,
embé la supression de la frontièra e surtot gràcias a Internet, los eschambis
an représ un pau de vigor. Mas a considèro que l’avenir de l’occitan alpenc e
de sa varianta briançonésa passaré per l’intensificacion de las relacions embé
las Valadas. Mas la l’i auré encara de travalh, quora om pensa que dau caire
francés, la majoritat de la gent pensa que de l’autre caire la gent parla mas
que l’italien o lo piemontés, e ilhs saban pas qu’om i parla pereussas lo mesme
“patois” que nosautres...poooo0
Aqueste dissabte 23 de març, a Seta,
espaci Palace (14h-23h) : Omenatge a Ives
Roqueta
Ives Roqueta, es çò primièr un agach, entièr,
prigond. Un agach sus aqueste país de segur, lo Lengadòc, que se’n fa un de sos
testimònis mai fidèls . Mas, abans tot, un agach apassionat, visceral, lançat
sus l’endevenir de la cultura occitana.
D’aquela occitanitat, aquela faiçon de sentir, de
tocar la vida, se’n despartiguèt pas jamai. Foguèt, per cada jorn, sa fòrça
viva, sa matritz emocionala que ne gisclèron de grandas esclarzidas, de mots e
d’actes lançats a la fàcia del mond.
Escrivan public, poèta del real e dels sòmis, òme
de terren e de la pensada, es vengut un actor emblematic del reviscòl militant
impulsat dins las annadas seissanta.
Es dins sa vila natala, Seta, que lo Cèrcle occitan e lo CIRDÒC organizan dissabte 23 de març una jornada de testimònis, de rescontras, de lecturas e de projeccions.
En seguida de la draia marcada per Paraulas en Òc, ven de nàisser Trobasons : un sit web qu'a per tòca d'amassar tota la musica en occitan. D’efièch, Trobasons prepausa un catalòg de la musica en lenga nòstra classat per artistas, disques e cançons. Sa tòca es de conténer tota la musica en occitan, sens qu’impòrte l’origina nacionala ni la lenga mairala dels artistas, en prepausant, ansin, las paraulas de las cançons, per legir, comprene e aprene a cantar çò que s'escota. E mai i cabon d'àudios e de vidèos ajustats de cèrtas plataformas legalas coma Youtube, Spotify o Deezer, entre d’autras, e lo sit facilita la crompa dels disques o de las cançons a travèrs de las principalas botigas numericas coma iTunes, Amazon o Google Music.
Lo projècte a començat amb un pauc mai de 100 grops, 300 disques e albums e 3000 cançons indexadas, mas lo contengut es a a s’espandir a mesura que s'introdutz mai de referéncias, puèi que se prepausa un sit ordenat e mes a jorn al qual totòm pòt accedir gratuitament.
— a 10h, la glèisa del vilatge, aculhirà un temps de paraula amb l’evesque de Pàmias, e Muriel Batbie Castell cantarà lo Nòstre Paire segon la version occitana del sègle XIIIn
— a 11h se tendrà una ceremònia sus la pèira levada al Prat dels Cremats, al pè del castèl
E dimenge encara i aurà una autra commemoracion a 11h sus l’estèla del Prat dels Cremats. En aquela escasença es l’associacion ciutadana foissenca, Occitània e Libertat, que n’organiza la commemoracion “en quista d’una prima novèla pels umans”.
[post_title] => Commemoracion del lenhièr lo 16 de març
[post_excerpt] => Commemoracion de remembre de las victimas de la guèrra de 1209-1244, quand l’armada francesa, amb lo sosten del Vatican, envasiguèt “una partida màger d’Occitània jol pretèxt de combatre una eretgia religiosa”.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => commemoracion-del-lenhier-lo-16-de-marc
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2019-03-12 12:49:58
[post_modified_gmt] => 2019-03-12 11:49:58
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=12766
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[5] => WP_Post Object
(
[ID] => 12758
[post_author] => 2
[post_date] => 2019-03-11 19:46:42
[post_date_gmt] => 2019-03-11 18:46:42
[post_content] =>
Una jornada occitana dubèrta a totes, un rai d'estiu a la debuta de la prima !
L'ocasion per vosautres que sètz jà venguts a las escòlas d'estiu de tornar véser amics, d'escambiar remembres e fotòs (vos doblidetz pas las claus USB !) ; l'ocasion de convidar amics per los far descobrir l'ambient de las nòstras escòlas.
Aficha de la Jornada.
E tanben, participar a una fèsta a l'entorn d'una mongetada, seguida d'una vesprada de contes, cants e musica, danças, per poder somiar… e plan digerir !
Al programa : A partir de 10h30 : Adissiatz, benvenguts ! 11h : Qué de nòu? escambis, charradissas, talhieròts de lenga. 12 h : aperitiu/projeccion fotòs d'escòlas d'estiu. 13 h : repais (mongetada, fromatge, pastís) 14h30 : contes, cants e musica, danças. 17h/17h30 : Al còp que ven, a l'escòla d'estiu !
[post_title] => Jornada rescontre e festiva a Bretx
[post_excerpt] => Una jornada occitana dubèrta a totes, un rai d'estiu a la debuta de la prima !
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => jornada-rescontre-e-festiva-a-bretx
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2019-03-11 19:47:52
[post_modified_gmt] => 2019-03-11 18:47:52
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=12758
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[6] => WP_Post Object
(
[ID] => 12710
[post_author] => 2
[post_date] => 2019-03-04 10:58:35
[post_date_gmt] => 2019-03-04 09:58:35
[post_content] =>
Dempuèi mai de 25 ans, la debuta de març se marca en Cabardés per la tenguda de la quinzenada d'animacionsFasètz la Lenga en Cabardés, portada per l'associacion del meteis nom. Ongan, los rendètz-vos seràn del dimars 12 al dissabte 23 de març.
Pertocada per l'aigat
d'octobre, la comuna de Vilagalhenc es pas en mesura de reçaupre d'animacions
per la quinzenada, mas serà l'encastre d'unas jornadas de rescontre amb un grop
vocal de las Balears per Total Festum a la fin del mes de junh.
La quinzenada se dobrirà dimarç 12 de març a Argon amb los cantaires de l'associacion Cossí que Siague (18h) e Brassens en occitan pel Felip Carcassés (20h45). Lo dijòus 14, al teatre Na Loba de Puègnautièr, se jogarà la pèça inspirada dels escrits d'Alèm Surre-Garcia Man trobat(20h45) . Lo dissabte 16 de març, Lo Barrut farà restontir sos cants polifonics a Mossolens collectiu-copsec.com/index.php/lo-barrut. Lo dimenge 17, serà consacrat a un talhièr-cosina de matin e una passejada lo vèspre del costat de Ventenac de Cabardés. Lo dimars 19, lo grop Tarabastar animarà la taulejada (19h) a Puègnautièr. Seguirà una conferéncia de Michèu Chapduèlh Gèstes del quotidian e cresenças* (dijòus 21, 20h45, a Argon). Moussu T clavarà aquesta programacion de tria (dissabte 23, 20h45, a Ventenac de Cabardés).
[post_title] => Fasètz la Lenga en Cabardés
[post_excerpt] => Del 12 al 23 de Mars de 2019 , reservats las vòstras seradas per veire teatre ,escotar musica, assistir a una conferéncia , tastar la cosina locala, se passejar per descobrir lo campestre .... tot aquò en lenga occitana !
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => fasetz-la-lenga-en-cabardes
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2019-03-04 11:02:06
[post_modified_gmt] => 2019-03-04 10:02:06
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=12710
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[7] => WP_Post Object
(
[ID] => 12642
[post_author] => 2
[post_date] => 2019-02-26 13:29:35
[post_date_gmt] => 2019-02-26 12:29:35
[post_content] =>
Concert de Joan Francés Tisnèr, músic i activista occità, i el grup català Corrandes són Corrandes al Tradicionàrius, el dissabte 9 de març a les 21h.
Cartell del concert de Joan Francés Tisnèr i Corrandes són Corrandes.
Joan Francés Tisnèr proposa una sessió de ball folk en què la música electrònica es retroba amb la dansa tradicional, després d’un temps dedicat més a la veu i als concerts. Amb aquest nou projecte, EBTè!, Tisnèr fa una tomb per universos musicals desconeguts, respectant l’ànima de les danses que formen part del repertori.
Corrandes són corrandes farà l’estrena absoluta del seu nou disc, Si voleu ballar corrandes, en el marc del Festival Tradicionàrius. Un treball 100% ballable amb balls de parella, danses col·lectives catalanes i estàndards internacionals amb un so i ideari catalans.
A les 19h00, Taller de Ball previ al concert i ball folk amb Corrandes són Corrandes. Accés gratuït amb l'entrada del ball. El taller es farà amb músics en directe.
Preu especial per a socis del CAOC (6€) amb el codi CF090319.
[post_title] => Nit de ball folk al CAT amb el músic occità Joan Francés Tisnèr
[post_excerpt] => Concert de Joan Francés Tisnèr, músic i activista occità, i el grup català Corrandes són Corrandes al Tradicionàrius, el dissabte 9 de març a les 21h.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => nit-de-ball-folk-al-cat-amb-el-music-occita-joan-frances-tisner
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2019-03-04 19:14:26
[post_modified_gmt] => 2019-03-04 18:14:26
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=12642
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[8] => WP_Post Object
(
[ID] => 12633
[post_author] => 2
[post_date] => 2019-02-26 13:20:08
[post_date_gmt] => 2019-02-26 12:20:08
[post_content] =>
Andrieu Lagarda vos convida amb aqueste libre a caminar dins lo monde dels sieus contes meravilhoses, de cap als Tres castèls del diable.
Una òbra de granda qualitat literària que posa a la font dels contes populars occitans.
Tres Castèls del Diable
I descobriretz las aventuras espectaclosas de Joan de l'Ors, nascut de las amors d'una femna e d'un ors, dels tres fraires bessons, afrontats a las bruèissas que gardan lo castèl del diable, e de Joan de Bordèus, bèlament ajudat per l'embelinaira Flor de Mai, qu'escaparà a las finessas del Diable de la Montanha Verda.
D'una votz calorosa, clara e precisa, Maria Odila Dumeaux dona vida als tres contes: Joan de l’Ors, Lo Peis de la Corona, La Montanha Verda
Prètz: 16 € Data de parucion : 02/2019 ISBN : 978-2-37863-015-7 1 Cd mp3 Durada : 1h18
[post_title] => Tres castèls del diable
[post_excerpt] => Andrieu Lagarda vos convida amb aqueste libre a caminar dins lo monde dels sieus contes meravilhoses, de cap als Tres castèls del diable.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => tres-castels-del-diable
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2019-02-26 13:23:55
[post_modified_gmt] => 2019-02-26 12:23:55
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=12633
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[9] => WP_Post Object
(
[ID] => 12626
[post_author] => 2
[post_date] => 2019-02-20 11:07:51
[post_date_gmt] => 2019-02-20 10:07:51
[post_content] =>
El Cercle d'Agermanament Occitano-Català s'adhereix a la convocatòria de vaga general per demà dijous, 21 de febrer, secundada per entitats, partits i sindicats.
L'autodeterminació no és un delicte, és un dret! Sense drets no hi ha llibertat.
L’entitat romandrà tancada tot el dia, no hi haurà activitats.
[post_title] => Aturem el país! El CAOC s'adhereix a la convocatòria de vaga
[post_excerpt] => El Cercle d'Agermanament Occitano-Català s'adhereix a la convocatòria de vaga general per demà dijous, 21 de febrer, secundada per entitats, partits i sindicats.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => aturem-el-pais-el-caoc-sadhereix-a-la-convocatoria-de-vaga
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2019-02-20 11:07:53
[post_modified_gmt] => 2019-02-20 10:07:53
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=12626
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 10
[current_post] => -1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 12810
[post_author] => 2
[post_date] => 2019-03-26 10:59:43
[post_date_gmt] => 2019-03-26 09:59:43
[post_content] =>
En paral·lel a una tradició historiogràfica militant que, d’ençà de mitjan segle XIX, no ha deixat de mitificar determinats episodis del passat en què els occitans haurien lluitat per preservar la seva llibertat, dels càtars al maquis, tot passant per les guerres de religió, les revoltes antifiscals, els camisards o les lluites socials, la literatura occitana no ha renunciat tampoc a fer-se seu el gènere de la novel·la històrica.
Així, d’entre la cinquantena llarga de novel·les i reculls de narrativa breu que podem adscriure a aquest gènere —de vegades a cavall del fulletó i la literatura d’aventures— comptem amb alguns dels títols més destacats de l’obra de Robèrt Lafont, Joan Bodon, Ives Roqueta o Max Roqueta, que fan del passat una talaia per considerar el moment present, amb tot el que té de contradictori i desconcertant, al costat d’una àmplia nòmina d’autors com Fèlix Gras, Enrieta Dibon, Marius Jouveau, Loís Delluc, Gui Vialà, Ferran Delèris, Joan Pèire Tennevin, Glaudi Barsòtti, Rotland Berland, Jan Ganhaire, Sèrgi Viaule, Rotland Pecout, Romièg Jumeù o Joan Loís Lavit…, que de ben segur fan molt més que il·lustrar el passat.
Us convidem a endinsar-vos, doncs, pels camins d’aquest gènere popular, en la tossuda voluntat de sobreviure d’una occitanitat resistent.
*Es tracta d'un curs que consta de dues parts (independents atès que cada sessió treballa uns autors i obres concretes). La segona part del curs es realitzarà durant el mes maig/juny.
Commemoracion de remembre de las victimas de la guèrra de 1209-1244, quand l’armada francesa, amb lo sosten del Vatican, envasiguèt “una partida màger d’Occitània jol pretèxt de combatre una eretgia religiosa”.
Del 12 al 23 de Mars de 2019 , reservats las vòstras seradas per veire teatre ,escotar musica, assistir a una conferéncia , tastar la cosina locala, se passejar per descobrir lo campestre .... tot aquò en lenga occitana !
El Cercle d'Agermanament Occitano-Català s'adhereix a la convocatòria de vaga general per demà dijous, 21 de febrer, secundada per entitats, partits i sindicats.
