El dia 4 de juny se celebra el Dia
de l’Associacionisme Cultural a Catalunya. Enguany, us proposem durant tota
la primera setmana de juny activitats i propostes virtuals per gaudir des de
casa i conèixer una mica més l’entitat.
🔹Us convidem al “Cafè de Portes Obertes”☕️. Una trobada en línia
oberta a tothom, que servirà per conèixer i compartir experiències i viatges
per Occitània i la cultura occitana. Volem conèixer les vostres experiències i compartir aquests moments amb
vosaltres i sobretot, us volem tornar a veure i escoltar.
Dimecres, 3 de juny
de 2020 (de 18.00h a 19.00h) a través de la plataforma Jitsi Meet.
🔹 No us podeu perdre la Conferència-concert
"Los instruments de la musica tradicionala occitana". La sessió anirà a
càrrec del músic i professor Joan Codina Vila i serà en llengua occitana i
catalana.
Dijous, 4 de juny de 2020 (de 18.00h a 19.00h) a través del directe del
nostre Facebook.
🔹 Dimarts,
2 de juny us oferirem el missatge de la nostra presidenta. Trobareu la
informació publicada a la secció Notícies del
nostre web.
🔹 I, durant tota la setmana us oferirem a
través del nostre Canal Youtube i de les xarxes: breus 📽
Càpules “Fem cultura, fem
associacionisme, fem CAOC” dels nostres socis, simpatitzants o associacions amb les
que col·laborem que ens parlaran sobre la seves experiències amb l’entitat o la
seva tasca relacionada amb la llengua i cultura occitanes. Canal
Youtube
Fes un Stories a Instagram i etiqueta’ns!
#femCaoc
▶️ Podreu
trobar tota aquesta informació al nostre web i a les nostres xarxes socials:
[post_title] => Fem cultura, fem associacionisme, fem CAOC!
[post_excerpt] => El dia 4 de juny se celebra el Dia de l’Associacionisme Cultural a Catalunya. Enguany, us proposem durant tota la primera setmana de juny activitats i propostes virtuals per gaudir des de casa i conèixer una mica més l’entitat.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => fem-cultura-fem-associacionisme-fem-caoc
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-29 12:26:42
[post_modified_gmt] => 2020-05-29 10:26:42
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14228
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[1] => WP_Post Object
(
[ID] => 14200
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-26 14:52:27
[post_date_gmt] => 2020-05-26 12:52:27
[post_content] =>
Los amics de l’IEO Aude nos prepausan tres recèptas per aqueste dimars. Ecritas mas tanben podètz escotar las recèptas contadas en occitan per la Mirelha Braç.
6) Ponti
Vengut d'Auvernha, lo ponti pòt far lo plat principal
per sopar ; copat a tròces, servirà per l'aperitiu.
6 còstas de bledas (sonque lo verd)
250 g de prunas negras secas
225 g de farina
4 uòus
1 veire grand de lait
2 cebas
400 g de farç (carn cuèita e capolada : rèstas de
rostit de pòrc per exemple)
1 culhièr de burre
un pauc de pan estadís
sal, pebre
cerfuèlh, jalverd, lard fumat ; podètz remplaçar las
bledas per d'espinarcs.
∞ Capolar
las fuèlhas de bledas amb las cebas, lo jalverd e lo pan, far venir ros amb lo
burre a la padena. Desfelcir la farina amb la lait, los uòus un per un, puèi lo
farç e las prunas (pas descloscadas).
∞ Ajustar
las bledas. Graissar lo fons d'una terrina e i botar vòstra preparacion.
∞ Cuèire al forn 1 ora.
Enregistrament Mirelha Braç (IEO Aude)
7) Prunas secas o
albricòts e carnsalada
prunas secas d'Agen descloscadas (existisson totas
prèstas, mas se pòt far)
e/o albricòts frèscs madurs a punt
carnsalada copada en lescas gaireben transparentas,
fumada o pas, aquò depend de cadun
un tròç de Rocafòrt
salsissetas d'Estrasborg
Armanhac, pebre
broquetas de fusta
∞ Descloscar
las fruchas ; gardar las prunas entièras e copar en dos los albricòts. Prestir
lo Ròcafòrt amb un chic d'Armanhac e de pebre ; amb una dolha, n'emplenar la
mitat de las prunas, l'autra mitat serà garnida de salsissetas natura.
Entortibilhar cada pruna dins la mitat d'una lesca de carnsalada, tampar amb
una broqueta.
∞ Los
albricòts copats en dos plegats cadun dins una mitat de carnsalada aniràn rejónher
las prunas sus la grilha del forn o sul barbacoa, 5 minutas n'i a pro. Servir
tot caud o tebés.
∞ Aquò
se pòt far d'avança (parli per las prunas, pas pels albricòts) e se garda al
congelator sens cap de problèma.
Enregistrament Mirelha Braç (IEO Aude)
8) Lo fresinat a la mòda dels monts de la Cauna :
• Vos
caldrà : 1 quilò de garganta del pòrc ; 4 dòlças d'alh ròse de Lautrèc (amb
lo labèl roge, es encara melhor) ; 2 quilòs de patanas ; 2 culhierats de
grais de tiron ; òli ; 4 cebas ; un ramelet de jalverd ;
sal e pebre.
• Plumar
e trocejar alh e cebas. Descopar la carn en cubes d'1 cm. Dins una ola, sasir
la carn a fuòc viu dins lo grais del tiron. Tirar la carn e faire revenir la
ceba dins l'ola. Tornar metre la carn dins l'ola ; salatz e pebratz.
Daissatz cuèire una ora a fuòc doç.
Del temps, lavatz, plumatz e
trocejatz las patanas en dats. Dins una padèlaoliada, las fasètz
revenir. Als ¾ de la coseson, ajustatz la carn e mesclatz. Ajustatz l'alh e lo
jalverd capolat. Acabar la coseson.
[post_title] => Recèptas occitanas (3)
[post_excerpt] => Tres recèptas de mai: lo ponti, prunas secas e carnsalada, e lo fresinat a la mòda dels monts de la Cauna.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => receptas-occitanas-3
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-26 14:53:08
[post_modified_gmt] => 2020-05-26 12:53:08
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14200
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[2] => WP_Post Object
(
[ID] => 14194
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-26 14:30:08
[post_date_gmt] => 2020-05-26 12:30:08
[post_content] =>
Recordo que el 1982 vam fer una volta pels Castells Càtars, o el que en quedava d'ells en aquell moment.
Montsegur.
El terme Castells Càtars, utilitzat pels francesos, ha estat i és una marca turística molt ben explotada si tenim en compte que alguns d'aquests castells no ho foren mai de càtars o almenys construïts pels albigesos. Alguns llocs, com els castells de Montsegur, Puillorenç o els Castells de Lastors van ser testimonis dels esdeveniments de la primera meitat del segle xiii, malgrat que l'Església càtara no els construís, sí que van servir d'allotjament i refugi als seguidors d'aquesta religió. El catarisme ha tingut molt bona premsa en uns moments com els actuals en els quals s'ha plantejat la raó de ser de l'església catòlica, sobretot si es pensa en els seus dirigents. Tot el que té a veure amb l'amor, la pobresa, la poca ostentació i el retorn als postulats de Jesús de Natzaret tal com ens han explicat en les Escriptures és benvingut. Una doctrina que practicava el dualisme entre el Bé i el Mal, de la que no se'n sap exactament el seu origen i de la que s'ha perdut el rastre, pot tenir moltes simpaties avui en dia.
Queribus.
Puivert.
Una doctrina que alguns titllen d'heretgia sempre té seguidors i simpatitzants. Però hem de pensar que, el catarisme, també va suposar uns interessos de poder: un poder dels reis contra el Papa; un poder del Papa contra els reis. Unes disputes polítiques, econòmiques i de domini del món conegut en aquells moments i que ara ho revivim amb el romanticisme que hi sabem posar en les coses passades i més, si juguen a favor nostre.
Últimament han sortit per arreu els últims càtars del Principat, els camins dels Bons homes, els castells càtars o viles a Catalunya, quan realment no n'hi va haver cap, les rutes dels càtars i fins i tot les coves on es van refugiar els càtars. Les festes de càtars i els mercats i fires càtars. Des del Berguedà fins a l'Alt Urgell podem dir que és territori càtar!A mi també sempre m'han sigut simpàtics els càtars.I com dic, ja el 1982 en vam recórrer part del territori. Una ruta del tot recomanable si es fa amb cotxe propi i sabent on vas.Nius d'àligues com Querbus, Aguilar o Termes, antics castells com Puillorenç, Perapertusa o Puivert, torres connectades com a Lastors, pobles com Menerva, fortaleses com Montsegur o torres de guaita com Roquefixade. I grans complexos. com diríem avui dia, com el castell de Foix. I tots al voltant de la Ciutadella de Carcassona. País occità per excel·lència.
Querbus, realment fa impressió, dalt d'un penya-segat que domina la plana. Les parets de la muralla es confonen amb la roca i le àligues i els voltors hi donen voltes. El camí que hi porta és costerut entremig de matolls i boixos i roques, però quan sou dalt, us sentiu senyors de la terra.El castell d'Aguilar és més modest, dalt d'un turó que vigila l'accés des de les Corberes fins al mar. El 1020 formava part del comtat de Besalú fins que els vescomtes el van llegar als senyors de Termes.
El de Termes és un dels castells anomenats càtars, a mig camí entre Carcassona i Perpinyà. Envoltat per les gorges de Terminet, en aquests moments està força derruït.Puillorenç, de runes ben conservades, no és un castell veritablement càtar, tot hi que s'hi van allotjar alguns perfectes i Pere Peraire, diaca càtar de la Fenolleda. Simó de Montfort no s'apoderà mai del castell.
En canvi, Perapertusa sí que és un castell càtar, construït el segle XI sobre una cresta rocosa dalt d'un turó. A l'època dels càtars hi havia un passatge secret que permetia accedir-hi. Avui el passatge és tancat, però hi podeu pujar pel camí que hi porta si voleu fer una via d'escalada. Si no, és millor que feu un tomb al castell i entreu per l'entrada principal que es troba al nord. Val la pena pujar-hi si no teniu un dia de trons i llamps!El castell de Puivert és de més fàcil entrada tot i que està sobre un pujol que domina el poble. Conserva tots els murs i la impressionant torre de l'homenatge, una veritable torre defensiva que ens permet dominar des de dalt la regió de Quecorb.
Lastors, en realitat, són quatre castells càtars, situats en un paratge magnífic. Es troben sobre un contrafort rocós i aïllats entre ells per profundes valls. Els quatre castells conformen un conjunt únic que va pertànyer als senyors de Cabaret i foren un important centre d'activitat religiosa càtara.Montsegur, el castell vengut per excel·lència com a castell càtar, però en realitat va ser l'últim refugi dels càtars, quan, després de la batalla de Muret, Gilabert de Castres s'hi refugia amb i es converteix en un reducte dels bons homes i les bones dones. El 1243, després de deu mesos de setge, Ramon de Perella i Pere Roger de Mirepeis, inicien negociacions amb els assetjats: o abjuren de la seva fe o van a la foguera. Uns dos-cents foren cremats de viu en viu i d'altres moriren a la presó. Els "màrtirs del pur amor crestian" foren cremats al Prat dels Cremats on hi ha un monòlit que en recorda la història. Fou la fi del catarisme tot i que desenes de milers de càtars van travessar el Pirineu cap a terres catalanes.
Enric Garriga Trullols i Núria Bayó Mañosa.
Dues grans viles són importants en aquest recorregut: Foix i Carcassona conegudes ja a bastament.
Menerba.
I Menerba, que viu gràcies al turisme càtar i a la producció de vi. Lligada al catarisme per Guilhem de Menerba, senyor que va negociar la rendició dels albigesos amb Simó de Montfort.No es pot entendre el catarisme i el seu temps sense fer una ruta per aquestes terres: admirar els castells i el lloc on foren construïts, assedegar-se d'aquest paisatge!El 1982 encara no estava tot explotat; a Montsegur, per exemple, no hi havia cap taquilla on et cobressin per pujar el camí costerut fins a arribar als murs que queden dempeus.
Prat dels Cremats. Montsegur.
Recordo les anades amb el CAOC a Montsegur, pels Fòcs de Sant Joan i les vetlles de foc de camp que es feien al Prat dels Cremats on van ser aniquilats els càtars que quedaven. Unes trobades que enguany es volen recuperar si el virus ens ho permet. A finals de juny, quan l'aroma de la farigola i les herbes remeieres ens hi poden acompanyar. Vam fer una altra sortida als castells, el 1991 i el 1993 amb els amics de la UEC. Llavors vam ampliar la visita a unes quantes abadies, de les que recordo Lagrasse i la de Fontfreda prop de Narbona, veritables joies.
Més tard, el 2002 vam fer una sortida en terres càtares, per setmana santa, amb una bona amiga. Ara penso que fa temps que no hi he anat. I en aquesta setmana santa tan estranya he pensat en aquests castells on m'agradaria tornar.
[post_title] => Castells Càtars
[post_excerpt] => Recordo les anades amb el CAOC a Montsegur, pels Fòcs de Sant Joan i les vetlles de foc de camp que es feien al Prat dels Cremats...
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => castells-catars
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-26 14:31:25
[post_modified_gmt] => 2020-05-26 12:31:25
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14194
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[3] => WP_Post Object
(
[ID] => 14186
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-22 18:29:23
[post_date_gmt] => 2020-05-22 16:29:23
[post_content] =>
Los amics de l’IEO Aude nos prepausan tres recèptas per aqueste divèndres. Ecritas mas tanben podètz escotar las recèptas contadas en occitan per la Mirelha Braç.
3) Caçolet
per 4 personas
Çò que vos cal : 350 a 400 g de mongetas secas (de Lauragués plan segur) / 2 cuèissas de guit o d'auca confidas, copadas en dos / 4 bocins de 80g de salsissa de Tolosa / 4 bocins de 50g de carn de pòrc (garron, espatla o peitrina) / 250 g de codena de pòrc que la mitat servirà aprèp coseson pel montatge del caçolet / un pauc de lard salat / qualques òsses de pòrc / cebas e carròtas La velha : Faire trempar las mongetas secas una nuèit dins d'aiga freja. L'endeman : Escorrir las mongetas e las metre dins una caçairòla amb tres litres d'aiga freja de sorga (non calcària) e menar al bolh pendent 5 minutas. Escorrir e metre de costat. Preparar lo bolhon amb 3 litres d'aiga (non calcària), las codenas copadas en lescas grandas, los òsses de pòrc e, se b'aimatz, un pauc de cebas e de carròtas. Salar e pebrar coma cal. Far cuèire pendent una ora puèi filtrar e recuperar las codenas. Dins aqueste bolhon filtrat, metre las mongetas a cuèire fins que siagan soplas mas plan entièras. Una ora de coseson. Preparar las carns : Dins una granda padena faire fondre lo gras dels confits. Dins lo grais que demòra, faire fregir las salsissas. Faire fregir los bocins de pòrc. Escorrir las mongetas e gardar lo bolhon al caud. Ajustar a las mongetas qualques grans d'alh e l doble (en pes) de lard salat, trissats amassa. Montatge del caçolet : Utilizar lo plat emblematic en tèrra cuèita nommat « caçòla » qu'a balhat son nom al caçolet. Cobrir lo fons de la caçòla amb las codenas. Ajustar un tèrç de las mongetas. Pausar las carns puèi çò que demòra de mongetas. Pausar las salsissas enfonsadas dins las mongetas, lo dessús demorant visible. Completar en vojant lo bolhon caud, just per cobrir las mongetas. Pebrar al molin e ajustar un culhierat del grais de guit que serviguèt a fregir las carns. Coseson : Enfornar a 150°/160° e daissar cuèire 2 a 3 oras. Pendent la coseson, se formarà sul dessús de la caçòla una crosta marron que caldrà enfonsar mai d'un còp (n'i a que dison 7 còps). Se lo dessús de las mongetas fasiá mina de secar, i ajustar un pauc de bolhon.
Enregistrament Mirelha Braç (IEO Aude)
4) La
tapenada(extrach de
Afogassets o l'art de beure pas tot sol, Institut d'Estudis Occitans d'Aude)
500 gramas d'olivas verdas o negras (o 250 de caduna)
/ 100 gramas de tapenas / 2 grans d'alh gròsses (o 4 pichons) / 10 filets
d'anchòias dessalats / 1/4 de litre d'òli d'oliva (o mens) / pebre del molin
Dins un plat prigond, botar amassa totes los
ingredients (descloscar las olivas, se que non, adieu barrejaire electric !) e
los mesclar fins a que faga la pomada ; ajustar d'òli d'oliva se ba cal.
Estirar aquela pomada sus de tòstas finas, que podètz gradalhar abans.
Ieu ajusti, abans de mesclar, qualques lescas de
tomatas secas confidas a l'òli (sufís de trapar tomatas secas - o de las far
secar al solelh salpicadas de sal - e de las botar a marinar dins d'òli d'oliva
amb farigola, romanin e alh ; se consèrvan sens problèma a condicion que l'òli
cobrigue totjorn las tomatas). Plan segur, se podètz pistar lo tot allòc de vos
servir del mesclaire electric, auretz quicòm de plan mai onctuós ; çò qu'es bon
se merita !
Servir dins de nauquets amb de lescas de pan tostat.
Enregistrament Mirelha Braç (IEO Aude)
5) Caviar de merinjana
Comptar la mitat d'una gròssa merinjana per persona
200 g d'olivas negras o verdas (sens clòsc)
4 o 5 grans d'alh
1 limon
4 o 5 bons culhierats d'òli d'oliva
1 culhierat pichon de flor de farigola
sal e pebre
∞ Alucar
la grasilha del forn o lo barbacoa. Copar la coeta de las merinjanas (mèfi que
pica !), las lavar e secar. Las pausar sus la grilha e las virar de temps en
temps. Esperar una mièja oreta.
∞ Rasclar
la carn amb un culhièr. Trissar l'alh e las olivas dins lo mortièr (o amb lo
barrejaire), ajustar la carn de las merinjanas, lo chuc de limon, la sal, lo
pebre, la flor de farigola e, pichon a pichon, l'òli d'oliva, fins que faga la
" pomada ".
∞ Se
servís sus de lescas de pan finas e passadas a la grasilha, de tòstas, qué !
Era exposicion "Aranés, er occitan de Catalonha", que hè un brèu percors pera istòria, es caracteristiques e era vitalitat der aranés, varianta der occitan parlada en Aran. Eth sòn ligam istoric damb Catalonha qu'a permetut de preservar era identitat e mantier-i era lengua, çò que ne hè ua singularitat lingüistica.
Era exposicion que presente era istòria dera arreconeishença der aranés, en encastre legau d'emparament e d’espaci uman e geografic a on se manifèste.
Er aranés s’i mòstre coma ua lengua viua, damb produccion culturau e presenta enes naues tecnologies dera comunicacion.
[post_title] => L'exposicion "Aranés, er occitan de Catalonha"ara en linha
[post_excerpt] => Era exposicion "Aranés, er occitan de Catalonha", que hè un brèu percors pera istòria, es caracteristiques e era vitalitat der aranés, varianta der occitan parlada en Aran.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => lexposicion-aranes-er-occitan-de-catalonhaara-en-linha
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-21 14:01:08
[post_modified_gmt] => 2020-05-21 12:01:08
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14170
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[5] => WP_Post Object
(
[ID] => 14138
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-18 14:38:11
[post_date_gmt] => 2020-05-18 12:38:11
[post_content] =>
Sèrgi Viaule escrivan e militant occitanista d'Albigés nos recomanda l'opcion de l'ebook en occitan pendent l'embarrament:
Se sètz acostumats de legir libres sus tauletas electronicas, nos prepausa una seleccion d'obratges numerics en lenga occitana. Per que cadun i tròba son compte, totes los genres son representats. Basta pas que de picar suls ligams çai-jós per n'aver las presentacions e los poder crompar en linha.
Los amics de l'IEO Aude nos prepausan doas recèptas per aqueste diluns. Ecritas mas tanben podètz escotar las recèptas contadas en occitan per la Mirelha Braç.
1) Sopa auvernhata
• Per 6 personas, vos caldrà : una mièja-liura de peitrina salada de pòrc, una mièja-liura de peitrina de feda, un caulet pomat, 4 patanas (Bintje), 2 carròtas, un nap, una dòlça d'alh, una ceba, clavèls de giròfle, pebre del molin.
• La velha, botatz la carn a dessalar dins d'aiga per la nuèit. Botatz dins la meteissa topina la carn dessalada del pòrc e la carn de feda que cobrissètz d'aiga freja. Menatz al bolh e ajustatz lo caulet trocejat en 4 o en 6 (segon la grossor). Talhonatz en lescas pas plan espessas carròtas, nap e patanas. Ajustatz una ceba picada de clavèls de giròfle, una dòlça d'alh esclafada e un pecic de pebre. Verificatz que i a pro de bolhon per tot faire cuèire. Daissatz bólher una orada. Tastatz e salatz se necessari. Daissatz cuèire 3 oras a fuòc doç.
Sortissètz la peitrina de feda que secatz abans de la faire saurejar (fr : rissoler) a la padena unas 3 minutas.
Servissètz lo bolhon amb de pan pausat (fr : rassis) e presentatz la carn suls legumes.
Enregistrament Mirelha Braç (IEO Aude)
2) Lo freginat de pòrc
A la carn presa al còl, s'ajusta una talhada de fetge. Cal copar tot aquò en talhonets grands coma doás gravas de sucre pausadas l'una sus l'autra.
Cal far rossir aquela carn e lo fetge dins una cocòta de fonta e revirar amb un culhièr de bois, pro sovent.
Entre temps, picolar una ceba, dos o tres grans d'alh e los far rossir tanben. Susvelhar que la carn, la ceba e l'alh demòren rosses : los laissar pas rumar.
Quand tot es plan rossit dins lo chuc gras que la carn a donat, ajustar pro d'aiga cauda per que la carn pòsca se cuèire. Laissar bolhir a pichon fòc. Perfumar ambe tres o quatre rodèlas de limon e un branquet de ferigola. Salar e pebrar.
[post_title] => Recèptas occitanas
[post_excerpt] => Los amics de l'IEO Aude nos prepausan doas recèptas per aqueste diluns. Ecritas mas tanben podètz escotar las recèptas contadas en occitan per la Mirelha Braç.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => receptas-occitanas
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-18 13:55:33
[post_modified_gmt] => 2020-05-18 11:55:33
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14131
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[7] => WP_Post Object
(
[ID] => 14117
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-14 19:57:33
[post_date_gmt] => 2020-05-14 17:57:33
[post_content] =>
Si hi ha un autor que automàticament relacionem amb el moviment del Felibritge, aquest és en Frederic Mistral. Amb aquest article, esbossarem resumidament la vida i l’obra d’aquest gran escriptor occità. Al CAOC amb regularitat, s’imparteixen cursos de literatura occitana, on s’aprofundeix en els principals escriptors occitans, com ara el mateix Frederic Mistral.
Nasqué l’any 1830 a Malhana, a la Provença, dins de la masia familiar Mas dau Jutge. El seu pare fou Francés Mistral, un important terratinent de la zona, que s’havia maridat amb l’Adelaïda Polinet, que era filla del Batlle de la vila. En aquest ambient plenament rural, tothom parlava en occità, i essent un nen ja pogué copsar la vitalitat lèxica de la llengua.
Monument a Frederic Mistral de Montjuïc (Barcelona)
Com a fill de família ben situada, pogué estudiar a Avinhon, Nimes i Ais-de-Provença, on a la seva universitat es graduà en la carrera de Dret. En l’àmbit polític, en Mistral evolucionà considerablement, De ben jove, ja defensava unes posicions a favor de la promoció de la identitat occitana, que tenia la llengua i la cultura autòctona com a eix vertebrador de la personalitat pròpia dels pobles.
En Frederic Mistral opinava que França havia d’evolucionar cap a unes posicions federalistes entre les diverses identitats territorials que la composaven, i mantenia una imatge potser una mica romàntica molt basada en una Occitània més rural. No oblidem que ell havia nascut i crescut en aquest ambient. La industrialització i el món urbà, que s’obria pas durant el segle XIX, només podia provocar la desaparició d’aquestes identitats i un uniformisme i un centralisme clarament perjudicial.
Però
diversos esdeveniments polítics, com la Revolta de la Comuna de París de l’any
1871, després de la derrota militar de França davant Prússia, provocaren una
clara oscil·lació vers posicions més conservadores, de tradició catòlica i
contràries a les idees progressistes, i abandonant les reivindicacions polítiques
i centrant-se només en l’àmbit lingüístic i cultural. Com a mostra d’aquestes
posicions gairebé reaccionàries, ingressà en l’anomenada “Lliga de la Pàtria
Francesa”, una organització creada l’any 1894 per a defensar el govern francès
davant les evidents irregularitats i l’escàndol polític provocat pel cas
“Dreyfus”, i no recolzà la Revolta del Vinyataires llenguadocians de l’any
1907, malgrat la sol·licitud dels seus dirigents, com Marcellin Albèrt.
[post_title] => Capítol 12. "Frederic Mistral: la dignificació de la llengua literària"
[post_excerpt] => Si hi ha un autor que automàticament relacionem amb el moviment del Felibritge, aquest és en Frederic Mistral. Amb aquest article, esbossarem resumidament la vida i l’obra d’aquest gran escriptor occità.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-12-frederic-mistral-la-dignificacio-de-la-llengua-literaria
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-15 12:42:42
[post_modified_gmt] => 2020-05-15 10:42:42
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14117
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[8] => WP_Post Object
(
[ID] => 14106
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-13 14:19:41
[post_date_gmt] => 2020-05-13 12:19:41
[post_content] =>
Cada noguièr a sas bruèissas, mas es pas balhat a totes que de las poder véser !
Per aquò faire, se cal passejar sol una nuèit de Sant Joan.
Las bruèissas ofrissián lo diable amagat dins una noga als mainatges lipets.
En Italia se disiá tanben que los noguièrs servissián per las acampadas de bruèissas. S'arregalavan plan amagadas dins lo fulham.
Lo mai famós de totes es lo noguièr de Benevento. Teniá segurament de poders que se ne parlava ja al sègle VII quand Barbatus, lo curat, l'aviá fait desrabar per caçar lo diable. Mas un autre noguièr cresquèt a la meteissa plaça.
Aquel noguièr desapareguèt al sègle XVII.
Se l'arbre fa paur la frucha es adorada !
La noga es un dels simbòls de feconditat e d'abondància. Es tanben un pòrta bonur. Del temps de las velhadas, los dròlles ba-lhavan a lor promesa una noga pichoneta « lo cacalon ». Se aquela copava la noga, èra la fin de l'amoreta !
La noga es tanben un simbòl religiós e se vesiá sovent pendent los maridatges. Del temps d'aquelas fèstas, se fasiá tanben de lançars de nogas que devián portar proteccion e amistat entre los nòvis.
Tèxt: Setmana de las Sabors de 2007 sus las piadas de Brugairòl l'esquiròl e de sos sòmis (tresena part).
[post_title] => Las bruèissas del noguièr
[post_excerpt] => Cada noguièr a sas bruèissas, mas es pas balhat a totes que de las poder véser !
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => las-brueissas-del-noguier
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-13 14:20:32
[post_modified_gmt] => 2020-05-13 12:20:32
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14106
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[9] => WP_Post Object
(
[ID] => 14101
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-13 14:07:44
[post_date_gmt] => 2020-05-13 12:07:44
[post_content] =>
Malgrat la crisi sanitària actuala, la còla del Congrès Permanent de la Lenga Occitana contunha - en teletrabalh - d'obrar a la creacion de ressorsas e otisses per la lenga occitana.
L'òbra màger del moment es lo projècte europèu Linguatec. Dins aquel encastre, lo pòle TAL (tractament automatic del lengatge) del Congrès es a trabalhar sus la sintèsi vocala en occitan lengadocian e sus un traductor automatic francés-occitan e occitan-francés per l'occitan gascon e per l'occitan lengadocian.
Los lexicografes de la còla son eles tanben a avançar sus d'obratges màgers : lo vèrb'Òc en occitan lemosin, que deuriá espelir dins l'annada, e una version del Basic qu'inclurà totas las grandas varietats de l'occitan (auvernhat, gascon, lemosin, lengadocian, provençal, vivaro-alpenc).
Lo pòle « Lenga e societat », el, es a preparar dos lexics : un lexic de l'audiovisual occitan e un lexic dels tèrmes ligats al COVID-19 e a la crisi sanitària que l'acompanha.
La còla del Congrès es tanben a preparar d'unes otisses novèls :
Una plataforma terminologica basada sul tèrm'Òc, mas que permetrà una melhora interaccion amb los usatgièrs ;
Un portal del TAL occitan per centralizar las informacions e las ressorsas sul domeni ;
Una interfàcia per consultar lo còrpus audio fargat dins l'encastre de la sintèsi vocala en gascon e en lengadocian ;
L'elaboracion del diccionari general panoccitan en occitan que compta ja quicòm coma 20 000 mots definits e illustrats de citacions plan identificadas.
Enfin, Lo Congrès contunha sas activitats costumièras. Es a preparar d'articles novèls per enriquesir l'express'Òc, la Passejada del top'Òc e lo Punt de lenga. Contunha de vos assabentar a travèrs sa letra de ligason e sos malhums socials, e participa totjorn activament a las demarchas en favor de l'ensenhament de l'occitan.
Demoratz informats, un fum de novetats arriban lèu-lèu !
[post_title] => Nòvas del Congrès Permanent de la Lenga Occitana
[post_excerpt] => L'òbra màger del moment es lo projècte europèu Linguatec.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => novas-del-congres-permanent-de-la-lenga-occitana
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-13 14:08:36
[post_modified_gmt] => 2020-05-13 12:08:36
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14101
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 10
[current_post] => -1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 14228
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-29 12:26:06
[post_date_gmt] => 2020-05-29 10:26:06
[post_content] =>
El dia 4 de juny se celebra el Dia
de l’Associacionisme Cultural a Catalunya. Enguany, us proposem durant tota
la primera setmana de juny activitats i propostes virtuals per gaudir des de
casa i conèixer una mica més l’entitat.
🔹Us convidem al “Cafè de Portes Obertes”☕️. Una trobada en línia
oberta a tothom, que servirà per conèixer i compartir experiències i viatges
per Occitània i la cultura occitana. Volem conèixer les vostres experiències i compartir aquests moments amb
vosaltres i sobretot, us volem tornar a veure i escoltar.
Dimecres, 3 de juny
de 2020 (de 18.00h a 19.00h) a través de la plataforma Jitsi Meet.
🔹 No us podeu perdre la Conferència-concert
"Los instruments de la musica tradicionala occitana". La sessió anirà a
càrrec del músic i professor Joan Codina Vila i serà en llengua occitana i
catalana.
Dijous, 4 de juny de 2020 (de 18.00h a 19.00h) a través del directe del
nostre Facebook.
🔹 Dimarts,
2 de juny us oferirem el missatge de la nostra presidenta. Trobareu la
informació publicada a la secció Notícies del
nostre web.
🔹 I, durant tota la setmana us oferirem a
través del nostre Canal Youtube i de les xarxes: breus 📽
Càpules “Fem cultura, fem
associacionisme, fem CAOC” dels nostres socis, simpatitzants o associacions amb les
que col·laborem que ens parlaran sobre la seves experiències amb l’entitat o la
seva tasca relacionada amb la llengua i cultura occitanes. Canal
Youtube
Fes un Stories a Instagram i etiqueta’ns!
#femCaoc
▶️ Podreu
trobar tota aquesta informació al nostre web i a les nostres xarxes socials:
El dia 4 de juny se celebra el Dia de l’Associacionisme Cultural a Catalunya. Enguany, us proposem durant tota la primera setmana de juny activitats i propostes virtuals per gaudir des de casa i conèixer una mica més l’entitat.
Era exposicion "Aranés, er occitan de Catalonha", que hè un brèu percors pera istòria, es caracteristiques e era vitalitat der aranés, varianta der occitan parlada en Aran.
Los amics de l'IEO Aude nos prepausan doas recèptas per aqueste diluns. Ecritas mas tanben podètz escotar las recèptas contadas en occitan per la Mirelha Braç.
Si hi ha un autor que automàticament relacionem amb el moviment del Felibritge, aquest és en Frederic Mistral. Amb aquest article, esbossarem resumidament la vida i l’obra d’aquest gran escriptor occità.
