La Mara Aranda és una compositora i cantant valenciana, amb una carrera de trenta anys d’èxits en el món de la música antiga i tradicional. La seva obra ha pouat bàsicament en les arrels de les cultures dels diferents costats del nostre mar Mediterrani, i també ha publicat un disc interpretant algunes composicions poètiques de les “trobairitz” medievals. Gairebé una vintena de discos, múltiples col·laboracions i molts reconeixements a la seva obra, tant en solitari com en grup, avalen una carrera d’èxit de trenta anys. Parlem-ne amb la Mara Aranda.
Redacció.- D’on et prové aquesta gran estimació per la música? Et prové de l’àmbit familiar? Quins estudis musicals has realitzat?
M.A.- La gran estima per la música em ve des del bressol. Mon pare era cantant aficionat i també tocava la guitarra, d’una banda i d’altra a la família de ma mare també hi havia aficionats que tocaven acordió, cantaven i feien ‘joglaries’. El meu avi era una sort de joglar que on arribava feia art, divertiment i treia el somriure i rialles a majors i a la xicalla. Encara que era llaurador, però ja son pare, el besavi, ho feia això...feia ballar les titelles que ell mateixa construïa, cantava, recitava...
Els meus estudis han sigut en diferents acadèmies privades arreu del món. Des de molt jove vaig començar la meua carrera als escenaris i es va transformar en el meu treball, alhora que gaudi òbviament, i vaig haver d’adaptar-me a una vida que m’obligava a viatjar moltíssim per oferir concerts per tot el món. És així com vaig cursar estudis de cant bizantí i cant tradicional grec a Grècia, cant tradicional búlgar, cant d’estil amb alguns cantadors com Josep Aparicio ‘Apa’, tècnica amb diferents professores i molts altres cursos: arpa, violoncel, piano... la vida em va posar damunt dels escenaris aviat i la meua formació musical va ser en base a un recull de cursos en diferents països, tradicions i estils fent de mi una cantant crec que versàtil i estilísticament calidoscòpica per la suma de totes les diverses influències.
Concert de Mara Aranda amb el disc nou dedicat a les Trobairitz (Foto: Lluna Issa Casterà).
Redacció.- I per què les músiques antigues i del món mediterrani? Per la seva varietat, la seva qualitat?
M.A.- El món de la música tradicional m’agrada però per a altres. He escoltat moltíssima música tradicional de tot el món, vaig dirigir i presentar durant dos anys un programa radiofònic des de l’antiga Canal 9, la nostra RTV autonòmica i també l’he interpretat de manera anecdòtica i conjuntural. Però dins del meu microcosmos hi ha una ressonància major amb les músiques medievals. Des que fa més de vint anys coneguera la música bizantina, és a dir, el cant de l'Església Ortodoxa, la música litúrgica de les esglésies de l'est d'Europa, encara que també s'utilitza, de manera més àmplia, per referir en general la música de les esglésies orientals, vivint a Grècia en diferents localitzacions i en anys diferents, vaig quedar trasbalsada i vaig mamprendre el seu estudi aprofundint tot i que era molt difícil pels modes musicals emprats, lluny de la nostra tradició sonora. Això va fer que se’m reactivara l’interés pel cant gregorià amb el qual estava emparentat, sent ambdós monodia vocal sense acompanyament instrumental. Encara recorde molt vívidament els oficis litúrgics on els monjos grecs cantaven sobre l’ison, la nota greu, pedal i el clima extàtic que es creava en les celebracions. La música religiosa antiga i medieval van ser la banda sonora durant molts anys dels meus dies. Després la música profana medieval també ocupa un lloc important en el rànquing de les meues preferències. Música de trobadors i trobairitz han deixat una empremta inesborrable en la meua creació pròpia.
Redacció.- Per a conèixer millor aquesta diversitat has estat vivint en diversos indrets del Mediterrani, com per exemple a Salònica, Creta i Instanbul. Com veus de manera general el món de la música tradicional arreu del nostre entorn mediterrani? I a València en concret?
M.A.- El món de la música tradicional és molt ric. No ens n’adonem perquè és tanta la riquesa que mai no hem patit d’ella carència i no podem imaginar un paisatge musical pobre o estèril com a altres països europeus. La música, com a part del Patrimoni Cultural Immaterial juntament amb manifestacions artístiques de tot caire, gastronòmiques, d’oci...mantingut per la mateixa comunitat que el crea i el transmet, constituix un dels nostres trets identitaris. He viscut la pràcticament desaparició dels nostres instruments principals: la dolçaina i el tabalet i després tot un afortunat ressorgiment fins a dia de hui en que no hi ha poble a la Comunitat Valenciana que no tinga la seua colla de tabaleters i dolçainers. Molt arrelats a la nostra cultura, en raó tractaren de fer-los desaparèixer per esborrar estos trets que ens diferencien els uns dels altres. Eixa riquesa deuria ser respectada, no per desunir-nos en la diferència sinó per aprendre del diferent.
A la Mediterrània, és el nexe que durant més de 6.000 anys ha teixit la història de diferents cultures i civilitzacions del nord d’Àfrica, sud d’Europa o Àsia Occidental; hi ha un espai increïble de sonoritats i ambients molt semblants i que alhora ens identifiquen amb trets particulars.
[post_title] => Conversem amb Mara Aranda
[post_excerpt] => Trobairitz i trobadors són reflexe dels sentirs i avatars d'una època molt espurnejant.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => conversem-amb-mara-aranda
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-02-18 11:09:55
[post_modified_gmt] => 2021-02-18 10:09:55
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15145
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[1] => WP_Post Object
(
[ID] => 15138
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-02-13 14:36:00
[post_date_gmt] => 2021-02-13 13:36:00
[post_content] =>
Amb motiu dels 700 anys de l’execució de l’últim perfecte càtar, en Guilhèm de Belibasta a Vilaroja-Termenés, a l’Aude, s’ha organitzat un interessant cicle de conferències sobre els Bons Homes a la Llibreria Alibri de Barcelona, amb el suport, entre d’altres, del CAOC. Durant aquest cicle, que serà presentat per la nostra presidenta, la Núria Comas, dimecres dia 24 de Febrer, es tractarà sobre el moviment dels Bons Homes des de diverses perspectives, per a què els assistents puguin rebre una imatge diversa de la importància d’aquest moviment religiós durant els segles XII, XIII i XIV.
🗓 Dates de les Jornades: 24 de febrer / 4 de març / 11 de març / 18 de març / 25 de març de 2021
⌛️ Horari: a partir de les 18:30
📍 LLoc: Llibreria Alibri. Carrer Balmes, 26. Barcelona (entre Diputació i Gran Via)
✅ Aforament limitat. Cal inscripció prèvia a cada jornada.
El CAOC col·labora en l'organització dels actes i hi participa.
[post_title] => Cicle 700 aniversari de la mort de Guilhèm de Belibasta
[post_excerpt] => Amb motiu dels 700 anys de l’execució de l’últim perfecte càtar, en Guilhèm de Belibasta a Vilaroja-Termenés, a l’Aude, s’ha organitzat un interessant cicle de conferències sobre els Bons Homes a la Llibreria Alibri de Barcelona.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => cicle-700-aniversari-de-la-mort-de-guilhem-de-belibasta
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-02-10 14:53:16
[post_modified_gmt] => 2021-02-10 13:53:16
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15138
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[2] => WP_Post Object
(
[ID] => 15119
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-02-08 16:39:31
[post_date_gmt] => 2021-02-08 15:39:31
[post_content] =>
Lo CAÒC organiza lo 2nd CONCORS DE RACONTES BRÈUS «ENRIC GARRIGA TRULLOLS». La matèria e lo genre dels racontes es liure e totas las variantas de lenga occitana son benvengudas.
Podètz mandar los escriches en supòrt numeric (per e mail) al mai tard lo 26 de març de 2021 a l’adreça seguenta: caoc@caoc.cat
Los trabalhs se pòdon presentar en archiu Word, Office Writer o pdf, totjorn signats amb un escais : [ Escaisnom_títol.pdf ]
Lo prèmi serà autrejat dins un acte public lo 24 d’abril de 2021. S’èra lo cas que, pr’amor de la pandemia, se podiá pas convocar aquel acte, l’acte se tendriá en linha.
💻 en línia, sessions per videoconferència i suport d’una aula virtual amb el material del curs.
📆 del 16 de febrer a juny 2021 (30 hores)
🕡 els dimarts de 19h a 21h
🎫 75 € (socis 60 €)
📝 MATRÍCULA: per formalitzar la matrícula cal emplenar i enviar-nos per correu electrònic el formulari d’inscripció (caoc@caoc.cat) i fer el pagament al número de compte ES10 2100-1006-57-0200061117 (CaixaBank).
🎓 RECONEIXEMENT PER A PROFESSORS: curs de 30h reconegut com a activitat de formació permanent del professorat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Per obtenir la certificació de l’activitat és necessari haver assistit al 80% de les sessions sincròniques i obtenir una valoració positiva de les tasques planificades en relació amb l’aprofitament.
* El nivell Bàsic (A2) s'imparteix, durant aquest 2020-21, en dos cursos de 30 hores lectives cadascun: nivell Bàsic 1 i nivell Bàsic 2. Els cursos es realitzaran per quadrimestres, amb pagament únic o quadrimestral, i es complementaran per obtenir al cap de les 60h el Diplòma Nivèl Basic (A2).
** El curs es desenvoluparà amb un mínim d’inscrits. ***Un cop efectuat el pagament de la matrícula i iniciat el curs aquest no serà retornat.
▶️ Més informació a l’apartat del web de cursos o bé posa’t en contacte amb nosaltres: caoc@caoc.cat .
🔹 Lo tèxt de la Dictada d'ongan es estat tirat del recuèlh editat del Concors de novèlas de Lector del Val, edicion de 2019-20 : Eliana Pinhòl (Ortalejar pòt èsser un flum longarut e intranquil, Lo Lector del Val n° 22, 2020, p. 83.)
📝 Vaquí lo tèxt de la Dictada classica e a traucs.
[post_title] => Dictada occitana 2021 - correccion
[post_excerpt] => La vidèo ambe las explicas e lo tèxt per l’autocorreccion de la Dictada occitana 2021.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => dictada-occitana-2021-correccion
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-02-09 11:12:37
[post_modified_gmt] => 2021-02-09 10:12:37
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15100
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[5] => WP_Post Object
(
[ID] => 15039
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-01-26 15:34:07
[post_date_gmt] => 2021-01-26 14:34:07
[post_content] =>
Vaquí tot çò que vos prepausam per l’edicion de la XXIVa Dictada Occitana d’ongan, que se tendrà en linha lo 30 de genièr. Una edicion de pas pèrdre, ont comptam èstre nombroses, e que començarà a dotze oras (12:00) sul nòstre Canal Youtube per:
🔹 la salutacion iniciala de la Directritz Generala de Politica Lingüistica, Dòna Ester Franquesa, e de la presidenta del CAÒC, Dòna Núria Comas Fornaguera, que nos balharàn la planvenguda.Canal Youtube CAÒC.
🔹 lasalutacion de l’IEO de Castras e lalectura del tèxt causit 🗣 de la Dictada 2021, a seguir dins los ligams çai-jonchs:
[post_title] => Dictada occitana 2021 - edicion virtuala
[post_excerpt] => Ongan la XXIVa Dictada Occitana se tendrà en linha lo 30 de genièr. Una edicion de pas pèrdre!
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => dictada-occitana-2021-edicion-virtuala
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-01-30 09:40:43
[post_modified_gmt] => 2021-01-30 08:40:43
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15039
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[6] => WP_Post Object
(
[ID] => 15002
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-01-15 13:09:02
[post_date_gmt] => 2021-01-15 12:09:02
[post_content] =>
Taller en línia de 10 hores adreçat a aquelles persones que volen practicar i millorar l'expressió oral en occità, tot adquirint més fluïdesa, comprensió i domini de la llengua.
Va dirigit a persones amb un bon nivell de la llengua (B1, B2 i C1) que volen o necessiten practicar l’idioma per mantenir el seu nivell, millorar-lo i adquirir més fluïdesa. També és interessant per alumnes que estan realitzant un altre curs de llengua i cultura occitanes i volen practicar de forma més intensiva l’expressió oral.
📆 dimecres 3 de febrer / 17 de febrer / 3 de març / 17 de març / 24 de març de 2021.
🕡 de 18h30 a 20h30
💻en línia, sessions per videoconferència.
🎓 Professor: Efrén Beltran
🎫 37 eur (Soci CAOC 30 eur)
📌Nivell d’accés recomanat: a partir de l’Intermedi 1
[post_title] => “Parlem occitan!” – nou taller en línia
[post_excerpt] => Taller en línia de 10 hores adreçat a aquelles persones que volen practicar i millorar l'expressió oral en occità, tot adquirint més fluïdesa, comprensió i domini de la llengua.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => parlem-occitan-taller-en-linia
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-01-15 13:22:26
[post_modified_gmt] => 2021-01-15 12:22:26
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15002
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[7] => WP_Post Object
(
[ID] => 14996
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-01-15 12:55:22
[post_date_gmt] => 2021-01-15 11:55:22
[post_content] =>
Durant aquests mesos de gener i febrer a la ciutat de Barcelona es podrà gaudir de tres concerts de músics i cantautors occitans: l'aranesa Alidé Sans, les dues veus de polifonies occitanes Cocanha, i el cantautor Guillaume López.
🔹 Concert de la cantautora aranesa Alidés Sans al Harlem Jazz Club - Festival BarnaSants.
[post_title] => Música occitana a Barcelona
[post_excerpt] => Durant aquests mesos de gener i febrer a la ciutat de Barcelona es podrà gaudir de tres concerts de músics occitans: l'aranesa Alidé Sans, les dues veus de polifonies occitanes Cocanha, i el cantautor Guillaume López.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => musica-occitana-a-barcelona
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-01-15 12:58:36
[post_modified_gmt] => 2021-01-15 11:58:36
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14996
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[8] => WP_Post Object
(
[ID] => 14984
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-01-05 11:02:32
[post_date_gmt] => 2021-01-05 10:02:32
[post_content] =>
Pel CAÒC es un gòi presentar aquel recuèlh de racontes fruch del “I Concors de Racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols”.
E es estat un plaser pel CAÒC de constatar lo bon acuèlh qu’a recampat, per aquesta primièra edicion, compte tengut de la responsa dels escrivans e de las escrivanas que i an participat e lo nivèl dels racontes recebuts.
En tot, son estats quinze los tèxtes mandats al Concors, un pauc de pertot: d’Arièja, de Provènça, de Lengadòc Bas…, dins una lenga viva que garda per d’unes lo parlar d’origina —e mai dins un cas la grafia dicha mistralenca. Òm diriá que tot i passa: de l’amor a la languina, de la solesa a la galejada, de la corsa fòla d’aqueles qu’ensajan de fugir una vida malastrosa a la beutat del monde qu’espelís a cada ròsa. E i a tanben de racontes risolièrs, d’una fina ironia, sul coronavirus, lo desmembrament de França o lo retorn dels pterodactils.
Lo CAÒC profiecha per felicitar coralament los guierdonats, alara que vos remerciam totes per la vòstra participacion, en tot vos anonciar que serà un plaser per nosautres de mandar una segonda edicion d’aqueste Concors aquest an 2021.
Podètz trapar lo libre a la botiga del CAÒC (Providència, 42, Gràcia, Barcelona).
[post_title] => "Un dimenge d’estiva e d'autres racontes"
[post_excerpt] => Lo CAOC ven de publicar un recuèlh dels racontes finalistas del “I Concors de Racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols”.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => un-dimenge-destiva-e-dautres-racontes
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-01-05 11:51:04
[post_modified_gmt] => 2021-01-05 10:51:04
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14984
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[9] => WP_Post Object
(
[ID] => 14973
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-12-22 14:04:27
[post_date_gmt] => 2020-12-22 13:04:27
[post_content] =>
Volem compartir amb vosaltres aquestes festes de Nadal i acomiadar tots junts el 2020 per donar la benvinguda el 2021 que esperem que sigui millor per a tothom, i és per això que us convidem a participar d’aquesta vetllada que realitzarem al Centre d’Amics de la Unesco de Barcelona.🤗
- 17h00 - 18h30: Taller “Cantas de Nadau”. A càrrec del professor i músic Joan Codina i Vila.
Un taller per aprendre algunes cançons entorn de la temàtica del Nadal i de l’hivern. Les cançons de Nadal i d’hivern són un costum viu a tota Occitània i provenen d’una llarga tradició. En aquest taller aprendrem algunes d’aquestes cançons i el seu origen. Cançons en occità, tant tradicionals com també cançons d’autor.
- A les 18h30: Breu recital de cançons de Nadal occitanes i catalanes a càrrec de la soprano Olga Miracle.
📌Centre Amics de la Unesco Barcelona. Carrer de Mallorca 207 – Barcelona
📆 30 de desembre de 2020
🎫 Tota la vetllada: 15 € ( Socis CAOC 10 € ) / Només recital: 10 € ( Socis CAOC 5 € )
▶️ Cal inscripció prèvia ( caoc@caoc.cat / 93 284 36 34 ) per garantir el control d'aforament i les mesures d'higiene i seguretat.
* No cal tenir coneixements musicals ni de llengua occitana per assistir al taller. * Cada edició del taller incorpora i treballa noves cançons respecte els anys anteriors. * Obligatori l’ús de mascareta durant el taller i el recital. * Per normes de seguretat accés al recital màxim 10 minuts abans.
[post_title] => Cantas de Nadau i recital de cançó
[post_excerpt] => Volem compartir amb vosaltres aquestes festes de Nadal i acomiadar tots junts el 2020 per donar la benvinguda el 2021 i és per això que us convidem a participar d’aquesta vetllada que realitzarem al Centre d’Amics de la Unesco de Barcelona.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => cantas-de-nadau-i-recital-de-canco
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-12-22 14:32:51
[post_modified_gmt] => 2020-12-22 13:32:51
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14973
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 10
[current_post] => -1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 15145
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-02-16 18:58:13
[post_date_gmt] => 2021-02-16 17:58:13
[post_content] =>
La Mara Aranda és una compositora i cantant valenciana, amb una carrera de trenta anys d’èxits en el món de la música antiga i tradicional. La seva obra ha pouat bàsicament en les arrels de les cultures dels diferents costats del nostre mar Mediterrani, i també ha publicat un disc interpretant algunes composicions poètiques de les “trobairitz” medievals. Gairebé una vintena de discos, múltiples col·laboracions i molts reconeixements a la seva obra, tant en solitari com en grup, avalen una carrera d’èxit de trenta anys. Parlem-ne amb la Mara Aranda.
Redacció.- D’on et prové aquesta gran estimació per la música? Et prové de l’àmbit familiar? Quins estudis musicals has realitzat?
M.A.- La gran estima per la música em ve des del bressol. Mon pare era cantant aficionat i també tocava la guitarra, d’una banda i d’altra a la família de ma mare també hi havia aficionats que tocaven acordió, cantaven i feien ‘joglaries’. El meu avi era una sort de joglar que on arribava feia art, divertiment i treia el somriure i rialles a majors i a la xicalla. Encara que era llaurador, però ja son pare, el besavi, ho feia això...feia ballar les titelles que ell mateixa construïa, cantava, recitava...
Els meus estudis han sigut en diferents acadèmies privades arreu del món. Des de molt jove vaig començar la meua carrera als escenaris i es va transformar en el meu treball, alhora que gaudi òbviament, i vaig haver d’adaptar-me a una vida que m’obligava a viatjar moltíssim per oferir concerts per tot el món. És així com vaig cursar estudis de cant bizantí i cant tradicional grec a Grècia, cant tradicional búlgar, cant d’estil amb alguns cantadors com Josep Aparicio ‘Apa’, tècnica amb diferents professores i molts altres cursos: arpa, violoncel, piano... la vida em va posar damunt dels escenaris aviat i la meua formació musical va ser en base a un recull de cursos en diferents països, tradicions i estils fent de mi una cantant crec que versàtil i estilísticament calidoscòpica per la suma de totes les diverses influències.
Concert de Mara Aranda amb el disc nou dedicat a les Trobairitz (Foto: Lluna Issa Casterà).
Redacció.- I per què les músiques antigues i del món mediterrani? Per la seva varietat, la seva qualitat?
M.A.- El món de la música tradicional m’agrada però per a altres. He escoltat moltíssima música tradicional de tot el món, vaig dirigir i presentar durant dos anys un programa radiofònic des de l’antiga Canal 9, la nostra RTV autonòmica i també l’he interpretat de manera anecdòtica i conjuntural. Però dins del meu microcosmos hi ha una ressonància major amb les músiques medievals. Des que fa més de vint anys coneguera la música bizantina, és a dir, el cant de l'Església Ortodoxa, la música litúrgica de les esglésies de l'est d'Europa, encara que també s'utilitza, de manera més àmplia, per referir en general la música de les esglésies orientals, vivint a Grècia en diferents localitzacions i en anys diferents, vaig quedar trasbalsada i vaig mamprendre el seu estudi aprofundint tot i que era molt difícil pels modes musicals emprats, lluny de la nostra tradició sonora. Això va fer que se’m reactivara l’interés pel cant gregorià amb el qual estava emparentat, sent ambdós monodia vocal sense acompanyament instrumental. Encara recorde molt vívidament els oficis litúrgics on els monjos grecs cantaven sobre l’ison, la nota greu, pedal i el clima extàtic que es creava en les celebracions. La música religiosa antiga i medieval van ser la banda sonora durant molts anys dels meus dies. Després la música profana medieval també ocupa un lloc important en el rànquing de les meues preferències. Música de trobadors i trobairitz han deixat una empremta inesborrable en la meua creació pròpia.
Redacció.- Per a conèixer millor aquesta diversitat has estat vivint en diversos indrets del Mediterrani, com per exemple a Salònica, Creta i Instanbul. Com veus de manera general el món de la música tradicional arreu del nostre entorn mediterrani? I a València en concret?
M.A.- El món de la música tradicional és molt ric. No ens n’adonem perquè és tanta la riquesa que mai no hem patit d’ella carència i no podem imaginar un paisatge musical pobre o estèril com a altres països europeus. La música, com a part del Patrimoni Cultural Immaterial juntament amb manifestacions artístiques de tot caire, gastronòmiques, d’oci...mantingut per la mateixa comunitat que el crea i el transmet, constituix un dels nostres trets identitaris. He viscut la pràcticament desaparició dels nostres instruments principals: la dolçaina i el tabalet i després tot un afortunat ressorgiment fins a dia de hui en que no hi ha poble a la Comunitat Valenciana que no tinga la seua colla de tabaleters i dolçainers. Molt arrelats a la nostra cultura, en raó tractaren de fer-los desaparèixer per esborrar estos trets que ens diferencien els uns dels altres. Eixa riquesa deuria ser respectada, no per desunir-nos en la diferència sinó per aprendre del diferent.
A la Mediterrània, és el nexe que durant més de 6.000 anys ha teixit la història de diferents cultures i civilitzacions del nord d’Àfrica, sud d’Europa o Àsia Occidental; hi ha un espai increïble de sonoritats i ambients molt semblants i que alhora ens identifiquen amb trets particulars.
Amb motiu dels 700 anys de l’execució de l’últim perfecte càtar, en Guilhèm de Belibasta a Vilaroja-Termenés, a l’Aude, s’ha organitzat un interessant cicle de conferències sobre els Bons Homes a la Llibreria Alibri de Barcelona.
Lo CAÒC organiza lo 2nd CONCORS DE RACONTES BRÈUS «ENRIC GARRIGA TRULLOLS». La matèria e lo genre dels racontes es liure e totas las variantas de lenga occitana son benvengudas.
Taller en línia de 10 hores adreçat a aquelles persones que volen practicar i millorar l'expressió oral en occità, tot adquirint més fluïdesa, comprensió i domini de la llengua.
Durant aquests mesos de gener i febrer a la ciutat de Barcelona es podrà gaudir de tres concerts de músics occitans: l'aranesa Alidé Sans, les dues veus de polifonies occitanes Cocanha, i el cantautor Guillaume López.
Volem compartir amb vosaltres aquestes festes de Nadal i acomiadar tots junts el 2020 per donar la benvinguda el 2021 i és per això que us convidem a participar d’aquesta vetllada que realitzarem al Centre d’Amics de la Unesco de Barcelona.
Amb motiu dels 700 anys de l'execució de l'últim perfecte càtar, en Guilhèm de Belibasta a Vilaroja-Termenés, a l'Aude, s'ha organitzat un interessant cicle de conferències sobre els Bons Homes
Detalls de l'activitat
Amb motiu dels 700 anys de l’execució de l’últim perfecte càtar, en Guilhèm de Belibasta a Vilaroja-Termenés, a l’Aude, s’ha organitzat un interessant cicle de conferències sobre els Bons Homes a la Llibreria Alibri de Barcelona, amb el suport, entre d’altres, del CAOC. Durant aquest cicle, que serà presentat per la nostra presidenta, la Núria Comas, Dimecres dia 24 de Febrer, es tractarà sobre el moviment dels Bons Homes des de diverses perspectives, per a què els assistents puguin rebre una imatge diversa de la importància d’aquest moviment religiós durant els segles XII, XIII i XIV.
🔹 Programació Jornada temàtica – dijous 11 de març:
18:30 Presentació de la Jornada a càrrec de Jaume Cluet.
18:30 Conferència “Episodis històrics dels càtars a Catalunya” a càrrec de Carles Gacón, Doctor en Història per la UNED i escriptor.
19:15 Conferència “La revoalorització de la feminitat” a càrrec de Jordi Bibià, director de Septimània Edicions i coordinador dels Amics dels Càtars.
📌 Llibreria Alibri. Carrer Balmes, 26. Barcelona (entre Diputació i Gran Via)
Amb motiu dels 700 anys de l'execució de l'últim perfecte càtar, en Guilhèm de Belibasta a Vilaroja-Termenés, a l'Aude, s'ha organitzat un interessant cicle de conferències sobre els Bons Homes
Detalls de l'activitat
Amb motiu dels 700 anys de l’execució de l’últim perfecte càtar, en Guilhèm de Belibasta a Vilaroja-Termenés, a l’Aude, s’ha organitzat un interessant cicle de conferències sobre els Bons Homes a la Llibreria Alibri de Barcelona, amb el suport, entre d’altres, del CAOC. Durant aquest cicle, que serà presentat per la nostra presidenta, la Núria Comas, Dimecres dia 24 de Febrer, es tractarà sobre el moviment dels Bons Homes des de diverses perspectives, per a què els assistents puguin rebre una imatge diversa de la importància d’aquest moviment religiós durant els segles XII, XIII i XIV.
🔹 Programació Jornada temàtica – dijous 18 de març:
18:30 Presentació de la Jornada a càrrec de Jordi Bibià.
Xerrada, vídeos, tertúlia
18:30 Conferència “Llegendes i mites del Catarisme – De l’enigma de Montsegur al misteri del tresor càtar” a càrrec de Bartolomé Bioque, escriptor i Jaume Cluet, especialista en Occitània.
19:15 Conferència “La revoalorització de la feminitat” a càrrec de Jordi Bibià, director de Septimània Edicions i coordinador dels Amics dels Càtars.
📌 Llibreria Alibri. Carrer Balmes, 26. Barcelona (entre Diputació i Gran Via)
Amb motiu dels 700 anys de l'execució de l'últim perfecte càtar, en Guilhèm de Belibasta a Vilaroja-Termenés, a l'Aude, s'ha organitzat un interessant cicle de conferències sobre els Bons Homes
Detalls de l'activitat
Amb motiu dels 700 anys de l’execució de l’últim perfecte càtar, en Guilhèm de Belibasta a Vilaroja-Termenés, a l’Aude, s’ha organitzat un interessant cicle de conferències sobre els Bons Homes a la Llibreria Alibri de Barcelona, amb el suport, entre d’altres, del CAOC. Durant aquest cicle, que serà presentat per la nostra presidenta, la Núria Comas, Dimecres dia 24 de Febrer, es tractarà sobre el moviment dels Bons Homes des de diverses perspectives, per a què els assistents puguin rebre una imatge diversa de la importància d’aquest moviment religiós durant els segles XII, XIII i XIV.
🔹 Programació Jornada temàtica – dijous 25 de març:
18:30 Presentació de la Jornada a càrrec de Francesc Sangar.
Taula Rodona i fi del cicle
18:30 “El catarisme a través de la novel·la”.
“El càtar imperfecte” de Víctor Amela. “Terra d’Oblit” d’Antoni Dalmau.
📌 Llibreria Alibri. Carrer Balmes, 26. Barcelona (entre Diputació i Gran Via)
Dijous, 21 de gener de 2021
Harlem Jazz Club. Barcelona
19.45 H
