Conversem amb l’Efrén Beltrán

24 Maig 2019

L’Efrén Beltrán Roncal resideix des de fa molts anys a Montpelhièr i, com a un gran estudiós de les llengües i director d’InfOccitània, mitjà digital per a conèixer l’actualitat des d’un punt de vista occità i en occità, coneix molt bé la situació actual de la llengua occitana al territori llenguadocià.

Redacció.- Quants anys fa que vius a Montpelhièr? Per què et sentires atret per viure en aquesta ciutat?

Efrén – Fa gairebé 25 anys que visc a Montpelhièr. El que em va motivar a quedar-me no va ser precisament el francès, la seva cultura i literatura com és el més habitual entre els nouvinguts a l’antiga capital del Llenguadoc-Rosselló, ara la segona ciutat de la nova regió Occitània Pirineus Mediterrània, sinó més aviat l’occità. El fet d’haver estudiat filologia romànica em va permetre conèixer la literatura dels trobadors i la lingüística de l’occità modern. A més a més, les relacions entre les Universitats de Barcelona i de Montpelhièr ja eren excel.lents aleshores i això em va facilitar l’obtenció d’una beca Erasmus i la convalidació de les assignatures a final de curs. Un cop arribat a la Universitat Pau Valeri III de Montpelhièr vaig descobrir que hi havia un departament d’occità i que podia cursar una assignatura de literatura occitana. Va ser en aquell moment quan vaig sentir parlar l’occità per primera vegada i des d’aleshores em vaig enamorar d’aquesta llengua tan bonica!

Redacció.- Com veus la situació de la llengua occitana actualment a Montpelhièr de manera general? És diferent la vitalitat de la llengua a la ciutat (món urbà) respecte de la seva rodalia (món més rural)?

Efrén – Doncs, molt malament per desgràcia. Estem assistint a la mort inminent d’una llengua mil.lenària, bessona de la catalana, i això em fa mal de veure que no podem fer res per canviar la situació. Pel que fa a la vitalitat, excepte algunes excepcions molt puntuals, l’occità desapareix tant a les grans ciutats com als pobles. Això sí, hi ha més consciència identitària en general a les zones rurals allunyades de Montpelhièr. També em sembla que els tolosencs tenen més estima per l’occità perquè allà la llengua d’oc s’ha preservat una mica millor.

Redacció.- I al sistema educatiu. Hi ha “calendretas” a Montpelhièr?

Efrén – Sí, en aquest sentit podem dir que Montpelhièr i el Lengadòc Bas en general és un dels indrets on Calandreta s’ha desenvolupat més. A Montpelhièr hi ha tres escoles, un col.legi i un liceu. Montpelhièr és pionera amb la creació del primer col.legi, el Leon Còrdas, i ara el liceu.

Per seguir llegint l’entrevista clica aquí.

Francesc Sangar. CAOC.

X