TOT SEGUINT LES PETJADES DE L’ESCRIPTOR JOAN BODON
Del 14 al 16 de febrer de 2025
Tots els qui hem llegit Joan Bodon hem somiat amb poder un dia conèixer els paisatges del Segalar descrits per aquest autor en els seus llibres: visitar la casa on s’escau la infantesa de Catòia, a Crespin de Roergue; resseguir els caminois que voregen el Viaur per tal de sorprendre’n les dones d’aigua en algun dels seus gorgs; endevinar on s’escauen els contes que li explicava la seva mare, filla de la Ribièira; perdre’ns pels mateixos camins que els herois dels Contes dels Balssàs; descobrir la vall del monestir de la Bonacomba, on s’escau part de La Quimèra…
És per això que per a aquest 2025, cinquanta anys després de la mort de Joan Bodon, el CAOC ha organitzat aquest viatge, que us proposa d’endinsar-vos en els paisatges que van omplir la seva vida. I hi anirem de la mà d’un dels seus estudiosos: en Jaume Figueras. Us ho perdreu?
Us convidem a la jornada que tindrà lloc el proper divendres, 13 de desembre, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Es tracta d’un acte de reconeixement a la trajectòria d’en Fredo Valla, amb motiu de la seva distinció amb el Premi Robèrt Lafont 2024 per la seva defensa, projecció i promoció de la llengua occitana.
Cineasta de les valls occitanes del Piemont, és autor del film-documental “Bogre, la gran heretgia europea”, una pel·lícula que reforça els valors del catarisme. Fredo Valla ha desenvolupat al llarg de la seva carrera en el cinema una obra marcada pel seu compromís amb la cultura i les arrels.
🗓 Dia: Divendres, 13 de desembre de 2024
🕔 Hora: 17:00 h.
🏛 Lloc: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS – Sala Pi i Sunyer. Carrer del Carme, 47. Barcelona
17:00 h. Benvinguda i presentació de la jornada per part dels organitzadors.
17:15 h.Parlament de Fredo Valla, premi Robèrt Lafont 2024 per la defensa, projecció i promoció de la llengua occitana.
18:00 h. Col·loqui “Occitània i Catalunya”. Amb la participació de Fredo Valla; Ramon Sistac, membre de la Secció Filològica de l’IEC; Sergi Grau, historiador especialitzat en l’Edat Mitjana; i Eduard Berga, investigador de la història del catarisme a Catalunya. Moderació a càrrec de Josep Lluís Soler.
18:45 h. Recital poètic a càrrec de les poetesses Montse Rubinat i Conxita Jiménez.
19:00 h.Intervenció musical a càrrec de Cèsar Santiago Sánchez, Dimitri Kindyns i Joan Calabuig.
19:30 h.Cloenda de la jornada amb l’himne occità “Se Canta”.
“”Jamai aviá pas ausit quicòm aital. S’encaminèt cap a l’endreit d’ont veniá la musica”. Escrivètz la seguida !…
Las bibliotècas del Lector del Val (associacion de bibliotècas de Lauragués / sud-èst tolosan) organizan lor XXVIIen concors de novèlas, dobèrt a totes e a gratís, fins al 6 de febrièr de 2025.
Se pòt participar dins quatre categorias : primàri, segondàri, licèus, adults (los tèxtes collectius son permeses se fan partida de l’ensenhament d’una classa tota). Lo tèxte deu necessariament començar ambe la frasa çai-sus. Lo genre demòra liure : fantastic, policièr, sciéncia-ficcion, istoric, romanesc, aventura, etc…Totas las variantas de la lenga occitana son planvengudas, a carga pel participant de passar l’incipit dins sa varianta pròpia.
Los ganhants seràn avisats per corrièr electronic. La remesa dels prèmis se debanarà lo dissabte 24 de mai de 2025 a la mediatèca de Donevila (31), e la remesa dels recuèlhs de novèlas e CD als autors es prevista per octobre de 2025.
Aquest film-documental dirigit i amb guió del cineasta occità Fredo Valla (Piemont-Alps) amb una durada de 200 minuts (3 hores i 20 minuts), en realitat passa força de pressa ja que Fredo Valla diu que “una pel·lícula dura el temps que hauria de durar”.
BOGRE és un gran retrat en capes, on el director viatja entre Istambul, Bulgària, Occitània, Itàlia i Bòsnia, en una vasta recreació del moviment filosòfic dels càtars i bogomils i la seva inexorable persecució; tot això, amb la participació dels millors especialistes europeus de la història del bogomilisme i catarisme i en llurs llengües originals (turc, búlgar, bosnià, francès, occità i italià).
LLOC: CENTRE COMARCAL LLEIDATÀ (Gran Via de Les Corts Catalanes, 592 – 1º Pis – Barcelona) – Al costat Plaça Universitat
DIA I HORA: Divendres 29 de novembre 2024 a les 17h00.
INFORMACIÓ TÈCNICA: 17h00 – PRESENTACIÓ FILM 17h05 – INICI FILM 18h30 – PAUSA 15 Minuts 20h45 – Final
Film subtitulat en català.
ENTRADA: De franc
SOPAR-DEBAT opcional: Un cop acabat el film, sopar-debat a la Cafeteria del Centre Lleidatà. Cal inscripció prèvia (màxim dimecres 27 novembre ). Menú previst 18 €.
Lo divendres 25 d’octobre participèrem a l’onzena session del Club de Lectura, en format presencial e virtual. Lo libre que legiguèrem foguèt Vidas e engranatges, de Florian Vernet. Aguèrem la chança de comptar amb la participacion virtuala de l’autor, çò que rendèt una session fòrça especiala. Totes los membres del Club de Lectura poguèron exprimir a l’autor lo plaser qu’aviam pres en legir son òbra e lo mercejar per las responsas a totas las questions que li pausèrem.
Comencèrem coma totjorn per expausar la biografia de l’autor:
Florian Vernet nasquèt en 1941 dins una familha que l’occitan de Besièrs s’i barrejava amb lo lengadocian meridional. Es un lingüista, pedagòg e escrivan occitan. Foguèt professor d’occitan a l’Universitat Pau Valèri de Montpelhièr abans de prendre la retirada en 2006. Es tanben un dels membres de l’Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber e a l’encòp del conselh lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana.
2006 : La perlo dey musos et coumedies prouvensalos de Gaspard Zerbin, édition critique, Montpellier, CEO-PULM.
2007 : Que dalle! Quand l’argot parle occitan, IEO-IDECO.
2014 : Petit guide insolent des mots occitans passagers (clandestins) du français, Béziers, IEO Lengadòc.
Contunhèrem amb la lectura del fragment d’un poèma publicat dins Lo radèu de la Medusa (1989) revirat al catalan per Dolors Català
Avetz de jorns ansin que se meton a cracinar tóteis ensems, fins a vos corvirar, lei sarralhas rovilhadas de la memòria. Alòrs, darrièr lei grilhas venon se multiplicar lei caras de postèma de la paur e autra part, pas luenh, aqueu telefône que sona sens relambi, e que degun ven descrocar.
Tens dies així, on comencen a grinyolar tots alhora, fins a commoure’t, els panys rovellats de la memòria. Aleshores, darrere les reixes, comencen a multiplicar-se les cares purulentes de la por i en un altre lloc, no gaire lluny, aquell telèfon que sona sense parar, i que ningú no despenja.
Vidas e engranatges es un recuèlh de 24 nòvas urbanas, descabestradas, que nos parlan de la vida dels barris de Marselha. Amor, umor, violéncia, sèxe, alcoòl, musica, caumatge, dròga, veituras e erotisme. Un fuòc d’artifici de literatura populara dins una lenga modèrna e nerviuda ont aprenèm que lo paradís (se n’i a un) es pas dins las banlègas.
Florian Vernet nos expliquèt que comencèt a escriure perque, coma professor d’occitan, aviá pauc de material disponible. Son primièr libre li causèt fòrça problèmas e criticas pel tema que causiguèt: èran pas de dracs e de personatges meravilhoses. Quitament Robèrt Lafont critiquèt aqueste libre, encara que mai tard cambièt d’opinion e fin finala el tanben causiguèt temas aital pels sieus libres. Vernet recebèt una demanda per escriure un fulheton per una revista. Coma coneissiá los còdis dels romans policièrs, decidiguèt d’escriure amb un estil simplificat, amb una lenga accessibla e fòrça d’argòt. Sens èsser tròp academic.
Vernet contèt que aviá fòrça legit e que sos libres reflectisson sovent çò qu’a viscut amb un aspècte fòrça personal. Per el, lo títol engranatges representa tot çò que condiciona e constrenh la societat en general.
Jaume Figueras metèt en evidéncia lo trabalh de Vernet sus la lenga e sos temas. Sostenguèt que dins qualques contes escriches a la primièra persona los personatges son sovent de solitaris. Tanben que qualques contes, coma «Marian» e «Menina», son plan emotius e pertocants mentre que d’autres son sarcastics, benlèu per poder afrontar las dificultats de la vida vidanta. I a encara los contes meta-literaris, que tractan de la comunicacion amb l’autre monde.
Vernet considèra que per dominar la lenga e poder escriure de libres cal madurar, aver legit fòrça e aver plan trabalhat la lenga. Participa a de talhièrs d’escritura per ajudar los joves, encara que es mòstra sceptic sus la traduccion.
Respondèt a totas las questions dels participants coma quand li demandèron cossí aviá aprés l’occitan: diguèt que durant son enfança, qu’èra sa lenga mairala. A la question de perqué escriviá en provençal e lengadocian, expliquèt qu’èra acostumat a passar d’un dialècte a l’autre, mas que çò qu’escriviá ara era una prepausa d’estandard. Sus la question de las interpretacions del tèxt que fan los lectors, afirmèt que, un còp publicat, lo tèxt aparten pas pus a l’autor mas al lector.
Enfin contèt quina es la situacion desastrosa de l’ensenhament de l’occitan a l’escòla, en insistent sus lo fach que cada lenga representa presentacions diferents del monde, e pausèt coma exemple las diferéncias fondamentalas entre la sintaxi del francés e de l’occitan.
E ben, aquò es tot çò que remembrem d’aquesta tras que interessanta session amb Florian Vernet!
La session venenta del Club de Lectura serà lo divendres 20 de decembre e legirem lo libre Seme de hemna de Tòni Escala.
Hem arribat a la fi del I Concurs de Fotografia «Pujada a Salau», convocat pel CAOC, en les seves dues categories:
I.- Salau, la immensitat de la natura II.- Salau, l’amistat occitano-catalana
Per aquesta primera edició del Concurs de Fotografia de la Pujada al Port de Salau han entrat al concurs 25 fotografies de la 1a categoria, la immensitat de la natura, i 20 fotografies de la 2a categoria, amistat occitano-catalana.
I avui tenim ja els premiats. Aprofitem per felicitar els premiats, així com donar-vos les gràcies a tots els participants. Pel que fa als premis, ens posarem en contacte amb cadascun dels premiats. Per ser la primera vegada que es convoca el concurs, pensem que ha estat un bon nivell de participació. Pensem que això ha d’animar al CAOC a poder convocar un II Concurs en la propera Pujada a Salau el 2025.
Podeu consultar aquí l’acta de la Jurada amb els noms dels premiats.
Hem previst fer un acte presencial de concessió de premis el dissabte 16 de novembre durant el Concert de música occitano-catalana al Museu d’Història de Catalunya. Més endavant us confirmarem l’hora i us enviarem la invitació per assistir-hi.
