Aquest film-documental dirigit i amb guió del cineasta occità Fredo Valla (Piemont-Alps) amb una durada de 200 minuts (3 hores i 20 minuts), en realitat passa força de pressa ja que Fredo Valla diu que “una pel·lícula dura el temps que hauria de durar”.
BOGRE és un gran retrat en capes, on el director viatja entre Istambul, Bulgària, Occitània, Itàlia i Bòsnia, en una vasta recreació del moviment filosòfic dels càtars i bogomils i la seva inexorable persecució; tot això, amb la participació dels millors especialistes europeus de la història del bogomilisme i catarisme i en llurs llengües originals (turc, búlgar, bosnià, francès, occità i italià).
LLOC: CENTRE COMARCAL LLEIDATÀ (Gran Via de Les Corts Catalanes, 592 – 1º Pis – Barcelona) – Al costat Plaça Universitat
DIA I HORA: Divendres 29 de novembre 2024 a les 17h00.
INFORMACIÓ TÈCNICA: 17h00 – PRESENTACIÓ FILM 17h05 – INICI FILM 18h30 – PAUSA 15 Minuts 20h45 – Final
Film subtitulat en català.
ENTRADA: De franc
SOPAR-DEBAT opcional: Un cop acabat el film, sopar-debat a la Cafeteria del Centre Lleidatà. Cal inscripció prèvia (màxim dimecres 27 novembre ). Menú previst 18 €.
Lo divendres 25 d’octobre participèrem a l’onzena session del Club de Lectura, en format presencial e virtual. Lo libre que legiguèrem foguèt Vidas e engranatges, de Florian Vernet. Aguèrem la chança de comptar amb la participacion virtuala de l’autor, çò que rendèt una session fòrça especiala. Totes los membres del Club de Lectura poguèron exprimir a l’autor lo plaser qu’aviam pres en legir son òbra e lo mercejar per las responsas a totas las questions que li pausèrem.
Comencèrem coma totjorn per expausar la biografia de l’autor:
Florian Vernet nasquèt en 1941 dins una familha que l’occitan de Besièrs s’i barrejava amb lo lengadocian meridional. Es un lingüista, pedagòg e escrivan occitan. Foguèt professor d’occitan a l’Universitat Pau Valèri de Montpelhièr abans de prendre la retirada en 2006. Es tanben un dels membres de l’Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber e a l’encòp del conselh lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana.
2006 : La perlo dey musos et coumedies prouvensalos de Gaspard Zerbin, édition critique, Montpellier, CEO-PULM.
2007 : Que dalle! Quand l’argot parle occitan, IEO-IDECO.
2014 : Petit guide insolent des mots occitans passagers (clandestins) du français, Béziers, IEO Lengadòc.
Contunhèrem amb la lectura del fragment d’un poèma publicat dins Lo radèu de la Medusa (1989) revirat al catalan per Dolors Català
Avetz de jorns ansin que se meton a cracinar tóteis ensems, fins a vos corvirar, lei sarralhas rovilhadas de la memòria. Alòrs, darrièr lei grilhas venon se multiplicar lei caras de postèma de la paur e autra part, pas luenh, aqueu telefône que sona sens relambi, e que degun ven descrocar.
Tens dies així, on comencen a grinyolar tots alhora, fins a commoure’t, els panys rovellats de la memòria. Aleshores, darrere les reixes, comencen a multiplicar-se les cares purulentes de la por i en un altre lloc, no gaire lluny, aquell telèfon que sona sense parar, i que ningú no despenja.
Vidas e engranatges es un recuèlh de 24 nòvas urbanas, descabestradas, que nos parlan de la vida dels barris de Marselha. Amor, umor, violéncia, sèxe, alcoòl, musica, caumatge, dròga, veituras e erotisme. Un fuòc d’artifici de literatura populara dins una lenga modèrna e nerviuda ont aprenèm que lo paradís (se n’i a un) es pas dins las banlègas.
Florian Vernet nos expliquèt que comencèt a escriure perque, coma professor d’occitan, aviá pauc de material disponible. Son primièr libre li causèt fòrça problèmas e criticas pel tema que causiguèt: èran pas de dracs e de personatges meravilhoses. Quitament Robèrt Lafont critiquèt aqueste libre, encara que mai tard cambièt d’opinion e fin finala el tanben causiguèt temas aital pels sieus libres. Vernet recebèt una demanda per escriure un fulheton per una revista. Coma coneissiá los còdis dels romans policièrs, decidiguèt d’escriure amb un estil simplificat, amb una lenga accessibla e fòrça d’argòt. Sens èsser tròp academic.
Vernet contèt que aviá fòrça legit e que sos libres reflectisson sovent çò qu’a viscut amb un aspècte fòrça personal. Per el, lo títol engranatges representa tot çò que condiciona e constrenh la societat en general.
Jaume Figueras metèt en evidéncia lo trabalh de Vernet sus la lenga e sos temas. Sostenguèt que dins qualques contes escriches a la primièra persona los personatges son sovent de solitaris. Tanben que qualques contes, coma «Marian» e «Menina», son plan emotius e pertocants mentre que d’autres son sarcastics, benlèu per poder afrontar las dificultats de la vida vidanta. I a encara los contes meta-literaris, que tractan de la comunicacion amb l’autre monde.
Vernet considèra que per dominar la lenga e poder escriure de libres cal madurar, aver legit fòrça e aver plan trabalhat la lenga. Participa a de talhièrs d’escritura per ajudar los joves, encara que es mòstra sceptic sus la traduccion.
Respondèt a totas las questions dels participants coma quand li demandèron cossí aviá aprés l’occitan: diguèt que durant son enfança, qu’èra sa lenga mairala. A la question de perqué escriviá en provençal e lengadocian, expliquèt qu’èra acostumat a passar d’un dialècte a l’autre, mas que çò qu’escriviá ara era una prepausa d’estandard. Sus la question de las interpretacions del tèxt que fan los lectors, afirmèt que, un còp publicat, lo tèxt aparten pas pus a l’autor mas al lector.
Enfin contèt quina es la situacion desastrosa de l’ensenhament de l’occitan a l’escòla, en insistent sus lo fach que cada lenga representa presentacions diferents del monde, e pausèt coma exemple las diferéncias fondamentalas entre la sintaxi del francés e de l’occitan.
E ben, aquò es tot çò que remembrem d’aquesta tras que interessanta session amb Florian Vernet!
La session venenta del Club de Lectura serà lo divendres 20 de decembre e legirem lo libre Seme de hemna de Tòni Escala.
Hem arribat a la fi del I Concurs de Fotografia «Pujada a Salau», convocat pel CAOC, en les seves dues categories:
I.- Salau, la immensitat de la natura II.- Salau, l’amistat occitano-catalana
Per aquesta primera edició del Concurs de Fotografia de la Pujada al Port de Salau han entrat al concurs 25 fotografies de la 1a categoria, la immensitat de la natura, i 20 fotografies de la 2a categoria, amistat occitano-catalana.
I avui tenim ja els premiats. Aprofitem per felicitar els premiats, així com donar-vos les gràcies a tots els participants. Pel que fa als premis, ens posarem en contacte amb cadascun dels premiats. Per ser la primera vegada que es convoca el concurs, pensem que ha estat un bon nivell de participació. Pensem que això ha d’animar al CAOC a poder convocar un II Concurs en la propera Pujada a Salau el 2025.
Podeu consultar aquí l’acta de la Jurada amb els noms dels premiats.
Hem previst fer un acte presencial de concessió de premis el dissabte 16 de novembre durant el Concert de música occitano-catalana al Museu d’Història de Catalunya. Més endavant us confirmarem l’hora i us enviarem la invitació per assistir-hi.
El nivell Bàsic (A2) s’impartirà, durant aquest 2024-25, en dos cursos de 30 hores lectives cadascun: nivell Bàsic 1 i nivell Bàsic 2. Els cursos es realitzaran per quadrimestres, amb pagament únic o quadrimestral, i es complementaran per obtenir al cap de les 60h el Diplòma Nivèl Basic (A2).
💻 en línia, sessions per videoconferència i amb el suport d’una aula virtual amb el material del curs.
🗓 Curs nivell Bàsic 1: del 8 d’octubre 2024 – al 4 de febrer de 2025
🗓 Curs nivell Bàsic 2: de l’11 de febrer de 2025 – al 3 de juny de 2025
🗓 Curs nivell Bàsic 1: de l’11 de febrer de 2025 – al 3 de juny de 2025
📝 MATRÍCULA: per formalitzar la matrícula cal emplenar i enviar-nos per correu electrònic el formulari d’inscripció (caoc@caoc.cat) i fer el pagament al número de compte ES10 2100-1006-57-0200061117 (CaixaBank).
🎓 RECONEIXEMENT PER A PROFESSORS: curs de 30h/60h reconegut com a activitat de formació permanent del professorat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Per obtenir la certificació de l’activitat és necessari haver assistit al 80% de les sessions sincròniques i obtenir una valoració positiva de les tasques planificades en relació amb l’aprofitament.
* El curs es desenvoluparà amb un mínim d’inscrits.
**Un cop efectuat el pagament de la matrícula i iniciat el curs aquest no serà retornat.
▶️ Més informació a l’apartat del web de cursos o bé posa’t en contacte amb nosaltres: caoc@caoc.cat .
Lo divendres 13 de setembre faguèrem l’onzen Club de Lectura, aqueste còp dedicat a Lo libre de Catòia, de Joan Bodon. Es un libre màger de la literatura occitana e mai de la literatura universala, Parla de temas que benlèu pareisson arcaïcs e locals mas que fan pensar als legeires en temas intemporals e universals.
Lo nombre important de participants, tanplan en linha coma en preséncia, demòstra l’interès immens que suscita aquesta òbra.
Comencèrem la session en legissent una pichona nòta biografica e bibliografica de l’autor.
Nòta biografica de l’autor
Joan Bodon nasquèt a Crespin l’11 de decembre de 1920 e moriguèt a Argeria lo 24 de febrièr de 1975. La mòrt de sa grand l’an 1934 li provoquèt un grand trauma e comencèt a quequejar (servèt aqueste problèma per tota sa vida). Descobriguèt son interès per l’occitan e sa vocacion coma escrivan amb l’òbra Del breç a la tomba de Justin Besson e amb los contes tradicionals qu’ausiguèt racontar a sa maire. Amb aquestes contes farguèt son primièr libre, Contes del meu ostal (1951). Lo segond libre qu’escriguèt, Contes dels Balssàs (1954), es mai personal, mens tradicional. Esdeveniguèt regent mas l’an 1940 partiguèt al Servici de Trabalh Obligatòri e foguèt mandat a Polonha. Tornèt en 1945, marcat prigondament per aquesta marrida experiéncia, que racontèt parcialament al roman La grava sul camin (1956). En 1946 se maridèt amb Camilha Vidal amb qui aguèt sièis mainatges. Bodon collabòra amb lo Grelh Roergàs, una associacion felibrenca, des de 1938, mas a partir de 1950 comença a se relacionar amb l’IEO. En 1954 participèt en la Santa Estela que lo felibritge celebrèt a Avinhon, experiéncia que profechèt per escriure La Santa Estèla del Centenari (1960). La relacion amb l’IEO fa que prenga consciéncia de los problèmas d’Occitània e de la lenga e es marcat prigondament. En 1968, per rasons economicas anèt a viure a Argeria e es ont demorèt fins que moriguèt.
Bibliografia
Romans
La grava sul camin, Tolosa: IEO, 1956.
La Santa-Estèla del centenari, Rodés: Subervie, 1960
Lo libre dels grands jorns, Tolosa: IEO, 1964.
Lo libre de Catòia, Lo Libre occitan, Coll. Pròsa d’uèi, 1966.
La quimèra, 1974
Las domaiselas, 1976
Contes
Contes del meu ostal, Vilafranca-de-Roèrgue, Salingardes, 1951
Contes de Viaur, 1952
Contes dels Balssàs, Vilafranca-de-Roèrgue, Salingardes, 1953
Contes del drac, 1975
Poèmas
Res non val l’electrochòc, 4 Vertats, 1970
Sus la mar de las galèras, IEO, Messatges, 1975
Dempuèi contunhèrem amb la lectura del poèma «Alba d’Occitània» de son libre Sus la mar de las galèras e la siá revirada al catalan de Dolors Català:
«Alba d’Occitània»
La nuèch e la plueja e lo gèl, Pas una estèla dins lo cèl… Quora tornarà l’alba? Encara canta pas l’aucèl… Quora tornarà l’alba?
Una nuèch longa sens amor, lo rosal plora sus la flor… Quora tornarà l’alba? S’entrevesiàm una lusor… Quora tornarà l’alba?
Aquela nuèch s’acaba pas, de cada part i a lo bartàs… Quora tornarà l’alba? La gòira demòra sul pas… Quora tornarà l’alba?
Nuèch de cadenas e d’estòc per ne riblar la lenga d’Òc… Quora tornarà l’alba? Mas cada mot geta son fuòc: Quora tornarà l’alba?
(traducció al català)
La nit i la pluja i el gel,
ni una estrella al cel…
Quan tornarà l’alba?
Encara no canta l’ocell…
Quan tornarà l’alba?
Una nit llarga sense amor,
el roser plora sobre la flor…
Quan tornarà l’alba?
Si albirem una lluor …
Quan tornarà l’alba?
Aquella nit no s’acaba,
A cada costat hi ha el matollar…
Quan tornarà l’alba?
L’aligot roman al llindar…
Quan tornarà l’alba?
Nit de cadenes i estoc
per reblar la llengua d’Òc…
Quan tornarà l’alba?
Mes cada mot llença el seu foc:
Quan tornarà l’alba?
Aprèp parlarèm de la bòira de Catòia situada al limit del Roergue e de l’Albigés pendent las annadas 1930. Lo professor Jaume Figueras nos expliquèt que l’ostal de Bodon de Crespin es coma l’ostal de Catòia, pr’amor que es una caracteristica de l’òbra de Bodon de plaçar totjorn d’episòdis autobiografics dins la ficcion. Per tot aquò presentèrem qualques fotòs de l’ostal de Joan Bodon que lo professor Jaume Figueras faguèt en 1997 (an amont, an aval) quand èra pas encara musèu. Vegèrem las imatges de l’ostal mentre legissiam las frasas del libre ont sortissiá la descripcion de l’ostal dels Catòia, e totes aguèrem la idèa de perque se disiá que Bodon aviá descrich son ostal quand escriguèt lo libre.
Passèrem a l’analisi de la familha d’Amanç e sustot del pepin. La siá resisténcia als cambis, la siá obsession per la religion, d’aquesta causida de viure a despart dels autres. Mas tanben diguèrem qu’èra una sòrta de profèta, mas que coma totes los profètas a còps devinava pas çò que passarà.
La relacion d’Amanç amb las femnas (o de sa manca de relacion) foguèt lo tema venent. Diguèrem qu’aquò benlèu èra culpa de l’educacion que recebèt e dels motius pels que fugís de Fernanda mas fugís pas «de la cosina de Tolosa». Aquò faguèt iniciar la discussion de la diferéncia entre la siá causida per las putas e la de son paire. Se poiriá pensar que las relacions sexualas d’Amanç son sonque amb putas perque aviá pas cap d’autra relacion amb d’autras femnas, mas lo paire èra maridat e tanben anava amb putas. Se diguèt que a d’autras òbras de Bodon la imatge de las putas es positiva. Lo professor Jaume Figueras racontèt que Bodon vesiá las prostituïdas coma egals, coma reprimidas. Apondèt que l’òbra de Bodon, subretot las òbras inacabadas, mostravan grèus problèmas de repression sexuala.
Aguèron tanben protagonisme los problèmas qu’Amanç a e del futur que podriá aver, amb l’educacion qu’a rebut e sa creissença a despart dels autres. El es un jove que pensa que la luxúria consistís en mostrar parts del cos als autres, aital es impossible qu’aja unas relacions normalas amb las femna. E mai, quand los autres conscrits vòlon far una fèsta amb el, fa una engana amb sang de polet per los far creire qu’es malaut. La conclusion es que contunha sol per una causida personala, mas benlèu es pas estranh de far aquò amb l’educacion qu’a agut.
Trapèrem qualques metafòras dins del tèxte, coma la farina, lo fuòc, la venda de las vaquetas… Foguèrem d’acòrdi qu’èran senhals de la fin del monde ancian, mòstras de l’arribada del temps nòu, una epòca ont los Catòias an pas d’espaci. La familha de Fernanda an d’espaci perque an causit de cambiar, contunhan pas las tradicions ancianas, e nimai reson. Los Catòias dispareisson perque càmbian pas.
Senhalèrem la metafòra de la flor, una margarida, que creis dins lo fems, voltada de poiridum. Lo pepin mòstra la flor a Amanç, li ditz que la flor creis malgrat la poririum, e que finalament florirà. Lo pepin pensa qu’Amanç serà aquesta flor, qu’el formarà una familha catolica coma cal e que farà contunhar la siá glèisa.
Una autra metafòra del libre es la del pepin, que ditz a Amanç que la siá bòria es coma l’iscla de Robinson, qu’eles son de Robinsons en una iscla. Mas Amanç acaba essent lo darrièr d’eles, e fin finala, fins pèrd l’iscla. Se diguèt que en qualque biais totes sèm de Robinsons. Parlèrem de la possibilitat que aquesta metafòra parlèsse d’Occitània e de la lenga d’òc, e foguèrem totes d’acòrdi que ne parlava.
Lo cambiament de lenga quand Amanç coneis Fernanda foguèt tanben remarcat. El parla lo lengadocian e ela lo gascon e an qualques problèmas per se comprene, alara Fernanda li prepausa de francimandejar entre eles. Es una autra senhal de coma la familha de Fernanda càmbia per s’adaptar als autres, que restaràn pas fidèls a las costumas ancianas.
Finalament, riguèrem de recordar l’encontre amb la Papessa. Ela ditz als Catòias qu’eles tanben son d’esquismatics, que son l’esquisma de la religion anciana de la qu’ela n’es Papessa.
Nos manca encara dire que i aguèt l’intervencion d’un amic occitan que nos racontèt coma encara a jorn d’uèi i a marcadas diferéncias ideologicas entre roergasses e albigeses.
Finalament totes foguèrem d’acòrdi que lo libre de Catòia es un roman plan esmovent sus la vida d’un òme que pode pas se desvolopar, que quèrre lo sieu ieu en un país minorizat, amb una lenga minorizada e una religion minorizada. Es lo darrièr testimòni d’aqueste mond que existís pas jamai. Coma Bodon mateis.
E aquí finís lo resumit d’aquesta session. Sonque nos manca de mercejar totes los assistents (los abituals e los nòus) per la vòstra participacion. Esperem que la session vos agradèsse. Se volètz de nos far arribar vòstra opinion o ben avètz de prepausas per la melhorar, remembratz qu’avèm lo corrièr clubdelectura@caoc.cat.
Per la session venenta del Club de Lectura legirem lo libre de Florian Vernet Vidas e engranatges, un recuèlh de contes estrambordants, escriches en lengadocian.
Us esperem a la Fira d’Entitats dels Països Catalans de l’Onze de setembre on ens hi trobareu durant tot el dia.
📍 Lloc: Passeig Lluís Companys de Barcelona (baixant a mà esquerra, tocant al Parc de la Ciutadella)
📆 Horari: de 10h30 a 20h00
Compartirem com d’altres anys espai amb OC PERTOT – MACAREL, marca de productes occitans.👚🎁
Tindrem tota mena de material cultural i didàctic relacionat amb Occitània a la vostra disposició: llibres, CD, samarretes, banderes, …
💥Tindrem la samarreta de la Pujada al Port de Salau d’enguany, per tots aquells que us en vàreu quedar sense.
Un bon regal per la Diada!!
📌Us podrem informar sobre la nostra entitat i sobre els cursos de diferents nivells de llengua i cultura occitanes. També, dels tallers de cultura occitana que organitzem i que comencen el proper mes d’octubre.
Tindrem tota mena de material cultural i didàctic relacionat amb Occitània a la vostra disposició: llibres, CD, samarretes, banderes, …