El proper diumenge 4 d’agost tindrà lloc un dels esdeveniments més representatius de l’agermanament occitano-català, la pujada al Port de Salau, un port de muntanya a 2100 metres d’altitud que uneix el Pallars Sobirà amb l’Arieja.
Cada any, des de fa 32 edicions, catalans i occitans ens trobem el primer diumenge d’agost en aquest port del Parc Natural de l’Alt Pirineu per reivindicar la nostra història comuna i les nostres llengües germanes, però per sobre de tot fem d’aquesta data una jornada festiva en la qual la música i les danses tenen un paper principal, així com el vi català i el formatge occità que compartim tots a dalt del port. Fem del Pirineu un lloc d’unió entre occitans i catalans, almenys per un dia les nostres llengües es barregen i el sentiment de germanor és més gran que mai.
Com a complement a la Pujada, el dissabte 3 d’agost, a Esterri d’Àneu, hi ha programats diversos actes.
Hi ha dues opcions per fer la pujada des de la part catalana :
A) Sortida a peu des del Refugi del Fornet, 4,15 km. i amb un desnivell de 710 metres.
B) Sortida a peu des de l’aparcament de Pont de Perosa i pujada seguint la pista de 6,60 km i amb un desnivell de 620 m (itinerari de menor dificultat però més llarg).
* Atenció! L’accés amb vehicle per pista des de l’aparcament de Perosa fins al port de Salau estarà restringit excepte vehicles degudament autoritzats per l’EMD d’Isil i Alós. El Cos d’Agents Rurals vetllarà pel compliment de la normativa.
Trasllats Barcelona – Esterri i allotjament:
Des del CAOC organitzem un autocar des de Barcelona dissabte 3 d’agost(sortida des de Plaça Universitat, 8.30h).
Opció Pujada conjunta:
Per qui ho desitgi, a les08h00 inici de la pujada conjunta popular des del Refugi del Fornet, guiada a càrrec del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Més informació:
Descarrega’t el programa de la Pujada! I el cartell. Programa ASPIC en occitan (pujada occitana).
Vídeo commemoratiu de les 30 pujades al Port de Salau (2017)
Vídeo de la vetllada occitano-catalana a Esterri d’Àneu (2017)
Vídeo de la XXVIII Pujada al Port de Salau (2015) (GràciaMonTV)
Entrevista a Jordi Carreras, membre del CAOC i ideòleg de la Pujada (2015) (GràciaMonTV)
[post_title] => Pujada al Port de Salau, la trobada occitano-catalana
[post_excerpt] => El proper diumenge 4 d’agost tindrà lloc un dels esdeveniments més representatius de l’agermanament occitano-català, la pujada al Port de Salau, un port de muntanya a 2100 metres d’altitud que uneix el Pallars Sobirà amb l’Arieja.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => pujada-al-port-de-salau-la-trobada-occitano-catalana
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2019-07-15 10:21:41
[post_modified_gmt] => 2019-07-15 08:21:41
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=13166
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[1] => WP_Post Object
(
[ID] => 13139
[post_author] => 2
[post_date] => 2019-07-02 11:19:01
[post_date_gmt] => 2019-07-02 09:19:01
[post_content] =>
El passat dimecres al CAOC, en Josep Sancho, Doctor en Història Contemporània, ens oferí una interessant conferència sobre la vida i l'obra del memorialista català Artur Bladé i Desumvila, de qui ha escrit un llibre que ressegueix amb molt detall la seva trajectòria vital i intel·lectual.
Una part important de la conferència se centrà en l'exili que visqué l'Artur Bladé i la seva família a Montpelhièr, arran del desenllaç de la Guerra Civil espanyola, i que serví per a mostrar les vivències quotidianes de la comunitat catalana exiliada en aquesta ciutat occitana, ara que s'han complert aquest anys el vuitantè aniversari d'aquesta diàspora.
Durant la conferència, fou un honor per al CAOC comptar amb la presència de l'Artur Bladé i Font, fill del mateix Artur Bladé i Desumvila.
[post_title] => Artur Bladé i l'exili català a Montpelhièr
[post_excerpt] => El passat dimecres al CAOC, l'historiador Josep Sancho ens oferí una interessant conferència sobre la vida i l'obra del memorialista català Artur Bladé, de qui ha escrit un llibre que ressegueix amb molt detall la seva trajectòria vital i intel·lectual.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => artur-blade-i-lexili-catala-a-montpelhier
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2019-07-02 11:20:56
[post_modified_gmt] => 2019-07-02 09:20:56
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=13139
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[2] => WP_Post Object
(
[ID] => 13127
[post_author] => 2
[post_date] => 2019-06-28 13:38:00
[post_date_gmt] => 2019-06-28 11:38:00
[post_content] =>
Lo festival occitan Festen’Oc d'estiu comença le dissabte 29 de junh per un estagi de danças pels enfants seguit per la serada de Sent Joan e continua le divendres 12 de julhet per 3 jorns de festa, de musica, de danças, de cants ...
[post_title] => Lo festival occitan Festen’Oc
[post_excerpt] => Lo festival occitan Festen’Oc d'estiu comença le dissabte 29 de junh per un estagi de danças pels enfants seguit per la serada de Sent Joan e continua le divendres 12 de julhet per 3 jorns de festa, de musica, de danças, de cants ...
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => lo-festival-occitan-festenoc
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2019-07-02 11:13:39
[post_modified_gmt] => 2019-07-02 09:13:39
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=13127
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[3] => WP_Post Object
(
[ID] => 13088
[post_author] => 2
[post_date] => 2019-06-13 13:37:14
[post_date_gmt] => 2019-06-13 11:37:14
[post_content] =>
Lo grop musical
Blu l'Azard nasquèt l’an 2013 e mejançant los sieus concèrts e los sieus discs
nos sarran a la musica e la dança tradicionalas del Piemont. Mas un de los
sieus objectius dempuèi los inicis es estat la difusion de la lenga e la cultura
del Piemont, en convertint la siá òbra en un projècte cultural fòrça
interessant.
R: Cossí sorgiguèt l'idèa de crear Blu l'Azard?
Blu l'Azard nais da
l'encòntre de quatre musicaires provenents da d’experienças musicalas
diferentas, mas a lhi acomunar es la provenença da de zònas de lenga e cultura
occitana e francoprovençala. L'associacion Chambra d'òc a sostengut nòstre
encòntre en nos comissionant d'espectacles musicals de vària natura abo
l'objectiu de valorizar la mùsica tradicionala, mas decò d'ofrir al pùblic una
nòva composicion creativa en lenga.
R: La vòstra òbra incorpòra dos projèctes, Mirador e Bal Poètic. Quina es la composicion de cadun?
Bal poètic correnspond a nòstre darrier album, un projèct benlèu un pauc
visionari dins lo qual creiem un baron (Ala Bianca 2018) e contínua lo trabalh
començat abo Enfestar (Chambra d’òc 2014) que còntia un mond sonòr e imaginari
compausat da las estòrias narraas enti chants e da de païsatges sonòrs: sòns,
diàlogs, fèstas, bèstias, còntes de magia, natura. Dins Bal Poètic avem fach
rescontrar la dança tradicionala, la poesia e la nòva composicion en prenent
l’idea da de poètas e de pensaires de tot lo mond e en terçant lhi sòns e las
paròlas a la mòda di Blu l’Azard. Mirador ensita es un espectacle musical
(comissionat da la Chambra d’òc e da la Comuna d’Ostana per la corporacion de I borghi più belli d’Italia) que agacha a tota la penisla
italiana, a sa cultura populara e a las lengas e explora lo concèpt de belessa:
abo un colp d’ala apareisson d’esbòç de beutat, dai sòns al païsatge, al sentir
de la gent. Coma un Virgili que nos mena al lòng de tota la penisla ses chausit Alan
Lomax, l’etnomusicòlog estatunitens qu’entre lo 1954 e lo 1955 fai un lòng
viatge per l’Itàlia en registrant las músicas e lhi chants tradicionals, en
liurant a l’estòria e a nòstra memoria de sòns e d’estéticas musicalas que
anavon já desparéisser. Un
espectacle de recenta composicion es “Sento
il rombo del cannone”,
liberament trach dal libre “Al rombo del
cannon. Grande guerra e canto popolare” de Emilio Jona, Franco Castelli,
Alberto Lovatto (Neri Pozza 2018). Se tracta d’un concèrt-leiçon ric de narracions
abo de fònts estòricas que, ensem a de chants e de música, còntia lo chant e lo
chantar dins la Granda Guèrra.
R: L’an 2014 publiquèretz lo vòstre disc Enfestar amb bonas criticas. Quinas cançons podèm trobar? Las vòstras cançons son de tèmas pròpris o de versions? Ont trobatz l'inspiracion per las vòstras composicions?
Enfestar es una
mèscla de tòcs tradicionals e de nòstras composicions. Es un disc dedicat al bal
chantat. Lhi tòcs tradicionals venon da la region occitana (da nòstras Valadas
a la Gasconha) e da la region francoprovençala. Decò nòstras composicions
originalas son de danças. Son donca totas de dança chantaas en lenga
minoritària. La fòrmula recorrenta es lo mond màgic e absurd, lo mond
enfantil,la chançoneta. Lhi tèxtes
generalament son brèus e repetitius, o còntion d’estòrias fantàsticas:
animals e vegetals parlants, jarris e ratavolòiras que s’enamoron, anticas
legendas de princessas rapias da de maschas, etc. De mai entre un tòc e
l’autre lhi a de traças que son de païsatges sonòrs. Se tracta de brèvas
narracions sonòras craas abo de montatges de nòstras registracions ambientalas
ente se senton de fragments de fèstas tradicionalas, de sòns de la natura, de
vòutz de personas. Nòstra inspiracion nais da çò que vivem e sentem, dal confront e da
l’escòntre (de bòt animat) quora trabalhem ensem, da las experieças que fasem. Es
un trabalh decisament collectiu, bèla se de bòts qualqu’un de nosautri propausa
de tèxts o de músicas que puei totun e desvolopon ensem. Nòstri discs son
registrats totjorn en presa dirècta perqué per nosautri es important decò
l’aspèct imrprovisatiu¸ lo sentir e se sentir ensem ental flús de la música.
R: Lo vòstre trabalh “La Muzica qu'i vint dal rochess” es un aumenatge al mèstre Quintino Castagneri. Parlatz-nos d'aquel trabalh.
Se tracta d’un espectacle musical ente s’altèrnon de narracions e de
músicas. Sí, es un omatge an aquela figura extraordinària: musicaire, mèstre de
música, a escrich de poesias en francoprovençal e enti premiers ans ’60
s’autoregistra, en adobrant dui registradors a bobina, per documentar la
tradicion de la música a còrda, que començava un declin inexorable. Son de
registracions excepcionalas perqué documenton un repertòri arcàïc, mas decò
l’emplec dal violon e las formas rítmico-armònicas de l’acompanhament.
Documenta decò la pràctica dal chant polivocal, encara en usatge dins aquestas
zònas. Mas l’espectacle vòl pas masque èsser un omatge a una figura excepcionala
e una reproposicion d’un repertòri musical tradicional, mas vòl decò èsser una
reflexion sus la solituda e sus ll’emplec de la tecnologia. Es coma se
auguéssem musicat un romanç ente lhi a totjorn qualquaren de real e qualquaren
de fantasia, lhi a totjorn un pensier e una reflexion e un tròba totjorn sa
contemporaneïtat dins qual que sie època estòrica.
R: Quina es la situacion lingüistica del Piemont? Quina vitalitat mantenon las lengas de la província?
En Piemont se parlon 4 lengas de minorança estòrica (reconoissuas da l’Estat italian) : l’occitan, lo francoprovençal, lo francés d’origina latina e lo walser d’origina germànica. Lo francés es parlat en auta Val Dueira (l’ex territòris di Escartons) e en Val Pélitz coma lenga de cultura valdesa. Per çò que regarda l’occitan e lo francoprovençal, que correspondon a las lengas que parlem nosautri (Peyre es occitan, Flavio e Gigi francoprovençals e Marzia es una francoprovençala provenenta da un territòri a la bòina abo l’occitan), lor vitalitat es atestaa a divèrs livèls socials e culturals. Las Valadas de Lans, en província de Turin (d’ente veno Flavio e Gigi) son un exèmple d’emplec quotidian de la lenga, gardaa e adobraa da cant a las danças e las fèstas tradicionalas; dins l’airal occitan son un baron las zònas ente la lenga a un emplec quotidian e natural, dal temp qu’existon qualqui territòris ente la lenga, bèla se gaire adobraa, es devengua un símbol de la cultura alpina e devent decò un motor torístic (es lo cas de l’auta Val Dueira). Lo walser a una comunitt ben compacta e activa.
[post_title] => Conversam amb lo grop Blu l'Azard
[post_excerpt] => L'objectiu que nos pausem vèrs lo pùblic di parlants es aquel de donar de consciença e de valor al patrimòni cultural, en indicant decò de nòvas possibilitats d'emplec de la lenga.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => conversam-amb-lo-grop-blu-lazard
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2019-06-13 13:42:44
[post_modified_gmt] => 2019-06-13 11:42:44
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=13088
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[4] => WP_Post Object
(
[ID] => 13072
[post_author] => 2
[post_date] => 2019-06-13 12:49:32
[post_date_gmt] => 2019-06-13 10:49:32
[post_content] =>
Divendres 21 de juny de 2019 al CAT Tradicionàrius
20.30 h – Xerrada “Occità i arpità: llengües que travessen fronteres”
22 h - Concert
El Cercle d’Agermanament Occitano Català i el Centre Artesà Tradicionàrius organitzem una vetllada de concert i ball occitano-arpitana amb el grup BLU l’Azard, nascuts l’any 2013 com a projecte artístic per a la difusió de les llengües minoritàries al Piemont i la seva cultura. Recerca, tradició, composició i improvisació és el que caracteritza aquest grup.
BLU l’Azard és un joc de paraules entre l’occità, el francoprovençal i el francès que pot significar el vistós color blau d’un llangardaix o la melancolia del destí, de la possiblitat de l’atzar, d’un destí poètic. Gràcies a la relació directa i familiar amb tradicions de dansa, música i el cant amb els territoris de parla de llengües minoritàries del Piemont, el grup vehicula les tradicions pròpies i la seva llengua a través d’actuacions tant per ballar com per escoltar, com en el projecte MIRADOR que tracta sobre el concepte de bellesa i fa referències a totes les terres de l’Estat Italià; o BAL POÈTIC que combina la poesia, el llenguatge i la dansa. El grup també treballa el cant polifònic tradicional dels Alps oferint tallers de dansa i stages.
Al CAT Tradicionàrius podreu descobrir totes aquestes músiques i danses de la zona amb un dels grups amb més projecció del territori occità.
Entada Taquilla: 12 €
Entrada Anticipada: 10 €
Socis i estudiants del CAOC : 6 € (també podeu fer la reserva d'entrades per telèfon o e-mail del caoc)
La xerrada: “Occità i arpità: llengües que travessen fronteres” A les Valls occitanes d’Itàlia un 49,4% dels habitants declaraven conèixer l'occità l'any 2011. A la vall d'Aosta, l'arpità (francoprovençal) és llengua pròpia i patrimonial. Quina és la realitat cultural d'aquestes valls entre l'estat francès i l'italià? Quin és el futur d’aquestes llengües minoritzades? Els membres del grup de música Blu l’Azard, artistes, creadors i guanyadors de diversos premis internacionals, ens explicaran la seva experiència com a activistes per la llengua i promotors d’aquesta diversitat lingüística i cultural. També comptarem amb la intervenció de Víctor Garcia, del CAOC, que ens farà una introducció sobre aquesta llengua.
[post_title] => Nit occitano-arpitana a Barcelona amb el grup Blu l'Azard
[post_excerpt] => Divendres 21/6 a les 22 h, Nit occitano-arpitana al Tradicionàrius. Música i danses occitanes i arpitanes amb BLU l'Azard, un dels grups amb més projecció del territori occità.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => nit-occitano-arpitana-a-barcelona-amb-el-grup-blu-lazard
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2019-06-14 13:15:05
[post_modified_gmt] => 2019-06-14 11:15:05
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=13072
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[5] => WP_Post Object
(
[ID] => 13046
[post_author] => 2
[post_date] => 2019-06-03 19:01:44
[post_date_gmt] => 2019-06-03 17:01:44
[post_content] =>
En Wilfried Beck, d’origen
alemany, resident habitual a Glauburg-Stockheim i resident d’estius a Sant Pol,
és un dels majors estudiosos sobre el moviment dels Bons Homes, ha escrit el llibre
“Pere Mauri: l’últim pastor càtar”, sobre la figura d’aquest membre de la
comunitat dels Bons Homes, nascut a Montalhó a Occitània, però que residí a les
Terres catalanes de l’Ebre i el Maestrat valencià.
Redacció.- En Pèire Maurin nasqué
en un ambient molt procliu al moviment dels Bons Homes, rodejat de molts
membres de la comunitat: com fou el seu procés evolutiu fins a esdevenir un Bon
Home?
Wilfried Beck.- Hem de reconèixer
que en Pèire Maurin havia nascut en una família que practicava la fe càtara.
Des de la seva més tendra infància el seu pare li havia ensenyat els coneixements
del catarisme. A més en Pèire Maurin, que era un jove pastor, tenia contactes
amb altres famílies càtares a Montelhó, com per exemple amb la domus Belot. El
jove Belot digué a en Pèire: „Ara han vingut els bons cristians a la terra
nostra. Ells segueixen el camí de Sant Pere, de Sant Pau i els altres apòstols.
Segueixen al Senyor. No diuen mentides. I no fan als altres allò que ells
mateixos no volen que els hi facin a ells“.
Cada cop més, en Pèire estava
convençut de les pràctiques dels Càtars. Finalment, amb divuit anys, en Pèire deixà
la casa dels seus pares i visqué, com a pastor, a la casa del seu cosí, en Ramon
Maulen, a la Vall d'Arques. L'any 1302, quan en Pèire tenia vint anys, trobà a
casa del seu cosí el famós Perfecte Pèire Autièr i va rebre d'aquest Perfecte
el consolamentum. És a dir, en Pèire Maurin es convertí a la fe càtara
completament.
R.- La seva vila nadiua,
Montalhó, patí una ràtzia per part de la Inquisició. Com afectà això a l’entorn
(família, amics...) d’en Pèire Maurin?
W.B.- La gran ràtzia dels anys
1308 i 1309 sorprengué el poble de Montelhó. Tots els habitants, a partir dels
dotze anys, foren capturats i conduits cap als murs de Carcassona. Amb aquesta
acció inquisitorial, els pares d’en Maurin i el fill Guilhèm foren capturats i
portats a la presó de Carcassona. Els seus bens confiscats, la seva casa destruïda...
Aquestes males notícies arribaren
a orelles d'en Pere mentre estava a les pastures del Pirineu. Tenint
coneixement d'aquests fets tan durs, el pastor Pèire Maurin es refugià a les
altes muntanyes del Sabartés. Allí podia escapar-se. Tornar cap al poble de
Montelhó era impossible.
R.- Per què en Maurin acabà
vivint a les terres del sud de Catalunya i nord del territori valencià?
W.B.- L’única esperança per aquests Càtars a Occitània, perseguits per la Inquisició de Carcassona, era la fugida cap al sud de Catalunya. Hi havia ja una clandestina comunitat càtara. Molts occitans havien seguit la crida del Rei Jaume I per repoblar les terres ocupades pels sarrains al sud de Catalunya. Mai la muntanya pirinenca havia estat un impediment entre Occitània i Catalunya. A les dues vessants dels Pirineus hi havia lligams culturals, comercials i familiars.
Se t’ha acudit mai
d’aprendre l’occità, també dita llengua d’oc? Doncs, ara és la teva, aprofita
aquest estiu i endinsa’t en l’aprenentatge de l’occità de l’1 al 24 de
juliol 2019, de dilluns a dijous de quatre a vuit del
vespre.
Saps on pots fer-ho?
Al cor de la vila de Gràcia hi trobaràs el Cercle d’Agermanament
Occitano-Català, on a més de fer-hi cursos de llengua, hi trobaràs informació
sobre llibres, viatges, conferències, tallers de cultura occitana, i coneixeràs
a d’altra gent interessada.
Descobreix aquesta
llengua tan polida i interessant!
* Per a matricular-te al curs només cal que ens facis arribar el full d’inscripció i fer l’abonament de la matrícula tal i com s’indica en el tríptic informatiu.
[post_title] => Estiueja amb nosaltres i aprèn occità!
[post_excerpt] => Se t’ha acudit mai d’aprendre l’occità, també dita llengua d’oc? Doncs, ara és la teva, aprofita aquest estiu i endinsa’t en l’aprenentatge de l’occità de l’1 al 24 de juliol 2019, de dilluns a dijous de quatre a vuit del vespre.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => estiueja-amb-nosaltres-i-apren-occita
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2019-05-30 13:45:31
[post_modified_gmt] => 2019-05-30 11:45:31
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=13039
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[7] => WP_Post Object
(
[ID] => 13026
[post_author] => 2
[post_date] => 2019-05-24 13:44:38
[post_date_gmt] => 2019-05-24 11:44:38
[post_content] =>
A càrrec Miquel Crusafont i Sabater, doctor en Història per la UAB, a més d’enginyer Industrial (ETSEIB) i titulat en museologia per la Generalitat de Catalunya. Fou director del Museu d’Història de Sabadell.
Com a historiador i investigador, està especialitzat en camps com la numismàtica i la medallística, especialment en la numismàtica medieval catalana, matèria de la qual és considerat com un gran especialista.
L’autor, d’entre d’altres obres, del llibre “Història de la moneda de l’Occitània catalana (s. XI-XIII)”, ens parlarà sobre quins eren els lligams entre catalans i occitans, quines influències mútues es varen produir entre els dos països i quines manipulacions històriques cal tenir presents.
[post_title] => Conferència "Catalunya i Occitània: monedes i mites"
[post_excerpt] => L'autor ens parlarà sobre quins eren els lligams entre catalans i occitans, quines influències mútues es varen produir entre els dos països i quines manipulacions històriques cal tenir presents.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => conferencia-catalunya-i-occitania-monedes-i-mites
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2019-05-24 13:44:39
[post_modified_gmt] => 2019-05-24 11:44:39
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=13026
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[8] => WP_Post Object
(
[ID] => 13021
[post_author] => 2
[post_date] => 2019-05-24 13:16:57
[post_date_gmt] => 2019-05-24 11:16:57
[post_content] =>
L’Efrén Beltrán Roncal resideix des de fa molts anys a Montpelhièr i, com a un gran estudiós de les llengües i director d’InfOccitània, mitjà digital per a conèixer l’actualitat des d’un punt de vista occità i en occità, coneix molt bé la situació actual de la llengua occitana al territori llenguadocià.
Redacció.- Quants anys fa
que vius a Montpelhièr? Per què et sentires atret per viure en aquesta ciutat?
Efrén – Fa
gairebé 25 anys que visc a Montpelhièr. El que em va motivar a quedar-me no va
ser precisament el francès, la seva cultura i literatura com és el més habitual
entre els nouvinguts a l’antiga capital del Llenguadoc-Rosselló, ara la segona
ciutat de la nova regió Occitània Pirineus Mediterrània, sinó més aviat
l’occità. El fet d’haver estudiat filologia romànica em va permetre conèixer la
literatura dels trobadors i la lingüística de l’occità modern. A més a més, les
relacions entre les Universitats de Barcelona i de Montpelhièr ja eren
excel.lents aleshores i això em va facilitar l’obtenció d’una beca Erasmus i la
convalidació de les assignatures a final de curs. Un cop arribat a la
Universitat Pau Valeri III de Montpelhièr vaig descobrir que hi havia un departament
d’occità i que podia cursar una assignatura de literatura occitana. Va ser en
aquell moment quan vaig sentir parlar l’occità per primera vegada i des
d’aleshores em vaig enamorar d’aquesta llengua tan bonica!
Redacció.- Com veus la
situació de la llengua occitana actualment a Montpelhièr de manera general? És
diferent la vitalitat de la llengua a la ciutat (món urbà) respecte de la seva
rodalia (món més rural)?
Efrén – Doncs,
molt malament per desgràcia. Estem assistint a la mort inminent d’una llengua
mil.lenària, bessona de la catalana, i això em fa mal de veure que no podem fer
res per canviar la situació. Pel que fa a la vitalitat, excepte algunes
excepcions molt puntuals, l’occità desapareix tant a les grans ciutats com als
pobles. Això sí, hi ha més consciència identitària en general a les zones
rurals allunyades de Montpelhièr. També em sembla que els tolosencs tenen més
estima per l’occità perquè allà la llengua d’oc s’ha preservat una mica millor.
Redacció.- I al sistema
educatiu. Hi ha “calendretas” a Montpelhièr?
Efrén – Sí, en aquest sentit podem dir que Montpelhièr i el Lengadòc Bas en general és un dels indrets on Calandreta s’ha desenvolupat més. A Montpelhièr hi ha tres escoles, un col.legi i un liceu. Montpelhièr és pionera amb la creació del primer col.legi, el Leon Còrdas, i ara el liceu.
[post_title] => Conversem amb l'Efrén Beltrán
[post_excerpt] => Estem assistint a la mort inminent d’una llengua mil.lenària, bessona de la catalana, i això em fa mal de veure que no podem fer res per canviar la situació.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => conversem-amb-lefren-beltran
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2019-05-24 13:39:01
[post_modified_gmt] => 2019-05-24 11:39:01
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=13021
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[9] => WP_Post Object
(
[ID] => 13012
[post_author] => 2
[post_date] => 2019-05-16 10:09:05
[post_date_gmt] => 2019-05-16 08:09:05
[post_content] =>
Lo CREO TOLOSA, après
aver consultat los sons sòcis, harà dambe autas associacions occitanas ua
mobilizaccion pr'amor que darrèr lo paraulís de l'EN, sortishèm pas de la crisi
de l'ensenhament de l'occitan.
Se debanarà ua manifestacion hestiva davant lo Rectorat de Tolosa lo dimècres 22 de mai de 12h a 16h.
Adreça deu rectorat :
75, carrèra Sent Ròc, Tolosa. Mètro : Sent-Anha.
Portatz de qué minjar e
béver, drapèus occitan e musica
ES FÒRÇA
IMPORTANT DE VÉNGUER NOMBROSES, UN CÒP MAI PASSAT, SERÀ TRÒP TARD
! Cau
botar pression au rectorat.
Aperam totas las
associacions occitanas a s’associar a aqueste manifestacion
El proper diumenge 4 d’agost tindrà lloc un dels esdeveniments més representatius de l’agermanament occitano-català, la pujada al Port de Salau, un port de muntanya a 2100 metres d’altitud que uneix el Pallars Sobirà amb l’Arieja.
Cada any, des de fa 32 edicions, catalans i occitans ens trobem el primer diumenge d’agost en aquest port del Parc Natural de l’Alt Pirineu per reivindicar la nostra història comuna i les nostres llengües germanes, però per sobre de tot fem d’aquesta data una jornada festiva en la qual la música i les danses tenen un paper principal, així com el vi català i el formatge occità que compartim tots a dalt del port. Fem del Pirineu un lloc d’unió entre occitans i catalans, almenys per un dia les nostres llengües es barregen i el sentiment de germanor és més gran que mai.
Com a complement a la Pujada, el dissabte 3 d’agost, a Esterri d’Àneu, hi ha programats diversos actes.
Hi ha dues opcions per fer la pujada des de la part catalana :
A) Sortida a peu des del Refugi del Fornet, 4,15 km. i amb un desnivell de 710 metres.
B) Sortida a peu des de l’aparcament de Pont de Perosa i pujada seguint la pista de 6,60 km i amb un desnivell de 620 m (itinerari de menor dificultat però més llarg).
* Atenció! L’accés amb vehicle per pista des de l’aparcament de Perosa fins al port de Salau estarà restringit excepte vehicles degudament autoritzats per l’EMD d’Isil i Alós. El Cos d’Agents Rurals vetllarà pel compliment de la normativa.
Trasllats Barcelona – Esterri i allotjament:
Des del CAOC organitzem un autocar des de Barcelona dissabte 3 d’agost(sortida des de Plaça Universitat, 8.30h).
Opció Pujada conjunta:
Per qui ho desitgi, a les08h00 inici de la pujada conjunta popular des del Refugi del Fornet, guiada a càrrec del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Més informació:
Descarrega’t el programa de la Pujada! I el cartell. Programa ASPIC en occitan (pujada occitana).
El proper diumenge 4 d’agost tindrà lloc un dels esdeveniments més representatius de l’agermanament occitano-català, la pujada al Port de Salau, un port de muntanya a 2100 metres d’altitud que uneix el Pallars Sobirà amb l’Arieja.
El passat dimecres al CAOC, l'historiador Josep Sancho ens oferí una interessant conferència sobre la vida i l'obra del memorialista català Artur Bladé, de qui ha escrit un llibre que ressegueix amb molt detall la seva trajectòria vital i intel·lectual.
Lo festival occitan Festen’Oc d'estiu comença le dissabte 29 de junh per un estagi de danças pels enfants seguit per la serada de Sent Joan e continua le divendres 12 de julhet per 3 jorns de festa, de musica, de danças, de cants ...
L'objectiu que nos pausem vèrs lo pùblic di parlants es aquel de donar de consciença e de valor al patrimòni cultural, en indicant decò de nòvas possibilitats d'emplec de la lenga.
Divendres 21/6 a les 22 h, Nit occitano-arpitana al Tradicionàrius. Música i danses occitanes i arpitanes amb BLU l'Azard, un dels grups amb més projecció del territori occità.
Se t’ha acudit mai d’aprendre l’occità, també dita llengua d’oc? Doncs, ara és la teva, aprofita aquest estiu i endinsa’t en l’aprenentatge de l’occità de l’1 al 24 de juliol 2019, de dilluns a dijous de quatre a vuit del vespre.
L'autor ens parlarà sobre quins eren els lligams entre catalans i occitans, quines influències mútues es varen produir entre els dos països i quines manipulacions històriques cal tenir presents.
Estem assistint a la mort inminent d’una llengua mil.lenària, bessona de la catalana, i això em fa mal de veure que no podem fer res per canviar la situació.
