[post_title] => Conferència ”ELS CÀTARS. Heretgia o una religió evangèlica? Una qüestió religiosa o una qüestió política/econòmica?
[post_excerpt] => Dijous, 30 de juny, a la seu del CAOC. A càrrec de Ramon Barnusell, col·laborador del Món Medieval.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => conferencia-els-catars-heretgia-o-una-religio-evangelica-una-questio-religiosa-o-una-questio-politica-economica
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2022-06-23 14:40:29
[post_modified_gmt] => 2022-06-23 12:40:29
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=16640
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[1] => WP_Post Object
(
[ID] => 16624
[post_author] => 2
[post_date] => 2022-06-20 12:36:52
[post_date_gmt] => 2022-06-20 10:36:52
[post_content] =>
"Una lenga n’es viva que se pòt donar vida a totas causas". Joan Bodon
Après doas edicions en linha, a causa de la pandemia, lo Prèmi Ostana torna en presença del 24 al 26 de junh de 2022.
L’iniciativa nais de l’enveja de conéisser e de faire conéisser d’escriveires, de cineastas, de compositors que venon de divèrses cantons del mond e que a travèrs lors qualitats artisticas representan lor lenga maire. Las lengas maires representadas al Prèmi Ostana an la caracteristica comuna d’èsser malgrat elas confinadas dins una condicion d’aver pas gaire d’oportunitat fàcia a la lenga dominanta dins lors Estats de referéncia. Per aquesta rason caduna d’elas encarna una especificitat e una biodiversitat de defendre, gardar, ajudar…
Los premiats de l’edicion 2022 son: Diego Marani (lenga-juec Europanto) - Prèmi Especial; Francho Nagore Laín (lenga aragonesa -Espanha) - Prèmi internacional; Rosalba Perini (lenga friulana) - Prèmi minoranças linguísticas estòricas en Itàlia; Bhuchung D. Sonamm (lenga tibetana - Nepal) - Prèmi joves; Stefania Maria Ciminelli (lenga catalana - Catalonha) - Prèmi traduccion; Paulina Kamakine (lenga occitana - França) - Prèmi lenga occitana; Marine Lavigne (lenga bretona - França) - Prèmi composicion musicala; Fredo Valla (lenga occitana - Itàlia) - Prèmi cinèma.
[post_title] => Tòrna lo Prèmi Ostana (Valadas occitanas)
[post_excerpt] => Comença lo 24 de junh la 14a edicion del Prèmi Ostana, escrituras en lenga maire, que normalament guierdona los activistas de las lengas minorizadas.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => torna-lo-premi-ostana-valadas-occitanas-ditalia
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2022-06-20 12:40:25
[post_modified_gmt] => 2022-06-20 10:40:25
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=16624
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[2] => WP_Post Object
(
[ID] => 16515
[post_author] => 2
[post_date] => 2022-06-03 11:46:00
[post_date_gmt] => 2022-06-03 09:46:00
[post_content] =>
Novetat! Un taller de tres sessions dedicat a conèixer la cultura de la Val d’Aran, administrativament catalana i culturalment occitana.
Un recorregut per conèixer l’Aran mitjançant el seu ric i variat patrimoni artístic. Des dels temps de l’art romànic, amb les seves esglésies que defineixen el paisatge aranès, fins els conjunts arquitectònics més recents.
▶️ Podeu fer el pagament al número de compte ES10 2100-1006-57-0200061117 (CaixaBank). Tot fent constar el vostre nom i cognoms.
[post_title] => "Aran a trauès deth sòn patrimòni"
[post_excerpt] => Un recorregut de tres sessions per conèixer l’Aran mitjançant el seu ric i variat patrimoni artístic.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => aran-a-traues-deth-son-patrimoni
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2022-06-07 14:12:12
[post_modified_gmt] => 2022-06-07 12:12:12
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=16515
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[3] => WP_Post Object
(
[ID] => 16580
[post_author] => 2
[post_date] => 2022-05-31 13:08:01
[post_date_gmt] => 2022-05-31 11:08:01
[post_content] =>
Amb motiu del Dia de l’Associacionisme Cultural a Catalunya, el dijous 2 de juny, obrirem les portes perquè pugueu gaudir d’una jornada d’activitats mentre coneixeu de primera mà el funcionament de l’Associació.
Tothom hi és convidat. Us esperem a la nostra seu situada al carrer Providència 42, al barri de Gràcia de Barcelona.
🙌 DIJOUS 2 DE JUNY:
🔹 De les 11 a les 18:30 h: - Portes Obertes. Visita a l’Hotel d’Entitats de Gràcia on som ubicats i presentació de l’entitat i del seu treball.
🔹 A les 18:30 h: - Presentació de l’Associació Món Medieval (AMM). A càrrec del seu director, Ramon Rovira.
Entitat que publica la revista “Món Medieval”, especialitzada en articles d’història medieval tant d’Europa com de la resta del món. I que incorpora un article en llengua occitana amb el nom de Sapiéncia Occitana.
[post_title] => “Fem cultura, fem associacionisme, fem CAOC!” - Portes obertes i conferència
[post_excerpt] => Amb motiu del Dia de l’Associacionisme Cultural a Catalunya, el dijous 2 de juny, obrirem les portes perquè pugueu gaudir d’una jornada d’activitats mentre coneixeu de primera mà el funcionament de l’Associació.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => fem-cultura-fem-associacionisme-fem-caoc-portes-obertes-i-conferencia
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2022-05-31 13:14:52
[post_modified_gmt] => 2022-05-31 11:14:52
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=16580
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[4] => WP_Post Object
(
[ID] => 16570
[post_author] => 2
[post_date] => 2022-05-25 17:41:03
[post_date_gmt] => 2022-05-25 15:41:03
[post_content] =>
Nascut a Belestar, en Arièja, dins un ambient occitanofòn ont la tradicion èra fòrça presenta, Andrieu Lagarda es estat escolarizat en francés, coma totes los enfants de sa generacion, un francés en que se barrejavan de mots occitans, çò qu'òm sona uèi 'francitan'. L'amor dels contes escotats dins sa familha fasiá pasmens contrapès al mensprètz general qu'entornejava alara çò qu'òm nomenava 'patés'.
En 1940, al moment de l'invasion, lo passat de Montsegur e l'istòria de la Crosada contra los albigeses li foguèron revelats a l'azard d'una lectura. Dins aquela epòca, quasiment degun conoissiá pas aquela istòria dins lo País. Andrieu Lagarda s'avisa del perilh que menaça la lenga d'òc. Per la salvar fonda, en 1942, dins son vilatge, 'Acadèmia pateseja'. A partir d'aquel moment comença una quista lingüistica e etnografica que durarà tota sa vida.
De son primièr pòst de regent a Argain dins lo Volvèstre (1947-1948), Andrieu Lagarda experimenta l'utilizacion del parlar local a l'escòla. Aquela experiéncia se perseguirà a Hustih·nac (1948-1955) ont, après aver reünit 'lo escolo deras pirenèos', fa participar sos escolans al concors de gascon en grafia mistralenca. A Noé (1955-1962), format a l'escritura classica mercés al Collègi d'Occitània, ensenha l'occitan e l'istòria occitana. En 1958, rejonh l'IEO e, al sen de la seccion pedagogica, apòrta son dinamisme pels estagis e contribuís a la redaccion dels 'quasèrns pedagogics' (1959-69)
Professor al collègi de Carbona (1962-1981), i ensenha l'espanhòl, lo francés e l'occitan en maridant las tres lengas. Anima tanben un club que veirà la naissença en 1966 d'un Cercle Occitan dels mai actius (exposicions, conferéncias, castanhadas, fèstas, festival de cançons, difusion de libres e de discs…). Ne serà lo responsable pendent trenta ans.
Pendent aquel temps, en 1960, comença la seccion IEO de la Nauta Garona, que prepara lo collòqui sus la Batalha de Muret (1963) e publica la revista de cultura occitana Atal (1966-1967)
En 1969, Andrieu Lagarda comença lo CREO de Tolosa, que dirigirà pendent 22 ans. Fòrça aviat especializada dins l'ensenhament, aquela associacion organiza de reünions d'informacions, dels corses publics, dels estagis, publica de libres e de material pedagogic. Lo CREO de Tolosa a reüssit a regropar mai de 300 regents, professors e animadors d'occitan.
De 1968 a 1980, Andrieu Lagarda es en carga d'emissions occitanas sus las ondas de Tolosa-Pirenèus (ORTF, puèi FR3) que, en se regropant, vendràn L'ora occitana. A l'encòp, collabòra a de nombrosas revistas (Òc, Lo Gai Saber, L'occitan, Lo Revelh d'Òc, Camins d'estiu…). Jol subrenòm de Jòrdi Plantaurel, Andrieu Lagarda ten una cronica setmanària en occitan dins lo quotidian La nòva del Miègjorn: Actualitat occitana. Aquela cronica, particularament esperada e seguida per un public fidèl, a durat mai de trenta ans.
Sens abandonar l'IEO, nomenat Director de l'Escòla Occitana, Andrieu Lagarda apòrta un sofle nòu a l'associacion felibrenca de Tolosa en organizant de collòquis (August Forats, Josèp Salvat) e de fèstas a la comarca (1989-1995)
Encargat, près del Rector d'Acadèmia de Tolosa de l'expansion dels corses de lenga e de formacion dels mèstres (1976-1981), Andrieu Lagarda es estat membre del Centre Regional de las Letras (1981-1990) e es mèstre en jòcs de l'Acadèmia de Jòcs Florals dempuèi 1982.
Ensenhant, pedagòg, escrivan, poèta, jornalista, etnògraf, onomatopista, lexicograf, òme dobèrt a tot e a totes, fidèl a las associacions a las qualas a apertengut en ensajant de las unir dins l'accion, Andrieu Lagarda a totjorn trabalhat sens repaus per a far espandir la lenga e la cultura occitanas e a las far aimar.
Coma qu'a fòrça coneissenças a ofrir, Andrieu Lagarda contunha de publicar, d'escriure, d'assessorar… contunha de s'enriquir al contacte d'autras personas, d'autras culturas. Totjorn a l'escota d'aquel monde en plena evolucion, totjorn àvid d'aprene, garda aquel esperit de dubertura caracteristica dels erudits mai insaciables.
Es totjorn un grand plaser e un astre immens d'aver encara Andrieu Lagarda amb sos gaireben 97 ans. Aquel òme bon, generós, qu'aima partejar e transmetre son saber, pren un plaser evident a parlar de cultura en general, de la lenga e de la cultura occitana en particular.
Antonio Molexón Domínguez
[post_title] => Andrieu Lagarda
[post_excerpt] => Aquel òme bon, generós, qu'aima partejar e transmetre son saber, pren un plaser evident a parlar de cultura en general, de la lenga e de la cultura occitana en particular.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => andrieu-lagarda
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2022-05-25 17:48:21
[post_modified_gmt] => 2022-05-25 15:48:21
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=16570
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[5] => WP_Post Object
(
[ID] => 16552
[post_author] => 2
[post_date] => 2022-05-19 14:39:14
[post_date_gmt] => 2022-05-19 12:39:14
[post_content] =>
Lo prèmi serà autrejat dins un acte public lo 20 de mai de 2022.
Pendent l'acte, recital de cançon occitana ambe 🎵 La Veu de Syrinx.
📍 Luòc: Palau Marc. Sala de conferéncias del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalonha (Rbla. Santa Mònica, 8. Barcelona)
⏳ Ora: 18h00
📧 Cal confirmar l'assisténcia: caoc@caoc.cat
📺 Podètz seguir aquí l'eveniment en dirècte :
https://www.youtube.com/watch?v=_S2J4yJvE8c
[post_title] => Acte de concession "III Concors de racontes brèus Enric Garriga Trullols
[post_excerpt] => Lo prèmi serà autrejat dins un acte public lo 20 de mai de 2022. Podètz tanben seguir per streaming (Canal YouTube) l’eveniment en dirècte.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => acte-de-concession-iii-concors-de-racontes-breus-enric-garriga-trullols-2
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2022-05-19 14:44:28
[post_modified_gmt] => 2022-05-19 12:44:28
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=16552
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[6] => WP_Post Object
(
[ID] => 16544
[post_author] => 2
[post_date] => 2022-05-19 12:09:31
[post_date_gmt] => 2022-05-19 10:09:31
[post_content] =>
Dins del cicle MAIG ARANÈS organitzat pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, s'ha impartit avui, 18 de maig de 2022, la conferència "ERA ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA: PASSAT, PRESENT E FUTUR DERA NORMATIVA" per part del Sr Jusèp-Loís Sans-Socasau, president de l'Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia dera lengua occitana.
Durant la seva exposició, ha recordat els diversos capítols del procés de normativització de la llengua occitana, i en especial de la modalitat aranesa. Des de l'època dels trobadors amb les primeres gramàtiques, passant per l'etapa del Felibrisme amb en Frederic Mistral i els altres intel·lectuals, la creació de l'Escola dels Pirineus, la Gramàtica de Loís Alibert i la creació de l'Insitut d'Estudis Occitans (IEO).
No mancaren referències a les divergències entre els defensors de l'anomenada "ortografia mistralenca" i l'"ortografia clàssica" basada en els poemes dels trobadors. O la voluntat d'alguns sectors de convergir les ortografies i gramàtiques catalana i occitana, amb l'objectiu de crear un únic tronc lingüístic catalano-occità.
Respecte de l'Aran, fou recordada la importància de les primeres normes ortogràfiques de l'any 1983, que possibilitaren l'accés de la llengua al sistema educatiu i l'administració pública, el reconeixement de l'oficialitat a l'Aran l'any 1990, la declaració de llengua oficial a Catalunya l'any 2006, la promulgació de la Llei Catalana de l'Occità l'any 2010 i la creació de l'Acadèmia de la Llengua Occitana (reconeguda com a acadèmia l'any 2014, encara que creada anteriorment).
En Jusèp-Loís Sans Socasau recordà la importància de què la llengua és viva i ha de mantenir-se unida al gran bloc de la llengua occitana. Tot en el marc de la presentació d'una nova edició del DICIONARI ARANÈS CATALÀ.
18 de maig de 2022
[post_title] => Conferència "Era Acadèmia Aranesa dera lengua occitana: passat, present e futur dera normativa"
[post_excerpt] => Dins del cicle MAIG ARANÈS organitzat pels Serveis Lingüístics de la UB, tingué lloc la conferència "ERA ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA: PASSAT, PRESENT E FUTUR DERA NORMATIVA" a càrrec de Jusèp-Loís Sans-Socasau, president de l'IEA-AALO.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => conferencia-era-academia-aranesa-dera-lengua-occitana-passat-present-e-futur-dera-normativa
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2022-05-19 12:18:29
[post_modified_gmt] => 2022-05-19 10:18:29
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=16544
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[7] => WP_Post Object
(
[ID] => 16495
[post_author] => 2
[post_date] => 2022-04-29 11:34:20
[post_date_gmt] => 2022-04-29 09:34:20
[post_content] =>
Sèm arribats a la fin del III Concors de racontes brèus en occitan ENRIC GARRIGA TRULLOLS.
Per aquesta tresena edicion del Concors, son estats vint-e-nòu los tèxtes recebuts – cinc de mai que per l’edicion anteriora, donc –, arribats dels quatre caps d’Occitània e de Catalonha e dins de parlars coma lo provençal gavòt, lo gascon aranés o l’ariegés.
E sèm uroses de constatar que lo nivèl de qualitat s’es bravament incrementat e que los autors, cadun a son biais, an fach pròva de lor gaubi dins l’art de contar.
E uèi avèm ja los premiats. E ne profitam per felicitar coralament los guerdonats, alara que vos remerciam a totes per la vòstra participacion, en tot vos anonciar que será un plaser pel CAOC de mandar una quatrena edicion d’aqueste Concors per l’an que ven.
Podètz consultar aquí l’acte de la Juradaamb los noms dels premiats.
Lo prèmi serà autrejat dins un acte public lo 20 de mai de 2022. L’acte tanben se tendrá en linha. Los guerdonats e finalistas seràn avertits per corrièr electronic.
[post_title] => Avèm ja los premiats del “III Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols”
[post_excerpt] => E uèi avèm ja los premiats. E ne profitam per felicitar coralament los guerdonats, alara que vos remerciam a totes per la vòstra participacion, en tot vos anonciar que será un plaser pel CAOC de mandar una quatrena edicion d’aqueste Concors per l’an que ven.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => avem-ja-los-premiats-del-iii-concors-de-racontes-breus-en-occitan-enric-garriga-trullols
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2022-05-02 14:34:54
[post_modified_gmt] => 2022-05-02 12:34:54
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=16495
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[8] => WP_Post Object
(
[ID] => 16359
[post_author] => 2
[post_date] => 2022-04-25 10:00:00
[post_date_gmt] => 2022-04-25 08:00:00
[post_content] =>
Si et sona el mot “Occitània” però no saps on ubicar-la aquest és el teu curs!
Coneix mitjançant 5 sessions la seva llengua, història, literatura, geografia i cultura.
📆 Dates: 3 de maig / 10 de maig / 17 de maig / 24 de maig / 31 de maig de 2022.
🕡 Horari: 19h00 – 20h30
🎓 Professors: Efren Beltran i Francesc Sangar
👉 Import: 34 € (Socis 26€)
💻 Modalitat: en línia, sessions en directe (JitsiMeet)
Temari del curs:
Sessió 1: Llengua occitana. Naixement i època medieval. La llengua dels Trobadors. Sessió 2: Geografia i Dialectologia occitana. Distribució de les modalitats occitanes en l'espai geogràfic. Sessió 3: Literatura contemporània occitana. Del Felibrisme a l'actualitat. Sessió 4: Recorregut per la història occitana. De la Romanització a les reivindicacions del segle XX. Sessió 5: Cultura popular. Música occitana.
Jacme Taupiac es estat un dels caps de l'Institut d’Estudis Occitans (IEO), en mai d'un dels modernizadors de la Gramatica Occitana de Loís Alibèrt a l'encòp que conegut esperantista. Es tanben membre del Conselh Lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana.
En Jacme Taupiac ha estat un dels caps de l'Institut d’Estudis Occitans (IEO), a més d'un dels modernitzadors de la Gramatica Occitana de Loís Alibèrt alhora que conegut esperantista. També és membre del Consell Lingüístic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana.
El col·lectiu d'immigrants provinents de terres occitanes és un dels més nombrosos que Catalunya ha acollit mai. Entre la segona meitat del segle XV i l'inici del XVIII la seva arribada va adquirir una gran rellevància. Fins al punt que calia una síntesi que posés al dia les recerques recents i renovés el coneixement de la seva herència, des de l'onomàstica i la toponímia fins a la llengua.
Lo collectiu d'immigrants provenentes de tèrras occitanas es un dels mai nombroses que Catalonha a jamai aculhit. Entre la segonda mitat del sègle XV e l'inici del XVIII son arribada aqueriguèt una granda importància. Es aital que caliá una sintèsi que metèsse a jorn las recèrcas recentas e renaviguèsse la coneissença de son eiretatge, dempuèi l'onomastica e la toponimia fins a la lenga.
I trobam l'ambicion de l'autor de rendre justícia a d'èssers simples sovent moguts per l'amor. L'autor a pas pogut veure-la espelir, que se n'anèt dins l'annada 2021.
Hi trobem l'ambició de l'autor de rendir justícia a éssers simples sovint moguts per l'amor. L'autor no a pogut pas veure-la estampada, car se'n va anar l'any 2021.
Aqueste autor nos fa una radiografia fòrça sonhada de l'estalinisme (poiriá èsser quina autra dictatura que siá). Un dels melhors romans satirics jamai escrits.
Aquest autor ens fa una radiografia molt acurada de l'estalinisme (podria ésser qualsevol altra dictadura). Una de les millors novel·les satíriques de tots els temps.
Sa vida d'aventuras foguèt a l'una amb sa produccion literària, ont daissèt volar sa imaginacion sens limits e caricaturitzet feroçament òmes e institucions sens li importar la posicion qu'ocupèsson.
La seva vida aventurera va estar a l'una amb la seva producció literària, en la qual va deixar volar la seva imaginació sense límits i va caricaturitzar feroçment homes i institucions sense importar-li la posició que ocupessin.
🌹📚 Molt Bon Sant Jordi! Bona Sant Jòrdi!
Antonio Molexón Domínguez
[post_title] => Novetats editorials i d’altres recomanacions per aquest Sant Jordi
[post_excerpt] => Per aquest Sant Jordi us proposem alguns llibres que podeu adquirir o bé encarregar al CAOC. Amb la vostra adquisició ajudareu a donar visibilitat a la llengua occitana alhora que ajudareu a les editorials occitanes i a la nostra entitat.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => novetats-editorials-i-daltres-recomanacions-per-aquest-sant-jordi-2
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2022-04-21 13:09:15
[post_modified_gmt] => 2022-04-21 11:09:15
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=16477
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 10
[current_post] => -1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 16640
[post_author] => 2
[post_date] => 2022-06-23 14:37:02
[post_date_gmt] => 2022-06-23 12:37:02
[post_content] =>
Una mirada diferent per conèixer el catarisme i el seu entorn social.
Una nova visió de la realitat històrica dins del marc de la religió amb unes conseqüències molt importants a nivell polític i econòmic.
A càrrec de RAMON BARNUSELL. Economista, historiador i apassionat del món càtar. Col.laborador de la revista Món Medieval.
Amb motiu del Dia de l’Associacionisme Cultural a Catalunya, el dijous 2 de juny, obrirem les portes perquè pugueu gaudir d’una jornada d’activitats mentre coneixeu de primera mà el funcionament de l’Associació.
Aquel òme bon, generós, qu'aima partejar e transmetre son saber, pren un plaser evident a parlar de cultura en general, de la lenga e de la cultura occitana en particular.
Dins del cicle MAIG ARANÈS organitzat pels Serveis Lingüístics de la UB, tingué lloc la conferència "ERA ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA: PASSAT, PRESENT E FUTUR DERA NORMATIVA" a càrrec de Jusèp-Loís Sans-Socasau, president de l'IEA-AALO.
E uèi avèm ja los premiats. E ne profitam per felicitar coralament los guerdonats, alara que vos remerciam a totes per la vòstra participacion, en tot vos anonciar que será un plaser pel CAOC de mandar una quatrena edicion d’aqueste Concors per l’an que ven.
Per aquest Sant Jordi us proposem alguns llibres que podeu adquirir o bé encarregar al CAOC. Amb la vostra adquisició ajudareu a donar visibilitat a la llengua occitana alhora que ajudareu a les editorials occitanes i a la nostra entitat.
Curs reconegut com a activitat de formació permanent del professorat pel Departament d’Educació.
Aquest curs es realitzarà en línia. Sessions en directe a través d’una plataforma virtual
Aquest curs es realitzarà en línia. Sessions en directe a través d’una plataforma virtual i el suport d’una aula virtual.
Nivell: Nivell Bàsic (A2), iniciació
Dates: del 30 de juny al 28 de juliol de 2022
Classes i tutories en directe: dilluns i dimecres (de 18h a 20h) i els dijous (de 18h30 a 20h).
La resta de temps l’alumnat el dedicarà a treball autònom guiat pel professorat.
Càrrega lectiva: 60h (equival al curs regular, Bàsic1 i Bàsic2).
Preu de promoció: 100€
RECONEIXEMENT PER A PROFESSORS: curs de 60h reconegut com a activitat de formació permanent del professorat pel Departament d’Educació. Per obtenir la certificació de l’activitat és necessari haver realitzat i superat l’examen i obtenir una valoració positiva de les tasques planificades en relació amb l’aprofitament.
Conferència 🌿"ELS CÀTARS. Heretgia o una religió evangèlica? Una qüestió religiosa o una qüestió política/econòmica?"CAOCCarrer de la Providència 42 - 08024 Barcelona
Conferència 🌿"ELS CÀTARS. Heretgia o una religió evangèlica? Una qüestió religiosa o una qüestió política/econòmica?
Una mirada diferent per conèixer el catarisme i el seu entorn social.
A càrrec de RAMON BARNUSELL.
Detalls de l'activitat
Conferència 🌿”ELS CÀTARS. Heretgia o una religió evangèlica? Una qüestió religiosa o una qüestió política/econòmica?
Una mirada diferent per conèixer el catarisme i el seu entorn social.
A càrrec de RAMON BARNUSELL. Economista, historiador i apassionat del món càtar. Col.laborador de la revista Món Medieval.
Utilitzem galetes al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetides visites. En fer clic a “Accepto les galetes”, accepteu l'ús de TOTES les galetes. Tanmateix, podeu visitar “Configuració de les galetes” per tal d'obtenir un consentiment controlat.
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D'aquestes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com feu servir aquest lloc web. Aquestes galetes s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de desactivar aquestes galetes. Però desactivar algunes d'aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Duració
Descripció
cookielawinfo-checkbox-advertisement
1 any
Establida pel connector de consentiment de galetes GDPR, aquesta galeta s'utilitza per registrar el consentiment de l'usuari per a les galetes a la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-analytics
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analítiques".
cookielawinfo-checkbox-functional
11 mesos
La galeta s'estableix pel consentiment de la cookie del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies a la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-others
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
CookieLawInfoConsent
1 any
Enregistra l'estat del botó predeterminat de la categoria corresponent i l'estat de CCPA. Funciona només en coordinació amb la galeta principal.
viewed_cookie_policy
11 mesos
La galeta la configura el connector de consentiment de galetes GDPR i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
_GRECAPTCHA
5 mesos 27 dies
Aquesta galeta la configura el servei de recaptcha de Google per identificar robots per protegir el lloc web d'atacs maliciosos de correu brossa.
Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Galeta
Duració
Descripció
sb
2 anys
Aquesta galeta és utilitzada per Facebook per controlar les seves funcionalitats, recopilar la configuració d'idioma i compartir pàgines.
Les galetes de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.
Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Galeta
Duració
Descripció
_ga
2 anys
La galeta _ga, instal·lada per Google Analytics, calcula les dades de visitants, sessions i campanyes i també fa un seguiment de l'ús del lloc per a l'informe d'anàlisi del lloc. La galeta emmagatzema informació de forma anònima i assigna un número generat aleatòriament per reconèixer els visitants únics.
_gat_gtag_UA_30284735_1
1 minut
Definit per Google per distingir els usuaris.
_gid
1 dia
Instal·lada per Google Analytics, la galeta _gid emmagatzema informació sobre com els visitants utilitzen un lloc web, alhora que crea un informe analític del rendiment del lloc web. Algunes de les dades que es recullen inclouen el nombre de visitants, la seva font i les pàgines que visiten de manera anònima.
Les galetes de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.
Galeta
Duració
Descripció
fr
3 mesos
Facebook estableix aquesta galeta per mostrar anuncis rellevants als usuaris mitjançant el seguiment del comportament dels usuaris a través del web, en llocs que tenen píxel de Facebook o connector social de Facebook.
Altres galetes no categoritzades són aquelles que s'estan analitzant i encara no s'han classificat en una categoria.
Galeta
Duració
Descripció
bp-activity-oldestpage
sessió
Aquesta galeta l'estableix el proveïdor Buddy Press. Aquesta cookie s'utilitza per emmagatzemar la informació quan es navega per les pàgines. Ajuda a proporcionar un "botó de càrrega més".
Novetat! 
Un recorregut per conèixer l’Aran mitjançant el seu ric i variat patrimoni artístic. Des dels temps de l’art romànic, amb les seves esglésies que defineixen el paisatge aranès, fins els conjunts arquitectònics més recents. 
7, 9 i 14 de juny de 2022
18:00 h – 20:00 h
en línia, sessions en directe
