Dimècres 17 de junh, l'Institut d'Estudis Araneses-Acadèmia Aranesa de la Lenga Occitana (IEA-AALO) presentarà sa darrièra publicacion entitolada "Es professionaus dera sanitat ena Val d'Aran" del mètge e cercaire istoric aranés Joan-Carlos Riera Socasau. S'agís d'una recèrca sus las personas qu'an exercit qualque mestièr restacat a la santat dins l'istòria d'Aran entre los ans 1600 e 1950.
La presentacion se retransmetrà en dirècte dimècres venent, a l'ocasion del jorn nacional d'Aran, a 19h sul sit institutestudisaranesi.cat/medecina.
En 1563, es documentada la manca de mètges en Aran, car lo Conselh General d'Aran paguèt 3 reals e mièg a un pastor de Bossòst per anar fins a Benasc se far vesitar per un mètge. Cal esperar al sègle XVII per trobar los primièrs mètges documentats al país de cap de Garona.
Lo libre es estructurat en doas parts: d'un caire, un diccionari del personal sanitari, e de l'autre, l'activitat qu'an exercit aqueles professionals pendent l'istòria.
[post_title] => "Es professionaus dera sanitat ena Val d'Aran" de Joan Carlos Riera Socasau
[post_excerpt] => Dimècres 17 de junh, l'Institut d'Estudis Araneses-Acadèmia Aranesa de la Lenga Occitana (IEA-AALO) presentarà sa darrièra publicacion.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => es-professionaus-dera-sanitat-ena-val-daran-de-joan-carlos-riera-socasau
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-06-15 10:29:57
[post_modified_gmt] => 2020-06-15 08:29:57
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14356
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[1] => WP_Post Object
(
[ID] => 14317
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-06-09 13:11:01
[post_date_gmt] => 2020-06-09 11:11:01
[post_content] =>
L'IEO-Aude e lo Cercle Occitan del País de Carcassona nos aconselhan de gaitar qualques documents per conéisser un pauc de mai l'escrivan occitan Joan Bodon. Ongan se festejan los cent ans de la naissença de l'escrivan.
- Joan Bodon-lo coneissètz-1 : Documentari realizat en 1974 pel Centre Pablo Neruda de Nimes. Aquesta primièira partida siaguèt virada a la caminada del Viala del Pas de Jòus, qu'èra lo recapte estivenc de Joan Bodon e de sos mainatges. I mençona l'origina dels contes del Drac, e ne ditz un parelhat.
https://www.youtube.com/watch?v=oMM1-VOZ0jY
- Joan Bodon-lo coneissètz-2 : Un còp èra, La Sala
https://www.youtube.com/watch?v=g6fbqUX8FxM
- Joan Bodon-lo coneissètz-3 : Dins aquesta partida, Joan Bodon parla de son engatjament dins la lucha del Larzac.
https://www.youtube.com/watch?v=sS8kzwq9CJU
- Joan Bodon-lo coneissètz-4 : Gardarem lo Larzac
https://www.youtube.com/watch?v=nvIWxC3zzDU
- Mans de Breish canta Los carbonièrs de la Sala :
https://www.youtube.com/watch?v=dfVCC7UzVKo
- Mans de Breish canta La filha de Perpinhan :
https://www.youtube.com/watch?v=OnDrRcRkC7s
- Paul Cousty parla de son amic Joan Bodon : - Naucèla rend omenatge a Bodon
[post_title] => Joan Bodon, nasquèt lo 1920
[post_excerpt] => Qualques ressorsas per conéisser un pauc de mai l'escrivan occitan Joan Bodon.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => joan-bodon-nasquet-lo-1920
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-06-09 13:22:16
[post_modified_gmt] => 2020-06-09 11:22:16
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14317
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[2] => WP_Post Object
(
[ID] => 14264
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-06-05 13:30:13
[post_date_gmt] => 2020-06-05 11:30:13
[post_content] =>
Uèi, vos volèm presentar l'associacion occitana de 25 bibliotècas del Lauragués tolosan "Lo Lector del Val".
Creada en 1993, amb una dobla tòca de :
cooperacion entre bibliotècas
animacion cuturala del territòri (qu’èra lo Sicoval)
An un fons documèntari especific : fons local-regional (que l’occitan ne fa partida).
Las bibliotècas del Lector del Val organizan cada annada un concors de novèlas en occitan, dobèrt a totes e a gratís. Lo concors prepausa quatre categorias e totas las variantas de la Lenga d’Òc son planvengudas,
Vaquí una presentacion de l'associacion e del Concors:
[post_title] => Associacion Lo Lector del Val
[post_excerpt] => Las bibliotècas del Lector del Val
son una associacion de bibliotècas de Lauragués / sud-èst tolosan, e organizan cada annada un concors de novèlas en occitan.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => associacion-lo-lector-del-val
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-06-05 15:13:30
[post_modified_gmt] => 2020-06-05 13:13:30
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14264
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[3] => WP_Post Object
(
[ID] => 14251
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-06-05 09:53:40
[post_date_gmt] => 2020-06-05 07:53:40
[post_content] =>
Lo “Prèmi Ostana: escrituras en lenga maire” es un apontament abo las lengas maires dal mond que chasque an rechampa a Ostana, país occitan de 85 abitants en Val Pò ai pè dal Vísol, d’autors de lenga maire da tot lo mond, per un festenal de la biodiversitat linguística.
L’impact global dal Coronavirus a estravirat la vita de tuchi e polia ren que tochar una manifestacion que, fins da son debut, ental 2008, a donat espaci a l’encòntre e a l’eschambi entre lhi artistas e lor públic, al confront, al debat e a la creacion dal viu. Vista l’impossibilitat de reallizar la XII edicion dins la maniera clàssica, mas en volent gardar l’apontament celebratiu de la diversitat linguística e l’atencion d’las comunitats e di mèdias sal tèma d’las lengas minoritàrias ental mond, lo comitat organizator propausa lo “Prèmi Ostana 2020 – Edicion Especiala Online” per las jornadas de venre 5 e sande 6 de junh 2020.
🔷Divendres, 5 de junh 2020, 21 oras: NUÈIT OCCITANA 🌙✨
[post_title] => Benvinguda al #DASC2020
[post_excerpt] => Missatge de benvinguda de la nostra presidenta, Núria Comas Fornaguera amb motiu de la celebració de les activitats del DASC2020.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => benvinguda-al-dasc2020
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-06-03 11:10:47
[post_modified_gmt] => 2020-06-03 09:10:47
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14236
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[5] => WP_Post Object
(
[ID] => 14232
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-06-03 09:42:02
[post_date_gmt] => 2020-06-03 07:42:02
[post_content] =>
Fa tres annadas que nasquèt un novèl projècte comunicatiu digital en lenga occitana, la revista sapiencia.eu , especializada en la publicacion d’articles sus sciéncia, geografia, istòria e lingüistica. Fa unas setmanas, la revista atenguèt superar la chifra de cent mil visitants. Parlam uèi amb lo sieu director, Christian Andreu.
Redaccion.- Cossí sorgiguèt l’idèa de publicar una revista sus Sciéncias e Umanitats en lenga occitana?
Quora èra pichon, a collègi nos parlavan de Murèth. Totjorn aviá agut la sensacion que Catalonha e Occitània èran de nacions sòrras. Pr’aquò decidiguèri d’ajudar los occitans e lor cultura. Cossí far? Amb una revista que parlèsse d’una tematica pro seriosa per ajudar desvolopar la lenga e cultura occitanas. E la sciéncia e l’istòria o son.
R.- Los vòstres collaboradors son repartits arreu del mond. A Eslovaquia, Sardenha, Anglatèrra… Aiçò demòstra que la lenga occitana interèssa arreu del mond?
De segur ! La lenga d’òc es una lenga de comunicacion coma las autras; lo catalan, lo francés, l’espanhòl, l’anglés, eca. Pòt èsser utilitzada pertot. La nòstra revista Sapiéncia occitana, de sciéncia e istòria, aital o a tornat demostrar amb d’articles sus Fisica Quantica, Antropologia, Paleontologia e Istòria. Lo segond país qu’a mai de legeires de la revista son d’estatsunidencs, çò que vòl dire que l’occitan es legit pr’amor qu’es una bèla lenga.
R.- Malastrosament, es pas abitual veire d’articles scientifics e d’autras disciplinas en lenga occitana. Quinas dificultats vos trobèretz al començament?
Foguèt un pauc malaisit mas pas per manca de diccionaris pro especializats en occitan. Seriá estat parièr amb d’autras lengas. L’occitan en çò que tòca a la sciéncia a pas cap de problèma. Quora aviám un dobte solament caliá anar sus lo diccionari morfologic de Josiana Ubaud, per exèmple, e la problematica de la paraula èra finida. L’occitan a de braves otíls lingüistics e solament cal saber cercar plan. Coma dins d’autras lengas. Pas mai pas mens.
R.- E a nivèl lingüistic, avètz trapat de problèmas per qualques tèrmes tecnics e scientifics?
Pas gaires pr’amor d’aquò qu’avèm dich. I a fòrça diccionaris plan bons en occitan. Atanben de diccionaris scientifics o tècnics. Se una causa an fach los occitans dempuèi la creacion de l’Institut d’Estudis Occitans en 1945 es l’estudi de la lenga e pensi que la creacion d’una lenga modèrna qu’a coma referent la lenga d’Alibèrt es una tòca qu’an capitat plan de far.
R.- D’ont provenon basicament los vòstres lectors? E quina sòrta de lector avètz (amb estudis, gents joves o grandas…)?
I a de tot. La majoritat, per astre, son d’occitans d’Occitània (40%) e l’autra plan granda partida de legeires son de catalans dels Païses Catalans (40%). Tanben i a fins un 20% de legeires dels Estats Units, Anglatèrra o encara Alemanha que son de segur d’estudiants de la lenga d’òc, qu’encara a un grand prestigi a nivèl internacional. Dins Occitània, los que mai legisson la revista son d’occitans de París e apuèi de las regions d’Occitània, los gascons de Nòva Aquitània e los de Provença.
R.- Quines tipes d’articles an agut mai resson entre los vòstres lectors?
Normalament d’Istòria e sustot d’Istòria d’Occitània. Son los mai legits. La relacion istorica e lingüística entre Catalonha e Occitània tanben a plan de legeires. Es çò de mai normal pr’amor qu’es una Istòria enebida als libres d’Istòria franceses. E amagada. E la sieuna descobèrta es totjorn estonanta. Totun, assagem de far una revista de qualitat atanben amb fòrça articles de sciéncia: antropologia, etologia animala, fisica, quimica, matematicas, eca.
R.- Cossí vesètz la situacion de la lenga occitana als mejans de comunicacion? E en general, dins de la societat occitana?
Sèm positius maugrat la pauca preséncia de la lenga d’òc als mejans de comunicacion internacionals. Dempuèi la creacion de la nòstra revista, d’autras son encara estadas creadas coma www.diunegre.com (de sciéncia ficcion), o www.territoridecatars.com e encara d’autres e maugrat que www.lasetmana.fr s’es barrada pensem que de nòvas publicacions pòdon sortir lèu. Totun, es de bessonh una television nacionala e una ràdio nacionala en occitan ja.
R.- Quin papièr pòdon jogar las nòvas tecnologias en la difusion de lengas “minoritàrias” coma l’occitana? Es una oportunitat? Una menaça?
Aquo’s aquò ! Es una escasença ideala per de lengas minorizadas coma l’occitan. Uèi lo jorn se pòdon veire de milièrs de personas qu’estudian online de lengas pichonas coma lo breton, lo gallés o encara lo navajo. Pensi que totes los qu’aimam aquelas lengas avèm de nos unir per crear de cooperativas de notícias per aver aital mai preséncia als mejans de comunicacion. O far es solament una question de vam. Aquí mateis, pensi en d’asturians, galicians, bascos, aragoneses, catalans e araneses.
R.- Demòras en Reus (Catalonha). Catalans e occitans avèm agut unas estrechas relacions (politicas, economicas, culturalas…) Al cors de l’istòria. Qué se pòt far dempuèi Catalonha per ajudar la lenga e la cultura occitanas?
Plan. Èsser occitanista per ieu es una question de dignitat. Reus al sègle XVII èra plen d’occitans! E la mieuna familha ( amb origina de Barcelona) a 3 de 4 noms de familha amb origina occitana. Fòrça catalans avèm las originas occitanas e pensi que cal far justícia amb una lenga e una nacion que un jorn e fins l’an 1213 (Murèth) foguèt dins lo quite estat que Catalonha. Sèm fraires de lenga e quicòm mai…
R.- Quina avaloracion ne faguèt de las gestions realizadas pel govèrn catalan en favor de la lenga occitana, qu’es oficiala a tota Catalonha dempuèi l’an 2006?
Cal encara far fòrça causas. I a pas de television nacionala ne ràdio nacionala en occitan. Se la lenga occitana es oficiala en tot Catalonha, crear una pichona ràdio en occitan per tot Catalonha o encara una television en lenga d’òc es un afar de justicia. Pas per nosautres, per eles. E ensenyar d’occitan normalament a las classas de las escòlas catalanas es tanben de besonh. Es pas normal s’encara es pas estat fach.
R.- Quines son los projèctes de futur de Sapiéncia?
Grands! Pensar en grand fa poder far de grandas causas. Es estada creada una associacion d’amics de la revista e avèm fach de partenariats amb lo jornal www.jornalet.com e las ràdios localas www.radiopais.fr e www.radiooccitania.fr. A mai, tanben sèm partenaris de www.territoridecatars e lèu poiriá aparéisser una segond numeric especializat solament en istòria. E lo vam es crear una Pichona Biblioteca de la Sapiéncia amb l’aparicion d’un libre annadièr…
R.- “Sapiéncia Occitana” (www.sapiencia.eu ), un projècte digital qu’a cobèrt una part de l’espaci de divulgacion scientifica e umanistica en lenga occitana, per avançar en la siá normalizacion lingüistica.
Francesc Sangar.
[post_title] => Amics de la Sapiéncia Occitana
[post_excerpt] => Sapiéncia es la primièra revista de Sciéncia e Istòria numerica en occitan.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => amics-de-la-sapiencia-occitana
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-06-03 09:42:03
[post_modified_gmt] => 2020-06-03 07:42:03
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14232
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[6] => WP_Post Object
(
[ID] => 14228
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-29 12:26:06
[post_date_gmt] => 2020-05-29 10:26:06
[post_content] =>
El dia 4 de juny se celebra el Dia
de l’Associacionisme Cultural a Catalunya. Enguany, us proposem durant tota
la primera setmana de juny activitats i propostes virtuals per gaudir des de
casa i conèixer una mica més l’entitat.
🔹Us convidem al “Cafè de Portes Obertes”☕️. Una trobada en línia
oberta a tothom, que servirà per conèixer i compartir experiències i viatges
per Occitània i la cultura occitana. Volem conèixer les vostres experiències i compartir aquests moments amb
vosaltres i sobretot, us volem tornar a veure i escoltar.
Dimecres, 3 de juny
de 2020 (de 18.00h a 19.00h) a través de la plataforma Jitsi Meet.
🔹 No us podeu perdre la Conferència-concert
"Los instruments de la musica tradicionala occitana". La sessió anirà a
càrrec del músic i professor Joan Codina Vila i serà en llengua occitana i
catalana.
Dijous, 4 de juny de 2020 (de 18.00h a 19.00h) a través del directe del
nostre Facebook.
🔹 Dimarts,
2 de juny us oferirem el missatge de la nostra presidenta. Trobareu la
informació publicada a la secció Notícies del
nostre web.
🔹 I, durant tota la setmana us oferirem a
través del nostre Canal Youtube i de les xarxes: breus 📽
Càpules “Fem cultura, fem
associacionisme, fem CAOC” dels nostres socis, simpatitzants o associacions amb les
que col·laborem que ens parlaran sobre la seves experiències amb l’entitat o la
seva tasca relacionada amb la llengua i cultura occitanes. Canal
Youtube
Fes un Stories a Instagram i etiqueta’ns!
#femCaoc
▶️ Podreu
trobar tota aquesta informació al nostre web i a les nostres xarxes socials:
[post_title] => Fem cultura, fem associacionisme, fem CAOC!
[post_excerpt] => El dia 4 de juny se celebra el Dia de l’Associacionisme Cultural a Catalunya. Enguany, us proposem durant tota la primera setmana de juny activitats i propostes virtuals per gaudir des de casa i conèixer una mica més l’entitat.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => fem-cultura-fem-associacionisme-fem-caoc
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-06-03 10:01:53
[post_modified_gmt] => 2020-06-03 08:01:53
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14228
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[7] => WP_Post Object
(
[ID] => 14194
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-26 14:30:08
[post_date_gmt] => 2020-05-26 12:30:08
[post_content] =>
Recordo que el 1982 vam fer una volta pels Castells Càtars, o el que en quedava d'ells en aquell moment.
Montsegur.
El terme Castells Càtars, utilitzat pels francesos, ha estat i és una marca turística molt ben explotada si tenim en compte que alguns d'aquests castells no ho foren mai de càtars o almenys construïts pels albigesos. Alguns llocs, com els castells de Montsegur, Puillorenç o els Castells de Lastors van ser testimonis dels esdeveniments de la primera meitat del segle xiii, malgrat que l'Església càtara no els construís, sí que van servir d'allotjament i refugi als seguidors d'aquesta religió. El catarisme ha tingut molt bona premsa en uns moments com els actuals en els quals s'ha plantejat la raó de ser de l'església catòlica, sobretot si es pensa en els seus dirigents. Tot el que té a veure amb l'amor, la pobresa, la poca ostentació i el retorn als postulats de Jesús de Natzaret tal com ens han explicat en les Escriptures és benvingut. Una doctrina que practicava el dualisme entre el Bé i el Mal, de la que no se'n sap exactament el seu origen i de la que s'ha perdut el rastre, pot tenir moltes simpaties avui en dia.
Queribus.
Puivert.
Una doctrina que alguns titllen d'heretgia sempre té seguidors i simpatitzants. Però hem de pensar que, el catarisme, també va suposar uns interessos de poder: un poder dels reis contra el Papa; un poder del Papa contra els reis. Unes disputes polítiques, econòmiques i de domini del món conegut en aquells moments i que ara ho revivim amb el romanticisme que hi sabem posar en les coses passades i més, si juguen a favor nostre.
Últimament han sortit per arreu els últims càtars del Principat, els camins dels Bons homes, els castells càtars o viles a Catalunya, quan realment no n'hi va haver cap, les rutes dels càtars i fins i tot les coves on es van refugiar els càtars. Les festes de càtars i els mercats i fires càtars. Des del Berguedà fins a l'Alt Urgell podem dir que és territori càtar!A mi també sempre m'han sigut simpàtics els càtars.I com dic, ja el 1982 en vam recórrer part del territori. Una ruta del tot recomanable si es fa amb cotxe propi i sabent on vas.Nius d'àligues com Querbus, Aguilar o Termes, antics castells com Puillorenç, Perapertusa o Puivert, torres connectades com a Lastors, pobles com Menerva, fortaleses com Montsegur o torres de guaita com Roquefixade. I grans complexos. com diríem avui dia, com el castell de Foix. I tots al voltant de la Ciutadella de Carcassona. País occità per excel·lència.
Querbus, realment fa impressió, dalt d'un penya-segat que domina la plana. Les parets de la muralla es confonen amb la roca i le àligues i els voltors hi donen voltes. El camí que hi porta és costerut entremig de matolls i boixos i roques, però quan sou dalt, us sentiu senyors de la terra.El castell d'Aguilar és més modest, dalt d'un turó que vigila l'accés des de les Corberes fins al mar. El 1020 formava part del comtat de Besalú fins que els vescomtes el van llegar als senyors de Termes.
El de Termes és un dels castells anomenats càtars, a mig camí entre Carcassona i Perpinyà. Envoltat per les gorges de Terminet, en aquests moments està força derruït.Puillorenç, de runes ben conservades, no és un castell veritablement càtar, tot hi que s'hi van allotjar alguns perfectes i Pere Peraire, diaca càtar de la Fenolleda. Simó de Montfort no s'apoderà mai del castell.
En canvi, Perapertusa sí que és un castell càtar, construït el segle XI sobre una cresta rocosa dalt d'un turó. A l'època dels càtars hi havia un passatge secret que permetia accedir-hi. Avui el passatge és tancat, però hi podeu pujar pel camí que hi porta si voleu fer una via d'escalada. Si no, és millor que feu un tomb al castell i entreu per l'entrada principal que es troba al nord. Val la pena pujar-hi si no teniu un dia de trons i llamps!El castell de Puivert és de més fàcil entrada tot i que està sobre un pujol que domina el poble. Conserva tots els murs i la impressionant torre de l'homenatge, una veritable torre defensiva que ens permet dominar des de dalt la regió de Quecorb.
Lastors, en realitat, són quatre castells càtars, situats en un paratge magnífic. Es troben sobre un contrafort rocós i aïllats entre ells per profundes valls. Els quatre castells conformen un conjunt únic que va pertànyer als senyors de Cabaret i foren un important centre d'activitat religiosa càtara.Montsegur, el castell vengut per excel·lència com a castell càtar, però en realitat va ser l'últim refugi dels càtars, quan, després de la batalla de Muret, Gilabert de Castres s'hi refugia amb i es converteix en un reducte dels bons homes i les bones dones. El 1243, després de deu mesos de setge, Ramon de Perella i Pere Roger de Mirepeis, inicien negociacions amb els assetjats: o abjuren de la seva fe o van a la foguera. Uns dos-cents foren cremats de viu en viu i d'altres moriren a la presó. Els "màrtirs del pur amor crestian" foren cremats al Prat dels Cremats on hi ha un monòlit que en recorda la història. Fou la fi del catarisme tot i que desenes de milers de càtars van travessar el Pirineu cap a terres catalanes.
Enric Garriga Trullols i Núria Bayó Mañosa.
Dues grans viles són importants en aquest recorregut: Foix i Carcassona conegudes ja a bastament.
Menerba.
I Menerba, que viu gràcies al turisme càtar i a la producció de vi. Lligada al catarisme per Guilhem de Menerba, senyor que va negociar la rendició dels albigesos amb Simó de Montfort.No es pot entendre el catarisme i el seu temps sense fer una ruta per aquestes terres: admirar els castells i el lloc on foren construïts, assedegar-se d'aquest paisatge!El 1982 encara no estava tot explotat; a Montsegur, per exemple, no hi havia cap taquilla on et cobressin per pujar el camí costerut fins a arribar als murs que queden dempeus.
Prat dels Cremats. Montsegur.
Recordo les anades amb el CAOC a Montsegur, pels Fòcs de Sant Joan i les vetlles de foc de camp que es feien al Prat dels Cremats on van ser aniquilats els càtars que quedaven. Unes trobades que enguany es volen recuperar si el virus ens ho permet. A finals de juny, quan l'aroma de la farigola i les herbes remeieres ens hi poden acompanyar. Vam fer una altra sortida als castells, el 1991 i el 1993 amb els amics de la UEC. Llavors vam ampliar la visita a unes quantes abadies, de les que recordo Lagrasse i la de Fontfreda prop de Narbona, veritables joies.
Més tard, el 2002 vam fer una sortida en terres càtares, per setmana santa, amb una bona amiga. Ara penso que fa temps que no hi he anat. I en aquesta setmana santa tan estranya he pensat en aquests castells on m'agradaria tornar.
[post_title] => Castells Càtars
[post_excerpt] => Recordo les anades amb el CAOC a Montsegur, pels Fòcs de Sant Joan i les vetlles de foc de camp que es feien al Prat dels Cremats...
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => castells-catars
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-26 14:31:25
[post_modified_gmt] => 2020-05-26 12:31:25
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14194
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[8] => WP_Post Object
(
[ID] => 14186
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-22 18:29:23
[post_date_gmt] => 2020-05-22 16:29:23
[post_content] =>
Los amics de l’IEO Aude nos prepausan tres recèptas per aqueste divèndres. Ecritas mas tanben podètz escotar las recèptas contadas en occitan per la Mirelha Braç.
3) Caçolet
per 4 personas
Çò que vos cal : 350 a 400 g de mongetas secas (de Lauragués plan segur) / 2 cuèissas de guit o d'auca confidas, copadas en dos / 4 bocins de 80g de salsissa de Tolosa / 4 bocins de 50g de carn de pòrc (garron, espatla o peitrina) / 250 g de codena de pòrc que la mitat servirà aprèp coseson pel montatge del caçolet / un pauc de lard salat / qualques òsses de pòrc / cebas e carròtas La velha : Faire trempar las mongetas secas una nuèit dins d'aiga freja. L'endeman : Escorrir las mongetas e las metre dins una caçairòla amb tres litres d'aiga freja de sorga (non calcària) e menar al bolh pendent 5 minutas. Escorrir e metre de costat. Preparar lo bolhon amb 3 litres d'aiga (non calcària), las codenas copadas en lescas grandas, los òsses de pòrc e, se b'aimatz, un pauc de cebas e de carròtas. Salar e pebrar coma cal. Far cuèire pendent una ora puèi filtrar e recuperar las codenas. Dins aqueste bolhon filtrat, metre las mongetas a cuèire fins que siagan soplas mas plan entièras. Una ora de coseson. Preparar las carns : Dins una granda padena faire fondre lo gras dels confits. Dins lo grais que demòra, faire fregir las salsissas. Faire fregir los bocins de pòrc. Escorrir las mongetas e gardar lo bolhon al caud. Ajustar a las mongetas qualques grans d'alh e l doble (en pes) de lard salat, trissats amassa. Montatge del caçolet : Utilizar lo plat emblematic en tèrra cuèita nommat « caçòla » qu'a balhat son nom al caçolet. Cobrir lo fons de la caçòla amb las codenas. Ajustar un tèrç de las mongetas. Pausar las carns puèi çò que demòra de mongetas. Pausar las salsissas enfonsadas dins las mongetas, lo dessús demorant visible. Completar en vojant lo bolhon caud, just per cobrir las mongetas. Pebrar al molin e ajustar un culhierat del grais de guit que serviguèt a fregir las carns. Coseson : Enfornar a 150°/160° e daissar cuèire 2 a 3 oras. Pendent la coseson, se formarà sul dessús de la caçòla una crosta marron que caldrà enfonsar mai d'un còp (n'i a que dison 7 còps). Se lo dessús de las mongetas fasiá mina de secar, i ajustar un pauc de bolhon.
Enregistrament Mirelha Braç (IEO Aude)
4) La
tapenada(extrach de
Afogassets o l'art de beure pas tot sol, Institut d'Estudis Occitans d'Aude)
500 gramas d'olivas verdas o negras (o 250 de caduna)
/ 100 gramas de tapenas / 2 grans d'alh gròsses (o 4 pichons) / 10 filets
d'anchòias dessalats / 1/4 de litre d'òli d'oliva (o mens) / pebre del molin
Dins un plat prigond, botar amassa totes los
ingredients (descloscar las olivas, se que non, adieu barrejaire electric !) e
los mesclar fins a que faga la pomada ; ajustar d'òli d'oliva se ba cal.
Estirar aquela pomada sus de tòstas finas, que podètz gradalhar abans.
Ieu ajusti, abans de mesclar, qualques lescas de
tomatas secas confidas a l'òli (sufís de trapar tomatas secas - o de las far
secar al solelh salpicadas de sal - e de las botar a marinar dins d'òli d'oliva
amb farigola, romanin e alh ; se consèrvan sens problèma a condicion que l'òli
cobrigue totjorn las tomatas). Plan segur, se podètz pistar lo tot allòc de vos
servir del mesclaire electric, auretz quicòm de plan mai onctuós ; çò qu'es bon
se merita !
Servir dins de nauquets amb de lescas de pan tostat.
Enregistrament Mirelha Braç (IEO Aude)
5) Caviar de merinjana
Comptar la mitat d'una gròssa merinjana per persona
200 g d'olivas negras o verdas (sens clòsc)
4 o 5 grans d'alh
1 limon
4 o 5 bons culhierats d'òli d'oliva
1 culhierat pichon de flor de farigola
sal e pebre
∞ Alucar
la grasilha del forn o lo barbacoa. Copar la coeta de las merinjanas (mèfi que
pica !), las lavar e secar. Las pausar sus la grilha e las virar de temps en
temps. Esperar una mièja oreta.
∞ Rasclar
la carn amb un culhièr. Trissar l'alh e las olivas dins lo mortièr (o amb lo
barrejaire), ajustar la carn de las merinjanas, lo chuc de limon, la sal, lo
pebre, la flor de farigola e, pichon a pichon, l'òli d'oliva, fins que faga la
" pomada ".
∞ Se
servís sus de lescas de pan finas e passadas a la grasilha, de tòstas, qué !
Era exposicion "Aranés, er occitan de Catalonha", que hè un brèu percors pera istòria, es caracteristiques e era vitalitat der aranés, varianta der occitan parlada en Aran. Eth sòn ligam istoric damb Catalonha qu'a permetut de preservar era identitat e mantier-i era lengua, çò que ne hè ua singularitat lingüistica.
Era exposicion que presente era istòria dera arreconeishença der aranés, en encastre legau d'emparament e d’espaci uman e geografic a on se manifèste.
Er aranés s’i mòstre coma ua lengua viua, damb produccion culturau e presenta enes naues tecnologies dera comunicacion.
[post_title] => L'exposicion "Aranés, er occitan de Catalonha"ara en linha
[post_excerpt] => Era exposicion "Aranés, er occitan de Catalonha", que hè un brèu percors pera istòria, es caracteristiques e era vitalitat der aranés, varianta der occitan parlada en Aran.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => lexposicion-aranes-er-occitan-de-catalonhaara-en-linha
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-21 14:01:08
[post_modified_gmt] => 2020-05-21 12:01:08
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14170
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 10
[current_post] => -1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 14356
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-06-15 10:26:00
[post_date_gmt] => 2020-06-15 08:26:00
[post_content] =>
Dimècres 17 de junh, l'Institut d'Estudis Araneses-Acadèmia Aranesa de la Lenga Occitana (IEA-AALO) presentarà sa darrièra publicacion entitolada "Es professionaus dera sanitat ena Val d'Aran" del mètge e cercaire istoric aranés Joan-Carlos Riera Socasau. S'agís d'una recèrca sus las personas qu'an exercit qualque mestièr restacat a la santat dins l'istòria d'Aran entre los ans 1600 e 1950.
La presentacion se retransmetrà en dirècte dimècres venent, a l'ocasion del jorn nacional d'Aran, a 19h sul sit institutestudisaranesi.cat/medecina.
En 1563, es documentada la manca de mètges en Aran, car lo Conselh General d'Aran paguèt 3 reals e mièg a un pastor de Bossòst per anar fins a Benasc se far vesitar per un mètge. Cal esperar al sègle XVII per trobar los primièrs mètges documentats al país de cap de Garona.
Lo libre es estructurat en doas parts: d'un caire, un diccionari del personal sanitari, e de l'autre, l'activitat qu'an exercit aqueles professionals pendent l'istòria.
Las bibliotècas del Lector del Val
son una associacion de bibliotècas de Lauragués / sud-èst tolosan, e organizan cada annada un concors de novèlas en occitan.
El dia 4 de juny se celebra el Dia de l’Associacionisme Cultural a Catalunya. Enguany, us proposem durant tota la primera setmana de juny activitats i propostes virtuals per gaudir des de casa i conèixer una mica més l’entitat.
Era exposicion "Aranés, er occitan de Catalonha", que hè un brèu percors pera istòria, es caracteristiques e era vitalitat der aranés, varianta der occitan parlada en Aran.
