En relació a la XXXIV Pujada al Port de Salau, us volem comentar la decisió presa per les Entitats organitzadores. Hem celebrat la Pujada durant XXXIII edicions a excepció de l’estiu del 2020 que no vam poder-la fer per la situació de pandèmia. La Pujada a Salau, és una trobada a un lloc emblemàtic dels nostres països, que hem anat fent any rere any i que representa una jornada de germanor, de retrobament i de reivindicació de dues nacions amb un lligam històric i cultural que es remunta al llarg dels temps.
Sempre ha estat una jornada d’alegria i de companyonia que ens ha permès gaudir de l’amistat, compartir, no tan sols el formatge i el vi, sinó, endemés, les nostres aspiracions, en un futur no gaire llunyà, de llibertat i reconeixement de les nostres llengües, les nostres tradicions, i la nostra cultura comuna.
Enguany però, les circumstàncies degudes a la pandèmia de la COVID-19, continuen fent desaconsellable aquest acte i ajornem la Pujada, un cop més, fins que les condicions sanitàries ens permetin celebrar-ho amb total garantia i seguretat.
Ha estat una decisió que ens ha dolgut, ja que els nostres ànims i els nostres desitjos eren els d’organitzar la Pujada, atès que l’any 2020 tampoc va ser possible.
Us demanem que el cap de setmana del 31 de juliol i l’1 d’agost tinguem un record per aquelles persones que ja no podran tornar a pujar i us convoquem a la Pujada a Salau el 2022, any que estem segurs que serà una gran festa.
Visca Catalunya lliure Visca Occitània lliure Visca l’amistat occitano-catalana
COMUNICAT LIGAT A LA XXXIV PUJADA A SALAU (1 d’AGOST de 2021)
Amics e amigas, catalans e occitans :
En relacion amb la 34a Pujada al pòrt de Salau, vos volèm explicar la decision presa per las entitats organizairas. Avèm celebrada la Pujada pendent XXXII edicions levat l’estiu de 2020 qu’es pas estat possible d’ac fèr en causa de la pandemia. La Pujada de Salau representa una pujada cap a un lòc emblematic dels nòstres países qu’avèm faita annada aprèp annada e que representa una jornada de frairetat, de rencontre e de reivindicacion de doas nacions amb un ligam istoric e cultural que data del temps que las bèstias parlavan.
Totjorn es estat un jorn de jòia e de camaradariá que nos permetèt de gaudir de l’amistat, de partejar, pas sonque le formatge e le vin mas de mès, las nòstras aspiracions, dins un futur pas gaire luènh, de libertat e de reconeissença de las nòstras lengas, de las nòstras tradicions e de la nòstra cultura comuna.
Ongan ça que la, las circonstàncias degudas a la pandemia de la COVID-19 contunhan de fèr qu’aqueste acte siá desconselhat e remandam la Pujada un còp mès dusca que las condicions sanitàrias nos permeton d’ac celebrar amb totas garantidas e seguretat.
Es estat una decision que nos dolguèt, ja que nòstra volontat e nostra desirança èra d’organizar la Pujada, vist que l’an de 2020 se poguèt pas fèr tanpauc.
Vos demandam qu’al cap de setmana del 31 de julhet e del 1 d’agost ajam una pensada per aquelas personas que ja non poiràn tornar pujar e vos convidam a la Pujada de Salau en 2022, an que ne sèm segurs, serà una fèsta granda.
[post_title] => Comunicat en relació a la XXXIV Pujada al Port de Salau (1 d’agost de 2021)
[post_excerpt] => Enguany, les circumstàncies degudes a la pandèmia de la COVID-19, continuen fent desaconsellable aquest acte i ajornem la Pujada, un cop més, fins que les condicions sanitàries ens permetin celebrar-ho amb total garantia i seguretat.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => comunicat-en-relacio-a-la-xxxiv-pujada-al-port-de-salau-1-dagost-de-2021
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-07-13 15:10:23
[post_modified_gmt] => 2021-07-13 13:10:23
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15697
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[1] => WP_Post Object
(
[ID] => 15627
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-06-04 08:00:00
[post_date_gmt] => 2021-06-04 06:00:00
[post_content] =>
“Indrets de Catalunya, Franja de Ponent i València, resseguint les petjades dels camins càtars. De Montsegur a València”.
Dins el marc d’activitats previstes del Dia de l’Associacionisme Cultural, des del CAOC hem organitzat un conferència en obert amb motiu dels 700 anys de l’execució de l’últim perfecte càtar, en Guilhèm de Belibasta a Vilaroja-Termenés, a l’Aude.
Us convidem a endinsar-vos de la mà de José Luís Soler, escriptor i promotor dels Camins Càtars (itinerari cultural europeu), en els camins de l’exili càtar per l’antiga Corona d’Aragó, unint Occitània amb València, passant per les comarques del Pirineu, de la Plana de Lleida, les Terres de l’Ebre i els Ports i el Maestrat fins a València.
Avui, 4 de juny, a les 6 del vespre, estrena de l'enregistrament de la conferència a través del canal de YouTube del CAOC.
La podeu seguir des d'aquí:
https://youtu.be/DFUmW-ue6fs
[post_title] => Conferència "Resseguint les petjades dels camins dels càtars🌿"
[post_excerpt] => Avui, 4 de juny, amb motiu del Dia de l'Associacionsime Cultural: conferència a càrrec de José Luis Soler “Indrets de Catalunya, Franja de Ponent i València, resseguint les petjades dels camins càtars".
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => conferencia-resseguint-les-petjades-dels-camins-dels-catars
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-06-03 14:35:45
[post_modified_gmt] => 2021-06-03 12:35:45
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15627
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[2] => WP_Post Object
(
[ID] => 15605
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-06-01 08:00:00
[post_date_gmt] => 2021-06-01 06:00:00
[post_content] =>
Missatge de benvinguda de la nostra presidenta, Núria Comas Fornaguera amb motiu de la celebració de les activitats del DASC2021
Podeu trobar aquí les activitats d’aquest DASC2021. Us hi esperem!!
[post_title] => Benvinguda al #DASC2021
[post_excerpt] => Missatge de benvinguda de la nostra presidenta, Núria Comas Fornaguera amb motiu de la celebració de les activitats del DASC2021.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => benvinguda-al-dasc2021
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-06-01 13:07:42
[post_modified_gmt] => 2021-06-01 11:07:42
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15605
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[3] => WP_Post Object
(
[ID] => 15589
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-05-28 08:00:00
[post_date_gmt] => 2021-05-28 06:00:00
[post_content] =>
El dia 4 de juny se celebra el Dia de l’Associacionisme Cultural a Catalunya. Us proposem durant tota la primera setmana de juny activitats i propostes virtuals per gaudir de casa estant i conèixer una mica més l’entitat.
🔹Us convidem al “Cafè de Portes Obertes”☕️. Una trobada en línia oberta a tothom, que servirà per conèixer i compartir coneixements sobre Occitània i la cultura occitana. Enguany, la xerrada anirà al voltant de les tisanes i licors tradicionals típics d’Occitània i Catalunya.
Dimecres, 2 de juny de 2021 (de 17.00h a 18.00h) a través de la plataforma Jitsi Meet. Inscriu-te (caoc@caoc.cat) i rebràs al teu correu electrònic l’enllaç per participar a la trobada.
🔹 No us podeu perdre la Conferència "Resseguint les petjades dels camins càtars. De Montsegur a València". La sessió anirà a càrrec de José Luís Soler, escriptor i promotor dels Camins Càtars, un itinerari cultural europeu.
Una conferència en obert amb motiu dels 700 anys de l’execució de l’últim perfecte càtar, en Guilhèm de Belibasta a Vilaroja-Termenés, a l’Aude.
Divendres, 4 de juny de 2021 a les 18h estrena de l'enregistrament al nostre Canal YouTube.
🔹 Dimarts, 1 de juny us oferirem el missatge de la nostra presidenta. Trobareu la informació publicada a la secció Notícies del nostre web.
🔹 I, durant tota la setmana us oferirem a través del nostre Canal Youtube i de les xarxes: breus 📽 Càpules “Fem cultura, fem xarxa, fem CAOC” d'associacions i institucions amb les que col·laborem que ens parlaran sobre la seves experiències amb l’entitat o la seva tasca relacionada amb la llengua i cultura occitanes. Canal Youtube
Fes un Stories a Instagram i etiqueta’ns!
#femCaoc
▶️ Podreu trobar tota aquesta informació al nostre web i a les nostres xarxes socials:
[post_title] => Fem cultura, fem associacionisme, fem CAOC!
[post_excerpt] => El dia 4 de juny se celebra el Dia de l’Associacionisme Cultural a Catalunya. Us proposem durant tota la primera setmana de juny activitats i propostes virtuals per gaudir de casa estant i conèixer una mica més l’entitat.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => fem-cultura-fem-associacionisme-fem-caoc-2
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-05-27 16:07:35
[post_modified_gmt] => 2021-05-27 14:07:35
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15589
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[4] => WP_Post Object
(
[ID] => 15572
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-05-25 16:52:12
[post_date_gmt] => 2021-05-25 14:52:12
[post_content] =>
Eth Conselh Permanent der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, deuant dera Decision 2021-818 de 21 de mai deth Conselh Constitucional der Estat Francés que decidís declarar inconstitucionaus es articles 4 e 9 dera Lei relativa ara proteccion patrimoniau des lengües regionaus e ara sua promocion M A N I F È S T E que
1.- Er article 4 dera Lei relativa ara proteccion patrimoniau des lengües regionaus proposaue era possibilitat d’aplicacion dera immersion en lengua occitana enes centres educatius publics. Er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana manifèste qu’era aplicación dera immersion s’a vengut realizant ena Val d’Aran en lengua occitana e en Catalonha en lengua catalana, enes darrèrs trenta ans, e açò non a significat un perjudici enes alumnes en coneishement dera lengua castelhana e a reforçat era sua capacitat lingüistica. 2.- Er article 9 dera Lei relativa ara proteccion patrimoniau des lengües regionaus possibilitaue er emplec de signes ortografics pròpis des lengües regionaus ena inscripcion des nòms des persones enes actes der estat civiu. Eth Conselh Constitucionau impedís er emplec de d’auti signes ortografics que non siguen es dera lengua francesa. Er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana manifèste qu’aguesta decison deth Conselh Constitucionau atente contra era riquesa lingüistica der occitan e des territòris qu’encara l’empleguen. 3.- Aguesta decision deth Conselh Constitucionau ei totaument contrària ara conservacion dera lengua occitana que se trape en ua grèu situacion d’emplec. 4.- Qu’es articles qu’an estat declarats inconstitucionaus sigueren adoptats ena Assamblea Nacionau francesa per 247 vòts favorables e 76 en contra e es qu’an presentat aguest recors d’inconstitucionalitat son 60 deputats (51 En Marche, 7 MoDem, 1 Les republicains, 1 Agir Ensemble), liderats peth govèrn francés, entre es quaus non i a ua significada preséncia d’occitans. E per açò consideram qu’era decision deth Conselh Constitucionau va contra era opinion majoritària dera Assemblea Nacionau, que son es representants deth pòble e es artifexs dera democràcia. E per tot açò C O N D È M N E
era decision deth Conselh Constitucionau francés, de declarar inconstitucionaus es articles 4 e 9 dera Lei relativa ara proteccion petrimoniau des lengües regionaus.
[post_title] => Manifèst dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana (IEA-AALO) sus era Decision deth Conselh Constitucionau francés
[post_excerpt] => Manifèst dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana sus era Decision deth Conselh Constitucionau francés sus era Lei relativa ara proteccion patrimoniau des lengües regionaus e ara sua promocion.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => manifest-dera-academia-aranesa-dera-lengua-occitana-iea-aalo-sus-era-decision-deth-conselh-constitucionau-frances
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-05-25 16:54:22
[post_modified_gmt] => 2021-05-25 14:54:22
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15572
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[5] => WP_Post Object
(
[ID] => 15570
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-05-25 12:57:45
[post_date_gmt] => 2021-05-25 10:57:45
[post_content] =>
Robèrt Martí, "Padena" (Albi, lo 21 de febrièr de 1944 - Rodés, lo 5 de mai de 2021).
Militant cultural, foguèt pendent d'annadas lo president de l'Institut d'Estudis Occitans, sens daissar de caire una òbra escricha de qualitat. Contribuèt tanben a la dobertura de l'Ostal Bodon.
Per plan de monde, èra conegut jos son escais d'artista comic Padena. Exercèt son talent dins son restaurant La Grépia abans de córrer los emponches de tota Occitània per combatre per la fòrça del rire lo nazisme lingüistic francés que patisson nòstra lenga e nòstra cultura.
Doblidarem pas tanpauc sa dobèrtura sul monde, los ligams fòrts amb Catalonha, mas tanben amb plan d'autres.
Robèrt a escrit de paginas bèlas de l'accion occitana. Nos a mostrat lo camin. D'ara enlà nos cal seguir sa dralha. Tornar la fièrtat de la lenga al pòble occitan.
Pendent d'annadas e d'annadas percorreguèt lo país. Anava inalassablament de salas de fèstas en salas festadièras, qualques còps dins de vilatges pichons, d'autres còps dins las vilas. Totjorn las salas èran comolas. Lo monde reservavan d'avança lor plaça. Tant e plan que las associacions lo fasián venir. Èran seguras del succès de la serada. Encara un torn de fòrça de mai a metre al crèdit de Robèrt Martí.
L'ombra doça de la nuèch sortiguèt en 1981 dins la colleccion ATOTS a cò d'IDECO. Es un roman fantastic: lo temps d'un viatge ont, entre passat e present, tot capvira.
Lo balestièr de Miramont sortiguèt en 2006. Es lo darrièr libre paregut de Robèrt Martí, un roman al còp istoric e fantastic. La lectura n'es aisida. La naracion, linda e simple, pren lo lector e lo passetja al fial del temps entre Roergue e Albigés.
Robèrt Martí sap captivar lo lector. S'apiecha per aquò sus una lenga simpla e perfèctament mestrejada.
Clementina Solinhac.
[post_title] => Robèrt Martí, "Padena"
[post_excerpt] => Militant cultural, foguèt pendent d'annadas lo president de l'Institut d'Estudis Occitans, sens daissar de caire una òbra escricha de qualitat. Contribuèt tanben a la dobertura de l'Ostal Bodon.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => robert-marti-padena
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-05-25 12:57:48
[post_modified_gmt] => 2021-05-25 10:57:48
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15570
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[6] => WP_Post Object
(
[ID] => 15551
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-05-18 12:48:35
[post_date_gmt] => 2021-05-18 10:48:35
[post_content] =>
Lo prèmi serà autrejat dins un acte public lo 21 de mai de 2021.
Luòc: Palau Marc. Sala de conferéncias del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalonha (Rbla. Santa Mònica, 8. Barcelona)
Ora: 18h00
Podètz seguir aquí l'eveniment en dirècte :
https://youtu.be/HxXAChYeviY
* Aforament limitat.
[post_title] => Acte de concession "II Concors de racontes brèus Enric Garriga Trullols"
[post_excerpt] => Lo prèmi serà autrejat dins un acte public lo 21 de mai de 2021. Podètz seguir per streaming (Canal YouTube) l'eveniment en dirècte.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => acte-de-concession-ii-concors-de-racontes-breus-enric-garriga-trullols
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-06-21 10:05:56
[post_modified_gmt] => 2021-06-21 08:05:56
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15551
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[7] => WP_Post Object
(
[ID] => 15494
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-05-06 15:54:36
[post_date_gmt] => 2021-05-06 13:54:36
[post_content] =>
Siam de dòu ! L'occitan, Occitània, vènon de pèrdre lo dimècres 5 de mai, un de seis actors e promotor màger. Robèrt Martí nos a quitat !
Se n'es anat au firmament retrobar tant d'autrei de nòstreis egrègis primadiers. Breçat a l'occitan tre son enfança, son engatjament per lo país, sa lenga e sa cultura a jamai calat ! Òme dei multiplas facetas (ensenhaire occitan, romancièr, umorista (Padena) ...) bailejèt detz ans de temps (1986 a 1997) l'Institut d'Estudis Occitans coma president ! Es sota sa govèrna que s'es concebut, concretizat e desvolopat IEO-IDECO, l'Ostau d'edicion e de difusion de l'IEO, establit a Puèglaurenç que n'assumiguèt la direccion fins a 2009... Escrivan reconoissut, autor de mai d'un roman en occitan, l'Ombra doça de la nuèch, lo balestrièr de Miramont... obrèt tanben, puei, per establir la memòria de l'escrivan màger Joan Bodon, trabalhant a la creacion de l'Ostal Joan Bodona Crespin (ne'n siguèt tanben lo President). Un òme de tria qu'oblidarem pas !
Adieu l'Amic !- Una pensada fòrta per sa familha dins aqueste moment de grand pena e tristum.- Leis obséquias civilas son a Rodés, lo diluns 10 de mai a 15h30, au Crematòri, seguidas de l'enterrament au cementèri de Sant Just de Viaur (12).
Per li rendre omenatge, l'IEO se prepausa de recampar messatges de sosten, testimònis, e istorietas memòrias de l'accion dau Robèrt dins son engatjament coma militant ò president de l'Institut d'Estudis Occitans... Memòrias que serián puei presentadas sus lo site.
[post_title] => Comunicat de l'IEO : despartida de Robèrt Martí
[post_excerpt] => Per li rendre omenatge, l'IEO se prepausa de recampar messatges de sosten, testimònis, e memòrias de l'accion dau Robèrt dins son engatjament coma militant ò president de l'Institut d'Estudis Occitans.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => comunicat-de-lieo-despartida-de-robert-marti
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-05-06 16:02:57
[post_modified_gmt] => 2021-05-06 14:02:57
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15494
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[8] => WP_Post Object
(
[ID] => 15489
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-05-05 18:41:12
[post_date_gmt] => 2021-05-05 16:41:12
[post_content] =>
La darrièra classa del cors d’occitan aguèrem la visita del reconegut escrivan rosselhonés Joan-Daniel Bezsonoff. Personalament aviái l’estrambord per aquela visita perque es un escrivan que coneissiái e pensi qu’a una òbra interessanta, que val la pena de legir. Abans de la session cerquèri dins son libre Una educacion francesa lo capítol “Les llengües de França” per çò que me semblava remembrar que i parlava de las primièras vegadas qu’ausiguèt l’occitan. En relegir lo capítol trobèri susprenent de veire que començava amb aquesta citacion de Robert Lafont: «L’occitan que conoissem se «salvarà» pas. Los atlasses linguistics, acabats just a temps, son los memorials ont poirem anar remirar son còs present». A la fin del capítol, Bezsonoff confessa que de totas la lengas de França, la sòrre occitana es la qu’el estima mai, e raconta que li agrada anar a Fabresan, a l’ostal d’uns amics amb qui parla en una mescladissa de francés, occitan e catalan. Lo paragraf finís amb un pessimisme que justifica la tria de la citacion de Lafont: “Els meus amics viuen com al començament dels anys 1960. A casa seua, el temps no ha passat. La vida és dolça, ensopida i trista, acolorida per les darreres llums d’una llengua que es mor”.
Quand pauc abans de la session legiguèri aquò, pensèri que caliá pausar qualques questions a en Bezsonoff. Perqué una persona que pensa qu’una lenga es a morir dedica son temps a far un diccionari? Per donar testimòni per les generacions futuras? Escriguèt son diccionari occità provençal català coma se foguèsse un epitafi de la lenga? Las questions qu’aviá rèstan en suspension... perque aguèri pas l’escasença de las far. Mas vegèri lèu que valiá pas lo còp, de las far, èra plan melhor de l’escotar.
L’escrivan es un bon parlador, fòrça galejaire, e quand comencèt a parlar totes demorèrem en un silenci sonque interromput pels rires que nos causava. Foguèt tras que plan interessanta la siá charradissa plena de mantuna reflexions sus tèmas coma la lenga catalana, l’occitana, las relacions dels catalans del sud amb los del nòrd, la dificultat per los escrivans occitans e nòrd-catalans d’aver lectors, la critica literària, la literatura catalana e l’occitana, lo refús que fòrça joves nòrd-catalans an al jorn de uèi envèrs lo catalan... Entre tot aqueste discors plen de reflexions prenguèri nòta de tres que just al moment de las ausir pensèri que caliá las aver, que pagava la pena de ne far registre. Per ieu, son las pèrlas de la conversacion. La primièra es referenta a l’importància de l’occitan per al catalan: «L’occitan es lo granièr del catalan, lo trast, l’archiu». La segonda se referís a la diferéncia entre lo catalan e l’occitan a nivèl normatiu, a l’importància de l’IEC: «Lo catalan es un patés de luxe». La tresena es una reflexion que me faguèt desirar que lo nòstre convidat aguèsse qualques poders ocults e poguèsse convertir sas paraulas en realitat: “En un mond ideal lo catalan e l’occitan formarián una «koiné» conjunta que los aprochariá entre eles e a sas formas classicas, a son passat gloriós”.
Esther Lucea Teruel. Estudianta del cors d'occitan Avançat (B2). CAOC
[post_title] => Visita del reconegut escrivan rosselhonés Joan-Daniel Bezsonoff
[post_excerpt] => “En un mond ideal lo catalan e l’occitan formarián una «koiné» conjunta que los aprochariá entre eles e a sas formas classicas, a son passat gloriós”.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => visita-del-reconegut-escrivan-rosselhones-joan-daniel-bezsonoff
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-05-05 18:42:28
[post_modified_gmt] => 2021-05-05 16:42:28
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15489
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[9] => WP_Post Object
(
[ID] => 15472
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-05-03 11:37:11
[post_date_gmt] => 2021-05-03 09:37:11
[post_content] =>
La darrièra classa del cors d’occitan aguèrem la visita de l’occitanista Terric Lausa. Foguèt lo primièr còp que dins la classa virtuala aguèrem qualqu’un diferent de los estudiants e lo professor, mas malgrat que las condicions comunicativas d’una session a distància son completament diferentas de las de las sessions presencialas, l’experiéncia foguèt plan instructiva e interessanta.
Durant lo cors aviam legit dos articles de Terric Lausa e durant la session poguèrem constatar que en persona a la mateissa fe en los catalans que la que transmet en lo legissent. El es tafurat per la situacion de l’occitan e a pauca fe en que la situacion actuala se posca capvirar, que l’occitan arrèste la pèrda constanta de parlants, e es mercés a lo catalan que manten esperanças. Per el, véser la situacion actuala del catalan, li causa meitat enveja meitat admiracion. Aquò, vist dempuèi Catalonha, es estonant pr’amor que qualque persona un pauc sensibla amb las questions relativas a la lenga es conscient que lo catalan es a recuolar e que la situacion qu’actualament a la lenga es pièger que fa qualques annadas. Mas es vertat que per a los fraires occitans la situacion de la lenga catalana es envejable pr’amor qu’avèm d’ensenhament e qu’avèm de leis que protegissen l’usatge del catalan.
Personalament, quand Terric Lausa èra a nos racontar los problèmas per trapar de gents per parlar occitan o que lo gròs problèma qu’a l’occitan es que la màger part de los parlants mòron per çò que son d’una generacion d’edat avançada, aguèri una sensacion estranha. Ieu ausiguèri los sieus mòts coma si foguèsse un augur vengut del futur per nos racontar çò qu’arribarà al catalan d’aquí paucs ans. Soi plan d’acòrdi amb el que lo catalan a un futur melhor anant de la man amb l’occitan, e que la lucha per la lenga a pas futur sense la lucha nacionala, tant pel cas occitan coma pel catalan, mas ai pas la fe qu’el aviá en que lo catalan es a capitar. Ara i a tròp personas en Catalonha que pensan que les cal pas apréner catalan e que jamai lo parlan. Lo procès de substitucion lingüistica contunha.
Aquò me fa remembrar lo sol còp que foguèri en pana amb la veitura. Mai qu’una pana, aguèri la crebason d’un pneumatic quand èra en Euskadi. Aquò arribèt qu’èra nuèch, dempuèi de sopar, dins una pichona via a paucs quilomètres de l’ostalariá rurala ont èrem lotjats. Aviam pas encara capitat de pausar los triangles per senhalar la veitura que ja aviam l’Ertzaintza ailà. Dempuèi d’agachar la documentacion atendèron l’arribada de la grua e parlèron amb nosautres. Un d’eles me racontèt qu’aviá una neboda que gaireben èra catalana, qu’el aviá una sòrre que viviá en Catalonha e que la neboda avia nascut aicí. Quand o escotèri li diguèri que sabiái pas cossí marchava tot aquò en Euskadi, mas qu’en Catalonha la neboda èra pas gaireben catalana, qu’ela èra catalana de vertat. Se ela o voliá, segur. El me diguèt qu’el èra pas basc, qu’èra andalós e aital èra sa neboda. L’endeman parlèri amb la proprietària de l’ostalariá per saber ont podiái anar far reparar la veitura. Ela me diguèt que al vilatge i aviá dos mecanicians e que nos caliá anar al qu’ela nos recomandava, e pas a l’autre. Preguèt lo telefonèt a parlèt amb lo mecanician en euskara. Dempuèi, coma tota explicacion diguèt: «Cal pas donar negòci als autres». Lo mecanician adobèt la crebason e coma qu’èra un òme plan parlador li racontèrem çò qu’aviá dich l’Ertzaintza sus sa neboda. La siá responsa foguèt plan explicativa: «Agachatz, i a personas que vivon aquí al vilatge dempuèi fa trenta annadas e que sabon pas pro euskara coma per te dire «agur». Mas i a unes senegaleses que fa mens de doas annadas que son arribats e pòdon te parlar un euskara plan bon. Es aquela, la diferéncia. La neboda de l’Ertzaintza poirà èsser catalana o poirà èsser tota sa vida una andalosa emigrada, mas serà a ela de causir». Doncas aquí avèm la question principala per a Euskadi, Catalonha o Occitània. Avèm una lucha per a la substitucion lingüistica. Lo projècte francés e l'espanhòl es d’aver una sola lenga dins lo sieu territòri. Los collaboradors necessaris son totas las personas que vòlon pas apréner cap d'autra lenga que la «nacionala». E l’Estat sempre los ajudarà. Aqueste es lo resumit dels problèmas d’occitans, de catalans, e de totas las lengas sense Estat.
Esther Lucea Teruel. Estudianta del cors d'occitan Avançat (B2). CAOC
[post_title] => Visita de l’occitanista Terric Lausa al cors d'occitan B2
[post_excerpt] => Durant lo cors aviam legit dos articles de Terric Lausa e durant la session poguèrem constatar que en persona a la mateissa fe en los catalans que la que transmet en lo legissent.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => visita-de-loccitanista-terric-lausa-al-cors-doccitan-b2
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-05-03 11:40:50
[post_modified_gmt] => 2021-05-03 09:40:50
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15472
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 10
[current_post] => -1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 15697
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-07-09 14:07:54
[post_date_gmt] => 2021-07-09 12:07:54
[post_content] =>
Amics i amigues, catalans i occitans:
En relació a la XXXIV Pujada al Port de Salau, us volem comentar la decisió presa per les Entitats organitzadores. Hem celebrat la Pujada durant XXXIII edicions a excepció de l’estiu del 2020 que no vam poder-la fer per la situació de pandèmia. La Pujada a Salau, és una trobada a un lloc emblemàtic dels nostres països, que hem anat fent any rere any i que representa una jornada de germanor, de retrobament i de reivindicació de dues nacions amb un lligam històric i cultural que es remunta al llarg dels temps.
Sempre ha estat una jornada d’alegria i de companyonia que ens ha permès gaudir de l’amistat, compartir, no tan sols el formatge i el vi, sinó, endemés, les nostres aspiracions, en un futur no gaire llunyà, de llibertat i reconeixement de les nostres llengües, les nostres tradicions, i la nostra cultura comuna.
Enguany però, les circumstàncies degudes a la pandèmia de la COVID-19, continuen fent desaconsellable aquest acte i ajornem la Pujada, un cop més, fins que les condicions sanitàries ens permetin celebrar-ho amb total garantia i seguretat.
Ha estat una decisió que ens ha dolgut, ja que els nostres ànims i els nostres desitjos eren els d’organitzar la Pujada, atès que l’any 2020 tampoc va ser possible.
Us demanem que el cap de setmana del 31 de juliol i l’1 d’agost tinguem un record per aquelles persones que ja no podran tornar a pujar i us convoquem a la Pujada a Salau el 2022, any que estem segurs que serà una gran festa.
Visca Catalunya lliure Visca Occitània lliure Visca l’amistat occitano-catalana
COMUNICAT LIGAT A LA XXXIV PUJADA A SALAU (1 d’AGOST de 2021)
Amics e amigas, catalans e occitans :
En relacion amb la 34a Pujada al pòrt de Salau, vos volèm explicar la decision presa per las entitats organizairas. Avèm celebrada la Pujada pendent XXXII edicions levat l’estiu de 2020 qu’es pas estat possible d’ac fèr en causa de la pandemia. La Pujada de Salau representa una pujada cap a un lòc emblematic dels nòstres países qu’avèm faita annada aprèp annada e que representa una jornada de frairetat, de rencontre e de reivindicacion de doas nacions amb un ligam istoric e cultural que data del temps que las bèstias parlavan.
Totjorn es estat un jorn de jòia e de camaradariá que nos permetèt de gaudir de l’amistat, de partejar, pas sonque le formatge e le vin mas de mès, las nòstras aspiracions, dins un futur pas gaire luènh, de libertat e de reconeissença de las nòstras lengas, de las nòstras tradicions e de la nòstra cultura comuna.
Ongan ça que la, las circonstàncias degudas a la pandemia de la COVID-19 contunhan de fèr qu’aqueste acte siá desconselhat e remandam la Pujada un còp mès dusca que las condicions sanitàrias nos permeton d’ac celebrar amb totas garantidas e seguretat.
Es estat una decision que nos dolguèt, ja que nòstra volontat e nostra desirança èra d’organizar la Pujada, vist que l’an de 2020 se poguèt pas fèr tanpauc.
Vos demandam qu’al cap de setmana del 31 de julhet e del 1 d’agost ajam una pensada per aquelas personas que ja non poiràn tornar pujar e vos convidam a la Pujada de Salau en 2022, an que ne sèm segurs, serà una fèsta granda.
Enguany, les circumstàncies degudes a la pandèmia de la COVID-19, continuen fent desaconsellable aquest acte i ajornem la Pujada, un cop més, fins que les condicions sanitàries ens permetin celebrar-ho amb total garantia i seguretat.
Avui, 4 de juny, amb motiu del Dia de l'Associacionsime Cultural: conferència a càrrec de José Luis Soler “Indrets de Catalunya, Franja de Ponent i València, resseguint les petjades dels camins càtars".
El dia 4 de juny se celebra el Dia de l’Associacionisme Cultural a Catalunya. Us proposem durant tota la primera setmana de juny activitats i propostes virtuals per gaudir de casa estant i conèixer una mica més l’entitat.
Manifèst dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana sus era Decision deth Conselh Constitucionau francés sus era Lei relativa ara proteccion patrimoniau des lengües regionaus e ara sua promocion.
Militant cultural, foguèt pendent d'annadas lo president de l'Institut d'Estudis Occitans, sens daissar de caire una òbra escricha de qualitat. Contribuèt tanben a la dobertura de l'Ostal Bodon.
Per li rendre omenatge, l'IEO se prepausa de recampar messatges de sosten, testimònis, e memòrias de l'accion dau Robèrt dins son engatjament coma militant ò president de l'Institut d'Estudis Occitans.
Durant lo cors aviam legit dos articles de Terric Lausa e durant la session poguèrem constatar que en persona a la mateissa fe en los catalans que la que transmet en lo legissent.
Curs reconegut com a activitat de formació permanent del professorat pel Departament d’Educació.
Aquest curs es realitzarà en línia. Sessions en directe a través d’una plataforma virtual
Classes i tutories en directe: dilluns i dimecres (de 18h a 20h) i els dijous (de 18h30 a 20h).
La resta de temps l’alumnat el dedicarà a treball autònom guiat pel professorat.
Càrrega lectiva: 60h (equival al curs regular, Bàsic1 i Bàsic2).
Preu de promoció: 100€
RECONEIXEMENT PER A PROFESSORS: curs de 60h reconegut com a activitat de formació permanent del professorat pel Departament d’Educació. Per obtenir la certificació de l’activitat és necessari haver realitzat i superat l’examen i obtenir una valoració positiva de les tasques planificades en relació amb l’aprofitament.
