Capítol 4. “Gaston Febus de Fois i Bearn: el príncep dels Pirineus”
La casa comtal de Fois estengué el seu poder durant segles en els seus feus, però si hi ha un personatge que destaca sobre tots, és Gaston “Febus” III de Fois i X de Bearn. Encara pels carrers de la capital de l’Arièja i al Bearn trobem el rastre del seu record, en monuments, carrers i en el Castell de Fois, símbol indiscutible de la ciutat. Bona part de la seva vida és coneguda gràcies a les “Chroniques” contemporànies d’en Jean Froissart, al capítol “Voyage en Bearn”.
Segons algunes suposicions, el seu sobrenom de “Febus” (en occità) que utilitzava com a crit de guerra abans d’entrar en combat, provenia dels seus cabells rossos, semblants al déu grec Apol·lo, qui també era anomenat “Febus” en alguns textos. Altres opinen que potser provindria d’alguna divinitat pagana de nom semblant, Phoibos. En qualsevol cas, començà a emprar aquest pseudònim durant unes campanyes militars a Prússia, on lluità al costat dels cavallers teutònics. El seu lema, tota una provocació intimidatòria, era “Toquey si gauses” (traduït de l’occità antic com a “Toca-m’hi si goses”).
Nasqué l’any 1331, però existeixen dubtes sobre el seu lloc de naixement, bé al mateix Fois o a Ortès al Bearn. Heretà l’any 1343 com a únic fill legítim i amb només dotze anys d’edat, del seu pare Gaston II el Paladí (que morí lluitant a prop de Sevilla contra els musulmans), els títols i les propietats del Comtat de Fois i el Vescomtat de Bearn, i altres títols menors, entre ells el Vescomtat de Marsan, però que configuraven la seva nissaga com a una de les cases nobles més importants de les terres occitanes. El mateix Gaston III era considerat per alguns com el “Príncep dels Pirineus” o el “Comte Sol”, encara que els seus feus estaven dividits i separats territorialment entre el bloc de Fois i el del Bearn.
Per la seva joventut la seva mare, Aliènor de Comenge exercí de regent dels seus dominis fins a la seva majoria d’edat cinc anys després. En una època en què els nobles intentaven anul·lar els vassallatges respecte d’altres senyors, sobretot si eren menors d’edat, Aliènor decidí visitar tots els nobles vassalls de la Casa de Fois i Bearn, i obligar-los a jurar el vassallatge feudal envers el seu fill.
Per seguir llegint el capítol clica aquí.
Francesc Sangar. CAOC.
