Capítol 9. “Bernadeta Sobirós: unes visions canviaren un poble”

Durant la convulsa història del segle XIX a França, un debat estigué present de manera constant en la política: la presència de la religió i l’Església Catòlica dins de la societat i la laïcitat de l’Estat, és a dir, la separació entre Estat i Església. Moltes mesures legals i sovint polèmiques s’utilitzaren per a aconseguir la llibertat religiosa de la ciutadania.

Però lluny de les disputes polítiques de París, la major part de la ciutadania continuava professant una gran religiositat a meitats del segle XIX, sobretot a les zones rurals.

Al petit poble de Lorda, a la falda del Pirineu, nasqué l’any 1844 Maria Bernada, filla de Francés Sobirós i Louisa Casterot, en un ambient de gran pobresa. Ella fou la més gran de nou germans, i visqueren en habitatges molt humils, com calabossos o molins. El seu pare treballava com a moliner i escombriaire, i tingué problemes amb la justícia per uns suposats robatoris de sacs de farina.

La Tuta de Massavielha (Lorda).

Des de ben petita patí un estat de salut malaltís, sobretot amb dificultats respiratòries, i aquelles insalubres condicions de vida no la beneficiaren en absolut. Alguns dels seus germans moriren essent nens, atesa l’enorme mortalitat infantil de l’època. Malgrat no poder assistir a l’escola, mostrava molt d’interès per la seva formació religiosa.

La seva vida canvià el dia 11 de febrer de 1858 quan, en sortir pels voltants de Lorda a la recerca de llenya, acompanyada d’una germana seva i una amiga, assegurava que en un moment que es quedà sola, una dona somrient se li aparegué a la cova de Massavièlha, dins del forat d’una roca.

Per seguir llegint el capítol clica aquí.

Francesc Sangar. CAOC.