Capítol 7. “Simone Weil: Occitània 1209, França 1940”
Simone Weil fou una destacada intel·lectual, molt versada en l’àmbit filosòfic i religiós, nascuda a París l’any 1909 i morta a Ashford (Gran Bretanya) l’any 1943, on s’havia exiliat després d’una breu estada als Estats Units amb la seva família, fugint de l’ocupació nazi per la seva condició de jueva. Des del mes d’agost de 1940, arran de la caiguda de París fins a Maig de 1942 quan rebé el permís per a marxar de França, residí a Marselha, on establí en aquest “exili interior” amplis contactes amb la intel·lectualitat occitana de l’època. Per a Simone Weil fou una etapa molt curta, però molt fructífera en l’ampliació de coneixement. Analitzem les relacions intel·lectuals que mantingué i les idees que defensava sobre la civilització occitana.
Aquests vincles s’establiren sobretot a través de la revista mensual “Cahiers du Soud”, on col·laborava un nodrit grup d’intel·lectuals que editaven articles amb un evident humanisme “mediterrani” que s’inspirava en la Grècia clàssica. Un dels grups de la revista defensava difondre l’esperit de l’”antiga pàtria occitana”, on estaven representats entre d’altres en René Nelli o en Loïs Alibert.
L’edició 249 de la revista, editada l’Agost de 1942, fou un especial dedicat a la cultura occitana amb el títol de “Le génie d’Oc et l’Homme Mediterranéen”. El gran estudiós sobre els Bons Homes, en Déodat Roché, escrigué dos articles: “Les Cathares et l’amour spirituel” i “Textes manichéens et cathares”, i la mateixa Simone Weil mantingué una breu però interessant relació epistolar sobre el tema, demanant a en Déodat Roché, més informació sobre els Bons Homes.
Per seguir llegint el capítol clica aquí.
Francesc Sangar. CAOC.