Capítol 1. “Ramon Rogièr Trencavèl: l’heroi de la Croada”
De la Croada contra els Bons Homes, segurament el protagonista que ha mantingut una imatge i una aurèola d’heroi al llarg dels segles ha estat el vescomte Ramon Rogièr Trencavèl.
Primerament ens hem de situar en el context de les terres occitanes durant el segle XII. Com a tota Europa Occidental, el feudalisme havia creat una gran quantitat de senyorius que configuraven un trencaclosques de servituds feudals, i on les monarquies molt sovint només posseïen un poder simbòlic i limitat sobre la major part dels seus dominis.
Dins del territori sota la sobirania de la dinastia reial dels Capets, Occitània s’autogovernava de manera plena i lliure mitjançant les seves famílies aristocràtiques, i on el Comtat de Tolosa era uns dels feus més importants. L’altra nissaga occitana poderosa, els Trencavèl, governava els comtats i feus de Nimes, Albi, Carcassona, Rasés, Besièrs i Agda. Els encara anomenats “reis dels Francs” cobejaven i desitjaven sotmetre aquesta noblesa occitana, massa sovint massa rebel, i exercir una sobirania real sobre els territoris occitans.
En Ramon Rogièr Trencavèl nasqué l’any 1185 i era fill de Rogièr II Trencavèl i Adelaida (o Azalaïs segons els documents) de Tolosa. Per tant, estava emparentat també amb la Casa de Tolosa; era nebot del comte Raimon VI de Tolosa. En morir el seu pare l’any 1194, esdevingué a l’edat de nou anys, vescomte de Carcassona i Rasés (amb vassallatge al Comtat de Tolosa), i vescomte d’Albi i Besièrs, (amb vassallatge al rei d’Aragó i comte de Barcelona). Es casà amb l’Agnès de Montpelhièr, germanastra de la Maria de Montpelhièr (la muller del rei Pere II d’Aragó i I de Barcelona i mare del futur rei Jaume I el Conqueridor), amb qui tingué un fill, en Ramon. El seu tutor, designat al testament del seu pare, fou el noble Bertran de Saissac, senyor del castell del mateix nom, un home de gran cultura que marcà el caràcter i el comportament del jove vescomte. Però en Bertrand simpatitzava, com a mínim, amb els Bons Homes (els càtars), i aquest rumor també acompanyà en Ramon Rogièr durant tota la seva curta vida, encara que no existien proves concloents sobre la seva “fe herètica”.
Per seguir llegint el capítol clica aquí.
Francesc Sangar. CAOC.