Conversem amb Olga Miracle
L’Olga Miracle és una soprano catalana que realitzà els seus estudis de cant al Conservatori Superior del Liceu, al de València i al Municipal de Barcelona. També ha exercit de professora de cant al Conservatori Municipal de Sabadell. Des de fa uns anys, actua com a solista i col·labora en diversos grups amb un ampli repertori en diferents gèneres com l’òpera, el lied, l’oratori, la música sacra, la de cambra i les músiques tradicionals catalana, occitana i espanyola. És per contenir una selecció d’aquestes últimes que destaquem, d’entre la seva discografia abundant i diversa, el disc “Cançons de sempre”. El seu treball més recent és “Àries del Barroc”, amb el Trio Sekrets.
Redacció.- Quan va començar la teva afició per la música? Com fou la teva formació musical?
Olga Miracle.- Dins de la meva família, encara que no hi havia músics professionals, sempre ha existit un gran interès pel món de la música. A casa teníem un piano de paret antic i també el meu avi cantava molt bé. Gràcies a la família, des dels nou anys vaig començar a rebre classes de música i de piano amb una professora durant tres o quatre anys.
Vaig matricular-me al Conservatori del Liceu per iniciativa pròpia, ingressant-hi al quart curs després d’examinar-me dels tres primers, alhora, de solfeig i piano. Per motius familiars ens vam traslladar a València, i al seu Conservatori és on vaig començar a rebre classes de cant. Després vaig estudiar COU als Estats Units, i de retorn a Barcelona vaig completar els estudis superiors de música i vaig obtenir tres titulacions superiors (Títol Superior de Professora de Cant, el de Solfeig, Teoria de la Música i Acompanyament, i el de Pedagogia Musical) al Conservatori Municipal de Barcelona.
R.- Com està la salut de la música clàssica a Catalunya, tant a nivell de formació com de difusió? Quines mesures serien necessàries per a un major coneixement?
O.M.- Algunes institucions grans com l’Auditori o el Palau de la Música poden oferir una bona i extensa programació. També hi ha una bona formació, però mancada d’una adequada connexió amb la posterior carrera artística i professional. En resulta una gran dispersió en aquest àmbit, que passa a dependre de moltes iniciatives personals i molta implicació a nivell individual de cada artista. Depenent de l’època ens hem trobat amb més o menys iniciatives i els ajuts de les administracions sempre són escassos. Seria necessari realitzar una coordinació dels diversos fronts. L’associacionisme és potent, com per exemple el del món coral –de natura bàsicament amateur, però amb participació de molt bons professionals de la música-. I clarament es necessitaria una major presència i implicació de les diferents Administracions Públiques.
Per seguir llegint l’entrevista clica aquí.
Francesc Sangar. CAOC.