Conversem amb Griselda Lozano
Na Griselda Lozano és investigadora i humanista, especialista en història medieval occitana, àmbit en què ha realitzat una gran tasca d’estudi, i és coneguda per l’exitosa novel·la “Òc”. A més a més, és la presidenta de la Fundació Àger i fou distingida amb el Honorary Degree de la prestigiosa ESERP Business School i altres premis i distincions nacionals i internacionals. També és el primer escriptor en llengua occitana en obtenir el reconeixement internacional de l’ Institut Ramon Llull.
Redacció.- Per què et sentires atreta per la història medieval, i en concret de l’occitana? Quin és l’aspecte més interessant que descobrires d’aquesta cultura?
Griselda Lozano.- La història medieval, en definitiva, és el substrat de la cultura dels pobles d´Europa. Occitània tingué un paper decisiu i precisament han estat els lligams que tinc amb el val d´Aran i la recerca documental relacionada amb l’època medieval, la que m’ha permès aprofundir en la cultura occitana. Per altra banda, la cultura occitana és immensament rica no tan sols en texts literaris, sinó també en la seva concepció social en aquells temps. En cas de no haver estat així, en aquella societat, no hauria estat possible el suport a noves formes d´entendre la Fe. Em refereixo concretament al catarisme que tingué un extraordinari suport social i comunitari en terres occitanes.
R.- Habitualment, quan pensem en l’Edat Mitjana occitana sempre pensem en el catarisme i el moviment trobadoresc. Però l’Occitània medieval és molt més rica i variada. Quins aspectes remarcaries com a significatius de l’Occitània d’aquells segles?
G.L.- És cert que sempre es fa aquesta relació, però l’Església catòlica, també hi jugà un paper important, ja que obrí un seguit d´edificacions en els camins de peregrinació que dinamitzaren l´arquitectura i l´art medieval. Per altra banda, els “scriptoriums” eren uns referents de les traduccions dels clàssics. Per aquest motiu, les escoles de traductors que s’anaren formant posteriorment en altres indrets, tenien com a referent el model d´Occitània. Però sens dubte de l’XI al XII, foren els segles de major esplendor política i cultural d´Occitània, principalment, quan la llengua d´òc, es convertí, podríem dir, en quasi la llengua vehicular d´Europa amb el naixement de la literatura trobadoresca.
Per seguir llegint l’entrevista clica aquí.
Francesc Sangar. CAOC.