Capítol 10. “Joan Jaurés. El polític progressista”
En Joan Jaurés nasqué a Castras l’any 1859, dins d’una família de la petita burgesia. Durant la seva formació, obtingué unes notes excel·lents i impartí classes de Filosofia primer a Albi i després a la Universitat de Tolosa.
Des de ben jove simpatitzà amb les idees del socialisme, però encara que defensava les teories marxistes, s’allunyà de les posicions més radicalitzades i construí una teoria socialista més basada en la història contemporània francesa, creant una miscel·lània d’idees econòmiques i socials amb una evident filosofia humanista. En Joan Jaurés opinava que el socialisme devia desenvolupar una societat molt més ètica i moral.
Defensava que el moviment obrer francès no devia aconseguir la idea marxista de la “dictadura del proletariat”, sinó que havia de col·laborar amb les institucions parlamentàries i democràtiques per a millorar la societat i lluitar contra les desigualtats socials. També opinava que els diferents moviments d’arreu d’Europa s’havien de recolzar en les respectives tradicions pròpies, que en el cas francès, devia mantenir els vincles amb les idees de la Revolució Francesa i els drets dels ciutadans, on la burgesia i el poble s’uniren per avançar en la creació d’una nova societat (no oblidem que en Jaurés provenia d’aquesta petita burgesia provincial).
Un dels moments bàsics de la seva definició política es comprovà davant del judici per la vaga al sector miner de la vila de Carmauç, al departament del Tarn, entre els anys 1892 i 1895. En Joan Baptista Calvinhac, un miner que formava part del sindicat, fou escollit alcalde, però fou acomiadat de l’empresa després de què fos acusat de manca d’assistència a la feina per acomplir les seves noves obligacions polítiques. Tots els seus companys recolzaren en Calvinhac amb una vaga, però el govern francès envià l’exèrcit per a sufocar les queixes. En Jaurés, que recolzava la mobilització, sortí molt decebut de la resposta governamental i afiançà la seva voluntat d’intervenir en política des de posicions socialistes.
Per seguir llegint el capítol clica aquí.
Francesc Sangar. CAOC.