La Ciutat Episcopal d'Albi és un conjunt arquitectònic, que configura el nucli antic de la capital del departament del Tarn, que és composat per diversos edificis, entre els quals sobresurten la Catedral de Santa Cecília, la Col·legiata de Sant Salvi i el Palau de la Berbiá. Situat a la ribera esquerra del riu Tarn, és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 2010.
Un dels trets característics de la Ciutat Episcopal és el seu color, distingible des de la llunyania. Es tracta d'una mescla entre vermell, rosa i ocre originària de la utilització de maons provinents de fora del territori i de les tradicionals teules romanes.
I com sorgí aquest conjunt monumental? La ciutat d'Albi havia patit, com totes les terres del Llenguadoc, els efectes de la Croada contra els Càtars desenvolupada des de l'any 1209. De fet, els mateixos "heretges" eren anomenats entre altres noms amb el terme "Albigesos", malgrat que la ciutat tarnesa no era un dels focus més importants de presència del Catarisme. Un cop acabada la primera fase de la Croada, i per a consolidar la supremacia i el domini de l'Església Catòlica al territori, es decidí la construcció de la Catedral de Santa Cecília, que representava el poder religiós i el Palau de Berbiá, el poder civil i polític, i la interconnexió entre ambdós. També hem de remarcar que després de la primera fase de la Croada, Albi visqué una expansió econòmica molt destacada promocionada per la seva burgesia comercial.
Pont Vièlh d'Albi
Posteriorment el Catolicisme degué afiançar-se novament davant la propagació durant els segles XVI i XVII de les idees del cristianisme calvinista. Els seus seguidors reberen el nom d'"Hugonots".
Però analitzem cadascun dels monuments que configuren tot el conjunt. Sens dubte, observant des de lluny, el monument que més ens cridaria l'atenció és la majestuosa Catedral de Santa Cecília, seu de l'arquebisbat d'Albi. La seva construcció, damunt d'un pujol rocós, i seguint l'estil del "Gòtic meridional" (un estil més auster que altres gòtics), s'allargà durant dos segles, des de l'any 1282 fins al 1480; una mostra de la grandiositat de l'edifici. De fora estant, recorda més aviat una fortificació, i potser és una metàfora de la defensa del Catolicisme davant les heterodòxies que apareixien amb regularitat a Occitània. Però l'interior ens aporta una imatge molt més artística i profusa d'imatges religioses, amb una bona col·lecció de frescos i pintures murals..
La construcció, que substituí altres edificis antics més senzills, començà sota el mandat del bisbe Bernat de Castanet, nascut a Montpelhièr. Però alguns indicis marquen que el projecte podria ésser anterior, ja que des del Comtat de Tolosa ja s'havia disposat d'un pressupost l'any abans que el nou bisbe prengués possessió del seu càrrec. En aquell moment, l'any 1276, el Comtat tolosenc existia com a estructura feudal però ja no tenia una família al capdavant i era regit directament per part de la Corona francesa.
Catedral de Santa Cecília
I qui fou el primer arquitecte? Precisament un català, en Ponç Descull, que havia treballat en diversos projectes arquitectònics sota el regnat de Jaume II de Mallorca, com el Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà o la Catedral i el Palau de S'Almudaina de Ciutat de Mallorca. Malgrat la derrota de Murèth les relacions entre catalans i occitans continuaven. Un bisbe nascut a Montpelhièr, que integra el Regne de Mallorca, nomena un arquitecte català per a treballar a Albi.
[post_title] => Capítol 4. La Ciutat Episcopal d'Albi
[post_excerpt] => La Ciutat Episcopal d'Albi és un conjunt arquitectònic, que configura el nucli antic de la capital del departament del Tarn. És Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 2010.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-4-la-ciutat-episcopal-dalbi
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2023-01-10 11:32:20
[post_modified_gmt] => 2023-01-10 10:32:20
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=17032
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[1] => WP_Post Object
(
[ID] => 16976
[post_author] => 2
[post_date] => 2022-12-20 08:00:00
[post_date_gmt] => 2022-12-20 07:00:00
[post_content] =>
El PONT DE GARD, al departament del mateix nom, és realment un aqüeducte que formava part d'una gran obra realitzada pels romans durant el segle I de la nostra era, probablement entre els anys 40 i 60, que traslladava aigua vers la ciutat romana de NEMAUSUS (l'actual NIMES) en un complex d'enginyeria de més de cinquanta quilòmetres. Dins de tot el conjunt, el PONT DE GARD era el més gran de tots els construïts, i l'únic conservat en bones condicions. Des de l'any 1985 el PONT DE GARD és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El pendent de tota l'obra conjunta, des de les fonts naturals dels voltants de l'actual USÈS fins a NIMES, era de vint-i-cinc centímetres de mitjana per quilòmetre de distància. En total uns disset metres de desnivell al llarg dels cinquanta quilòmetres mencionats fins a l'edifici conegut com a CASTELLUM DIVISORIUM de NEMAUSUS / NIMES, i podia transportar fins a trenta-cinc mil metres cúbics d'aigua cada dia, aprofitant els pendents i la força de la gravetat. NIMES era una de les ciutats romanes més poblades de la GÀL·LIA i les necessitats hídriques de la població eren molt importants. La ciutat volia mostrar el seu esplendor mitjançant la construcció de banys, termes, fonts públiques... i per a aconseguir aquesta fita era necessari disposar d'uns recursos suplementaris d'aigua.
Pont de Gard
Les dimensions del PONT DE GARD són impressionants, i ens demostren de manera fefaent la gran destresa que els romans posseïen en la construcció de grans monuments d'ús civil. L'aqüeducte es divideix en tres plantes o nivells, situades damunt del riu GARD o GARDON. L'inferior és format per sis arcs, que mesuren 142 metres de longitud, 6 d'amplitud i 22 d'alçada. El nivell mitjà es composa d'onze arcs de 242 metres de longitud, 4 d'amplitud i 20 d'alçada. I finalment, el nivell superior és integrat per trenta-cinc arcs, de 275 metres de longitud, 3 d'amplitud i 7 d'alçada. Aquest és el més llarg, però simultàniament el més petit per a aconseguir l'equilibri de tot el conjunt arquitectònic. En total, l'alçada conjunta dels tres nivells és de 49 metres, i les estimacions parlen de vint-i-un mil metres cúbics de pedra utilitzats en la seva construcció. És el pont antic més alt del món i l'únic de tres plantes o nivells que es manté intacte.
I qui fou l'arquitecte d'aquesta magna obra? MARCUS VIPSANIANUS AGRIPA, el gendre del primer emperador romà, OCTAVI AUGUST. Hom suposa que treballaren durant uns cinc anys un miler d'operaris aproximadament. El PONT ha patit diverses millores al llarg de la seva llarga història de vint segles. Ja en el segle V començà a patir deterioraments, com una metàfora de la situació de l'IMPERI ROMÀ. I a partir del segle IX fou abandonada la seva funció primigènia de transport d'aigua i era emprat només per a travessar el riu i el desnivell. L'any 1743 fou construït un nou pont al costat del nivell inferior, molt més segur, ja que es temia per l'estabilitat del romà, que fou obra de l'arquitecte llenguadocià ENRIC PITOT, que havia estat nomenat enginyer en cap dels estats del LLENGUADOC.
[post_title] => Capítol 3. Vint segles de Pont
[post_excerpt] => És el pont antic més alt del món i l'únic de tres plantes o nivells que es manté intacte. Des de l'any 1985 és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-3-vint-segles-de-pont
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2022-12-19 13:44:01
[post_modified_gmt] => 2022-12-19 12:44:01
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=16976
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[2] => WP_Post Object
(
[ID] => 16952
[post_author] => 2
[post_date] => 2022-12-13 11:59:59
[post_date_gmt] => 2022-12-13 10:59:59
[post_content] =>
El MONT PERDUT és la tercera muntanya més elevada de la serralada dels PIRINEUS, amb una altitud màxima de 3.352 metres. Situat exactament a les fronteres entre Espanya i l’estat francès, per la banda sud és una muntanya aragonesa i pel costat nord és occitana, dins del departament dels ALTS PIRINEUS, configurant el PARC NACIONAL DELS PIRINEUS. Aquest massís calcari és Patrimoni de la Humanitat d’ençà de l'any 1997, encara que l'extensió compresa dins de la denominació de la UNESCO fou ampliada dos anys després.
Amb un territori que comprèn 30.639 hectàrees, ofereix al vessant aragonès dos grans i fondos canons, mentre que pel costat occità són admirables els seus tres abruptes circs. Realment, tot el conjunt és format per tres cims, el pròpiament conegut com a MONT PERDUT, que també és el que aconsegueix la major alçada, i els cims de CILINDRE i ANISCLE (conegut també com a SOM DE RAMON), amb unes dimensions lleugerament inferiors. La denominació de MONT PERDUT començà a ésser utilitzada a partir del segle XVIII, com a mostra de l'aïllament d'aquesta muntanya. Des del vessant occità és complicat de poder veure a simple vista. I no aparegué en un mapa fins l'any 1730!!!
El MONT PERDUT posseeix al costat nord un dels pocs glaciars dels Pirineus, amb una extensió d'uns set-cents cinquanta metres, però que malauradament a causa del canvi climàtic que estem patint, es troba en un retrocés molt preocupant.
En trobar-se a la frontera entre diferents països i llengües, també rep diverses denominacions, malgrat que el terme MONT PERDUT enguany sigui el més conegut. I és precisament l'existència dels tres cims comentats anteriorment qui provoca que en llengua occitana sigui conegut com a LAS TRES SÒRRAS i en llengua aragonesa com a AS TRES SEROLS (traduint, “les tres germanes”).
Circ de Gavarina.
Dins del costat occità, hem de mencionar com a una meravella digna de visitar la VALL i el CIRC DE GAVARNIA. Aquesta muralla rocallosa calcària, de colors gris, rosa i ocre, ens ofereix una cascada natural d'uns quatre-cents metres de caiguda, i l'anomenada BRETXA DE ROTLAND, una collada estreta de quaranta metres d'amplada i cent d'alçada. Aquesta collada rep el seu nom d'una antiga llegenda que explica que ROTLLAN, el nebot de l'emperador CARLEMANY i protagonista de la famosa Cançó de Gesta, intentant destruir la seva espasa DURANDALL en colpejar l'arma contra unes roques, creà aquesta bretxa.
I qui fou el primer en ascendir a dalt de tot del MONT PERDUT? LOUIS RAMOND de CARBONNIÈRES, un noble alsacià qui, com a bon intel·lectual del segle XVIII, el de la Il·lustració, mantingué múltiples interessos en l'àmbit del coneixement, entre ells la botànica i l'exploració de les muntanyes, i realitzà amplis estudis sobre la serralada pirinenca, com demostra un dels seus primers treballs, amb un títol prou llarg i eloqüent: “OBSERVATIONS FAITES DANS LES PYRÉNÉES, POUR SERVIR DE SUITE À DES OBSERVATIONS SUR LES ALPES”. En DE CARBONNIÈRES escrigué que “Del mateix MONT BLANC (als ALPS) és necessari anar al MONT PERDUT. Quan hom ha vist la primera de les muntanyes granítiques, només li falta veure la primera de les calcàries”.
[post_title] => Capítol 2. Las tres Sòrres de la Montanha
[post_excerpt] => El MONT PERDUT és Patrimoni de la Humanitat d’ençà de l'any 1997, encara que l'extensió compresa dins de la denominació de la UNESCO fou ampliada dos anys després.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-2-las-tres-sorres-de-la-montanha
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2022-12-13 12:02:40
[post_modified_gmt] => 2022-12-13 11:02:40
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=16952
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[3] => WP_Post Object
(
[ID] => 16924
[post_author] => 2
[post_date] => 2022-11-29 13:51:37
[post_date_gmt] => 2022-11-29 12:51:37
[post_content] =>
De tots els monuments de la nostra sèrie "OCCITÀNIA. PATRIMONI DE LA HUMANITAT", sens dubte, és la Ciutat Vella de Carcassona del qual en trobareu més informació arreu. Considerada com la ciutadella fortificada més ben conservada d'Europa, des de l'any 1997 és dins del catàleg de monuments considerats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Inicialment, els carcassonesos vivien dins del seu recinte. La inseguretat imperant durant l'Edat Mitjana no possibilitava la vida fora extramurs. Amb la "pacificació" del territori després de la Croada contra els Càtars del segle XIII, l'allunyament progressiu del món musulmà i posteriorment de la frontera amb la Corona d'Aragó després del Tractat dels Pirineus (1659), la ciutadella perdé progressivament el seu caràcter defensiu. De mica en mica, durant els darrers segles medievals i després, els carcassonesos abandonaren el recinte i crearen la Ciutat Nova, que és on viu enguany la immensa majoria dels habitants.
La Ciutat Vella és situada al costat sud-est de Carcassona, a la vora del riu Aude (que dóna nom al departament) i algunes investigacions arqueològiques han trobat indicis de vida humana fins a remuntar-se a èpoques prehistòriques dins del pujol. Però la part més interessant, és sens dubte, la medieval. Si mentalment travessem la seva doble muralla i ens oblidem de totes les botigues que envaeixen el recinte per dins, ens podem imaginar com era la vida dins d'una ciutat medieval, amb carrers estrets i costeruts en algunes ocasions, que seguien el pendent que marcava el pujol sobre el qual s'havia construït.
El seu Castell Comtal i la Basílica de Sant Nasari són els dos edificis més importants. El poder polític i civil i el poder religiós, amb aquesta simbiosi tan típicament medieval. El Castell Comtal, un dels símbols de la nissaga dels Trencavèl, fou construït sota el mandat de Bernat Ató IV vers l'any 1130. Alguns indicis marquen l'existència d'un castell més antic i petit. En plena expansió dels Trencavèl, era necessari un altre que mostrés la seva importància dins de l'organigrama de la noblesa occitana. L'edifici és integrat per dues parts que configuren una L, i interiorment fou remodelat després de la conquesta reial produïda durant la primera fase de la Croada contra els Càtars.
La Basílica de Sant Nasari, construïda inicialment com a església romànica també en època Trencavèl, fou consagrada l'any 1096 pel Papa Urbà II, i posteriorment ha patit diverses remodelacions al llarg de la història, com podem observar de manera molt evident a les parets del costat dret de l'altar, i amb una presència important d'elements gòtics. Després de la conquesta catòlica durant la Croada, la basílica esdevingué metafòricament el símbol del triomf catòlic sobre l'"heretgia".
Però a mesura que la població començà el trasllat vers la Ciutat Nova, la basílica de Sant Nasari perdé importància, perquè els carcassonesos no volien caminar fins a dalt per a assistir als oficis religiosos. I a la Ciutat Nova, l'església (després catedral) de Sant Miquèu substituí Sant Nasari com a temple principal de la ciutat i seu del bisbat de Carcassona, oficialment des de l'any 1801, malgrat que Sant Nasari mantingué la categoria de basílica menor.
Dins de la basílica trobem la Pedra del Setge, una escultura en forma de mosaic, que representa el setge de la ciutat de Tolosa durant la Croada contra els Càtars.
Les muralles dobles que encerclen el conjunt foren construïdes en èpoques ben diferents. La interior és d'època gal·loromana i l'exterior, amb un perímetre de tres quilòmetres i del segle XIII, sota el regnat de Felip III. Aquestes muralles estan acompanyades per cinquanta-dues torres i quatre portes principals, cadascuna en un dels quatre punts cardinals, la de Narbona, la de l'Aude, la de Sant Nasari i la del Burg o Rodés.
[post_title] => Capítol 1. Dama Carcas sona!!!
[post_excerpt] => Considerada com la ciutadella fortificada més ben conservada d'Europa, des de l'any 1997 és dins del catàleg de monuments considerats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-1-dama-carcas-sona
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2022-11-29 13:55:25
[post_modified_gmt] => 2022-11-29 12:55:25
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=16924
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[4] => WP_Post Object
(
[ID] => 16365
[post_author] => 2
[post_date] => 2022-03-31 14:01:53
[post_date_gmt] => 2022-03-31 12:01:53
[post_content] =>
Ai decidit d’escriure aquesta nota a partir de la lectura de la revirada a l’occitan dels verses 115 a 151 delCant VI del Purgatòri facha per lo Gerard Joan Barceló e publicada dins Jornalet. Aquesta traduction a l’occitan es plan curosa e cerca de mantenir la musicalitat de l’original de Dante. Respècta l’estructura sillabica de las terzine endecasillabe italianas sens refaire la rima pr’aquò. Aguèrem pas l’ocasion de ne parlar amb lo Gerard Joan per saber quins foguèron los sieus objectius a l’ora de faire aquesta revirada que justifican las sias causidas. De totas faiçons, es un trabalh plan valent e lo resultat es plan satisfasent.
Fau díser que l’interès de Dante e lo sieu respècte per la cultura occitana e per los trobadors ja era manifèst al De Vulgari Eloquentia ont trapam referéncias a diferents poètas occitans e mai de reflexions sus la valor de la lenga d’òc coma lenga de literatura e de cultura. Es ben sabut que lo nom d’occitan s’a creat a posteriori a partir de la classificacion que Dante faguèt al DVE de las lengas romanicas - o d’una partida d’aquestas - coma langue d’oïl, lenga d’òc e lingua del sì.
Tornant ara al Purgatori de la Divina Comedia, trapam un passatge ont se manifèsta tota l’admiracion de Dante per Arnaut Daniel (1150-1210), lo qual èra considerat per lo poeta florentin coma lo melhor trobador de tots los temps. Aital, al Cant XXVI del Purgatori, trapa l’arma d’Arnaut e lo sòna “fraire” e afirma que Arnaut foguèt “il miglior fabbro del parlar materno". Cèrtas, Dante manifèsta la sia admiracion per autres poètas dins la Comedia, principalment, per lo latin Virgili mas fa que totes parlen en toscan. La soleta e unica excepcion dels 14.233 verses de la Comedia son los 8 verses que Arnaut pren la paraula en cap autra lenga senon en occitan. E aital ditz:
El cominciò liberamente a dire:
"Tan m’abellis vostre cortes deman,
qu’ ieu no me puesc ni voill a vos cobrire.141
Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan;
consiros vei la passada folor,
e vei jausen lo joi qu’ esper, denan.144
Ara vos prec, per aquella valor
que vos guida al som de l’escalina,
sovenha vos a temps de ma dolor!".
L’an passat, faguèt 700 ans de la mort de Dante, sembla doncas un moment oportun per reprendre la sia pensada.
Cesc Calvo del Olmo.
Estudiant del cors d’occitan B1.1.- CAOC
Francisco Calvo del Olmo estudièt Filologia Romànica a l’Universitat Complutense de Madrid e, posteriorment, defendèt una tesi de doctorat a l’Universitat Federal de Santa Catarina, al Brasil, sus la revirada d’una antologia de poetas del Felibrige occitan e de la Renaixença catalana (https://repositorio.ufsc.br/xmlui/handle/123456789/129333). Entre 2012 e 2021, trabalhèt coma professor l’Universitat Federal do Paraná, al Brasil. Ha publicat articles e libres dins lo domeni de la linguistica en Euròpa e America Latina. Amb lo sieu primer roman en lenga galega Crónica Córnica foguet finalista del prèmi Xerais en 2016. Dempuèi 2022 fa partida del Conselh Academic del Departament de Filologia Romànica de la Ludwig-Maximilians-Universität de Munic.
[post_title] => Dante e l’occitan
[post_excerpt] => L’an passat, faguèt 700 ans de la mort de Dante, sembla doncas un moment oportun per reprendre la sia pensada.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => dante-e-loccitan
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2022-04-01 11:42:03
[post_modified_gmt] => 2022-04-01 09:42:03
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=16365
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[5] => WP_Post Object
(
[ID] => 14828
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-12-04 12:23:54
[post_date_gmt] => 2020-12-04 11:23:54
[post_content] =>
L'objecte d’aquesta llei és la protecció a Catalunya de l’occità, denominat aranès a l’Aran, com a llengua pròpia d’aquest territori, en tots els àmbits i sectors, el foment, la difusió i el coneixement d’aquesta llengua i la regulació del seu ús oficial.
Durant aquests anys s’ha fet molta feina, però en queda molta per fer.
Recordem les últimes publicacions de L’Institut d’Estudis Aranesos-Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana: L’Occitan Estandard (2019), Diccionari aranès (2020), Gramatica dera occitan en aranés (2020), Es professionaus dera Sanitat ena Val d’Aran (2020) i la posada en funcionament de l’Aula dera Acadèmia (2020) que recull documents en vídeo de la normativa gramatical de l’occità, així com, darrerament, l’entrada a la pàgina de l’Enciclopèdia.cat del Diccionari d’aranés.
S’ha avançat, doncs, d'ençà que l'occità és idioma oficial, però cal fer més esforç en el sentit del seu ús social. I no ens referim tan sols a la Val d’Aran. Des de la nostra òptica catalana i occitana, pensem que l’aranès hauria d’estar més present a les nostres escoles i instituts i als mitjans públics.
Si la llengua occitana és oficial a Catalunya, hauria de tenir molta més presència a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (i així donar exemple a altres mitjans televisius i radiofònics), i al sistema educatiu, ni que fos com a assignatura optativa a l'ensenyament. La població de la Val d’Aran pot aprendre aranès a l’escola, però no ho pot fer la resta d’infants i joves de Catalunya. Creiem que quan un idioma és oficial en un país o en una part del seu territori, cal que el conegui tota la població. Devem ser un dels pocs països del món, on no es facilita una de les llengües oficials com a assignatura en el sistema educatiu. Pensem en Bèlgica o Suïssa, on es pot aprendre les llengües dels altres sense problemes, o a Finlàndia, on la llengua sueca (segona llengua oficial de la República) és assignatura de tots els estudiants finlandesos.
Seria, doncs, interessant i necessari que es poguessin fer unes hores d’occità a les escoles per fer conèixer la llengua, la història i la cultura d’aquest país dels Pirineus. Creiem, també, que caldria més presència en mitjans audiovisuals com premsa, radio i televisió i mitjans informàtics, dedicant algun espai, article, programa setmanal..., a difondre la cultura, la geografia, la història, la literatura... No n’hi ha prou amb l’espai televisiu dedicat a donar les notícies en aranès en una franja horària que no pot escoltar tothom.
Ens sembla que seria la millor manera de tenir en compte totes les realitats identitàries i de fer amb els altres el que volem que facin amb la llengua catalana. Posats a reivindicar, es podrien reivindicar moltes coses; aquestes, creiem que poden ser possibles.
En nom de la Junta del CAOC.
Núria Comas Fornaguera
Presidenta CAOC
[post_title] => Arran dels 10 anys de la Llei 35/2010 de l’Occità Aranès a la Val d’Aran
[post_excerpt] => S’ha avançat, doncs, d'ençà que l'occità és idioma oficial, però cal fer més esforç en el sentit del seu ús social. I no ens referim tan sols a la Val d’Aran. Des de la nostra òptica catalana i occitana, pensem que l’aranès hauria d’estar més present a les nostres escoles i instituts i als mitjans públics.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => arran-dels-10-anys-de-la-llei-35-2010-de-loccita-aranes-a-la-val-daran
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-12-04 12:53:08
[post_modified_gmt] => 2020-12-04 11:53:08
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14828
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[6] => WP_Post Object
(
[ID] => 14383
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-06-23 10:28:07
[post_date_gmt] => 2020-06-23 08:28:07
[post_content] =>
Un eveniment editorial : la publicacion de 5 pèças teatralas de Max Roqueta per las edicions Letras d'òc : Teatre.
Un ramelet de mots, de personatges, de sentiments que nos pertòcan al pus prigond e desvela l'importància màger de l'escritura teatrala de Max Roqueta e sa diversitat.
Edicions Letras d'Òc.
Doas pèças plan de mal trobar ara :
La Pastorala dels volurs, pastorala umanista, e La Podra d'embòrnia, jòcs de l'amor e de la vida dins la Republica de Venècia,
e tres autras pèças demoradas ineditas :
Canta-Loba, dialògue de reis e de trobadors dins un oratorio qu'espèra encara lo creator de sa musica, La Ròsa bengalina, fantasiá poetica e magica, batèsta entre poder e amor, e fin-finala, La Gruma e la Sau, reflexion suls camins de l'existéncia.
L'edicion de cinc pèças de teatre de Max Roqueta permetrà als amators de literatura occitana de legir una part essenciala de son òbra.
De la pastorala umanista (La Pastorala dels volurs) als jòcs de l'amor e de la vida dins la Republica de Venècia (La Podra d'embòrnia), dels cants de reis e de trobadors dins un oratorio qu'espèra encara lo creator de sa musica (Canta-Loba) a una fantasiá poetica e magica, batèsta entre poder e amor (La Ròsa bengalina), fins a una reflexion suls camins de l'existéncia (La Gruma e la Sau), descobrissèm tota la diversitat de son teatre.
Aqueste ramelet de mots, de personatges, de sentiments que nos pertòcan al pus prigond, desvela l'importància màger de l'escritura teatrala de Max Roqueta.
[post_title] => Lo teatre de Max Roqueta
[post_excerpt] => Un eveniment editorial : la publicacion de 5 pèças teatralas de Max Roqueta per las edicions Letras d'òc : Teatre.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => lo-teatre-de-max-roqueta
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-06-23 10:32:01
[post_modified_gmt] => 2020-06-23 08:32:01
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14383
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[7] => WP_Post Object
(
[ID] => 14200
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-26 14:52:27
[post_date_gmt] => 2020-05-26 12:52:27
[post_content] =>
Los amics de l’IEO Aude nos prepausan tres recèptas per aqueste dimars. Ecritas mas tanben podètz escotar las recèptas contadas en occitan per la Mirelha Braç.
6) Ponti
Vengut d'Auvernha, lo ponti pòt far lo plat principal
per sopar ; copat a tròces, servirà per l'aperitiu.
6 còstas de bledas (sonque lo verd)
250 g de prunas negras secas
225 g de farina
4 uòus
1 veire grand de lait
2 cebas
400 g de farç (carn cuèita e capolada : rèstas de
rostit de pòrc per exemple)
1 culhièr de burre
un pauc de pan estadís
sal, pebre
cerfuèlh, jalverd, lard fumat ; podètz remplaçar las
bledas per d'espinarcs.
∞ Capolar
las fuèlhas de bledas amb las cebas, lo jalverd e lo pan, far venir ros amb lo
burre a la padena. Desfelcir la farina amb la lait, los uòus un per un, puèi lo
farç e las prunas (pas descloscadas).
∞ Ajustar
las bledas. Graissar lo fons d'una terrina e i botar vòstra preparacion.
∞ Cuèire al forn 1 ora.
Enregistrament Mirelha Braç (IEO Aude)
7) Prunas secas o
albricòts e carnsalada
prunas secas d'Agen descloscadas (existisson totas
prèstas, mas se pòt far)
e/o albricòts frèscs madurs a punt
carnsalada copada en lescas gaireben transparentas,
fumada o pas, aquò depend de cadun
un tròç de Rocafòrt
salsissetas d'Estrasborg
Armanhac, pebre
broquetas de fusta
∞ Descloscar
las fruchas ; gardar las prunas entièras e copar en dos los albricòts. Prestir
lo Ròcafòrt amb un chic d'Armanhac e de pebre ; amb una dolha, n'emplenar la
mitat de las prunas, l'autra mitat serà garnida de salsissetas natura.
Entortibilhar cada pruna dins la mitat d'una lesca de carnsalada, tampar amb
una broqueta.
∞ Los
albricòts copats en dos plegats cadun dins una mitat de carnsalada aniràn rejónher
las prunas sus la grilha del forn o sul barbacoa, 5 minutas n'i a pro. Servir
tot caud o tebés.
∞ Aquò
se pòt far d'avança (parli per las prunas, pas pels albricòts) e se garda al
congelator sens cap de problèma.
Enregistrament Mirelha Braç (IEO Aude)
8) Lo fresinat a la mòda dels monts de la Cauna :
• Vos
caldrà : 1 quilò de garganta del pòrc ; 4 dòlças d'alh ròse de Lautrèc (amb
lo labèl roge, es encara melhor) ; 2 quilòs de patanas ; 2 culhierats de
grais de tiron ; òli ; 4 cebas ; un ramelet de jalverd ;
sal e pebre.
• Plumar
e trocejar alh e cebas. Descopar la carn en cubes d'1 cm. Dins una ola, sasir
la carn a fuòc viu dins lo grais del tiron. Tirar la carn e faire revenir la
ceba dins l'ola. Tornar metre la carn dins l'ola ; salatz e pebratz.
Daissatz cuèire una ora a fuòc doç.
Del temps, lavatz, plumatz e
trocejatz las patanas en dats. Dins una padèlaoliada, las fasètz
revenir. Als ¾ de la coseson, ajustatz la carn e mesclatz. Ajustatz l'alh e lo
jalverd capolat. Acabar la coseson.
[post_title] => Recèptas occitanas (3)
[post_excerpt] => Tres recèptas de mai: lo ponti, prunas secas e carnsalada, e lo fresinat a la mòda dels monts de la Cauna.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => receptas-occitanas-3
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-26 14:53:08
[post_modified_gmt] => 2020-05-26 12:53:08
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14200
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[8] => WP_Post Object
(
[ID] => 14194
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-26 14:30:08
[post_date_gmt] => 2020-05-26 12:30:08
[post_content] =>
Recordo que el 1982 vam fer una volta pels Castells Càtars, o el que en quedava d'ells en aquell moment.
Montsegur.
El terme Castells Càtars, utilitzat pels francesos, ha estat i és una marca turística molt ben explotada si tenim en compte que alguns d'aquests castells no ho foren mai de càtars o almenys construïts pels albigesos. Alguns llocs, com els castells de Montsegur, Puillorenç o els Castells de Lastors van ser testimonis dels esdeveniments de la primera meitat del segle xiii, malgrat que l'Església càtara no els construís, sí que van servir d'allotjament i refugi als seguidors d'aquesta religió. El catarisme ha tingut molt bona premsa en uns moments com els actuals en els quals s'ha plantejat la raó de ser de l'església catòlica, sobretot si es pensa en els seus dirigents. Tot el que té a veure amb l'amor, la pobresa, la poca ostentació i el retorn als postulats de Jesús de Natzaret tal com ens han explicat en les Escriptures és benvingut. Una doctrina que practicava el dualisme entre el Bé i el Mal, de la que no se'n sap exactament el seu origen i de la que s'ha perdut el rastre, pot tenir moltes simpaties avui en dia.
Queribus.
Puivert.
Una doctrina que alguns titllen d'heretgia sempre té seguidors i simpatitzants. Però hem de pensar que, el catarisme, també va suposar uns interessos de poder: un poder dels reis contra el Papa; un poder del Papa contra els reis. Unes disputes polítiques, econòmiques i de domini del món conegut en aquells moments i que ara ho revivim amb el romanticisme que hi sabem posar en les coses passades i més, si juguen a favor nostre.
Últimament han sortit per arreu els últims càtars del Principat, els camins dels Bons homes, els castells càtars o viles a Catalunya, quan realment no n'hi va haver cap, les rutes dels càtars i fins i tot les coves on es van refugiar els càtars. Les festes de càtars i els mercats i fires càtars. Des del Berguedà fins a l'Alt Urgell podem dir que és territori càtar!A mi també sempre m'han sigut simpàtics els càtars.I com dic, ja el 1982 en vam recórrer part del territori. Una ruta del tot recomanable si es fa amb cotxe propi i sabent on vas.Nius d'àligues com Querbus, Aguilar o Termes, antics castells com Puillorenç, Perapertusa o Puivert, torres connectades com a Lastors, pobles com Menerva, fortaleses com Montsegur o torres de guaita com Roquefixade. I grans complexos. com diríem avui dia, com el castell de Foix. I tots al voltant de la Ciutadella de Carcassona. País occità per excel·lència.
Querbus, realment fa impressió, dalt d'un penya-segat que domina la plana. Les parets de la muralla es confonen amb la roca i le àligues i els voltors hi donen voltes. El camí que hi porta és costerut entremig de matolls i boixos i roques, però quan sou dalt, us sentiu senyors de la terra.El castell d'Aguilar és més modest, dalt d'un turó que vigila l'accés des de les Corberes fins al mar. El 1020 formava part del comtat de Besalú fins que els vescomtes el van llegar als senyors de Termes.
El de Termes és un dels castells anomenats càtars, a mig camí entre Carcassona i Perpinyà. Envoltat per les gorges de Terminet, en aquests moments està força derruït.Puillorenç, de runes ben conservades, no és un castell veritablement càtar, tot hi que s'hi van allotjar alguns perfectes i Pere Peraire, diaca càtar de la Fenolleda. Simó de Montfort no s'apoderà mai del castell.
En canvi, Perapertusa sí que és un castell càtar, construït el segle XI sobre una cresta rocosa dalt d'un turó. A l'època dels càtars hi havia un passatge secret que permetia accedir-hi. Avui el passatge és tancat, però hi podeu pujar pel camí que hi porta si voleu fer una via d'escalada. Si no, és millor que feu un tomb al castell i entreu per l'entrada principal que es troba al nord. Val la pena pujar-hi si no teniu un dia de trons i llamps!El castell de Puivert és de més fàcil entrada tot i que està sobre un pujol que domina el poble. Conserva tots els murs i la impressionant torre de l'homenatge, una veritable torre defensiva que ens permet dominar des de dalt la regió de Quecorb.
Lastors, en realitat, són quatre castells càtars, situats en un paratge magnífic. Es troben sobre un contrafort rocós i aïllats entre ells per profundes valls. Els quatre castells conformen un conjunt únic que va pertànyer als senyors de Cabaret i foren un important centre d'activitat religiosa càtara.Montsegur, el castell vengut per excel·lència com a castell càtar, però en realitat va ser l'últim refugi dels càtars, quan, després de la batalla de Muret, Gilabert de Castres s'hi refugia amb i es converteix en un reducte dels bons homes i les bones dones. El 1243, després de deu mesos de setge, Ramon de Perella i Pere Roger de Mirepeis, inicien negociacions amb els assetjats: o abjuren de la seva fe o van a la foguera. Uns dos-cents foren cremats de viu en viu i d'altres moriren a la presó. Els "màrtirs del pur amor crestian" foren cremats al Prat dels Cremats on hi ha un monòlit que en recorda la història. Fou la fi del catarisme tot i que desenes de milers de càtars van travessar el Pirineu cap a terres catalanes.
Enric Garriga Trullols i Núria Bayó Mañosa.
Dues grans viles són importants en aquest recorregut: Foix i Carcassona conegudes ja a bastament.
Menerba.
I Menerba, que viu gràcies al turisme càtar i a la producció de vi. Lligada al catarisme per Guilhem de Menerba, senyor que va negociar la rendició dels albigesos amb Simó de Montfort.No es pot entendre el catarisme i el seu temps sense fer una ruta per aquestes terres: admirar els castells i el lloc on foren construïts, assedegar-se d'aquest paisatge!El 1982 encara no estava tot explotat; a Montsegur, per exemple, no hi havia cap taquilla on et cobressin per pujar el camí costerut fins a arribar als murs que queden dempeus.
Prat dels Cremats. Montsegur.
Recordo les anades amb el CAOC a Montsegur, pels Fòcs de Sant Joan i les vetlles de foc de camp que es feien al Prat dels Cremats on van ser aniquilats els càtars que quedaven. Unes trobades que enguany es volen recuperar si el virus ens ho permet. A finals de juny, quan l'aroma de la farigola i les herbes remeieres ens hi poden acompanyar. Vam fer una altra sortida als castells, el 1991 i el 1993 amb els amics de la UEC. Llavors vam ampliar la visita a unes quantes abadies, de les que recordo Lagrasse i la de Fontfreda prop de Narbona, veritables joies.
Més tard, el 2002 vam fer una sortida en terres càtares, per setmana santa, amb una bona amiga. Ara penso que fa temps que no hi he anat. I en aquesta setmana santa tan estranya he pensat en aquests castells on m'agradaria tornar.
[post_title] => Castells Càtars
[post_excerpt] => Recordo les anades amb el CAOC a Montsegur, pels Fòcs de Sant Joan i les vetlles de foc de camp que es feien al Prat dels Cremats...
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => castells-catars
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-26 14:31:25
[post_modified_gmt] => 2020-05-26 12:31:25
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14194
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[9] => WP_Post Object
(
[ID] => 14138
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-18 14:38:11
[post_date_gmt] => 2020-05-18 12:38:11
[post_content] =>
Sèrgi Viaule escrivan e militant occitanista d'Albigés nos recomanda l'opcion de l'ebook en occitan pendent l'embarrament:
Se sètz acostumats de legir libres sus tauletas electronicas, nos prepausa una seleccion d'obratges numerics en lenga occitana. Per que cadun i tròba son compte, totes los genres son representats. Basta pas que de picar suls ligams çai-jós per n'aver las presentacions e los poder crompar en linha.
La Ciutat Episcopal d'Albi és un conjunt arquitectònic, que configura el nucli antic de la capital del departament del Tarn, que és composat per diversos edificis, entre els quals sobresurten la Catedral de Santa Cecília, la Col·legiata de Sant Salvi i el Palau de la Berbiá. Situat a la ribera esquerra del riu Tarn, és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 2010.
Un dels trets característics de la Ciutat Episcopal és el seu color, distingible des de la llunyania. Es tracta d'una mescla entre vermell, rosa i ocre originària de la utilització de maons provinents de fora del territori i de les tradicionals teules romanes.
I com sorgí aquest conjunt monumental? La ciutat d'Albi havia patit, com totes les terres del Llenguadoc, els efectes de la Croada contra els Càtars desenvolupada des de l'any 1209. De fet, els mateixos "heretges" eren anomenats entre altres noms amb el terme "Albigesos", malgrat que la ciutat tarnesa no era un dels focus més importants de presència del Catarisme. Un cop acabada la primera fase de la Croada, i per a consolidar la supremacia i el domini de l'Església Catòlica al territori, es decidí la construcció de la Catedral de Santa Cecília, que representava el poder religiós i el Palau de Berbiá, el poder civil i polític, i la interconnexió entre ambdós. També hem de remarcar que després de la primera fase de la Croada, Albi visqué una expansió econòmica molt destacada promocionada per la seva burgesia comercial.
Pont Vièlh d'Albi
Posteriorment el Catolicisme degué afiançar-se novament davant la propagació durant els segles XVI i XVII de les idees del cristianisme calvinista. Els seus seguidors reberen el nom d'"Hugonots".
Però analitzem cadascun dels monuments que configuren tot el conjunt. Sens dubte, observant des de lluny, el monument que més ens cridaria l'atenció és la majestuosa Catedral de Santa Cecília, seu de l'arquebisbat d'Albi. La seva construcció, damunt d'un pujol rocós, i seguint l'estil del "Gòtic meridional" (un estil més auster que altres gòtics), s'allargà durant dos segles, des de l'any 1282 fins al 1480; una mostra de la grandiositat de l'edifici. De fora estant, recorda més aviat una fortificació, i potser és una metàfora de la defensa del Catolicisme davant les heterodòxies que apareixien amb regularitat a Occitània. Però l'interior ens aporta una imatge molt més artística i profusa d'imatges religioses, amb una bona col·lecció de frescos i pintures murals..
La construcció, que substituí altres edificis antics més senzills, començà sota el mandat del bisbe Bernat de Castanet, nascut a Montpelhièr. Però alguns indicis marquen que el projecte podria ésser anterior, ja que des del Comtat de Tolosa ja s'havia disposat d'un pressupost l'any abans que el nou bisbe prengués possessió del seu càrrec. En aquell moment, l'any 1276, el Comtat tolosenc existia com a estructura feudal però ja no tenia una família al capdavant i era regit directament per part de la Corona francesa.
Catedral de Santa Cecília
I qui fou el primer arquitecte? Precisament un català, en Ponç Descull, que havia treballat en diversos projectes arquitectònics sota el regnat de Jaume II de Mallorca, com el Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà o la Catedral i el Palau de S'Almudaina de Ciutat de Mallorca. Malgrat la derrota de Murèth les relacions entre catalans i occitans continuaven. Un bisbe nascut a Montpelhièr, que integra el Regne de Mallorca, nomena un arquitecte català per a treballar a Albi.
La Ciutat Episcopal d'Albi és un conjunt arquitectònic, que configura el nucli antic de la capital del departament del Tarn. És Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 2010.
És el pont antic més alt del món i l'únic de tres plantes o nivells que es manté intacte. Des de l'any 1985 és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El MONT PERDUT és Patrimoni de la Humanitat d’ençà de l'any 1997, encara que l'extensió compresa dins de la denominació de la UNESCO fou ampliada dos anys després.
Considerada com la ciutadella fortificada més ben conservada d'Europa, des de l'any 1997 és dins del catàleg de monuments considerats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
S’ha avançat, doncs, d'ençà que l'occità és idioma oficial, però cal fer més esforç en el sentit del seu ús social. I no ens referim tan sols a la Val d’Aran. Des de la nostra òptica catalana i occitana, pensem que l’aranès hauria d’estar més present a les nostres escoles i instituts i als mitjans públics.
Taller en línia adreçat a aquelles persones que volen practicar i millorar l’expressió oral en occità, tot adquirint més fluïdesa, comprensió i domini de la llengua.
Va dirigit a persones amb
Detalls de l'activitat
Taller en línia adreçat a aquelles persones que volen practicar i millorar l’expressió oral en occità, tot adquirint més fluïdesa, comprensió i domini de la llengua.
Va dirigit a persones amb un bon nivell de la llengua (B1, B2 i C1) que volen o necessiten practicar l’idioma per mantenir el seu nivell, millorar-lo i adquirir més fluïdesa. També és interessant per alumnes que estan realitzant un altre curs de llengua i cultura occitanes i volen practicar de forma més intensiva l’expressió oral.
📌Nivell d’accés recomanat: a partir de l’Intermedi 1
📝 Inscripcions: us podeu inscriure tot fent-nos arribar un e-mail amb les vostres dades (caoc@caoc.cat) i fer el pagament al número de compte ES10 2100-1006-57-0200061117 (CaixaBank).
👉 Descarrega’t el programa del curs.
Hora
Abril 19 (Dimecres) 19:00 - Juny 14 (Dimecres) 20:30
DEBATS, TERTÚLIES / TEMES D’ACTUALITAT / ACTIVITATS PER A AMPLIAR VOCABULARI
Per a aquelles persones que volen millorar la fluïdesa oral i la correcció fonètica i lèxica.
Detalls de l'activitat
DEBATS, TERTÚLIES / TEMES D’ACTUALITAT / ACTIVITATS PER A AMPLIAR VOCABULARI
Per a aquelles persones que volen millorar la fluïdesa oral i la correcció fonètica i lèxica.
Nivell d’accés recomanat: a partir de l’Intermedi 1
Import: 40 euros (32 euros socis CAOC)
Ja pots fer la teva inscripció! Descarrega’t el programa.
Inscripcions: us podeu inscriure tot fent-nos arribar un e-mail amb les vostres dades (caoc@caoc.cat) i fer el pagament al número de compte ES10 2100-1006-57-0200061117 (CaixaBank).
Hora
Abril 24 (Dilluns) 18:00 - Juny 19 (Dilluns) 20:00
Nou taller! "Jaufré Rudel: l’amor de lluny"
Potser per la necessitat de fugir del tabú de l'endogàmia, el fet és que durant tota l'edat mitjana és repetida la imatge d'un desig femení, sempre
Detalls de l'activitat
Nou taller! “Jaufré Rudel: l’amor de lluny”
Potser per la necessitat de fugir del tabú de l’endogàmia, el fet és que durant tota l’edat mitjana és repetida la imatge d’un desig femení, sempre llunyà, estrany i difícil. Les princeses eren distants i l’amor esdevenia un
itinerari forçós per assolir l’inconegut.
El cançoner del trobador Jaufré Rudel ens parla d’aquest amor de lonh que tant marcarà el concepte de l’amor a Occident.
Dies: 13 i 20 de juny de 2023
Horari: 19h00 – 20h30
Professor: Jordi Cerdà Subirachs
Lloc: CAOC. Providència, 42. Barcelona
Aportació: 20 € (Socis 15 €)
Presentació del Cd "Déodat de Séverac i Blanca Selva: cançó en català, occità i obra sacra", que acaba d'editar Mireia Latorre, cantant i sòcia del CAOC. A càrrec de la
Detalls de l'activitat
Presentació del Cd “Déodat de Séverac i Blanca Selva: cançó en català, occità i obra sacra”, que acaba d’editar Mireia Latorre, cantant i sòcia del CAOC. A càrrec de la cantant Mireia Latorre i del músic Peter Krivda que interpretaran algunes de les peces incloses en el CD i també en farem una explicació.
Déodat de Séverac, residí a Ceret i fou amic de músics catalans, poetes occitans i gran amic de Frederic Mistral. Gairebé tot el CD és obra inèdita.
L’acte tindrà lloc a la Sala d’Actes del Museu d’Història de Catalunya (Pça. de Pau Vila, 3, 08039 Barcelona), a les 18:00 h.
SANT JOAN DE TORAN (CANEJAN), 17 DE JUNY
15.30h, Plaça de Sant Joan. Preu: gratuït
Detalls de l'activitat
SANT JOAN DE TORAN (CANEJAN), 17 DE JUNY
15.30h, Plaça de Sant Joan. Preu: gratuït
Cada 17 de juny, l’Aran celebra la seva DiadaNacional, per commemorar la recuperació de l’autogovern aranès el 1991, 157 anys després que l’Estat espanyol l’abolís. Fins avui, però, aquesta Diada s’ha celebrat en un terreny estrictament institucional. PerifèriaCultural ha volgut posar fi a aquesta anomalia i organitzar la primera festa popular de la Diada Nacional d’Aran, que servirà de tret de sortida a tot el cicle.
L’esdeveniment tindrà lloc a Sant Joan de Toran, a Canejan, un dels municipis amb menys pes demogràfic però culturalment més interessants, allunyat de les zones turístiques de Naut Aran.
Programa:
17:00 h – Xocolatada i Jòc de Quilhes
Per als menuts i grans, amb l’Associació de Quilhes de Tredòs
18:00 – Col·loqui “Era Val d’Aran laguens dera nacion occitana”
19:00 – Demostració de danses tradicionals occitanes
Exhibició i taller amb Es Corbilhoèrs de Les
20:00 – Ò.C. BRIGADA INTERNACIONAL
22:00 – LO BAL DEL LOP amb Guillaume Lopez & Thierry Roques
Ball tradicional
El CAOC participarà al Col·loqui i també disposarà d’un estand informatiu i de llibres en occità.
El Tractat de Cosmètics i Confitures és un receptari de l’apotecari, astròleg i visionari occità Miquèl de Nostradamus sobre temes de bellesa, farmàcia i melmelades.
Pot semblar un poti-poti o un calaix de
Detalls de l'activitat
El Tractat de Cosmètics i Confitures és un receptari de l’apotecari, astròleg i visionari occità Miquèl de Nostradamus sobre temes de bellesa, farmàcia i melmelades.
Pot semblar un poti-poti o un calaix de sastre, però va ser molt popular i útil a França i altres països europeus al segle XVI.
Presentació a càrrec del traductor, Josep Tarragona.
Curs reconegut com a activitat de formació permanent del professorat pel Departament d’Educació.
Aquest curs es realitzarà en línia. Sessions en directe a través d’una plataforma virtual i
Aquest curs es realitzarà en línia. Sessions en directe a través d’una plataforma virtual i el suport d’una aula virtual.
Nivell: Nivell Bàsic (A2), iniciació
Dates: del 29 de juny al 27 de juliol de 2023
Classes i tutories en directe: dilluns i dimecres (de 18h a 20h) i els dijous (de 18h30 a 20h).
La resta de temps l’alumnat el dedicarà a treball autònom guiat pel professorat.
Càrrega lectiva: 60h (equival al curs regular, Bàsic1 i Bàsic2).
Preu de promoció: 100€
RECONEIXEMENT PER A PROFESSORS: curs de 60h reconegut com a activitat de formació permanent del professorat pel Departament d’Educació. Per obtenir la certificació de l’activitat és necessari haver realitzat i superat l’examen i obtenir una valoració positiva de les tasques planificades en relació amb l’aprofitament.
Utilitzem galetes al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetides visites. En fer clic a “Accepto les galetes”, accepteu l'ús de TOTES les galetes. Tanmateix, podeu visitar “Configuració de les galetes” per tal d'obtenir un consentiment controlat.
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D'aquestes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com feu servir aquest lloc web. Aquestes galetes s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de desactivar aquestes galetes. Però desactivar algunes d'aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-advertisement
1 any
Establida pel connector de consentiment de galetes GDPR, aquesta galeta s'utilitza per registrar el consentiment de l'usuari per a les galetes a la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-analytics
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analítiques".
cookielawinfo-checkbox-functional
11 mesos
La galeta s'estableix pel consentiment de la cookie del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies a la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-others
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
CookieLawInfoConsent
1 any
Enregistra l'estat del botó predeterminat de la categoria corresponent i l'estat de CCPA. Funciona només en coordinació amb la galeta principal.
viewed_cookie_policy
11 mesos
La galeta la configura el connector de consentiment de galetes GDPR i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
_GRECAPTCHA
5 mesos 27 dies
Aquesta galeta la configura el servei de recaptcha de Google per identificar robots per protegir el lloc web d'atacs maliciosos de correu brossa.
Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Galeta
Durada
Descripció
sb
2 anys
Aquesta galeta és utilitzada per Facebook per controlar les seves funcionalitats, recopilar la configuració d'idioma i compartir pàgines.
Les galetes de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.
Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Galeta
Durada
Descripció
_ga
2 anys
La galeta _ga, instal·lada per Google Analytics, calcula les dades de visitants, sessions i campanyes i també fa un seguiment de l'ús del lloc per a l'informe d'anàlisi del lloc. La galeta emmagatzema informació de forma anònima i assigna un número generat aleatòriament per reconèixer els visitants únics.
_gat_gtag_UA_30284735_1
1 minut
Definit per Google per distingir els usuaris.
_gid
1 dia
Instal·lada per Google Analytics, la galeta _gid emmagatzema informació sobre com els visitants utilitzen un lloc web, alhora que crea un informe analític del rendiment del lloc web. Algunes de les dades que es recullen inclouen el nombre de visitants, la seva font i les pàgines que visiten de manera anònima.
Les galetes de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.
Galeta
Durada
Descripció
fr
3 mesos
Facebook estableix aquesta galeta per mostrar anuncis rellevants als usuaris mitjançant el seguiment del comportament dels usuaris a través del web, en llocs que tenen píxel de Facebook o connector social de Facebook.
Altres galetes no categoritzades són aquelles que s'estan analitzant i encara no s'han classificat en una categoria.
Galeta
Durada
Descripció
bp-activity-oldestpage
sessió
Aquesta galeta l'estableix el proveïdor Buddy Press. Aquesta cookie s'utilitza per emmagatzemar la informació quan es navega per les pàgines. Ajuda a proporcionar un "botó de càrrega més".
Data: 27 de juny
Horari: 19:00h
