WP_Query Object
(
    [query] => Array
        (
            [category_name] => article
        )

    [query_vars] => Array
        (
            [category_name] => article
            [error] => 
            [m] => 
            [p] => 0
            [post_parent] => 
            [subpost] => 
            [subpost_id] => 
            [attachment] => 
            [attachment_id] => 0
            [name] => 
            [pagename] => 
            [page_id] => 0
            [second] => 
            [minute] => 
            [hour] => 
            [day] => 0
            [monthnum] => 0
            [year] => 0
            [w] => 0
            [tag] => 
            [cat] => 1142
            [tag_id] => 
            [author] => 
            [author_name] => 
            [feed] => 
            [tb] => 
            [paged] => 0
            [meta_key] => 
            [meta_value] => 
            [preview] => 
            [s] => 
            [sentence] => 
            [title] => 
            [fields] => 
            [menu_order] => 
            [embed] => 
            [category__in] => Array
                (
                )

            [category__not_in] => Array
                (
                )

            [category__and] => Array
                (
                )

            [post__in] => Array
                (
                )

            [post__not_in] => Array
                (
                )

            [post_name__in] => Array
                (
                )

            [tag__in] => Array
                (
                )

            [tag__not_in] => Array
                (
                )

            [tag__and] => Array
                (
                )

            [tag_slug__in] => Array
                (
                )

            [tag_slug__and] => Array
                (
                )

            [post_parent__in] => Array
                (
                )

            [post_parent__not_in] => Array
                (
                )

            [author__in] => Array
                (
                )

            [author__not_in] => Array
                (
                )

            [ignore_sticky_posts] => 
            [suppress_filters] => 
            [cache_results] => 1
            [update_post_term_cache] => 1
            [lazy_load_term_meta] => 1
            [update_post_meta_cache] => 1
            [post_type] => 
            [posts_per_page] => 10
            [nopaging] => 
            [comments_per_page] => 50
            [no_found_rows] => 
            [order] => DESC
        )

    [tax_query] => WP_Tax_Query Object
        (
            [queries] => Array
                (
                    [0] => Array
                        (
                            [taxonomy] => category
                            [terms] => Array
                                (
                                    [0] => article
                                )

                            [field] => slug
                            [operator] => IN
                            [include_children] => 1
                        )

                )

            [relation] => AND
            [table_aliases:protected] => Array
                (
                    [0] => wpcaoc_term_relationships
                )

            [queried_terms] => Array
                (
                    [category] => Array
                        (
                            [terms] => Array
                                (
                                    [0] => article
                                )

                            [field] => slug
                        )

                )

            [primary_table] => wpcaoc_posts
            [primary_id_column] => ID
        )

    [meta_query] => WP_Meta_Query Object
        (
            [queries] => Array
                (
                )

            [relation] => 
            [meta_table] => 
            [meta_id_column] => 
            [primary_table] => 
            [primary_id_column] => 
            [table_aliases:protected] => Array
                (
                )

            [clauses:protected] => Array
                (
                )

            [has_or_relation:protected] => 
        )

    [date_query] => 
    [queried_object] => WP_Term Object
        (
            [term_id] => 1142
            [name] => Article
            [slug] => article
            [term_group] => 0
            [term_taxonomy_id] => 1142
            [taxonomy] => category
            [description] => 
            [parent] => 0
            [count] => 20
            [filter] => raw
            [cat_ID] => 1142
            [category_count] => 20
            [category_description] => 
            [cat_name] => Article
            [category_nicename] => article
            [category_parent] => 0
        )

    [queried_object_id] => 1142
    [request] => 
					SELECT SQL_CALC_FOUND_ROWS  wpcaoc_posts.ID
					FROM wpcaoc_posts  LEFT JOIN wpcaoc_term_relationships ON (wpcaoc_posts.ID = wpcaoc_term_relationships.object_id)
					WHERE 1=1  AND ( 
  wpcaoc_term_relationships.term_taxonomy_id IN (1142)
) AND ((wpcaoc_posts.post_type = 'post' AND (wpcaoc_posts.post_status = 'publish' OR wpcaoc_posts.post_status = 'closed')))
					GROUP BY wpcaoc_posts.ID
					ORDER BY wpcaoc_posts.post_date DESC
					LIMIT 0, 10
				
    [posts] => Array
        (
            [0] => WP_Post Object
                (
                    [ID] => 16365
                    [post_author] => 2
                    [post_date] => 2022-03-31 14:01:53
                    [post_date_gmt] => 2022-03-31 12:01:53
                    [post_content] => 
Ai decidit d’escriure aquesta nota a partir de la lectura de la revirada a l’occitan dels verses 115 a 151 del Cant VI del Purgatòri facha per lo Gerard Joan Barceló e publicada dins Jornalet. Aquesta traduction a l’occitan es plan curosa e cerca de mantenir la musicalitat de l’original de Dante. Respècta l’estructura sillabica de las terzine endecasillabe italianas sens refaire la rima pr’aquò. Aguèrem pas l’ocasion de ne parlar amb lo Gerard Joan per saber quins foguèron los sieus objectius a l’ora de faire aquesta revirada que justifican las sias causidas. De totas faiçons, es un trabalh plan valent e lo resultat es plan satisfasent.



Fau díser que l’interès de Dante e lo sieu respècte per la cultura occitana e per los trobadors ja era manifèst al De Vulgari Eloquentia ont trapam referéncias a diferents poètas occitans e mai de reflexions sus la valor de la lenga d’òc coma lenga de literatura e de cultura. Es ben sabut que lo nom d’occitan s’a creat a posteriori a partir de la classificacion que Dante faguèt al DVE de las lengas romanicas - o d’una partida d’aquestas - coma langue d’oïl, lenga d’òc e lingua del sì.



Tornant ara al Purgatori de la Divina Comedia, trapam un passatge ont se manifèsta tota l’admiracion de Dante per Arnaut Daniel (1150-1210), lo qual èra considerat per lo poeta florentin coma lo melhor trobador de tots los temps. Aital, al Cant XXVI del Purgatori, trapa l’arma d’Arnaut e lo sòna “fraire” e afirma que Arnaut foguèt “il miglior fabbro del parlar materno". Cèrtas, Dante manifèsta la sia admiracion per autres poètas dins la Comedia, principalment, per lo latin Virgili mas fa que totes parlen en toscan. La soleta e unica excepcion dels 14.233 verses de la Comedia son los 8 verses que Arnaut pren la paraula en cap autra lenga senon en occitan. E aital ditz:   



El cominciò liberamente a dire:



"Tan m’abellis vostre cortes deman,



qu’ ieu no me puesc ni voill a vos cobrire.141



Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan;



consiros vei la passada folor,



e vei jausen lo joi qu’ esper, denan.144



Ara vos prec, per aquella valor



que vos guida al som de l’escalina,



sovenha vos a temps de ma dolor!".



L’an passat, faguèt 700 ans de la mort de Dante, sembla doncas un moment oportun per reprendre la sia pensada.









Cesc Calvo del Olmo. 



Estudiant del cors d’occitan B1.1.- CAOC




Francisco Calvo del Olmo estudièt Filologia Romànica a l’Universitat Complutense de Madrid e, posteriorment, defendèt una tesi de doctorat a l’Universitat Federal de Santa Catarina, al Brasil, sus la revirada d’una antologia de poetas del Felibrige occitan e de la Renaixença catalana (https://repositorio.ufsc.br/xmlui/handle/123456789/129333). Entre 2012 e 2021, trabalhèt coma professor l’Universitat Federal do Paraná, al Brasil. Ha publicat articles e libres dins lo domeni de la linguistica en Euròpa e America Latina. Amb lo sieu primer roman en lenga galega Crónica Córnica foguet finalista del prèmi Xerais en 2016.  Dempuèi 2022 fa partida del Conselh Academic del Departament de Filologia Romànica de la Ludwig-Maximilians-Universität de Munic.

                    [post_title] => Dante e l’occitan
                    [post_excerpt] => L’an passat, faguèt 700 ans de la mort de Dante, sembla doncas un moment oportun per reprendre la sia pensada.
                    [post_status] => publish
                    [comment_status] => closed
                    [ping_status] => closed
                    [post_password] => 
                    [post_name] => dante-e-loccitan
                    [to_ping] => 
                    [pinged] => 
                    [post_modified] => 2022-04-01 11:42:03
                    [post_modified_gmt] => 2022-04-01 09:42:03
                    [post_content_filtered] => 
                    [post_parent] => 0
                    [guid] => https://caoc.cat/?p=16365
                    [menu_order] => 0
                    [post_type] => post
                    [post_mime_type] => 
                    [comment_count] => 0
                    [filter] => raw
                )

            [1] => WP_Post Object
                (
                    [ID] => 14828
                    [post_author] => 2
                    [post_date] => 2020-12-04 12:23:54
                    [post_date_gmt] => 2020-12-04 11:23:54
                    [post_content] => 
L'objecte d’aquesta llei és la protecció a Catalunya de l’occità, denominat aranès a l’Aran, com a llengua pròpia d’aquest territori, en tots els àmbits i sectors, el foment, la difusió i el coneixement d’aquesta llengua i la regulació del seu ús oficial.



Durant aquests anys s’ha fet molta feina, però en queda molta per fer.



Recordem les últimes publicacions de L’Institut d’Estudis Aranesos-Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana: L’Occitan Estandard (2019), Diccionari aranès (2020), Gramatica dera occitan en aranés (2020), Es professionaus dera Sanitat ena Val d’Aran (2020) i la posada en funcionament de l’Aula dera Acadèmia (2020) que recull documents en vídeo de la normativa gramatical de l’occità, així com, darrerament,  l’entrada a la pàgina de l’Enciclopèdia.cat del Diccionari d’aranés.



S’ha avançat, doncs, d'ençà que l'occità és idioma oficial, però cal fer més esforç en el sentit del seu ús social. I no ens referim tan sols a la Val d’Aran. Des de la nostra òptica catalana i occitana, pensem que l’aranès hauria d’estar més present a les nostres escoles i instituts i als mitjans públics.



Si la llengua occitana és oficial a Catalunya, hauria de tenir molta més presència a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (i així donar exemple a altres mitjans televisius i radiofònics), i al sistema educatiu, ni que fos com a assignatura optativa a l'ensenyament. La població de la Val d’Aran pot aprendre aranès a l’escola, però no ho pot fer la resta d’infants i joves de Catalunya. Creiem que quan un idioma és oficial en un país o en una part del seu territori, cal que el conegui tota la població. Devem ser un dels pocs països del món, on no es facilita una de les llengües oficials com a assignatura en el sistema educatiu. Pensem en Bèlgica o Suïssa, on es pot aprendre les llengües dels altres sense problemes, o a Finlàndia, on la llengua sueca (segona llengua oficial de la República) és assignatura de tots els estudiants finlandesos.



Seria, doncs, interessant i necessari que es poguessin fer unes hores d’occità a les escoles per fer conèixer la llengua, la història i la cultura d’aquest país dels Pirineus. Creiem, també, que caldria més presència en mitjans audiovisuals com premsa, radio i televisió i mitjans informàtics, dedicant algun espai, article, programa setmanal..., a difondre la cultura, la geografia, la història, la literatura... No n’hi ha prou amb l’espai televisiu dedicat a donar les notícies en aranès en una franja horària que no pot escoltar tothom.



Ens sembla que seria la millor manera de tenir en compte totes les realitats identitàries i de fer amb els altres el que volem que facin amb la llengua catalana. Posats a reivindicar, es podrien reivindicar moltes coses; aquestes, creiem que poden ser possibles. 



En nom de la Junta del CAOC.



Núria Comas Fornaguera              



Presidenta CAOC

                    [post_title] => Arran dels 10 anys  de la Llei 35/2010 de l’Occità Aranès a la Val d’Aran
                    [post_excerpt] => S’ha avançat, doncs, d'ençà que l'occità és idioma oficial, però cal fer més esforç en el sentit del seu ús social. I no ens referim tan sols a la Val d’Aran. Des de la nostra òptica catalana i occitana, pensem que l’aranès hauria d’estar més present a les nostres escoles i instituts i als mitjans públics.
                    [post_status] => publish
                    [comment_status] => closed
                    [ping_status] => closed
                    [post_password] => 
                    [post_name] => arran-dels-10-anys-de-la-llei-35-2010-de-loccita-aranes-a-la-val-daran
                    [to_ping] => 
                    [pinged] => 
                    [post_modified] => 2020-12-04 12:53:08
                    [post_modified_gmt] => 2020-12-04 11:53:08
                    [post_content_filtered] => 
                    [post_parent] => 0
                    [guid] => https://caoc.cat/?p=14828
                    [menu_order] => 0
                    [post_type] => post
                    [post_mime_type] => 
                    [comment_count] => 0
                    [filter] => raw
                )

            [2] => WP_Post Object
                (
                    [ID] => 14383
                    [post_author] => 2
                    [post_date] => 2020-06-23 10:28:07
                    [post_date_gmt] => 2020-06-23 08:28:07
                    [post_content] => 
Un eveniment editorial : la publicacion de 5 pèças teatralas de Max Roqueta per las edicions Letras d'òc : Teatre.



Un ramelet de mots, de personatges, de sentiments que nos pertòcan al pus prigond e desvela l'importància màger de l'escritura teatrala de Max Roqueta e sa diversitat.







Doas pèças plan de mal trobar ara : 



La Pastorala dels volurs, pastorala umanista, e La Podra d'embòrnia, jòcs de l'amor e de la vida dins la Republica de Venècia,



e tres autras pèças demoradas ineditas :



Canta-Loba, dialògue de reis e de trobadors dins un oratorio qu'espèra encara lo creator de sa musica, La Ròsa bengalina, fantasiá poetica e magica, batèsta entre poder e amor, e fin-finala, La Gruma e la Sau, reflexion suls camins de l'existéncia.



Abans-dire de Joan-Claudi Forêt



https://www.letrasdoc.org/oc/catalogue/teatre/  ; 448 paginas ; 27 €



L'edicion de cinc pèças de teatre de Max Roqueta permetrà als amators de literatura occitana de legir una part essenciala de son òbra.



De la pastorala umanista (La Pastorala dels volurs) als jòcs de l'amor e de la vida dins la Republica de Venècia (La Podra d'embòrnia), dels cants de reis e de trobadors dins un oratorio qu'espèra encara lo creator de sa musica (Canta-Loba) a una fantasiá poetica e magica, batèsta entre poder e amor (La Ròsa bengalina), fins a una reflexion suls camins de l'existéncia (La Gruma e la Sau), descobrissèm tota la diversitat de son teatre.



Aqueste ramelet de mots, de personatges, de sentiments que nos pertòcan al pus prigond, desvela l'importància màger de l'escritura teatrala de Max Roqueta.







Tèxt: IEO Aude - Ostal Sirventés / Letras d'Òc


                    [post_title] => Lo teatre de Max Roqueta
                    [post_excerpt] => Un eveniment editorial : la publicacion de 5 pèças teatralas de Max Roqueta per las edicions Letras d'òc : Teatre.
                    [post_status] => publish
                    [comment_status] => closed
                    [ping_status] => closed
                    [post_password] => 
                    [post_name] => lo-teatre-de-max-roqueta
                    [to_ping] => 
                    [pinged] => 
                    [post_modified] => 2020-06-23 10:32:01
                    [post_modified_gmt] => 2020-06-23 08:32:01
                    [post_content_filtered] => 
                    [post_parent] => 0
                    [guid] => https://caoc.cat/?p=14383
                    [menu_order] => 0
                    [post_type] => post
                    [post_mime_type] => 
                    [comment_count] => 0
                    [filter] => raw
                )

            [3] => WP_Post Object
                (
                    [ID] => 14200
                    [post_author] => 2
                    [post_date] => 2020-05-26 14:52:27
                    [post_date_gmt] => 2020-05-26 12:52:27
                    [post_content] => 
 Los amics de l’IEO Aude nos prepausan tres recèptas per aqueste dimars. Ecritas mas tanben podètz escotar las recèptas contadas en occitan per la Mirelha Braç. 



6) Ponti



Vengut d'Auvernha, lo ponti pòt far lo plat principal
per sopar ; copat a tròces, servirà per l'aperitiu.



6 còstas de bledas (sonque lo verd)



250 g de prunas negras secas



225 g de farina



4 uòus



1 veire grand de lait



2 cebas



400 g de farç (carn cuèita e capolada : rèstas de
rostit de pòrc per exemple)



1 culhièr de burre



un pauc de pan estadís



sal, pebre



cerfuèlh, jalverd, lard fumat ; podètz remplaçar las
bledas per d'espinarcs.



∞ Capolar
las fuèlhas de bledas amb las cebas, lo jalverd e lo pan, far venir ros amb lo
burre a la padena. Desfelcir la farina amb la lait, los uòus un per un, puèi lo
farç e las prunas (pas descloscadas).



∞ Ajustar
las bledas. Graissar lo fons d'una terrina e i botar vòstra preparacion.



∞ Cuèire al forn 1 ora.







7) Prunas secas o
albricòts e carnsalada



prunas secas d'Agen descloscadas (existisson totas
prèstas, mas se pòt far)



e/o albricòts frèscs madurs a punt



carnsalada copada en lescas gaireben transparentas,
fumada o pas, aquò depend de cadun



un tròç de Rocafòrt



salsissetas d'Estrasborg



Armanhac, pebre



broquetas de fusta



∞ Descloscar
las fruchas ; gardar las prunas entièras e copar en dos los albricòts. Prestir
lo Ròcafòrt amb un chic d'Armanhac e de pebre ; amb una dolha, n'emplenar la
mitat de las prunas, l'autra mitat serà garnida de salsissetas natura.
Entortibilhar cada pruna dins la mitat d'una lesca de carnsalada, tampar amb
una broqueta.



∞ Los
albricòts copats en dos plegats cadun dins una mitat de carnsalada aniràn rejónher
las prunas sus la grilha del forn o sul barbacoa, 5 minutas n'i a pro. Servir
tot caud o tebés.



∞ Aquò
se pòt far d'avança (parli per las prunas, pas pels albricòts) e se garda al
congelator sens cap de problèma.







8) Lo fresinat a la mòda dels monts de la Cauna :



• Vos
caldrà : 1 quilò de garganta del pòrc ; 4 dòlças d'alh ròse de Lautrèc (amb
lo labèl roge, es encara melhor) ; 2 quilòs de patanas ; 2 culhierats de
grais de tiron ; òli ; 4 cebas ; un ramelet de jalverd ;
sal e pebre.



• Plumar
e trocejar alh e cebas. Descopar la carn en cubes d'1 cm. Dins una ola, sasir
la carn a fuòc viu dins lo grais del tiron. Tirar la carn e faire revenir la
ceba dins l'ola. Tornar metre la carn dins l'ola ; salatz e pebratz.
Daissatz cuèire una ora a fuòc doç.



Del temps, lavatz, plumatz e
trocejatz las patanas en dats. Dins una padèlaoliada, las fasètz
revenir. Als ¾ de la coseson, ajustatz la carn e mesclatz. Ajustatz l'alh e lo
jalverd capolat. Acabar la coseson.











IEO-Aude
Ostal Sirventés
ostal.sirventes@wanadoo.fr ; ieo11@ieo-oc.org

                    [post_title] => Recèptas occitanas (3)
                    [post_excerpt] => Tres recèptas de mai: lo ponti, prunas secas e carnsalada, e lo fresinat a la mòda dels monts de la Cauna.
                    [post_status] => publish
                    [comment_status] => closed
                    [ping_status] => closed
                    [post_password] => 
                    [post_name] => receptas-occitanas-3
                    [to_ping] => 
                    [pinged] => 
                    [post_modified] => 2020-05-26 14:53:08
                    [post_modified_gmt] => 2020-05-26 12:53:08
                    [post_content_filtered] => 
                    [post_parent] => 0
                    [guid] => https://caoc.cat/?p=14200
                    [menu_order] => 0
                    [post_type] => post
                    [post_mime_type] => 
                    [comment_count] => 0
                    [filter] => raw
                )

            [4] => WP_Post Object
                (
                    [ID] => 14194
                    [post_author] => 2
                    [post_date] => 2020-05-26 14:30:08
                    [post_date_gmt] => 2020-05-26 12:30:08
                    [post_content] => 


Recordo que el 1982 vam fer una volta pels Castells Càtars, o el que en quedava d'ells en aquell moment. 







El terme Castells Càtars, utilitzat pels francesos, ha estat i és una marca turística molt ben explotada si tenim en compte que alguns d'aquests castells no ho foren mai de càtars o almenys construïts pels albigesos. Alguns llocs, com els castells de Montsegur, Puillorenç o els Castells de Lastors van ser testimonis dels esdeveniments de la primera meitat del segle xiii, malgrat que l'Església càtara no els construís, sí que van servir d'allotjament i refugi als seguidors d'aquesta religió. El catarisme ha tingut molt bona premsa en uns moments com els actuals en els quals s'ha plantejat la raó de ser de l'església catòlica, sobretot si es pensa en els seus dirigents. Tot el que té a veure amb l'amor, la pobresa, la poca ostentació i el retorn als postulats de Jesús de Natzaret tal com ens han explicat en les Escriptures és benvingut. Una doctrina que practicava el dualisme entre el Bé i el Mal, de la que no se'n sap exactament el seu origen i de la que s'ha perdut el rastre, pot tenir moltes simpaties avui en dia.











Una doctrina que alguns titllen d'heretgia sempre té seguidors i simpatitzants. Però hem de pensar que, el catarisme, també va suposar uns interessos de poder: un poder dels reis contra el Papa; un poder del Papa contra els reis. Unes disputes polítiques, econòmiques i de domini del món conegut en aquells moments i que ara ho revivim amb el romanticisme que hi sabem posar en les coses passades i més, si juguen a favor nostre.







Últimament han sortit per arreu els últims càtars  del Principat, els camins dels Bons homes, els castells càtars o viles a Catalunya, quan realment no n'hi va haver cap, les rutes dels càtars i fins i tot les coves on es van refugiar els càtars. Les festes de càtars i els mercats i fires càtars. Des del Berguedà fins a l'Alt Urgell podem dir que és territori càtar!A mi també sempre m'han sigut simpàtics els càtars.I com dic, ja el 1982 en vam recórrer part del territori. Una ruta del tot recomanable si es fa amb cotxe propi i sabent on vas.Nius d'àligues com Querbus, Aguilar o Termes, antics castells com Puillorenç, Perapertusa o Puivert, torres connectades com a Lastors, pobles com Menerva, fortaleses com Montsegur o torres de guaita com Roquefixade. I grans complexos. com diríem avui dia, com el castell de Foix. I tots al voltant de la Ciutadella de Carcassona. País occità per excel·lència.







Querbus, realment fa impressió, dalt d'un penya-segat que domina la plana. Les parets de la muralla es confonen amb la roca i le àligues i els voltors hi donen voltes. El camí que hi porta és costerut entremig de matolls i boixos i roques, però quan sou dalt, us sentiu senyors de la terra.El castell d'Aguilar és més modest, dalt d'un turó que vigila l'accés des de les Corberes fins al mar. El 1020 formava part del comtat de Besalú fins que els vescomtes el van llegar als senyors de Termes.







El de Termes és un dels castells anomenats càtars, a mig camí entre Carcassona i Perpinyà. Envoltat per les gorges de Terminet, en aquests moments està força derruït.Puillorenç, de runes ben conservades, no és un castell veritablement càtar, tot hi que s'hi van allotjar alguns perfectes i Pere Peraire, diaca càtar de la Fenolleda. Simó de Montfort no s'apoderà mai del castell.







En canvi, Perapertusa sí que és un castell càtar, construït el segle XI sobre una cresta rocosa dalt d'un turó. A l'època dels càtars hi havia un passatge secret que permetia accedir-hi. Avui el passatge és tancat, però hi podeu pujar pel camí que hi porta si voleu fer una via d'escalada. Si no, és millor que feu un tomb al castell i entreu per l'entrada principal que es troba al nord. Val la pena pujar-hi si no teniu un dia de trons i llamps!El castell de Puivert és de més fàcil entrada tot i que està sobre un pujol que domina el poble. Conserva tots els murs i la impressionant torre de l'homenatge, una veritable torre defensiva que ens permet dominar des de dalt la regió de Quecorb.











Lastors, en realitat, són quatre castells càtars, situats en un paratge magnífic. Es troben sobre un contrafort rocós i aïllats entre ells per profundes valls. Els quatre castells conformen un conjunt únic que va pertànyer als senyors de Cabaret i foren un important centre d'activitat religiosa càtara.Montsegur, el castell vengut per excel·lència com a castell càtar, però en realitat va ser l'últim refugi dels càtars, quan, després de la batalla de Muret, Gilabert de Castres s'hi refugia amb i es converteix en un reducte dels bons homes i les bones dones. El 1243, després de deu mesos de setge, Ramon de Perella i Pere Roger de Mirepeis, inicien negociacions amb els assetjats: o abjuren de la seva fe o van a la foguera. Uns dos-cents foren cremats de viu en viu i d'altres moriren a la presó. Els "màrtirs del pur amor crestian" foren cremats al Prat dels Cremats on hi ha un monòlit que en recorda la història. Fou la fi del catarisme tot i que desenes de milers de càtars van travessar el Pirineu cap a terres catalanes.







Dues grans viles són importants en aquest recorregut: Foix i Carcassona conegudes ja a bastament.







I Menerba, que viu gràcies al turisme càtar i a la producció de vi. Lligada al catarisme per Guilhem de Menerba, senyor que va negociar la rendició dels albigesos amb Simó de Montfort.No es pot entendre el catarisme i el seu temps sense fer una ruta per aquestes terres: admirar els castells i el lloc on foren construïts, assedegar-se d'aquest paisatge!El 1982 encara no estava tot explotat; a Montsegur, per exemple, no hi havia cap taquilla on et cobressin per pujar el camí costerut fins a arribar als murs que queden dempeus.











Recordo les anades amb el CAOC a Montsegur, pels Fòcs de Sant Joan i les vetlles de foc de camp que es feien al Prat dels Cremats on van ser aniquilats els càtars que quedaven. Unes trobades que enguany es volen recuperar si el virus ens ho permet. A finals de juny, quan l'aroma de la farigola i les herbes remeieres ens hi poden acompanyar. Vam fer una altra sortida als castells, el 1991 i el 1993 amb els amics de la UEC. Llavors vam ampliar la visita a unes quantes abadies, de les que recordo Lagrasse i la de Fontfreda prop de Narbona, veritables joies. 







Més tard, el 2002 vam fer una sortida en terres càtares, per setmana santa, amb una bona amiga. Ara penso que fa temps que no hi he anat. I en aquesta setmana santa tan estranya he pensat en aquests castells on m'agradaria tornar.




 Publicat per Núria Comas Fornaguera al blog Cal Sac.

                    [post_title] => Castells Càtars
                    [post_excerpt] => Recordo les anades amb el CAOC a Montsegur, pels Fòcs de Sant Joan i les vetlles de foc de camp que es feien al Prat dels Cremats...
                    [post_status] => publish
                    [comment_status] => closed
                    [ping_status] => closed
                    [post_password] => 
                    [post_name] => castells-catars
                    [to_ping] => 
                    [pinged] => 
                    [post_modified] => 2020-05-26 14:31:25
                    [post_modified_gmt] => 2020-05-26 12:31:25
                    [post_content_filtered] => 
                    [post_parent] => 0
                    [guid] => https://caoc.cat/?p=14194
                    [menu_order] => 0
                    [post_type] => post
                    [post_mime_type] => 
                    [comment_count] => 0
                    [filter] => raw
                )

            [5] => WP_Post Object
                (
                    [ID] => 14138
                    [post_author] => 2
                    [post_date] => 2020-05-18 14:38:11
                    [post_date_gmt] => 2020-05-18 12:38:11
                    [post_content] => 
Sèrgi Viaule escrivan e militant occitanista d'Albigés nos recomanda l'opcion de l'ebook en occitan pendent l'embarrament:



Se sètz acostumats de legir libres sus tauletas electronicas, nos prepausa una seleccion d'obratges numerics en lenga occitana. Per que cadun i tròba son compte, totes los genres son representats. Basta pas que de picar suls ligams çai-jós per n'aver las presentacions e los poder crompar en linha.



Bona lectura a totas e a totes. 



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824051178/lo-gossas-dels-baskervilles



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824054742/esclarmonda-de-perelha-martira-catara



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824051161/lo-canhas-deus-baskervilles



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824052564/etnisme-de-cap-a-un-nacionalisme-umanista



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824050232/na-balfet



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824050072/lo-secret-de-la-rabassiera



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824052373/en-montanha-entre-dinha-e-barciloneta



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824054063/lei-filhas-de-sion



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824050386/la-sang-de-tolosa



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824054803/cap-a-china-lo-temps-d-una-traversada



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824052236/la-venjanca-de-n-isarn-cassanha-notari-e-faidit-roman-del-temps-de-la-crotzada



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824051635/fotrairol



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824052038/una-ponhada-de-clavels-novas



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824053325/lo-sagel-escondut-faula-esoterica



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824051314/li-roges-dau-miegjorn-libre-ier-la-revolucion



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824052656/lo-tresaur-dels-albigeses



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824051581/lei-boumians



https://www.7switch.com/fr/ebook/9782824050867/lo-libre-de-m-orgen







Sèrgi Viaule.

                    [post_title] => E-book en occitan
                    [post_excerpt] => Una seleccion d'obratges numerics en lenga occitana. 
                    [post_status] => publish
                    [comment_status] => closed
                    [ping_status] => closed
                    [post_password] => 
                    [post_name] => e-book-en-occitan
                    [to_ping] => 
                    [pinged] => 
                    [post_modified] => 2020-05-18 15:03:43
                    [post_modified_gmt] => 2020-05-18 13:03:43
                    [post_content_filtered] => 
                    [post_parent] => 0
                    [guid] => https://caoc.cat/?p=14138
                    [menu_order] => 0
                    [post_type] => post
                    [post_mime_type] => 
                    [comment_count] => 0
                    [filter] => raw
                )

            [6] => WP_Post Object
                (
                    [ID] => 14131
                    [post_author] => 2
                    [post_date] => 2020-05-18 13:52:52
                    [post_date_gmt] => 2020-05-18 11:52:52
                    [post_content] => 
Los amics de l'IEO Aude nos prepausan doas recèptas per aqueste diluns. Ecritas mas tanben podètz escotar las recèptas contadas en occitan per la Mirelha Braç.  







1) Sopa auvernhata



• Per 6 personas, vos caldrà : una mièja-liura de peitrina salada de pòrc, una mièja-liura de peitrina de feda, un caulet pomat, 4 patanas (Bintje), 2 carròtas, un nap, una dòlça d'alh, una ceba, clavèls de giròfle, pebre del molin.



• La velha, botatz la carn a dessalar dins d'aiga per la nuèit. Botatz dins la meteissa topina la carn dessalada del pòrc e la carn de feda que cobrissètz d'aiga freja. Menatz al bolh e ajustatz lo caulet trocejat en 4 o en 6 (segon la grossor). Talhonatz en lescas pas plan espessas carròtas, nap e patanas. Ajustatz una ceba picada de clavèls de giròfle, una dòlça d'alh esclafada e un pecic de pebre. Verificatz que i a pro de bolhon per tot faire cuèire. Daissatz bólher una orada. Tastatz e salatz se necessari. Daissatz cuèire 3 oras a fuòc doç.



Sortissètz la peitrina de feda que secatz abans de la faire saurejar (fr : rissoler) a la padena unas 3 minutas.



Servissètz lo bolhon amb de pan pausat (fr : rassis) e presentatz la carn suls legumes.







2) Lo freginat de pòrc



A la carn presa al còl, s'ajusta una talhada de fetge. Cal copar tot aquò en talhonets grands coma doás gravas de sucre pausadas l'una sus l'autra.



Cal far rossir aquela carn e lo fetge dins una cocòta de fonta e revirar amb un culhièr de bois, pro sovent.



Entre temps, picolar una ceba, dos o tres grans d'alh e los far rossir tanben. Susvelhar que la carn, la ceba e l'alh demòren rosses : los laissar pas rumar.



Quand tot es plan rossit dins lo chuc gras que la carn a donat, ajustar pro d'aiga cauda per que la carn pòsca se cuèire. Laissar bolhir a pichon fòc. Perfumar ambe tres o quatre rodèlas de limon e un branquet de ferigola. Salar e pebrar.











 



IEO-Aude
Ostal Sirventés 
ostal.sirventes@wanadoo.fr ; ieo11@ieo-oc.org





                    [post_title] => Recèptas occitanas
                    [post_excerpt] => Los amics de l'IEO Aude nos prepausan doas recèptas per aqueste diluns. Ecritas mas tanben podètz escotar las recèptas contadas en occitan per la Mirelha Braç.  
                    [post_status] => publish
                    [comment_status] => closed
                    [ping_status] => closed
                    [post_password] => 
                    [post_name] => receptas-occitanas
                    [to_ping] => 
                    [pinged] => 
                    [post_modified] => 2020-05-18 13:55:33
                    [post_modified_gmt] => 2020-05-18 11:55:33
                    [post_content_filtered] => 
                    [post_parent] => 0
                    [guid] => https://caoc.cat/?p=14131
                    [menu_order] => 0
                    [post_type] => post
                    [post_mime_type] => 
                    [comment_count] => 0
                    [filter] => raw
                )

            [7] => WP_Post Object
                (
                    [ID] => 14117
                    [post_author] => 2
                    [post_date] => 2020-05-14 19:57:33
                    [post_date_gmt] => 2020-05-14 17:57:33
                    [post_content] => 
Si hi ha un autor que automàticament relacionem amb el moviment del Felibritge, aquest és en Frederic Mistral. Amb aquest article, esbossarem resumidament la vida i l’obra d’aquest gran escriptor occità. Al CAOC amb regularitat, s’imparteixen cursos de literatura occitana, on s’aprofundeix en els principals escriptors occitans, com ara el mateix Frederic Mistral.



 Nasqué l’any 1830 a Malhana, a la Provença, dins de la masia familiar Mas dau Jutge. El seu pare fou Francés Mistral, un important terratinent de la zona, que s’havia maridat amb l’Adelaïda Polinet, que era filla del Batlle de la vila. En aquest ambient plenament rural, tothom parlava en occità, i essent un nen ja pogué copsar la vitalitat lèxica de la llengua.







Com a fill de família ben situada, pogué estudiar a Avinhon, Nimes i Ais-de-Provença, on a la seva universitat es graduà en la carrera de Dret. En l’àmbit polític, en Mistral evolucionà considerablement, De ben jove, ja defensava unes posicions a favor de la promoció de la identitat occitana, que tenia la llengua i la cultura autòctona com a eix vertebrador de la personalitat pròpia dels pobles.



 En Frederic Mistral opinava que França havia d’evolucionar cap a unes posicions federalistes entre les diverses identitats territorials que la composaven, i mantenia una imatge potser una mica romàntica molt basada en una Occitània més rural. No oblidem que ell havia nascut i crescut en aquest ambient. La industrialització i el món urbà, que s’obria pas durant el segle XIX, només podia provocar la desaparició d’aquestes identitats i un uniformisme i un centralisme clarament perjudicial.



Però
diversos esdeveniments polítics, com la Revolta de la Comuna de París de l’any
1871, després de la derrota militar de França davant Prússia, provocaren una
clara oscil·lació vers posicions més conservadores, de tradició catòlica i
contràries a les idees progressistes, i abandonant les reivindicacions polítiques
i centrant-se només en l’àmbit lingüístic i cultural. Com a mostra d’aquestes
posicions gairebé reaccionàries, ingressà en l’anomenada “Lliga de la Pàtria
Francesa”, una organització creada l’any 1894 per a defensar el govern francès
davant les evidents irregularitats i l’escàndol polític provocat pel cas
“Dreyfus”, i no recolzà la Revolta del Vinyataires llenguadocians de l’any
1907, malgrat la sol·licitud dels seus dirigents, com Marcellin Albèrt.







Per seguir llegint el capítol clica aquí.



Francesc Sangar. CAOC.

                    [post_title] => Capítol 12. "Frederic Mistral: la dignificació de la llengua literària"
                    [post_excerpt] => Si hi ha un autor que automàticament relacionem amb el moviment del Felibritge, aquest és en Frederic Mistral. Amb aquest article, esbossarem resumidament la vida i l’obra d’aquest gran escriptor occità. 
                    [post_status] => publish
                    [comment_status] => closed
                    [ping_status] => closed
                    [post_password] => 
                    [post_name] => capitol-12-frederic-mistral-la-dignificacio-de-la-llengua-literaria
                    [to_ping] => 
                    [pinged] => 
                    [post_modified] => 2020-05-15 12:42:42
                    [post_modified_gmt] => 2020-05-15 10:42:42
                    [post_content_filtered] => 
                    [post_parent] => 0
                    [guid] => https://caoc.cat/?p=14117
                    [menu_order] => 0
                    [post_type] => post
                    [post_mime_type] => 
                    [comment_count] => 0
                    [filter] => raw
                )

            [8] => WP_Post Object
                (
                    [ID] => 14080
                    [post_author] => 2
                    [post_date] => 2020-05-07 16:53:54
                    [post_date_gmt] => 2020-05-07 14:53:54
                    [post_content] => 
L’any 1907 esclatà la Revolta dels
Vinyataires, un dels moviments socials que més han marcat la història recent
del Llenguadoc. Tot el sector vinícola, amb el recolzament de tota la societat
es mobilitzà com poques vegades. Però quins foren els motius que empenyeren els
vinyataires a la revolta?



L’excessiva presència de “vins
ensucrats” al mercat, és a dir, amb una alta dosi de sucre, que malmetia la
qualitat i la imatge de tota la producció, una elevada caiguda de preus que no
cobrien els costos, per una voluntat clara de potenciar la quantitat sobre la
qualitat, i l’entrada al mercat dels vins algerians (Algèria era un protectorat
francès), provocaren que el sector vinícola llenguadocià exigís una regulació que
assegurés la viabilitat de les explotacions agràries i que limités la producció
i assegurés la qualitat. 



Tota aquesta revolta tingué com a líder destacat en Marcellin Albèrt, un petit productor nascut a Argelièrs l’any 1851. Des dels setze anys havia treballat en l’explotació familiar, i coneixia molt bé l’estil de vida dels productors de vi. Havia estat regidor del seu mateix municipi i regentava també una cafeteria per a completar els ingressos familiars provinents de les vinyes. Al mateix poble en Marcellin Albèrt era anomenat pels seus veïns amb el pseudònim de “lo Cigal” pel seu caràcter aparentment despreocupat (com en la faula de la cigala i la formiga), però tothom reconeixia les seves grans qualitats per a l’oratòria i la seva estimació per la terra.







La seva lluita per la defensa del vi
natural produït amb els procediments tradicionals en contra dels anomenats
“vins falsos” començà l’any 1900. En Marcellin Albèrt creia que els
defraudadors, els intermediaris i el govern, amb les seves males praxis,
amenaçaven no només els productors tradicionals, sinó tot un estil de vida
lligat al món de les vinyes. Durant cinc anys recorregué les comarques
vinícoles intentant convèncer als vinyataires perquè s’ajuntessin en comitès o
sindicats per a defensar els interessos dels productors i la lluita per a
canviar la normativa a favor dels vins de qualitat.







Per seguir llegint el capítol clica aquí.



Francesc Sangar. CAOC.

                    [post_title] => Capítol 11. "Marcellin Albèrt: la lluita per la terra"
                    [post_excerpt] => Una revolta inesperada que trasbalsà el Llenguadoc a començaments del segle XX, i que comptà amb un líder indiscutible.
                    [post_status] => publish
                    [comment_status] => closed
                    [ping_status] => closed
                    [post_password] => 
                    [post_name] => capitol-11-marcellin-albert-la-lluita-per-la-terra
                    [to_ping] => 
                    [pinged] => 
                    [post_modified] => 2020-05-07 16:58:42
                    [post_modified_gmt] => 2020-05-07 14:58:42
                    [post_content_filtered] => 
                    [post_parent] => 0
                    [guid] => https://caoc.cat/?p=14080
                    [menu_order] => 0
                    [post_type] => post
                    [post_mime_type] => 
                    [comment_count] => 0
                    [filter] => raw
                )

            [9] => WP_Post Object
                (
                    [ID] => 14060
                    [post_author] => 2
                    [post_date] => 2020-05-04 19:31:25
                    [post_date_gmt] => 2020-05-04 17:31:25
                    [post_content] => 
En Joan Jaurés
nasqué a Castras l’any 1859, dins d’una família de la petita burgesia. Durant la seva formació, obtingué unes notes excel·lents i impartí classes
de Filosofia primer a Albi i després a la Universitat de Tolosa.



Des de ben jove
simpatitzà amb les idees del socialisme, però encara que defensava les teories
marxistes, s’allunyà de les posicions més radicalitzades i construí una teoria
socialista més basada en la història contemporània francesa, creant una
miscel·lània d’idees econòmiques i socials amb una evident filosofia humanista. En Joan Jaurés opinava que el socialisme devia desenvolupar una societat
molt més ètica i moral.







Defensava que el moviment
obrer francès no devia aconseguir la idea marxista de la “dictadura del
proletariat”, sinó que havia de col·laborar amb les institucions parlamentàries
i democràtiques per a millorar la societat i lluitar contra les desigualtats
socials. També opinava que els diferents moviments d’arreu d’Europa s’havien de
recolzar en les respectives tradicions pròpies, que en el cas francès, devia
mantenir els vincles amb les idees de la Revolució Francesa i els drets dels
ciutadans, on la burgesia i el poble s’uniren per avançar en la creació d’una
nova societat (no oblidem que en Jaurés provenia d’aquesta petita burgesia
provincial).



Un dels moments bàsics de la seva definició política es comprovà davant del judici per la vaga al sector miner de la vila de Carmauç, al departament del Tarn, entre els anys 1892 i 1895. En Joan Baptista Calvinhac, un miner que formava part del sindicat, fou escollit alcalde, però fou acomiadat de l’empresa després de què fos acusat de manca d’assistència a la feina per acomplir les seves noves obligacions polítiques. Tots els seus companys recolzaren en Calvinhac amb una vaga, però el govern francès envià l’exèrcit per a sufocar les queixes. En Jaurés, que recolzava la mobilització, sortí molt decebut de la resposta governamental i afiançà la seva voluntat d’intervenir en política des de posicions socialistes.  



Per seguir llegint el capítol clica aquí.



Francesc Sangar. CAOC.

                    [post_title] => Capítol 10. "Joan Jaurés. El polític progressista"
                    [post_excerpt] => En plena efervescència nacionalista a tota Europa, un home s’atreví a criticar l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Tot després d’una llarga vida dedicada a lluitar contra les injustícies socials.

                    [post_status] => publish
                    [comment_status] => closed
                    [ping_status] => closed
                    [post_password] => 
                    [post_name] => capitol-10-joan-jaures-el-politic-progressista
                    [to_ping] => 
                    [pinged] => 
                    [post_modified] => 2020-05-04 19:33:53
                    [post_modified_gmt] => 2020-05-04 17:33:53
                    [post_content_filtered] => 
                    [post_parent] => 0
                    [guid] => https://caoc.cat/?p=14060
                    [menu_order] => 0
                    [post_type] => post
                    [post_mime_type] => 
                    [comment_count] => 0
                    [filter] => raw
                )

        )

    [post_count] => 10
    [current_post] => -1
    [in_the_loop] => 
    [post] => WP_Post Object
        (
            [ID] => 16365
            [post_author] => 2
            [post_date] => 2022-03-31 14:01:53
            [post_date_gmt] => 2022-03-31 12:01:53
            [post_content] => 
Ai decidit d’escriure aquesta nota a partir de la lectura de la revirada a l’occitan dels verses 115 a 151 del Cant VI del Purgatòri facha per lo Gerard Joan Barceló e publicada dins Jornalet. Aquesta traduction a l’occitan es plan curosa e cerca de mantenir la musicalitat de l’original de Dante. Respècta l’estructura sillabica de las terzine endecasillabe italianas sens refaire la rima pr’aquò. Aguèrem pas l’ocasion de ne parlar amb lo Gerard Joan per saber quins foguèron los sieus objectius a l’ora de faire aquesta revirada que justifican las sias causidas. De totas faiçons, es un trabalh plan valent e lo resultat es plan satisfasent.



Fau díser que l’interès de Dante e lo sieu respècte per la cultura occitana e per los trobadors ja era manifèst al De Vulgari Eloquentia ont trapam referéncias a diferents poètas occitans e mai de reflexions sus la valor de la lenga d’òc coma lenga de literatura e de cultura. Es ben sabut que lo nom d’occitan s’a creat a posteriori a partir de la classificacion que Dante faguèt al DVE de las lengas romanicas - o d’una partida d’aquestas - coma langue d’oïl, lenga d’òc e lingua del sì.



Tornant ara al Purgatori de la Divina Comedia, trapam un passatge ont se manifèsta tota l’admiracion de Dante per Arnaut Daniel (1150-1210), lo qual èra considerat per lo poeta florentin coma lo melhor trobador de tots los temps. Aital, al Cant XXVI del Purgatori, trapa l’arma d’Arnaut e lo sòna “fraire” e afirma que Arnaut foguèt “il miglior fabbro del parlar materno". Cèrtas, Dante manifèsta la sia admiracion per autres poètas dins la Comedia, principalment, per lo latin Virgili mas fa que totes parlen en toscan. La soleta e unica excepcion dels 14.233 verses de la Comedia son los 8 verses que Arnaut pren la paraula en cap autra lenga senon en occitan. E aital ditz:   



El cominciò liberamente a dire:



"Tan m’abellis vostre cortes deman,



qu’ ieu no me puesc ni voill a vos cobrire.141



Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan;



consiros vei la passada folor,



e vei jausen lo joi qu’ esper, denan.144



Ara vos prec, per aquella valor



que vos guida al som de l’escalina,



sovenha vos a temps de ma dolor!".



L’an passat, faguèt 700 ans de la mort de Dante, sembla doncas un moment oportun per reprendre la sia pensada.









Cesc Calvo del Olmo. 



Estudiant del cors d’occitan B1.1.- CAOC




Francisco Calvo del Olmo estudièt Filologia Romànica a l’Universitat Complutense de Madrid e, posteriorment, defendèt una tesi de doctorat a l’Universitat Federal de Santa Catarina, al Brasil, sus la revirada d’una antologia de poetas del Felibrige occitan e de la Renaixença catalana (https://repositorio.ufsc.br/xmlui/handle/123456789/129333). Entre 2012 e 2021, trabalhèt coma professor l’Universitat Federal do Paraná, al Brasil. Ha publicat articles e libres dins lo domeni de la linguistica en Euròpa e America Latina. Amb lo sieu primer roman en lenga galega Crónica Córnica foguet finalista del prèmi Xerais en 2016.  Dempuèi 2022 fa partida del Conselh Academic del Departament de Filologia Romànica de la Ludwig-Maximilians-Universität de Munic.

            [post_title] => Dante e l’occitan
            [post_excerpt] => L’an passat, faguèt 700 ans de la mort de Dante, sembla doncas un moment oportun per reprendre la sia pensada.
            [post_status] => publish
            [comment_status] => closed
            [ping_status] => closed
            [post_password] => 
            [post_name] => dante-e-loccitan
            [to_ping] => 
            [pinged] => 
            [post_modified] => 2022-04-01 11:42:03
            [post_modified_gmt] => 2022-04-01 09:42:03
            [post_content_filtered] => 
            [post_parent] => 0
            [guid] => https://caoc.cat/?p=16365
            [menu_order] => 0
            [post_type] => post
            [post_mime_type] => 
            [comment_count] => 0
            [filter] => raw
        )

    [comment_count] => 0
    [current_comment] => -1
    [found_posts] => 20
    [max_num_pages] => 2
    [max_num_comment_pages] => 0
    [is_single] => 
    [is_preview] => 
    [is_page] => 
    [is_archive] => 1
    [is_date] => 
    [is_year] => 
    [is_month] => 
    [is_day] => 
    [is_time] => 
    [is_author] => 
    [is_category] => 1
    [is_tag] => 
    [is_tax] => 
    [is_search] => 
    [is_feed] => 
    [is_comment_feed] => 
    [is_trackback] => 
    [is_home] => 
    [is_privacy_policy] => 
    [is_404] => 
    [is_embed] => 
    [is_paged] => 
    [is_admin] => 
    [is_attachment] => 
    [is_singular] => 
    [is_robots] => 
    [is_favicon] => 
    [is_posts_page] => 
    [is_post_type_archive] => 
    [query_vars_hash:WP_Query:private] => 9e04d18c228247cd85fba2f49bb18155
    [query_vars_changed:WP_Query:private] => 
    [thumbnails_cached] => 
    [stopwords:WP_Query:private] => 
    [compat_fields:WP_Query:private] => Array
        (
            [0] => query_vars_hash
            [1] => query_vars_changed
        )

    [compat_methods:WP_Query:private] => Array
        (
            [0] => init_query_flags
            [1] => parse_tax_query
        )

)

0

• CAOC
  • Qui som
  • Què fem
  • Transparència
• Formació
  • Cursos de llengua
  • Tallers i d’altres cursos
• Botiga
  • Llibres
    • Novel·la
    • Poesia
    • Assaig
    • Aprenentatge
    • Història
    • Infantil / Juvenil
    • Cuina
    • Teatre
  • Marxandatge
  • Música
  • Films
• Col·labora
  • Fes-te’n soci!
  • Fes-te’n voluntari!
  • Fes un donatiu!
• Notícies
• Calendari
• Contacta’ns

• Aula virtual

INICIAR SESSIÓ

Has oblidat la contrasenya

Recorda'm

• Registra't

‹ torna a iniciar sessió Obriu l'enllaç de la contrasenya de restabliment

Article

31

març 2022

Dante e l’occitan

• Article

CAOC

L’an passat, faguèt 700 ans de la mort de Dante, sembla doncas un moment oportun per reprendre la sia pensada.

Llegir més

04

des. 2020

Arran dels 10 anys de la Llei 35/2010 de l’Occità Aranès a la Val d’Aran

• Article

CAOC

S’ha avançat, doncs, d'ençà que l'occità és idioma oficial, però cal fer més esforç en el sentit del seu ús social. I no ens referim tan sols a la Val d’Aran. Des de la nostra òptica catalana i occitana, pensem que l’aranès hauria d’estar més present a les nostres escoles i instituts i als mitjans públics.

Llegir més

23

juny 2020

Lo teatre de Max Roqueta

• Article

CAOC

Un eveniment editorial : la publicacion de 5 pèças teatralas de Max Roqueta per las edicions Letras d'òc : Teatre.

Llegir més

26

maig 2020

Recèptas occitanas (3)

• Article

CAOC

Tres recèptas de mai: lo ponti, prunas secas e carnsalada, e lo fresinat a la mòda dels monts de la Cauna.

Llegir més

26

maig 2020

Castells Càtars

• Article
• General

CAOC

Recordo les anades amb el CAOC a Montsegur, pels Fòcs de Sant Joan i les vetlles de foc de camp que es feien al Prat dels Cremats...

Llegir més

18

maig 2020

E-book en occitan

• Article

CAOC

Una seleccion d'obratges numerics en lenga occitana.

Llegir més

18

maig 2020

Recèptas occitanas

• Article

CAOC

Los amics de l'IEO Aude nos prepausan doas recèptas per aqueste diluns. Ecritas mas tanben podètz escotar las recèptas contadas en occitan per la Mirelha Braç.

Llegir més

14

maig 2020

Capítol 12. “Frederic Mistral: la dignificació de la llengua literària”

• Article

CAOC

Si hi ha un autor que automàticament relacionem amb el moviment del Felibritge, aquest és en Frederic Mistral. Amb aquest article, esbossarem resumidament la vida i l’obra d’aquest gran escriptor occità.

Llegir més

07

maig 2020

Capítol 11. “Marcellin Albèrt: la lluita per la terra”

• Article

CAOC

Una revolta inesperada que trasbalsà el Llenguadoc a començaments del segle XX, i que comptà amb un líder indiscutible.

Llegir més

04

maig 2020

Capítol 10. “Joan Jaurés. El polític progressista”

• Article

CAOC

En plena efervescència nacionalista a tota Europa, un home s’atreví a criticar l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Tot després d’una llarga vida dedicada a lluitar contra les injustícies socials.

Llegir més

Pàgina 1 de 212

Categories

• Actes oficials
• Activitats culturals
• Article
• Concors
• Conferències
• Cursos
• Entitats occitanes
• Entrevista
• Fires
• General
• Premsa
• Trobades

Properes activitats

Current Month

octubre 2022

INICI CURSOS NIVELL BÀSIC (A2) I NIVELL INTERMEDI 1 (B1.1) 🎓

04oct19:0021:00INICI CURSOS NIVELL BÀSIC (A2) I NIVELL INTERMEDI 1 (B1.1) 🎓

Detalls de l'activitat

Cursos reconegut com a activitats de formació permanent del professorat pel Departament d’Educació* i amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Inici del curs

Detalls de l'activitat

Cursos reconegut com a activitats de formació permanent del professorat pel Departament d’Educació* i amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Inici del curs d’occità nivell Bàsic (A2) i del curs nivell Intermedi 1 (B1.1).

Dates:

Curs nivell Bàsic 1: del 4 d’octubre 2022 – al 7 de febrer 2023

Curs nivell Bàsic 2: del 14 de febrer 2023 – al 30 de maig 2023

Curs nivell Intermedi 1 (B1.1): del 4 d’octubre 2022 – al juny de 2023

Modalitat: en línia. Sessions en directe a través d’una plataforma virtual i el suport d’una aula virtual.

 

Tríptic del curs Nivell Bàsic (A2) – Tríptic del curs Nivell Intermedi 1 (B1.1).

Ja pots fer la teva inscripció! Descarrega’t el full d’inscripció del Nivell Bàsic – full d’inscripció del Nivell Intermedi 1.

Programa Nivell Bàsic (A2).

 

*pendent de tràmit.

Hora

(Dimarts) 19:00 - 21:00

Ubicació

Espai Virtual CAOC

Organitza

Cercle d'Agermanament Occitano-Català Providència, 42

Calendari (app)GoogleCal (app)

INICI CURS D’OCCITÀ NIVELL SUPERIOR (C1) 🎓

06oct18:3020:30INICI CURS D’OCCITÀ NIVELL SUPERIOR (C1) 🎓

Detalls de l'activitat

Curs reconegut com a activitats de formació permanent del professorat pel Departament d’Educació* i amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Inici del curs

Detalls de l'activitat

Curs reconegut com a activitats de formació permanent del professorat pel Departament d’Educació* i amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Inici del curs d’occità nivell Superior (C1).

Horari: dijous, de 18h30 a 20h30

Dates: del 6 d’octubre 2022 – al 15 juny de 2023

Modalitat: Presencial. CAOC.

Tríptic del Curs Nivell Superior (C1).

Ja pots fer la teva inscripció! Descarrega’t el full d’inscripció del Nivell Superior.

 

 

*pendent de tràmit.

Hora

(Dijous) 18:30 - 20:30

Ubicació

Espai Virtual CAOC

Organitza

Cercle d'Agermanament Occitano-Català Providència, 42

Calendari (app)GoogleCal (app)

Presentació llibre "Croniques deth sègle XXIau" de Christian Andreu CAOC Carrer de la Providència 42 - 08024 Barcelona

18oct18:3020:00Presentació llibre "Croniques deth sègle XXIau" de Christian Andreu

Detalls de l'activitat

Presentem "CRONIQUES DETH SÈGLE XXIau" de Christian Andreu. A càrrec de l’autor, i de Francesc Sangar, del CAOC.   Dia: dimarts 18 d’octubre – 18h30 – CAOC LLoc: Providència, 42 – Barcelona (Gràcia) Entrada lliure.   Informació

Detalls de l'activitat

Presentem “CRONIQUES DETH SÈGLE XXIau” de Christian Andreu.

A càrrec de l’autor, i de Francesc Sangar, del CAOC.

 

Dia: dimarts 18 d’octubre – 18h30 – CAOC

LLoc: Providència, 42 – Barcelona (Gràcia)

Entrada lliure.

 

Informació del llibre: https://sapiencia.eu/llibre-croniques-deth-segle-xxiau/

“Ua interpretacion deth futur que mos arribe, en tot partir des notícies mès relevantes deth sègle XXI e des d’ua vision occitano catalana.

Christian Andreu ei un periodista qu’entre d’autes produccions s’a destacat per èster eth promotor e mantenedor de Sapiéncia, revista digitau de tèmes sociaus e scientifics en lengua occitana”.

Info: IEA-AALO

Hora

(Dimarts) 18:30 - 20:00

Ubicació

CAOC

Carrer de la Providència 42 - 08024 Barcelona

Calendari (app)GoogleCal (app)

INICI CURS DE MANTENIMENT I CONVERSA 🗣 - PRESENCIAL CAOC Carrer de la Providència 42 - 08024 Barcelona

19oct(oct 19)18:3021des(des 21)20:30INICI CURS DE MANTENIMENT I CONVERSA 🗣 - PRESENCIAL

Detalls de l'activitat

DEBATS, TERTÚLIES / TEMES D’ACTUALITAT /  ACTIVITATS PER A AMPLIAR VOCABULARI Per a aquelles persones que volen millorar la fluïdesa oral i la correcció fonètica i lèxica.  

Detalls de l'activitat

DEBATS, TERTÚLIES / TEMES D’ACTUALITAT /  ACTIVITATS PER A AMPLIAR VOCABULARI

Per a aquelles persones que volen millorar la fluïdesa oral i la correcció fonètica i lèxica.

 

 Sessions: 19/10/2022 – 2/11/2022 – 16/11/2022 – 30/11/2022 – 21/12/2022 (5 sessions 1er trimestre curs 2022-23)

 Horari: de 18h30 a 20h30

Professor: Jordi Ràfols Brasó

Nivell d’accés recomanat: a partir de l’Intermedi 1

 Import: 50 euros (40 euros socis CAOC)

 

Ja pots fer la teva inscripció! Descarrega’t el full d’inscripció i el programa.

 Inscripcions: us podeu inscriure tot fent-nos arribar un e-mail amb les vostres dades (caoc@caoc.cat)  i fer el pagament al número de compte ES10 2100-1006-57-0200061117 (CaixaBank).

Hora

Octubre 19 (Dimecres) 18:30 - Desembre 21 (Dimecres) 20:30

Ubicació

CAOC

Carrer de la Providència 42 - 08024 Barcelona

Organitza

Cercle d'Agermanament Occitano-Català Providència, 42

Calendari (app)GoogleCal (app)

Recital de poesia occitana amb Paulina Kamakine al MHC Museu d'Història de Catalunya Plaça de Pau Vila 3X - 08039 Barcelona

21oct17:3019:00Recital de poesia occitana amb Paulina Kamakine al MHC

Detalls de l'activitat

Presentacion de l'Antologia poetica "Paraulas de hemnas" e recital de poesia occitana amb Paulina Kamakine. Presentacion de la poèta occitana en carga de Jaume Figueras. Durant l'acte, la Dolors Català llegirà alguns

Detalls de l'activitat

Presentacion de l’Antologia poetica “Paraulas de hemnas” e recital de poesia occitana amb Paulina Kamakine.

Presentacion de la poèta occitana en carga de Jaume Figueras.

Durant l’acte, la Dolors Català llegirà alguns dels poemes de l’antologia que ha traduït al català i que han estat publicats al número de setembre de la revista valenciana SèrieAlfa.

 

 

“Paraulas de hemnas”. Kamakine, P (coordinacion). 2020. Reclams. Una antologia de poetessas occitanas actualas de totes los parçans, presentada dins totes los dialèctes occitans e que nos permet descobrir l’agach de las femnas d’òc, sul país, la familha, l’amor e la vida vidanta.

👥 Conversam amb Paulina Kamakine: https://caoc.cat/conversam-amb-paulina-kamakine/

👉 Mai d’informacion sus la poèta Paulina Kamakine: http://www.paulinakamakine.fr/oc/

📰 La revista valenciana de poesia sèrieAlfa consagra son numèro de setembre a quatre autors occitans: http://seriealfa.com/alfa/alfa95/index.htm

📺 Paulina Kamakine nos presenta son libre “Paraulas de Hemnas”: https://www.youtube.com/watch?v=IWTm73Sa6ng

 

Hora

(Divendres) 17:30 - 19:00

Ubicació

Museu d'Història de Catalunya

Plaça de Pau Vila 3X - 08039 Barcelona

Organitza

Cercle d'Agermanament Occitano-Català Providència, 42

Calendari (app)GoogleCal (app)

TALHIÈR "PARLEM OCCITAN" 🗣 (OCTÒBRE -DECEMBRE 2022) - EN LINHA

26oct(oct 26)19:0014nov(nov 14)20:30TALHIÈR "PARLEM OCCITAN" 🗣 (OCTÒBRE -DECEMBRE 2022) - EN LINHA

Detalls de l'activitat

Taller en línia adreçat a aquelles persones que volen practicar i millorar l’expressió oral en occità, tot adquirint més fluïdesa, comprensió i domini de la llengua. Va dirigit a persones amb

Detalls de l'activitat

Taller en línia adreçat a aquelles persones que volen practicar i millorar l’expressió oral en occità, tot adquirint més fluïdesa, comprensió i domini de la llengua.

Va dirigit a persones amb un bon nivell de la llengua (B1, B2 i C1) que volen o necessiten practicar l’idioma per mantenir el seu nivell, millorar-lo i adquirir més fluïdesa. També és interessant per alumnes que estan realitzant un altre curs de llengua i cultura occitanes i volen practicar de forma més intensiva l’expressió oral.

els dimecres 26 octubre / 9 novembre / 23 novembre / 14 desembre  (4 sessions).

 de 19h0 a 20h30

en línia, sessions per videoconferència.

 Professor: Efrén Beltran

30 € (Socis CAOC 24 €)

Nivell d’accés recomanat: a partir de l’Intermedi 1

 

 Inscripcions: us podeu inscriure tot fent-nos arribar un e-mail amb les vostres dades (caoc@caoc.cat)  i fer el pagament al número de compte ES10 2100-1006-57-0200061117 (CaixaBank).

 Descarrega’t el programa del curs.

Hora

Octubre 26 (Dimecres) 19:00 - Novembre 14 (Dilluns) 20:30

Ubicació

Espai Virtual CAOC

Organitza

Cercle d'Agermanament Occitano-Català Providència, 42

Calendari (app)GoogleCal (app)

CONFERÈNCIA 🌿"ELS CÀTARS. HERETGIA O UNA RELIGIÓ EVANGÈLICA? UNA QÜESTIÓ RELIGIOSA O UNA QÜESTIÓ POLÍTICA/ECONÒMICA?" CAOC Carrer de la Providència 42 - 08024 Barcelona

27oct18:3020:00CONFERÈNCIA 🌿"ELS CÀTARS. HERETGIA O UNA RELIGIÓ EVANGÈLICA? UNA QÜESTIÓ RELIGIOSA O UNA QÜESTIÓ POLÍTICA/ECONÒMICA?"

Detalls de l'activitat

Conferència ”ELS CÀTARS. Heretgia o una religió evangèlica? Una qüestió religiosa o una qüestió política/econòmica? Una mirada diferent per conèixer el catarisme i el seu entorn

Detalls de l'activitat

Conferència ”ELS CÀTARS. Heretgia o una religió evangèlica? Una qüestió religiosa o una qüestió política/econòmica?

Una mirada diferent per conèixer el catarisme i el seu entorn social.

A càrrec de RAMON BARNUSELL. Economista, historiador i apassionat del món càtar. Col.laborador de la revista Món Medieval.

 

Dia: dijous, 27 d’octubre, 18:30 h

LLoc: Sala d’actes CAOC (Providència, 42. Bcn)

Entrada lliure

 

 

 

Hora

(Dijous) 18:30 - 20:00

Ubicació

CAOC

Carrer de la Providència 42 - 08024 Barcelona

Organitza

Cercle d'Agermanament Occitano-Català Providència, 42

Calendari (app)GoogleCal (app)

Vols rebre les nostres notícies?

Deixa’ns el teu email i rebràs les nostres notícies:

He llegit i accepto la política de privacitat i l'avís legal

Leave this field empty if you're human:

© 2022 CAOC. Tots els drets reservats.

• Avís legal
• Privadesa
• Política de galetes
• Transparència

Tanca

Visió general de privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D'aquestes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com feu servir aquest lloc web. Aquestes galetes s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de desactivar aquestes galetes. Però desactivar algunes d'aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.

Necessàries

Necessàries

Sempre activat

Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima.

Galeta	Durada	Descripció
cookielawinfo-checkbox-advertisement	1 any	Establida pel connector de consentiment de galetes GDPR, aquesta galeta s'utilitza per registrar el consentiment de l'usuari per a les galetes a la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-analytics	11 mesos	Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analítiques".
cookielawinfo-checkbox-functional	11 mesos	La galeta s'estableix pel consentiment de la cookie del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies a la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary	11 mesos	Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-others	11 mesos	Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres".
cookielawinfo-checkbox-performance	11 mesos	Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
CookieLawInfoConsent	1 any	Enregistra l'estat del botó predeterminat de la categoria corresponent i l'estat de CCPA. Funciona només en coordinació amb la galeta principal.
viewed_cookie_policy	11 mesos	La galeta la configura el connector de consentiment de galetes GDPR i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
_GRECAPTCHA	5 mesos 27 dies	Aquesta galeta la configura el servei de recaptcha de Google per identificar robots per protegir el lloc web d'atacs maliciosos de correu brossa.

Funcionals

Funcionals

Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.

Galeta	Durada	Descripció
sb	2 anys	Aquesta galeta és utilitzada per Facebook per controlar les seves funcionalitats, recopilar la configuració d'idioma i compartir pàgines.

Rendiment

Rendiment

Les galetes de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.

Analítiques

Analítiques

Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.

Galeta	Durada	Descripció
_ga	2 anys	La galeta _ga, instal·lada per Google Analytics, calcula les dades de visitants, sessions i campanyes i també fa un seguiment de l'ús del lloc per a l'informe d'anàlisi del lloc. La galeta emmagatzema informació de forma anònima i assigna un número generat aleatòriament per reconèixer els visitants únics.
_gat_gtag_UA_30284735_1	1 minut	Definit per Google per distingir els usuaris.
_gid	1 dia	Instal·lada per Google Analytics, la galeta _gid emmagatzema informació sobre com els visitants utilitzen un lloc web, alhora que crea un informe analític del rendiment del lloc web. Algunes de les dades que es recullen inclouen el nombre de visitants, la seva font i les pàgines que visiten de manera anònima.

Publicitat

Publicitat

Les galetes de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.

Galeta	Durada	Descripció
fr	3 mesos	Facebook estableix aquesta galeta per mostrar anuncis rellevants als usuaris mitjançant el seguiment del comportament dels usuaris a través del web, en llocs que tenen píxel de Facebook o connector social de Facebook.

Altres

Altres

Altres galetes no categoritzades són aquelles que s'estan analitzant i encara no s'han classificat en una categoria.

Galeta	Durada	Descripció
bp-activity-oldestpage	sessió	Aquesta galeta l'estableix el proveïdor Buddy Press. Aquesta cookie s'utilitza per emmagatzemar la informació quan es navega per les pàgines. Ajuda a proporcionar un "botó de càrrega més".
bp-course-extras	sessió	Sense descripció
bp-course-filter	sessió	Sense descripció
bp-course-scope	sessió	Sense descripció

DESA I ACCEPTA

Gràcies a