L'objecte d’aquesta llei és la protecció a Catalunya de l’occità, denominat aranès a l’Aran, com a llengua pròpia d’aquest territori, en tots els àmbits i sectors, el foment, la difusió i el coneixement d’aquesta llengua i la regulació del seu ús oficial.
Durant aquests anys s’ha fet molta feina, però en queda molta per fer.
Recordem les últimes publicacions de L’Institut d’Estudis Aranesos-Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana: L’Occitan Estandard (2019), Diccionari aranès (2020), Gramatica dera occitan en aranés (2020), Es professionaus dera Sanitat ena Val d’Aran (2020) i la posada en funcionament de l’Aula dera Acadèmia (2020) que recull documents en vídeo de la normativa gramatical de l’occità, així com, darrerament, l’entrada a la pàgina de l’Enciclopèdia.cat del Diccionari d’aranés.
S’ha avançat, doncs, d'ençà que l'occità és idioma oficial, però cal fer més esforç en el sentit del seu ús social. I no ens referim tan sols a la Val d’Aran. Des de la nostra òptica catalana i occitana, pensem que l’aranès hauria d’estar més present a les nostres escoles i instituts i als mitjans públics.
Si la llengua occitana és oficial a Catalunya, hauria de tenir molta més presència a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (i així donar exemple a altres mitjans televisius i radiofònics), i al sistema educatiu, ni que fos com a assignatura optativa a l'ensenyament. La població de la Val d’Aran pot aprendre aranès a l’escola, però no ho pot fer la resta d’infants i joves de Catalunya. Creiem que quan un idioma és oficial en un país o en una part del seu territori, cal que el conegui tota la població. Devem ser un dels pocs països del món, on no es facilita una de les llengües oficials com a assignatura en el sistema educatiu. Pensem en Bèlgica o Suïssa, on es pot aprendre les llengües dels altres sense problemes, o a Finlàndia, on la llengua sueca (segona llengua oficial de la República) és assignatura de tots els estudiants finlandesos.
Seria, doncs, interessant i necessari que es poguessin fer unes hores d’occità a les escoles per fer conèixer la llengua, la història i la cultura d’aquest país dels Pirineus. Creiem, també, que caldria més presència en mitjans audiovisuals com premsa, radio i televisió i mitjans informàtics, dedicant algun espai, article, programa setmanal..., a difondre la cultura, la geografia, la història, la literatura... No n’hi ha prou amb l’espai televisiu dedicat a donar les notícies en aranès en una franja horària que no pot escoltar tothom.
Ens sembla que seria la millor manera de tenir en compte totes les realitats identitàries i de fer amb els altres el que volem que facin amb la llengua catalana. Posats a reivindicar, es podrien reivindicar moltes coses; aquestes, creiem que poden ser possibles.
En nom de la Junta del CAOC.
Núria Comas Fornaguera
Presidenta CAOC
[post_title] => Arran dels 10 anys de la Llei 35/2010 de l’Occità Aranès a la Val d’Aran
[post_excerpt] => S’ha avançat, doncs, d'ençà que l'occità és idioma oficial, però cal fer més esforç en el sentit del seu ús social. I no ens referim tan sols a la Val d’Aran. Des de la nostra òptica catalana i occitana, pensem que l’aranès hauria d’estar més present a les nostres escoles i instituts i als mitjans públics.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => arran-dels-10-anys-de-la-llei-35-2010-de-loccita-aranes-a-la-val-daran
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-12-04 12:53:08
[post_modified_gmt] => 2020-12-04 11:53:08
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14828
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[1] => WP_Post Object
(
[ID] => 14383
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-06-23 10:28:07
[post_date_gmt] => 2020-06-23 08:28:07
[post_content] =>
Un eveniment editorial : la publicacion de 5 pèças teatralas de Max Roqueta per las edicions Letras d'òc : Teatre.
Un ramelet de mots, de personatges, de sentiments que nos pertòcan al pus prigond e desvela l'importància màger de l'escritura teatrala de Max Roqueta e sa diversitat.
Edicions Letras d'Òc.
Doas pèças plan de mal trobar ara :
La Pastorala dels volurs, pastorala umanista, e La Podra d'embòrnia, jòcs de l'amor e de la vida dins la Republica de Venècia,
e tres autras pèças demoradas ineditas :
Canta-Loba, dialògue de reis e de trobadors dins un oratorio qu'espèra encara lo creator de sa musica, La Ròsa bengalina, fantasiá poetica e magica, batèsta entre poder e amor, e fin-finala, La Gruma e la Sau, reflexion suls camins de l'existéncia.
L'edicion de cinc pèças de teatre de Max Roqueta permetrà als amators de literatura occitana de legir una part essenciala de son òbra.
De la pastorala umanista (La Pastorala dels volurs) als jòcs de l'amor e de la vida dins la Republica de Venècia (La Podra d'embòrnia), dels cants de reis e de trobadors dins un oratorio qu'espèra encara lo creator de sa musica (Canta-Loba) a una fantasiá poetica e magica, batèsta entre poder e amor (La Ròsa bengalina), fins a una reflexion suls camins de l'existéncia (La Gruma e la Sau), descobrissèm tota la diversitat de son teatre.
Aqueste ramelet de mots, de personatges, de sentiments que nos pertòcan al pus prigond, desvela l'importància màger de l'escritura teatrala de Max Roqueta.
[post_title] => Lo teatre de Max Roqueta
[post_excerpt] => Un eveniment editorial : la publicacion de 5 pèças teatralas de Max Roqueta per las edicions Letras d'òc : Teatre.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => lo-teatre-de-max-roqueta
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-06-23 10:32:01
[post_modified_gmt] => 2020-06-23 08:32:01
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14383
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[2] => WP_Post Object
(
[ID] => 14200
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-26 14:52:27
[post_date_gmt] => 2020-05-26 12:52:27
[post_content] =>
Los amics de l’IEO Aude nos prepausan tres recèptas per aqueste dimars. Ecritas mas tanben podètz escotar las recèptas contadas en occitan per la Mirelha Braç.
6) Ponti
Vengut d'Auvernha, lo ponti pòt far lo plat principal
per sopar ; copat a tròces, servirà per l'aperitiu.
6 còstas de bledas (sonque lo verd)
250 g de prunas negras secas
225 g de farina
4 uòus
1 veire grand de lait
2 cebas
400 g de farç (carn cuèita e capolada : rèstas de
rostit de pòrc per exemple)
1 culhièr de burre
un pauc de pan estadís
sal, pebre
cerfuèlh, jalverd, lard fumat ; podètz remplaçar las
bledas per d'espinarcs.
∞ Capolar
las fuèlhas de bledas amb las cebas, lo jalverd e lo pan, far venir ros amb lo
burre a la padena. Desfelcir la farina amb la lait, los uòus un per un, puèi lo
farç e las prunas (pas descloscadas).
∞ Ajustar
las bledas. Graissar lo fons d'una terrina e i botar vòstra preparacion.
∞ Cuèire al forn 1 ora.
Enregistrament Mirelha Braç (IEO Aude)
7) Prunas secas o
albricòts e carnsalada
prunas secas d'Agen descloscadas (existisson totas
prèstas, mas se pòt far)
e/o albricòts frèscs madurs a punt
carnsalada copada en lescas gaireben transparentas,
fumada o pas, aquò depend de cadun
un tròç de Rocafòrt
salsissetas d'Estrasborg
Armanhac, pebre
broquetas de fusta
∞ Descloscar
las fruchas ; gardar las prunas entièras e copar en dos los albricòts. Prestir
lo Ròcafòrt amb un chic d'Armanhac e de pebre ; amb una dolha, n'emplenar la
mitat de las prunas, l'autra mitat serà garnida de salsissetas natura.
Entortibilhar cada pruna dins la mitat d'una lesca de carnsalada, tampar amb
una broqueta.
∞ Los
albricòts copats en dos plegats cadun dins una mitat de carnsalada aniràn rejónher
las prunas sus la grilha del forn o sul barbacoa, 5 minutas n'i a pro. Servir
tot caud o tebés.
∞ Aquò
se pòt far d'avança (parli per las prunas, pas pels albricòts) e se garda al
congelator sens cap de problèma.
Enregistrament Mirelha Braç (IEO Aude)
8) Lo fresinat a la mòda dels monts de la Cauna :
• Vos
caldrà : 1 quilò de garganta del pòrc ; 4 dòlças d'alh ròse de Lautrèc (amb
lo labèl roge, es encara melhor) ; 2 quilòs de patanas ; 2 culhierats de
grais de tiron ; òli ; 4 cebas ; un ramelet de jalverd ;
sal e pebre.
• Plumar
e trocejar alh e cebas. Descopar la carn en cubes d'1 cm. Dins una ola, sasir
la carn a fuòc viu dins lo grais del tiron. Tirar la carn e faire revenir la
ceba dins l'ola. Tornar metre la carn dins l'ola ; salatz e pebratz.
Daissatz cuèire una ora a fuòc doç.
Del temps, lavatz, plumatz e
trocejatz las patanas en dats. Dins una padèlaoliada, las fasètz
revenir. Als ¾ de la coseson, ajustatz la carn e mesclatz. Ajustatz l'alh e lo
jalverd capolat. Acabar la coseson.
[post_title] => Recèptas occitanas (3)
[post_excerpt] => Tres recèptas de mai: lo ponti, prunas secas e carnsalada, e lo fresinat a la mòda dels monts de la Cauna.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => receptas-occitanas-3
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-26 14:53:08
[post_modified_gmt] => 2020-05-26 12:53:08
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14200
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[3] => WP_Post Object
(
[ID] => 14194
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-26 14:30:08
[post_date_gmt] => 2020-05-26 12:30:08
[post_content] =>
Recordo que el 1982 vam fer una volta pels Castells Càtars, o el que en quedava d'ells en aquell moment.
Montsegur.
El terme Castells Càtars, utilitzat pels francesos, ha estat i és una marca turística molt ben explotada si tenim en compte que alguns d'aquests castells no ho foren mai de càtars o almenys construïts pels albigesos. Alguns llocs, com els castells de Montsegur, Puillorenç o els Castells de Lastors van ser testimonis dels esdeveniments de la primera meitat del segle xiii, malgrat que l'Església càtara no els construís, sí que van servir d'allotjament i refugi als seguidors d'aquesta religió. El catarisme ha tingut molt bona premsa en uns moments com els actuals en els quals s'ha plantejat la raó de ser de l'església catòlica, sobretot si es pensa en els seus dirigents. Tot el que té a veure amb l'amor, la pobresa, la poca ostentació i el retorn als postulats de Jesús de Natzaret tal com ens han explicat en les Escriptures és benvingut. Una doctrina que practicava el dualisme entre el Bé i el Mal, de la que no se'n sap exactament el seu origen i de la que s'ha perdut el rastre, pot tenir moltes simpaties avui en dia.
Queribus.
Puivert.
Una doctrina que alguns titllen d'heretgia sempre té seguidors i simpatitzants. Però hem de pensar que, el catarisme, també va suposar uns interessos de poder: un poder dels reis contra el Papa; un poder del Papa contra els reis. Unes disputes polítiques, econòmiques i de domini del món conegut en aquells moments i que ara ho revivim amb el romanticisme que hi sabem posar en les coses passades i més, si juguen a favor nostre.
Últimament han sortit per arreu els últims càtars del Principat, els camins dels Bons homes, els castells càtars o viles a Catalunya, quan realment no n'hi va haver cap, les rutes dels càtars i fins i tot les coves on es van refugiar els càtars. Les festes de càtars i els mercats i fires càtars. Des del Berguedà fins a l'Alt Urgell podem dir que és territori càtar!A mi també sempre m'han sigut simpàtics els càtars.I com dic, ja el 1982 en vam recórrer part del territori. Una ruta del tot recomanable si es fa amb cotxe propi i sabent on vas.Nius d'àligues com Querbus, Aguilar o Termes, antics castells com Puillorenç, Perapertusa o Puivert, torres connectades com a Lastors, pobles com Menerva, fortaleses com Montsegur o torres de guaita com Roquefixade. I grans complexos. com diríem avui dia, com el castell de Foix. I tots al voltant de la Ciutadella de Carcassona. País occità per excel·lència.
Querbus, realment fa impressió, dalt d'un penya-segat que domina la plana. Les parets de la muralla es confonen amb la roca i le àligues i els voltors hi donen voltes. El camí que hi porta és costerut entremig de matolls i boixos i roques, però quan sou dalt, us sentiu senyors de la terra.El castell d'Aguilar és més modest, dalt d'un turó que vigila l'accés des de les Corberes fins al mar. El 1020 formava part del comtat de Besalú fins que els vescomtes el van llegar als senyors de Termes.
El de Termes és un dels castells anomenats càtars, a mig camí entre Carcassona i Perpinyà. Envoltat per les gorges de Terminet, en aquests moments està força derruït.Puillorenç, de runes ben conservades, no és un castell veritablement càtar, tot hi que s'hi van allotjar alguns perfectes i Pere Peraire, diaca càtar de la Fenolleda. Simó de Montfort no s'apoderà mai del castell.
En canvi, Perapertusa sí que és un castell càtar, construït el segle XI sobre una cresta rocosa dalt d'un turó. A l'època dels càtars hi havia un passatge secret que permetia accedir-hi. Avui el passatge és tancat, però hi podeu pujar pel camí que hi porta si voleu fer una via d'escalada. Si no, és millor que feu un tomb al castell i entreu per l'entrada principal que es troba al nord. Val la pena pujar-hi si no teniu un dia de trons i llamps!El castell de Puivert és de més fàcil entrada tot i que està sobre un pujol que domina el poble. Conserva tots els murs i la impressionant torre de l'homenatge, una veritable torre defensiva que ens permet dominar des de dalt la regió de Quecorb.
Lastors, en realitat, són quatre castells càtars, situats en un paratge magnífic. Es troben sobre un contrafort rocós i aïllats entre ells per profundes valls. Els quatre castells conformen un conjunt únic que va pertànyer als senyors de Cabaret i foren un important centre d'activitat religiosa càtara.Montsegur, el castell vengut per excel·lència com a castell càtar, però en realitat va ser l'últim refugi dels càtars, quan, després de la batalla de Muret, Gilabert de Castres s'hi refugia amb i es converteix en un reducte dels bons homes i les bones dones. El 1243, després de deu mesos de setge, Ramon de Perella i Pere Roger de Mirepeis, inicien negociacions amb els assetjats: o abjuren de la seva fe o van a la foguera. Uns dos-cents foren cremats de viu en viu i d'altres moriren a la presó. Els "màrtirs del pur amor crestian" foren cremats al Prat dels Cremats on hi ha un monòlit que en recorda la història. Fou la fi del catarisme tot i que desenes de milers de càtars van travessar el Pirineu cap a terres catalanes.
Enric Garriga Trullols i Núria Bayó Mañosa.
Dues grans viles són importants en aquest recorregut: Foix i Carcassona conegudes ja a bastament.
Menerba.
I Menerba, que viu gràcies al turisme càtar i a la producció de vi. Lligada al catarisme per Guilhem de Menerba, senyor que va negociar la rendició dels albigesos amb Simó de Montfort.No es pot entendre el catarisme i el seu temps sense fer una ruta per aquestes terres: admirar els castells i el lloc on foren construïts, assedegar-se d'aquest paisatge!El 1982 encara no estava tot explotat; a Montsegur, per exemple, no hi havia cap taquilla on et cobressin per pujar el camí costerut fins a arribar als murs que queden dempeus.
Prat dels Cremats. Montsegur.
Recordo les anades amb el CAOC a Montsegur, pels Fòcs de Sant Joan i les vetlles de foc de camp que es feien al Prat dels Cremats on van ser aniquilats els càtars que quedaven. Unes trobades que enguany es volen recuperar si el virus ens ho permet. A finals de juny, quan l'aroma de la farigola i les herbes remeieres ens hi poden acompanyar. Vam fer una altra sortida als castells, el 1991 i el 1993 amb els amics de la UEC. Llavors vam ampliar la visita a unes quantes abadies, de les que recordo Lagrasse i la de Fontfreda prop de Narbona, veritables joies.
Més tard, el 2002 vam fer una sortida en terres càtares, per setmana santa, amb una bona amiga. Ara penso que fa temps que no hi he anat. I en aquesta setmana santa tan estranya he pensat en aquests castells on m'agradaria tornar.
[post_title] => Castells Càtars
[post_excerpt] => Recordo les anades amb el CAOC a Montsegur, pels Fòcs de Sant Joan i les vetlles de foc de camp que es feien al Prat dels Cremats...
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => castells-catars
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-26 14:31:25
[post_modified_gmt] => 2020-05-26 12:31:25
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14194
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[4] => WP_Post Object
(
[ID] => 14138
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-18 14:38:11
[post_date_gmt] => 2020-05-18 12:38:11
[post_content] =>
Sèrgi Viaule escrivan e militant occitanista d'Albigés nos recomanda l'opcion de l'ebook en occitan pendent l'embarrament:
Se sètz acostumats de legir libres sus tauletas electronicas, nos prepausa una seleccion d'obratges numerics en lenga occitana. Per que cadun i tròba son compte, totes los genres son representats. Basta pas que de picar suls ligams çai-jós per n'aver las presentacions e los poder crompar en linha.
Los amics de l'IEO Aude nos prepausan doas recèptas per aqueste diluns. Ecritas mas tanben podètz escotar las recèptas contadas en occitan per la Mirelha Braç.
1) Sopa auvernhata
• Per 6 personas, vos caldrà : una mièja-liura de peitrina salada de pòrc, una mièja-liura de peitrina de feda, un caulet pomat, 4 patanas (Bintje), 2 carròtas, un nap, una dòlça d'alh, una ceba, clavèls de giròfle, pebre del molin.
• La velha, botatz la carn a dessalar dins d'aiga per la nuèit. Botatz dins la meteissa topina la carn dessalada del pòrc e la carn de feda que cobrissètz d'aiga freja. Menatz al bolh e ajustatz lo caulet trocejat en 4 o en 6 (segon la grossor). Talhonatz en lescas pas plan espessas carròtas, nap e patanas. Ajustatz una ceba picada de clavèls de giròfle, una dòlça d'alh esclafada e un pecic de pebre. Verificatz que i a pro de bolhon per tot faire cuèire. Daissatz bólher una orada. Tastatz e salatz se necessari. Daissatz cuèire 3 oras a fuòc doç.
Sortissètz la peitrina de feda que secatz abans de la faire saurejar (fr : rissoler) a la padena unas 3 minutas.
Servissètz lo bolhon amb de pan pausat (fr : rassis) e presentatz la carn suls legumes.
Enregistrament Mirelha Braç (IEO Aude)
2) Lo freginat de pòrc
A la carn presa al còl, s'ajusta una talhada de fetge. Cal copar tot aquò en talhonets grands coma doás gravas de sucre pausadas l'una sus l'autra.
Cal far rossir aquela carn e lo fetge dins una cocòta de fonta e revirar amb un culhièr de bois, pro sovent.
Entre temps, picolar una ceba, dos o tres grans d'alh e los far rossir tanben. Susvelhar que la carn, la ceba e l'alh demòren rosses : los laissar pas rumar.
Quand tot es plan rossit dins lo chuc gras que la carn a donat, ajustar pro d'aiga cauda per que la carn pòsca se cuèire. Laissar bolhir a pichon fòc. Perfumar ambe tres o quatre rodèlas de limon e un branquet de ferigola. Salar e pebrar.
[post_title] => Recèptas occitanas
[post_excerpt] => Los amics de l'IEO Aude nos prepausan doas recèptas per aqueste diluns. Ecritas mas tanben podètz escotar las recèptas contadas en occitan per la Mirelha Braç.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => receptas-occitanas
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-18 13:55:33
[post_modified_gmt] => 2020-05-18 11:55:33
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14131
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[6] => WP_Post Object
(
[ID] => 14117
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-14 19:57:33
[post_date_gmt] => 2020-05-14 17:57:33
[post_content] =>
Si hi ha un autor que automàticament relacionem amb el moviment del Felibritge, aquest és en Frederic Mistral. Amb aquest article, esbossarem resumidament la vida i l’obra d’aquest gran escriptor occità. Al CAOC amb regularitat, s’imparteixen cursos de literatura occitana, on s’aprofundeix en els principals escriptors occitans, com ara el mateix Frederic Mistral.
Nasqué l’any 1830 a Malhana, a la Provença, dins de la masia familiar Mas dau Jutge. El seu pare fou Francés Mistral, un important terratinent de la zona, que s’havia maridat amb l’Adelaïda Polinet, que era filla del Batlle de la vila. En aquest ambient plenament rural, tothom parlava en occità, i essent un nen ja pogué copsar la vitalitat lèxica de la llengua.
Monument a Frederic Mistral de Montjuïc (Barcelona)
Com a fill de família ben situada, pogué estudiar a Avinhon, Nimes i Ais-de-Provença, on a la seva universitat es graduà en la carrera de Dret. En l’àmbit polític, en Mistral evolucionà considerablement, De ben jove, ja defensava unes posicions a favor de la promoció de la identitat occitana, que tenia la llengua i la cultura autòctona com a eix vertebrador de la personalitat pròpia dels pobles.
En Frederic Mistral opinava que França havia d’evolucionar cap a unes posicions federalistes entre les diverses identitats territorials que la composaven, i mantenia una imatge potser una mica romàntica molt basada en una Occitània més rural. No oblidem que ell havia nascut i crescut en aquest ambient. La industrialització i el món urbà, que s’obria pas durant el segle XIX, només podia provocar la desaparició d’aquestes identitats i un uniformisme i un centralisme clarament perjudicial.
Però
diversos esdeveniments polítics, com la Revolta de la Comuna de París de l’any
1871, després de la derrota militar de França davant Prússia, provocaren una
clara oscil·lació vers posicions més conservadores, de tradició catòlica i
contràries a les idees progressistes, i abandonant les reivindicacions polítiques
i centrant-se només en l’àmbit lingüístic i cultural. Com a mostra d’aquestes
posicions gairebé reaccionàries, ingressà en l’anomenada “Lliga de la Pàtria
Francesa”, una organització creada l’any 1894 per a defensar el govern francès
davant les evidents irregularitats i l’escàndol polític provocat pel cas
“Dreyfus”, i no recolzà la Revolta del Vinyataires llenguadocians de l’any
1907, malgrat la sol·licitud dels seus dirigents, com Marcellin Albèrt.
[post_title] => Capítol 12. "Frederic Mistral: la dignificació de la llengua literària"
[post_excerpt] => Si hi ha un autor que automàticament relacionem amb el moviment del Felibritge, aquest és en Frederic Mistral. Amb aquest article, esbossarem resumidament la vida i l’obra d’aquest gran escriptor occità.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-12-frederic-mistral-la-dignificacio-de-la-llengua-literaria
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-15 12:42:42
[post_modified_gmt] => 2020-05-15 10:42:42
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14117
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[7] => WP_Post Object
(
[ID] => 14080
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-07 16:53:54
[post_date_gmt] => 2020-05-07 14:53:54
[post_content] =>
L’any 1907 esclatà la Revolta dels
Vinyataires, un dels moviments socials que més han marcat la història recent
del Llenguadoc. Tot el sector vinícola, amb el recolzament de tota la societat
es mobilitzà com poques vegades. Però quins foren els motius que empenyeren els
vinyataires a la revolta?
L’excessiva presència de “vins
ensucrats” al mercat, és a dir, amb una alta dosi de sucre, que malmetia la
qualitat i la imatge de tota la producció, una elevada caiguda de preus que no
cobrien els costos, per una voluntat clara de potenciar la quantitat sobre la
qualitat, i l’entrada al mercat dels vins algerians (Algèria era un protectorat
francès), provocaren que el sector vinícola llenguadocià exigís una regulació que
assegurés la viabilitat de les explotacions agràries i que limités la producció
i assegurés la qualitat.
Tota aquesta revolta tingué com a líder destacat en Marcellin Albèrt, un petit productor nascut a Argelièrs l’any 1851. Des dels setze anys havia treballat en l’explotació familiar, i coneixia molt bé l’estil de vida dels productors de vi. Havia estat regidor del seu mateix municipi i regentava també una cafeteria per a completar els ingressos familiars provinents de les vinyes. Al mateix poble en Marcellin Albèrt era anomenat pels seus veïns amb el pseudònim de “lo Cigal” pel seu caràcter aparentment despreocupat (com en la faula de la cigala i la formiga), però tothom reconeixia les seves grans qualitats per a l’oratòria i la seva estimació per la terra.
La gran manifestació de Montpelhièr de juny de 1907.
La seva lluita per la defensa del vi
natural produït amb els procediments tradicionals en contra dels anomenats
“vins falsos” començà l’any 1900. En Marcellin Albèrt creia que els
defraudadors, els intermediaris i el govern, amb les seves males praxis,
amenaçaven no només els productors tradicionals, sinó tot un estil de vida
lligat al món de les vinyes. Durant cinc anys recorregué les comarques
vinícoles intentant convèncer als vinyataires perquè s’ajuntessin en comitès o
sindicats per a defensar els interessos dels productors i la lluita per a
canviar la normativa a favor dels vins de qualitat.
[post_title] => Capítol 11. "Marcellin Albèrt: la lluita per la terra"
[post_excerpt] => Una revolta inesperada que trasbalsà el Llenguadoc a començaments del segle XX, i que comptà amb un líder indiscutible.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-11-marcellin-albert-la-lluita-per-la-terra
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-07 16:58:42
[post_modified_gmt] => 2020-05-07 14:58:42
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14080
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[8] => WP_Post Object
(
[ID] => 14060
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-04 19:31:25
[post_date_gmt] => 2020-05-04 17:31:25
[post_content] =>
En Joan Jaurés
nasqué a Castras l’any 1859, dins d’una família de la petita burgesia. Durant la seva formació, obtingué unes notes excel·lents i impartí classes
de Filosofia primer a Albi i després a la Universitat de Tolosa.
Des de ben jove
simpatitzà amb les idees del socialisme, però encara que defensava les teories
marxistes, s’allunyà de les posicions més radicalitzades i construí una teoria
socialista més basada en la història contemporània francesa, creant una
miscel·lània d’idees econòmiques i socials amb una evident filosofia humanista. En Joan Jaurés opinava que el socialisme devia desenvolupar una societat
molt més ètica i moral.
Estàtua de Joan Jaurés a Camauç.
Defensava que el moviment
obrer francès no devia aconseguir la idea marxista de la “dictadura del
proletariat”, sinó que havia de col·laborar amb les institucions parlamentàries
i democràtiques per a millorar la societat i lluitar contra les desigualtats
socials. També opinava que els diferents moviments d’arreu d’Europa s’havien de
recolzar en les respectives tradicions pròpies, que en el cas francès, devia
mantenir els vincles amb les idees de la Revolució Francesa i els drets dels
ciutadans, on la burgesia i el poble s’uniren per avançar en la creació d’una
nova societat (no oblidem que en Jaurés provenia d’aquesta petita burgesia
provincial).
Un dels moments bàsics de la seva definició política es comprovà davant del judici per la vaga al sector miner de la vila de Carmauç, al departament del Tarn, entre els anys 1892 i 1895. En Joan Baptista Calvinhac, un miner que formava part del sindicat, fou escollit alcalde, però fou acomiadat de l’empresa després de què fos acusat de manca d’assistència a la feina per acomplir les seves noves obligacions polítiques. Tots els seus companys recolzaren en Calvinhac amb una vaga, però el govern francès envià l’exèrcit per a sufocar les queixes. En Jaurés, que recolzava la mobilització, sortí molt decebut de la resposta governamental i afiançà la seva voluntat d’intervenir en política des de posicions socialistes.
[post_title] => Capítol 10. "Joan Jaurés. El polític progressista"
[post_excerpt] => En plena efervescència nacionalista a tota Europa, un home s’atreví a criticar l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Tot després d’una llarga vida dedicada a lluitar contra les injustícies socials.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-10-joan-jaures-el-politic-progressista
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-04 19:33:53
[post_modified_gmt] => 2020-05-04 17:33:53
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14060
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[9] => WP_Post Object
(
[ID] => 14038
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-04-30 20:06:40
[post_date_gmt] => 2020-04-30 18:06:40
[post_content] =>
Durant la convulsa història del segle XIX
a França, un debat estigué present de manera constant en la política: la
presència de la religió i l’Església Catòlica dins de la societat i la laïcitat
de l’Estat, és a dir, la separació entre Estat i Església. Moltes mesures
legals i sovint polèmiques s’utilitzaren per a aconseguir la llibertat
religiosa de la ciutadania.
Però
lluny de les disputes polítiques de París, la major part de la ciutadania
continuava professant una gran religiositat a meitats del segle XIX, sobretot a
les zones rurals.
Al
petit poble de Lorda, a la falda del Pirineu, nasqué l’any 1844 Maria Bernada, filla de
Francés Sobirós i Louisa Casterot, en un ambient de gran pobresa. Ella fou la
més gran de nou germans, i visqueren en habitatges molt humils, com calabossos
o molins. El seu pare treballava com a moliner i escombriaire, i tingué
problemes amb la justícia per uns suposats robatoris de sacs de farina.
La Tuta de Massavielha (Lorda).
Des
de ben petita patí un estat de salut malaltís, sobretot amb dificultats
respiratòries, i aquelles insalubres condicions de vida no la beneficiaren en
absolut. Alguns dels seus germans moriren essent nens, atesa l’enorme
mortalitat infantil de l’època. Malgrat no poder assistir a l’escola, mostrava
molt d’interès per la seva formació religiosa.
La seva vida canvià el dia 11 de febrer de 1858 quan, en sortir pels voltants de Lorda a la recerca de llenya, acompanyada d’una germana seva i una amiga, assegurava que en un moment que es quedà sola, una dona somrient se li aparegué a la cova de Massavièlha, dins del forat d’una roca.
[post_title] => Capítol 9. "Bernadeta Sobirós: unes visions canviaren un poble"
[post_excerpt] => La seva vida canvià el dia 11 de febrer de 1858 quan, en sortir pels voltants de Lorda a la recerca de llenya, una dona somrient se li aparegué a la cova de Massavièlha, dins del forat d’una roca.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-9-bernadeta-sobiros-unes-visions-canviaren-un-poble
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-02 11:44:19
[post_modified_gmt] => 2020-05-02 09:44:19
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14038
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 10
[current_post] => -1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 14828
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-12-04 12:23:54
[post_date_gmt] => 2020-12-04 11:23:54
[post_content] =>
L'objecte d’aquesta llei és la protecció a Catalunya de l’occità, denominat aranès a l’Aran, com a llengua pròpia d’aquest territori, en tots els àmbits i sectors, el foment, la difusió i el coneixement d’aquesta llengua i la regulació del seu ús oficial.
Durant aquests anys s’ha fet molta feina, però en queda molta per fer.
Recordem les últimes publicacions de L’Institut d’Estudis Aranesos-Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana: L’Occitan Estandard (2019), Diccionari aranès (2020), Gramatica dera occitan en aranés (2020), Es professionaus dera Sanitat ena Val d’Aran (2020) i la posada en funcionament de l’Aula dera Acadèmia (2020) que recull documents en vídeo de la normativa gramatical de l’occità, així com, darrerament, l’entrada a la pàgina de l’Enciclopèdia.cat del Diccionari d’aranés.
S’ha avançat, doncs, d'ençà que l'occità és idioma oficial, però cal fer més esforç en el sentit del seu ús social. I no ens referim tan sols a la Val d’Aran. Des de la nostra òptica catalana i occitana, pensem que l’aranès hauria d’estar més present a les nostres escoles i instituts i als mitjans públics.
Si la llengua occitana és oficial a Catalunya, hauria de tenir molta més presència a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (i així donar exemple a altres mitjans televisius i radiofònics), i al sistema educatiu, ni que fos com a assignatura optativa a l'ensenyament. La població de la Val d’Aran pot aprendre aranès a l’escola, però no ho pot fer la resta d’infants i joves de Catalunya. Creiem que quan un idioma és oficial en un país o en una part del seu territori, cal que el conegui tota la població. Devem ser un dels pocs països del món, on no es facilita una de les llengües oficials com a assignatura en el sistema educatiu. Pensem en Bèlgica o Suïssa, on es pot aprendre les llengües dels altres sense problemes, o a Finlàndia, on la llengua sueca (segona llengua oficial de la República) és assignatura de tots els estudiants finlandesos.
Seria, doncs, interessant i necessari que es poguessin fer unes hores d’occità a les escoles per fer conèixer la llengua, la història i la cultura d’aquest país dels Pirineus. Creiem, també, que caldria més presència en mitjans audiovisuals com premsa, radio i televisió i mitjans informàtics, dedicant algun espai, article, programa setmanal..., a difondre la cultura, la geografia, la història, la literatura... No n’hi ha prou amb l’espai televisiu dedicat a donar les notícies en aranès en una franja horària que no pot escoltar tothom.
Ens sembla que seria la millor manera de tenir en compte totes les realitats identitàries i de fer amb els altres el que volem que facin amb la llengua catalana. Posats a reivindicar, es podrien reivindicar moltes coses; aquestes, creiem que poden ser possibles.
En nom de la Junta del CAOC.
Núria Comas Fornaguera
Presidenta CAOC
[post_title] => Arran dels 10 anys de la Llei 35/2010 de l’Occità Aranès a la Val d’Aran
[post_excerpt] => S’ha avançat, doncs, d'ençà que l'occità és idioma oficial, però cal fer més esforç en el sentit del seu ús social. I no ens referim tan sols a la Val d’Aran. Des de la nostra òptica catalana i occitana, pensem que l’aranès hauria d’estar més present a les nostres escoles i instituts i als mitjans públics.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => arran-dels-10-anys-de-la-llei-35-2010-de-loccita-aranes-a-la-val-daran
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-12-04 12:53:08
[post_modified_gmt] => 2020-12-04 11:53:08
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14828
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[comment_count] => 0
[current_comment] => -1
[found_posts] => 19
[max_num_pages] => 2
[max_num_comment_pages] => 0
[is_single] =>
[is_preview] =>
[is_page] =>
[is_archive] => 1
[is_date] =>
[is_year] =>
[is_month] =>
[is_day] =>
[is_time] =>
[is_author] =>
[is_category] => 1
[is_tag] =>
[is_tax] =>
[is_search] =>
[is_feed] =>
[is_comment_feed] =>
[is_trackback] =>
[is_home] =>
[is_privacy_policy] =>
[is_404] =>
[is_embed] =>
[is_paged] =>
[is_admin] =>
[is_attachment] =>
[is_singular] =>
[is_robots] =>
[is_favicon] =>
[is_posts_page] =>
[is_post_type_archive] =>
[query_vars_hash:WP_Query:private] => 9e04d18c228247cd85fba2f49bb18155
[query_vars_changed:WP_Query:private] =>
[thumbnails_cached] =>
[stopwords:WP_Query:private] =>
[compat_fields:WP_Query:private] => Array
(
[0] => query_vars_hash
[1] => query_vars_changed
)
[compat_methods:WP_Query:private] => Array
(
[0] => init_query_flags
[1] => parse_tax_query
)
)
S’ha avançat, doncs, d'ençà que l'occità és idioma oficial, però cal fer més esforç en el sentit del seu ús social. I no ens referim tan sols a la Val d’Aran. Des de la nostra òptica catalana i occitana, pensem que l’aranès hauria d’estar més present a les nostres escoles i instituts i als mitjans públics.
Los amics de l'IEO Aude nos prepausan doas recèptas per aqueste diluns. Ecritas mas tanben podètz escotar las recèptas contadas en occitan per la Mirelha Braç.
Si hi ha un autor que automàticament relacionem amb el moviment del Felibritge, aquest és en Frederic Mistral. Amb aquest article, esbossarem resumidament la vida i l’obra d’aquest gran escriptor occità.
En plena efervescència nacionalista a tota Europa, un home s’atreví a criticar l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Tot després d’una llarga vida dedicada a lluitar contra les injustícies socials.
La seva vida canvià el dia 11 de febrer de 1858 quan, en sortir pels voltants de Lorda a la recerca de llenya, una dona somrient se li aparegué a la cova de Massavièlha, dins del forat d’una roca.
Vaquí tot çò que lo CAÒC vos prepausa per l’edicion virtuala de la XXVa Dictada Occitana, que se tendrà lo 29 de genièr:
▶️ 12:00. Salutacion de la Secretaria de Politica Lingüistica de
Detalls de l'activitat
Vaquí tot çò que lo CAÒC vos prepausa per l’edicion virtuala de la XXVa Dictada Occitana, que se tendrà lo 29 de genièr:
▶️ 12:00. Salutacion de la Secretaria de Politica Lingüistica de la Generalitat de Catalonha e del CAÒC.
La vidèo ambe las explicas e lo tèxt per l’autocorreccion será botada en linha una setmana aprèp sul Canal Youtube Azalais Centre Occitan del País Castrés.
Concèrt de la Dictada occitana 2022 del grop de musica occitana Mirabèl "Cançons e danças d'Occitània", a sièis oras del ser (18:00), sul nòstre
Detalls de l'activitat
Concèrt de la Dictada occitana 2022 del grop de musica occitana Mirabèl “Cançons e danças d’Occitània”, a sièis oras del ser (18:00), sul nòstre Youtube.
Ambe de cançons e demostracions de danças occitanas. ⚡️🎻
29 de genièr de 2022.
18h00
Cadena Youtube del CAÒC. Emission en primièira de l’enregistrament.
“Cançons e danças d’Occitània”, a sièis oras del ser (18:00), sul nòstre 
29 de genièr de 2022.
18h00