Tres per Tres d’Andrieu Lagarda
El passat divendres 10 d’abril, el CAOC va dur a terme, en sessió alhora presencial i virtual, la segona sessió del Club de Lectura. El llibre triat per aquesta segona sessió va ser Tres per tres, d’Andrieu Lagarda. Es tracta d’un llibre escrit i pensat per facilitar d’aprenentatge de l’occità a escolars, però gràcies a la mestria de l’autor a l’hora de bastir aquest recull basat en contes tradicionals, els adults participants al Club de Lectura hem gaudit força de la lectura.
La valoració de tots els participants a la sessió va ser unànime, a tots ens havia agradat el llibre.
Pel que fa a la sessió, vam començar amb una petita ressenya biogràfica d’aquest longeu autor, del qual vam calcular que si era nascut a Arieja el 1925, avui en dia té 97 anys.
«Andrieu Lagarda nasquèt a Belestar (Arieja) en 1925. De jove prenguèt consciéncia de sa lenga e fondèt l’Acadèmia patoise amb d’autres companhs liceans. Foguèt ensenhaire d’espanhòl e de letras mas lèu comencèt a ensenhar tanben l’occitan. Creèt lo cercle occitan de Carbona, la seccion de Garona-Nauta de l’IEO, lo CREO (Centre Regional dels Ensenhaires d’Occitan), que presidiguèt pendent 22 ans; foguèt nomenat Conselhièr Academic per l’occitan, crèa la revista « Atal », collabòra a mai d’una revista, produsiguèt d’emissions de ràdio coma : « L’ora occitana, Panoramà occitan ». Es mèstre en jòcs de l’Acadèmia dels Jòcs Florals.
Sa produccion literària es fòrça variada e rica: diccionaris, metòdes d’iniciacion a l’occitan, contes, legendas, reviradas e adaptacions de contes e de romans, racontes, antologias literàrias, obratges de toponimia, recuèlhs de dires e expressions comentats, obratges sus l’istòria e la cultura d’Arièja, poèmas.
Andrieu Lagarda a collectat dempuèi un cinquantenat d’annadas mai de dos cents contes que lor fiselitat a la lenga populara e lor contengut ne fan lo rebat d’una civilizacion. Ne balha la version escrita per los pèrdre pas.»
Durant la sessió vam recordar que els llocs privilegiats de transmissió dels contes, la vetllada, havien desaparegut amb el temps. Però vam observar que en l’obra que havíem llegit, l’autor, en fer-ne la transcripció, havia conservat les marques d’oralitat que donen vida a la narració. Per altra banda, si s’han escoltat els enregistraments, es pot apreciar com la veu i personalitat de la rondallaire permeten recrear aquest ambient. Pel que fa a la pel·lícula Bufòla e lo lop blanc, vam destacar el to tant còmic del primer conte, l’esperit picaresc, que en la lectura, potser a causa de llegir en un idioma que no és el propi, a alguns dels assistents ens havia costat de captar.
Participants del Club de Lectura.
Pel que fa a les marques d’oralitat més freqüents d’aquests contes:
- Repeticions de formules, tric trac, passi per un Prat, lo conte es acabat, formules màgiques Trica, trica, triqueta, pel poder de la mia broqueta, vòli … i d’expressions que marquen el fil i el ritme de les històries: pus d’ou, pus de pan; caminet, caminet; que morir me cal. Palometa blanca, palometa blanca, veses pas res venir?
- Onomatopeies : co-cut, co-cut , patapim, patapam; rau, rau
- Presència del narrador: mas ieu i era pas convidat; salpiquet de grapauds e que te sabi ieu?
Vos daissi pensar la magnificència de las nòças.
- Monòleg interior dels personatges: cossí pòt èsser donc la darrièra…e s’i dintravas?
També vam parlar de la presència d’alguns números màgics a tots els contes sobretot el 3, que simbolitza el progrés, i el 7, que representa l’equilibri, la perfecció.
Pel que fa a les descripcions, els personatges son definits amb poques paraules però precises i evocadores: la bruèissa era: rupada, tòrta e sorda; la mairastra: eissabra, falsièra, irosa, rancurosa; lo diable vièlh: tòrt e cap blanc.
En canvi, les lluites o baralles son evocades amb força expressivitat, podem veure, sentir i fins i tot olorar el combat.
«Un escambi furiós de mossècs e d’urpadas, un cosa cos esglasiant, batalha acarnassida, combat a mòrt…. Dins un concèrt de raunhadisses e de brams.»
També vam subratllar alguns altres punts importants com ara l’estructuració no lineal dels contes i l’assemblatge de curtes unitats narratives que formen un conte dins un conte, per exemple al conte del Còs-sens-anma i al conte Grand-Guilhèm o las pelalhas.
A mes a més, vam explicar que al llarg del camí que fan els protagonistes apareixen éssers que ajuden, uns auxiliars màgics que sempre donen a l’heroi allò que necessitarà per passar les proves, com ara a La bèstia dels sèt caps, a La muntanha verda i a Las tres pomas d’irange. Al conte mai no es deixa res a l’atzar, tot està controlat.
El final feliç de cada conte es una llei pròpia dels contes. Però es va fer broma sobre si el final del conte de Joan de l’Ors era exactament feliç, ja que l’escena final explica que el Joan es casa amb tres princeses i viu al castell amb elles i la seva mare.
Finalment, van comentar que es podien trobar nombrosos variants de cada conte, per exemple la versió de Barbe-bleue de Perrault, dels dos bessons (que Lagarda havia convertit en tres), i que fins i tot havíem trobat una versió quítxua de Joan de l’ors.
La sessió va ser molt amena i participativa.
Pel que fa a la següent lectura, triarem un llibre de Robèrt Lafont, per sumar-nos als actes commemoratius del centenari del seu naixement.
Text: Dolors Català i Esther Lucea (coordinadores del Club de Lectura)