Capítol 1. Dama Carcas sona!!!
De tots els monuments de la nostra sèrie “OCCITÀNIA. PATRIMONI DE LA HUMANITAT”, sens dubte, és la Ciutat Vella de Carcassona del qual en trobareu més informació arreu. Considerada com la ciutadella fortificada més ben conservada d’Europa, des de l’any 1997 és dins del catàleg de monuments considerats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Inicialment, els carcassonesos vivien dins del seu recinte. La inseguretat imperant durant l’Edat Mitjana no possibilitava la vida fora extramurs. Amb la “pacificació” del territori després de la Croada contra els Càtars del segle XIII, l’allunyament progressiu del món musulmà i posteriorment de la frontera amb la Corona d’Aragó després del Tractat dels Pirineus (1659), la ciutadella perdé progressivament el seu caràcter defensiu. De mica en mica, durant els darrers segles medievals i després, els carcassonesos abandonaren el recinte i crearen la Ciutat Nova, que és on viu enguany la immensa majoria dels habitants.
La Ciutat Vella és situada al costat sud-est de Carcassona, a la vora del riu Aude (que dóna nom al departament) i algunes investigacions arqueològiques han trobat indicis de vida humana fins a remuntar-se a èpoques prehistòriques dins del pujol. Però la part més interessant, és sens dubte, la medieval. Si mentalment travessem la seva doble muralla i ens oblidem de totes les botigues que envaeixen el recinte per dins, ens podem imaginar com era la vida dins d’una ciutat medieval, amb carrers estrets i costeruts en algunes ocasions, que seguien el pendent que marcava el pujol sobre el qual s’havia construït.
El seu Castell Comtal i la Basílica de Sant Nasari són els dos edificis més importants. El poder polític i civil i el poder religiós, amb aquesta simbiosi tan típicament medieval. El Castell Comtal, un dels símbols de la nissaga dels Trencavèl, fou construït sota el mandat de Bernat Ató IV vers l’any 1130. Alguns indicis marquen l’existència d’un castell més antic i petit. En plena expansió dels Trencavèl, era necessari un altre que mostrés la seva importància dins de l’organigrama de la noblesa occitana. L’edifici és integrat per dues parts que configuren una L, i interiorment fou remodelat després de la conquesta reial produïda durant la primera fase de la Croada contra els Càtars.
La Basílica de Sant Nasari, construïda inicialment com a església romànica també en època Trencavèl, fou consagrada l’any 1096 pel Papa Urbà II, i posteriorment ha patit diverses remodelacions al llarg de la història, com podem observar de manera molt evident a les parets del costat dret de l’altar, i amb una presència important d’elements gòtics. Després de la conquesta catòlica durant la Croada, la basílica esdevingué metafòricament el símbol del triomf catòlic sobre l'”heretgia”.
Però a mesura que la població començà el trasllat vers la Ciutat Nova, la basílica de Sant Nasari perdé importància, perquè els carcassonesos no volien caminar fins a dalt per a assistir als oficis religiosos. I a la Ciutat Nova, l’església (després catedral) de Sant Miquèu substituí Sant Nasari com a temple principal de la ciutat i seu del bisbat de Carcassona, oficialment des de l’any 1801, malgrat que Sant Nasari mantingué la categoria de basílica menor.
Dins de la basílica trobem la Pedra del Setge, una escultura en forma de mosaic, que representa el setge de la ciutat de Tolosa durant la Croada contra els Càtars.
Les muralles dobles que encerclen el conjunt foren construïdes en èpoques ben diferents. La interior és d’època gal·loromana i l’exterior, amb un perímetre de tres quilòmetres i del segle XIII, sota el regnat de Felip III. Aquestes muralles estan acompanyades per cinquanta-dues torres i quatre portes principals, cadascuna en un dels quatre punts cardinals, la de Narbona, la de l’Aude, la de Sant Nasari i la del Burg o Rodés.
Per seguir llegint el capítol clica aquí.
Francesc Sangar. CAOC.