Capítol 5. “Carles de Casaulx: revoltes i conspiracions marselleses”
En Carles de Casaulx nasqué l’any 1547 a Marselha dins d’una família originària de la Gascunya, però que hi residia des de finals del segle XV a la Provença. Les generacions anteriors ja havien ocupat càrrecs d’importància dins del govern municipal, com el seu avi que fou tercer cònsol de la ciutat i el seu pare que, arran del seu ofici de comerciant, fou encarregat dels magatzems i dels arsenals de Marselha. El mateix Carles esdevingué “capità de barri” (una mena d’alcalde de barri) i intendent del port.
Però la ciutat es veié involucrada en la convulsa política francesa del moment. Els conflictes de religió entre catòlics i hugonots (el nom que rebien els calvinistes francesos, precisament molt arrelats en terres occitanes) eren freqüents, malgrat que fins aleshores Marselha s’havia mantingut molt al marge. I el problema s’agreujà en morir el germà i hereu del rei Henri III sense descendència. Ara, el parent més proper era l’Henri de Bourbon, legítim i exiliat rei de Navarra però de religió protestant. La Lliga Catòlica detestava la possibilitat de veure un rei francès calvinista, i començà la seva mobilització en contra. En algunes viles com Marselha la Lliga Catòlica era clarament majoritària entre la població.
L’any 1585, trobem un primer intent d’adherir oficialment Marselha a la Lliga Catòlica per part del segon cònsol de la ciutat en Loïs de la Motta Dariès (aprofitant l’absència del primer cònsol), i altres destacats partidaris de la Lliga com el mateix Carles Calsaulx. La revolta fou sufocada pel governador de Provença, l’Henri de Valois, “el cavaller d’Engoleime (Angolema)”, un destacat reialista que estava emparentat amb la mateixa família reial. Els líders de la revolta foren empresonats i executats, llevat del mateix Carles que aconseguí escapar i trobar refugi als dominis de la Cristina Daguerre, Comtessa de Saut, destacada defensora del catolicisme.
Des d’aquell moment i durant tres anys, la lluita per a ocupar els càrrecs de cònsols dins del govern municipal se succeïren, i fou evident una pugna entre el bàndol de la Lliga i els reialistes, anomenats col·loquialment aquests últims amb el nom de “bigarrats”. Aquesta disputa contínua se saldava amb un domini evident dels reialistes, sempre recolzats per l’eventual governador de la Provença (malgrat els canvis de personalitats en aquest càrrec, també sempre reialistes, perquè eren nomenats per la mateixa Corona). Però l’arribada a Marselha l’any 1588 de l’Hubert de Vins, destacat líder de la Lliga a Provença, i l’assassinat del cònsol reialista, l’Antoine Lenche, decantà la ciutat clarament vers la Lliga Catòlica. Però contra tot pronòstic no fou nomenat cònsol Carles Casaulx.
Per seguir llegint el capítol clica aquí.
Francesc Sangar. CAOC.