Arxius de Actes oficials - Pàgina 6 de 8

La vinguda del Felibritge a Catalunya encapçala els actes commemoratius de la mort de Frederic Mistral

ideadmin on 1 abril 2014

Una delegació del Felibritge formada per 24 felibres amb el seu Capolièr Jaque Mouttet al capdavant, van visitar Catalunya els dies 28 i 29 de març per tal de commemorar el centenari de la mort de Frederic Mistral en un seguit d’actes organitzats pel Cercle d’Agermanament Occitano-Català.

El divendres 28 a les 12 es va fer un acte d’homenatge i ofrena floral al monument de Mistral a Montjuïc. L’acte va comptar amb la representació de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona, del Conselh Generau de la Val d’Aran, i de la Universitat de Barcelona. També hi eren presents la Comissió de la Dignitat, el CPNL de Gràcia, l’Escola Mireia de Barcelona. Els alumnes de l’escola Frederic Mistral de l’Hospitalet de Llobregat van recitar un poema de Mistral, i la soprano Mireia Latorre va cantar Magalí. Els parlaments van lloar la figura de l’escriptor i premi nobel occità. L’acte es va acabar amb els cant de l’himne català i de l’himne del Felibritge.

A la tarda van ser rebuts a la Universitat de Barcelona pel Dr. Enric Canela. Al Palau Moja els va rebre el conseller de Cultura, el senyor Ferran Mascarell i a l’Ajuntament de Barcelona el senyor Joaquim Llimona, Director de Relacions Internacionals i Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona.

El dissabte 29 a la Biblioteca-Museu de Vilanova i la Geltrú foren rebuts per la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova, la senyora Maria Josep Riba, i la Directora del Museu, la senyora Mireia Rosich, la qual tot seguit els va fer una visita guiada pel museu. Com a cloenda del seu viatge a Catalunya van cantar La Coupo Santo, l’himne del Felibritge.

El Felibritge és un moviment cultural fundat per Frederic Mistral l’any 1854 a la Provença, la finalitat del qual és protegir i promoure la llengua i la cultura occitanes. Avui dia és encara en plena vigència.

Fotografies de l’Acte d’homenatge a Montjuïc: [mudslide:picasa,0,caoc.cat,5996515774899145681]

Fotografies recepcions oficials: [mudslide:picasa,0,caoc.cat,5996534174394983873]

Fotografies recepció Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú: [mudslide:picasa,0,caoc.cat,5996537805115026465]

Notícia al Telenotícies migdia de TV3 (28/03/14) sobre l’Acte d’homenatge a Montjuïc i l’Any Mistral (a partir minut 32):

http://www.tv3.cat/videos/4985691/Telenoticies-migdia–28032014

La Copa Santa durant l’Acte d’homenatge i ofrena floral a Montjuïc (28/03/2014):

2014, any Mistral

ideadmin on 23 febrer 2014

Aquest any 2014 és el centenari de la mort de Frederic Mistral (Malhana, 8 de setembre de 1830 – 25 març de 1914), Premi Nobel de Literatura l’any 1904, un dels escriptors més importants en llengua occitana i fundador del Felibritge.

Per homenatjar el poeta, el Felibritge ha tingut la iniciativa de recollir i difondre totes les activitats organitzades per entitats diverses que al llarg de l’any celebraran aquest aniversari.

El dia 25 de març, data exacta de la seva mort, és el dia escollit per a que a tot arreu on figuri el nom de Mistral -un carrer, escola, monument, placa…- de qualsevol lloc del món, es faci de manera simultània una ofrena de flors com homenatge.

El CAOC, juntament amb la Generalitat de Catalunya, hem previst commemorar el centenari amb diverses activitats repartides per tot l’any 2014 i obertes a tothom: conferències, concursos, viatges, recitals…, allò que pretenem és fer conèixer la figura de Mistral, únic Premi Nobel en una llengua minoritzada i encara molt desconegut entre nosaltres.

Entre els actes que hem programat destaca la vinguda del Felibritge a Catalunya els dies 28 i 29 de març, concretament de la Mantenença Felibrenca del Llenguadoc-Rosselló acompanyada de les màximes autoritats del Felibritge. El divendres 28 de març faran una ofrena al bust de Mistral a Montjuïc, on recitaran versos i cantaran l’himne del Felibritge, més tard seran rebuts a la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de Barcelona i a la Universitat de Barcelona. El dissabte 29 de març aniran a Vilanova i la Geltrú on seran rebuts per les autoritats municipals i visitaran el museu Víctor Balaguer.

Web Mistral del Felibritge.

Web Mistral de la Generalitat de Catalunya.

Programa d’actes de la vinguda del Felibritge a Catalunya.

Invitació a l’Acte institucional i ofrena floral al monument de Frederic Mistral a Montjuïc. Invitacion a l’acte institucional e ofrenda florala.

Mai d’una seissantena de personas participan a Barcelona a la Dictada Occitana

ideadmin on 28 gener 2014

Los classificats e la jurada de la Dictada 2014.

Dissabte 25 de genièr de 2014 s’es debanada a Barcelona la XVII DICTADA OCCITANA, a la sala de conferéncias del Departament de la Cultura de la Generalitat de Catalonha (Rambla de Santa Mònica, 8).

Aquesta DICTADA OCCITANA es estada presidida pel responsable d’afars occitans a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, sénher Xavier Moral. I an participat mai d’una seissantena de personas que d’unas èran vengudas de Gasconha e Lemonsin. Òm ausiguèt d’en primièr un messatge e una salutacion de Bernat Vernhièras, professor d’occitan, e de sos escolans, que participavan a la dictada de la vila de Castras. E apuèi, se faguèt la primièra lectura del tèxt de la Dictada d’ongan.

És alara que comencèt lo concors, amb doas lecturas del tèxt de la Dictada, lecturas faitas pels professors catalans d’occitan Raquel Olivella e Jaume Figueras.

La Dictada finida, una jurada compausada pels professors e pels ensenhaires d’occitan faguèt la correccion dels trabalhs dels participants. Après la Dictada, los participants poguèron gaudir d’un vespralh. A la seguida, i aguèt l’intervencion del grop de musica tradicionala occitana Fonèsia amb la soprano Mireia Latorre e lo musician Peter Krivda.

Fin finala, arribèt lo moment de conéisser los ganhants d’ongan. Doas representantas de la jurada, Raquel Olivella e Meritxell Pueyo, legiguèron los noms dels diferents premiats, dins las categorias de joves e d’adultes, que son:

JOVES

Primièr prèmi: Julien Konopnucki

Segond prèmi: Carles Pino

ADULTES

Primièr prèmi: Pere Jiménez

Segond prèmi: Nicolas Deux

ENFANTS

Primièr prèmi: Àlex Benito

Segond prèmi: Laia Benito

Los primièrs ganhants de cada categoria ganhèron, en mai dels prèmis balhats a aquel moment, una borsa per assistir a l’EOE ongan, e los altres classificats del concors aguèron de prèmis especials.

An collaborat a aquela edicion de la Dictada Occitana los Departaments d’Ensenhament e de Politica Lingüistica de la Generalitat de Catalonha, Pagès Editors, Diari Ara, La Vanguardia, Gran Enciclopèdia Catalana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Ara Llibres, Sàpiens, La Setmana, Plataforma per la Llengua, Associació Conèixer Catalunya (ACCAT), Òmnium Cultural , CNPL Gràcia, Moritz.

Qualques imatges de la Dictada:

[mudslide:picasa,0,caoc.cat,5973979583753968961]

Presentació de la Mòstra de Cinèma Occitan a Tarragona

ideadmin on 27 gener 2014

Aquesta setmana s’ha presentat a Tarragona la Mòstra de Cinèma Occitan, com a anunci que enguany Tarragona i Reus s’afegiran a les localitats catalanes i occitanes que projectaran la Mòstra 2014. Dimecres, 22 de gener, a les 20 hores, a la sala d’actes del Departament de Cultura a Tarragona es va fer l’acte de presentació, presidit pel director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Jordi Agràs. L’acompanyaven a la taula Xavier Filella, president del Centre de Lectura de Reus; Joanjo Ardanuy, coordinador de la Mòstra de Cinèma Occitan, i Xavier Moral, responsable d’afers occitans a la Direcció General de Política Lingüística.

Es va projectar el documental Patrimoni Occitan. La civilisation en héritage, en versió original occitana i francesa subtitulada en català. A continuació, Jaume Figueras, occitanista i traductor, va pronunciar la conferència “L’occitanisme al segle XXI: una aventura que ve de lluny”. L’acte va tenir molt bona acceptació, ja que s’hi van aplegar vora 40 persones. L’endemà, 23 de gener, es va projectar el documental Lenga d’amor, que va comptar amb una vintena d’espectadors. Tots dos documentals van formar part de la Mòstra del 2013.

La Mòstra de Cinèma Occitan, organitzada pel Departament de Cultura, el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, la Biblioteca Pública de Tarragona i el Centre de Lectura de Reus, oferirà una visió panoràmica de la llengua i la cultura occitanes a través de creacions audiovisuals.

Font: Generalitat de Catalunya

Eth Govèrn autrege ar Institut d’Estudis Aranesi eth caractèr d’acadèmia der occitan

ideadmin on 22 gener 2014

Eth Govèrn dera Generalitat a aprovat eth decret peth quau s’autrege ar Institut d’Estudi Aranesi eth caractèr d’acadèmia e d’autoritat lingüistica der occitan, aranés ena Val d’Aran. Er occitan ei era lengua pròpria d’Aran, a on ei nomentada aranés, e ei lengua oficiala en conjunt de Catalonha d’acòrd damb er estatut de 2006. Er encastre d’accion der Institut d’Estudis Aranesi ei Catalonha.

Er objècte der Institut d’Estudis Aranesi ei era nauta investigacion e estudi der aranés e er establiment des critèris de normativa d’acòrd damb es principis dera Gramatica occitana de Loís Alibèrt e es Normes ortografiques der aranés, coma part integranta der espaci lingüistic e culturau occitan.

Atau madeish, a de collaborar, de conformitat damb aguesti madeishi principis, damb entitats academiques, de recèrca o culturaus reconeishudes pes institucions publiques der espaci occitan, en establiment dera normativa lingüistica de referéncia entath conjunt dera lengua occitana.

Er Institut d’Estudis Aranesi deven damb aguest decret era autoritat entar assessorament en matèria de lengua occitana, aranés en Aran, entàs administracions publiques e es organismes que ne depenen, entàs centres d’ensenhament publics e privats e entàs mieis de comunicacion de titularitat publica.

Eth Govèrn dera Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran an impulsat amassa eth procès entà qu’er Institut d’Estudis Aranesi age eth caractèr d’acadèmia, atau coma preve era Lei der occitan, aranés en Aran, der an 2010.

Tirat de: www.gencat.cat

Tarragona i Reus se sumen a la Mòstra de Cinèma Occitan aquest any 2014

ideadmin on 17 gener 2014

Presentació de la mostra: els dies 22 i 23 de gener a la Sala d’actes del Departament de Cultura a Tarragona. Entrada lliure.

Tarragona i Reus se sumaran a la Mòstra de Cinèma Occitan aquest any 2014 a través de la Direcció General de Política Lingüística, el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, la Biblioteca Pública de Tarragona (a Tarragona) i el Centre de Lectura de Reus (a Reus).

Les diferents edicions de la Mòstra de Cinèma Occitan ofereixen una visió panoràmica de la llengua i la cultura occitanes a través de creacions audiovisuals i contribueixen a bastir una xarxa d’exhibició pública, a Catalunya i a Occitània, amb la col·laboració d’institucions i empreses catalanes i occitanes. La sisena edició de la Mòstra, el passat 2013, arribà a 19 localitats catalanes i occitanes i va oferir un mostruari de creacions fetes des de sensibilitats i propostes artístiques ben diferents, que es varen vehicular a través d’un autèntic ventall de varietats lingüístiques: del gascó al vivaro-alpí, del llenguadocià al llemosí o del provençal a l’alvernès. Totes són formes d’expressió pròpies dels diferents territoris occitans i de les persones que les parlen.

Aquest mes de gener com a anunci de la incorporació de Tarragona i Reus al circuit de localitats que acolliran la Mòstra del 2014 es programa una selecció de la Mòstra del 2013 els dies 22 i 23 de gener a les 20 h a la sala d’actes del Departament de Cultura. El dia 22 tindrà lloc la presentació amb la conferència de l’occitanista Jaume Figueras i Trull “L’occitanisme al segle XXI: una aventura que ve de lluny…” i la projecció del curt Patrimòni Occitan. La civilisation en héritage. L’endemà es projectarà el documental Lenga d’amor.

Les anteriors edicions de la Mòstra de Cinèma Occitan han estat organitzades per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. Enguany, un cop inaugurada la mostra del 2014, que sol ser cap a mitjan de juny, Tarragona i Reus acollliran la seva itinerancia en un calendari que encara s’ha de concretar.

Dies: dimecres 22 i dijous 23 de gener.

Lloc: A la sala d’Actes del Departament de Cultura a Tarragona (C/ Major, 14)

Hora: 20 h (tots dos dies)

Entrada: lliure

Font: Generalitat de Catalunya