Lo Club de Lectura celèbra sos 2 ans d’existéncia amb Seme de hemna
Lo passat 20 de decembre faguèrem la tretzena session del Club de Lectura. Parlèrem de la lectura de Seme de hemna, de l’escrivana aranesa Tòni Escala. Comencèrem la session coma d’abituda, amb la lectura d’una pichona nòta biografica de l’autora e d’un poèma sieu revirat al catalan per Dolors Català.
| quan era lum s’escandís a boca de net quan eth heired hè a tremolar era pèth quan es ombres creishen coma gigants, quan caren es corbassi enes sòns nins, quan es huelhes virolegen damb eth vent, quan s’escurís e non me demore sonque era pòur e cerqui enes tues mans es tòns braci, eth tòn còs, e en silenciosa processon lo recorri sense amaror, arturant-me en cada pas, jolhant-me en cada autar, entà hèr, devòtaments, ua pregària. | quan la llum s’esvaeix a boca de nit quan el fred fa tremolar la pell quan les ombres creixen com gegants quan cauen els corbs dins els seus nius quan les fulles giravolten amb el vent quan es fa fosc i només roman la por i busco en les teves mans els teus braços, el teu cos i en silenciosa processó el recorro sense amargor aturant-me a cada pas agenollant-me a cada altar per fer, devotament, una pregaria. |
Dempuèi parlèrem dels contes que lo libre conten. S’agís d’istòrias que fan pensar sovent en las vidas de montanha. Nos centrèrem sus las istòrias mai pertocantas e trapèrem cèrtas caracteristicas comunas entre los personatges de divèrses contes (coma per exemple, la mòrt del paire dins la familha o los caractèrs protectors dels mainatges de las maires). Entre los contes que mai nos agradèron foguèron «Mistrau», «Era cauhada», «Qu’an en aqueth cap e òmes?», e «Nonarren». L’estrambordant ritme del conte «Bric avient eth marlin» nos trapèt, e mai la poesia de l’istòria «Arren qu’era lua», amb lo jòc dins l’istòria amb los colors, las olors e los sons. Dins los contes i a tanben violéncia, contenguda als contes «Un òme corrent», «Què sentes?», «Nonarren» e «Qu’an en aqueth cap e òmes?» e umor. a «Cago’n gòbia!». E mai parlèrem del feminisme qu’es ben present dins lo libre. Aguèt un pauc d’argument entre los participants quand qualque lectors diguèrem que als contes i a evocada la nostalgia del passat, e sus aquesta question èrem pas totes d’acòrdi. Mas, de çò que foguèrem totes del mateis vejaire es per dire que la lectura del libre nos aviá agradat fòrça.
Analizèrem tanben las diferéncias entre legir en occitan aranés e d’autras variantas de l’occitan. Çò primièr que cal per legir l’aranés es s’abituar als articles araneses, mas un còp lo cap los integra i a pas gaires diferéncias amb la rèsta de variantas de l’occitan (benlèu qualques mots de vocabulari pòdon despistar mas empachan pas la compreneson).
E ben, abans de clavar la session faguèrem un brèu balanç de las doas annadas del Club de Lectura e de las òbras que nos an acompanhat al long d’aquesta aventura legeire:
«Lo Club de Lectura celèbra sos 2 ans d’existéncia. La primièra session se tenguèt en decembre del 2022, amb los Contes de la Tata Mannon, de Justin Besson. Dempuèi explorèrem Tres per tres d’Andrieu Lagarda, Esquiches per un retrach de l’ombra, de Magalí Bizot.Dargent, e dos libres de Robèrt Lafont (Contes libertins e faulas amorosas, e Amficolpos (o ben Insularas, la revirada al catalan). En nadal del 2023 descobriguèrem Es mil e ua net, reviradas a l’aranés per Antòni Nogués Tanben legiguèrem lo libre causit per la Dictada 2024, Marcovaldo d’Italo Calvino revirat a l’occitan per Miquèl Pedussaud. Examinèrem de classics coma La bèstia del Vacarés, de Joseph d’Arbaud e d’autres que, sens cap de dobte, o seràn un jorn, coma Disparicions de Joan-Claudi Sèrras. Aquesta annada, la lectura nos portèt a desnisar Letras de Danièla Julien, Lo libre de Catòia de Joan Bodon, Vidas e engranatges de Florian Vernet e, fin finala, lo libre d’uèi, Seme de Hemna de Tòni Escala.
Devèm destacar amai qualques sessions especialas amb la participacion de l’escrivan Magalí Bizot-Dargent e lo reviraire Antòni Nogués dins la primièra annada e Danièla Julien e Florian Vernet aqueste 2024. Voldriam contunhar amb aquesta dinamica, pr’amor qu’es totjorn una experiéncia enriquidora e qu’aprenèm força de lors reflexions e escambis.
E sonque nos manca de vos mercejar de tot còr per formar part del Club de Lectura, lo Club sètz vosautres! Tanben cal mercejar Jaume Figueras pel supòrt constant e per son ajuda indispensabla, e lo CAOC per sa collaboracion inestimabla.
Nosautras mirarem de contunhar amb aqueste projècte que nos balha fòrça trabalh mas nos recompensa amb tot çò que nos ensenha e nos fa descobrir. Avèm ja pensat fòrça libres per les sessions venentas e podèm assegurar que lo Club a encara un long camin a recórrer e força aventuras literàrias a viure amassa»
En çò que concernís al libre venent, se tracta de Crana muralha, de Claude Michelet, amb revirada occitana de Joèl Borias. Es una lectura agradiva amb una istòria aisida mas reflexiva. N’abordarem los aspèctes a la session, que se farà lo divendres 17 de genièr, just una setmana abans de la Dictada.
Dolors Català e Esther Lucea
Coordinadores del Club de Lectura
