Customize Consent Preferences

We use cookies to help you navigate efficiently and perform certain functions. You will find detailed information about all cookies under each consent category below.

The cookies that are categorized as "Necessary" are stored on your browser as they are essential for enabling the basic functionalities of the site. ... 

Always Active

Necessary cookies are required to enable the basic features of this site, such as providing secure log-in or adjusting your consent preferences. These cookies do not store any personally identifiable data.

No cookies to display.

Functional cookies help perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collecting feedback, and other third-party features.

No cookies to display.

Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics such as the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.

No cookies to display.

Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.

No cookies to display.

Advertisement cookies are used to provide visitors with customized advertisements based on the pages you visited previously and to analyze the effectiveness of the ad campaigns.

No cookies to display.

Taller “Bernart de Ventadorn i la fortuna del vol de l’alosa”

Durant dues sessions farem un recorregut pel cançoner de Bernat de Ventadorn a través del seus textos i dels seus principals lectors.

Entre els molts i distingits trobadors occitans, Bernart de Ventadorn ocupa una posició privilegiada. Reconegut com el més destacat compositor i intèrpret del seu temps, les corts més fastuoses se’l disputaven. La seva Can vei la lauzeta mover [Quan veig l’alosa moure] és la composició més copiada en els cançoners trobadorescos  medievals que ens han perviscut.

Les cançons de Bernart de Ventadorn tenen la capacitat de sintetitzar i il·luminar la fin’amors com segurament cap altre trobador del repertori ho pot fer. El vol ascendent, ímprobe, de l’alosa i la seva caiguda al buit ens dibuixa de forma apassionada i tràgica, el desig i la seva irremissible frustració. Una concepció de l’amor que és un dels llegats més sensibles i fonamentals que la cultura occitana medieval ha fet a tota la tradició occidental.

📆 Dates: 29 d’octubre i 5 de novembre de 2024
🕡 Horari: 19h00 – 20h30
🎓 Professor: Jordi Cerdà Subirachs
👉 Presencial: CAOC. Providència, 42. Barcelona | en línia
🎫 Import: 20 € (Socis 15 €)

Desarrega’t el programa!


* Inscripcions: us podeu inscriure tot fent-nos arribar un e-mail amb les vostres dades (caoc@caoc.cat) i modalitat que voleu seguir (en línia o presencial). Podeu fer el pagament al número de compte ES10 2100-1006-57-0200061117 (CaixaBank).

** El taller es realitzarà amb un mínim d’inscrits

Taller de conversa “Parlem occitan!”

Taller adreçat a aquelles persones que volen practicar i millorar l’expressió oral en occità, tot adquirint més fluïdesa, comprensió i domini de la llengua.

Aquest taller és el millor complement dels cursos de llengua occitana que oferim al CAOC. Permet als alumnes enfrontar-se a les seves limitacions d’expressió oral i anar-les millorant de sessió en sessió.

Ara el format és més flexible. Podeu inscriure-us com fins ara a totes les sessions de cada trimestre o bé comprar un val de 4 o de 8 sessions*, de manera que podreu triar a quines de les sessions voleu assistir (us caldrà inscriure-us anticipadament a cadascuna de les sessions).

📆  Dates trimestre (octubre – desembre): 23/10/2024 – 06/11/2024 – 20/11/2024 – 04/12/2024 (4 sessions)

🕡 de 19h00 a 20h30

💻en línia

🎓 Professor: Jordi Ràfols

🎫 30,50 € (Socis CAOC 24 €)

📧 Inscripcions: caoc@caoc.cat

* El paquet de sessions es pot fer servir durant tot el curs 2024-2025:

Paquet de 4 sessions: 30,50 € (Socis CAOC 24 €)

Paquet de 8 sessions: 61 € (Socis CAOC 48 €)

** Inscripcions (us podeu inscriure per trimestres o bé adquirir el paquet de sessions): tot fent-nos arribar un e-mail amb les vostres dades (caoc@caoc.cat) i fer el pagament al número de compte ES10 2100-1006-57-0200061117 (CaixaBank). 

Presentació “Avierna” a la llibreria Ona

Un llibre d’història que ens ajudarà a conèixer l’origen dels primers catalans. Una novel·la d’aventures, un thriller de gran intriga, però també un drama intimista d’uns personatges condicionats per l’època que els ha tocat viure.

Avierna també vol rendir homenatge a innumerables persones anònimes que lluitaren incondicionalment per aconseguir una millor vida. Els catalans del segle XI.

Presentació a càrrec de la seva autora, Alícia Ventura Geis i d’en José Luis Soler, escriptor i promotor dels Camins Càtars (itinerari cultural europeu).

📅 dimecres, 16 d’octubre de 2024

🕖 A les set del vespre

📍 Llibreria Ona. Pau Claris, 94, Barcelona

Ja tenim els premiats del I Concurs de Fotografia Pujada al Port de Salau

Hem arribat a la fi del I Concurs de Fotografia «Pujada a Salau», convocat pel CAOC, en les seves dues categories:

I.- Salau, la immensitat de la natura
II.- Salau, l’amistat occitano-catalana

Per aquesta primera edició del Concurs de Fotografia de la Pujada al Port de Salau han entrat al concurs 25 fotografies de la 1a categoria, la immensitat de la natura, i 20 fotografies de la 2a categoria, amistat occitano-catalana.

I avui tenim ja els premiats. Aprofitem per felicitar els premiats, així com donar-vos les gràcies a tots els participants. Pel que fa als premis, ens posarem en contacte amb cadascun dels premiats. Per ser la primera vegada que es convoca el concurs, pensem que ha estat un bon nivell de participació. Pensem que això ha d’animar al CAOC a poder convocar un II Concurs en la propera Pujada a Salau el 2025.

Podeu consultar aquí l’acta de la Jurada amb els noms dels premiats.

Hem previst fer un acte presencial de concessió de premis el dissabte 16 de novembre durant el Concert de música occitano-catalana al Museu d’Història de Catalunya. Més endavant us confirmarem l’hora i us enviarem la invitació per assistir-hi. 

Occitània serà present a la Setmana del Llibre en Català

Enguany participarem un cop més a la Setmana del Llibre en Català ! 📚

Hi trobareu novetats literàries editades en occità: novel·la, poesia, assaig, còmics… així com CDs de música occitana, etc… També us podreu informar sobre els cursos i tallers d’occità i les diverses activitats que organitzem.

📍 Estand del CAOC : Passeig Lluís Companys de Barcelona (baixant a mà esquerra, espai central, davant del bar de la Fira)

📆 28 i 29 de setembre

🕡 de les 11:00 a a les 20:30 (dissabte) / de les 11:00 a les 14:30 (diumenge)

Us hi esperem🤗

Mapa de la Fira.

Lo libre de Catòia, un libre màger de la literatura occitana

Lo divendres 13 de setembre faguèrem l’onzen Club de Lectura, aqueste còp dedicat a Lo libre de Catòia, de Joan Bodon. Es un libre màger de la literatura occitana e mai de la literatura universala, Parla de temas que benlèu pareisson arcaïcs e locals mas que fan pensar als legeires en temas intemporals e universals.

Lo nombre important de participants, tanplan en linha coma en preséncia, demòstra l’interès immens que suscita aquesta òbra.

Comencèrem la session en legissent una pichona nòta biografica e bibliografica de l’autor.

Nòta biografica de l’autor

Joan Bodon nasquèt a Crespin l’11 de decembre de 1920 e moriguèt a Argeria lo 24 de febrièr de 1975. La mòrt de sa grand l’an 1934 li provoquèt un grand trauma e comencèt a quequejar (servèt aqueste problèma per tota sa vida). Descobriguèt son interès per l’occitan e sa vocacion coma escrivan amb l’òbra Del breç a la tomba de Justin Besson e amb los contes tradicionals qu’ausiguèt racontar a sa maire. Amb aquestes contes farguèt son primièr libre, Contes del meu ostal (1951). Lo segond libre qu’escriguèt, Contes dels Balssàs (1954), es mai personal, mens tradicional. Esdeveniguèt regent mas l’an 1940 partiguèt al Servici de Trabalh Obligatòri e foguèt mandat a Polonha. Tornèt en 1945, marcat prigondament per aquesta marrida experiéncia, que racontèt parcialament al roman La grava sul camin (1956). En 1946 se maridèt amb Camilha Vidal amb qui aguèt sièis mainatges. Bodon collabòra amb lo Grelh Roergàs, una associacion felibrenca, des de 1938, mas a partir de 1950 comença a se relacionar amb l’IEO. En 1954 participèt en la Santa Estela que lo felibritge celebrèt a Avinhon, experiéncia que profechèt per escriure La Santa Estèla del Centenari (1960). La relacion amb l’IEO fa que prenga consciéncia de los problèmas d’Occitània e de la lenga e es marcat prigondament. En 1968, per rasons economicas anèt a viure a Argeria e es ont demorèt fins que moriguèt.

Bibliografia
Romans
  • La grava sul camin, Tolosa: IEO, 1956.
    • La Santa-Estèla del centenari, Rodés: Subervie, 1960
    • Lo libre dels grands jorns, Tolosa: IEO, 1964.
    • Lo libre de Catòia, Lo Libre occitan, Coll. Pròsa d’uèi, 1966.
    • La quimèra, 1974
    • Las domaiselas, 1976
Contes
  • Contes del meu ostal, Vilafranca-de-Roèrgue, Salingardes, 1951
    • Contes de Viaur, 1952
    • Contes dels Balssàs, Vilafranca-de-Roèrgue, Salingardes, 1953
    • Contes del drac, 1975
Poèmas
  • Res non val l’electrochòc, 4 Vertats, 1970
  • Sus la mar de las galèras, IEO, Messatges, 1975

Dempuèi contunhèrem amb la lectura del poèma «Alba d’Occitània» de son libre Sus la mar de las galèras e la siá revirada al catalan de Dolors Català:

«Alba d’Occitània»

La nuèch e la plueja e lo gèl,
Pas una estèla dins lo cèl…
Quora tornarà l’alba?
Encara canta pas l’aucèl…
Quora tornarà l’alba?

Una nuèch longa sens amor,
lo rosal plora sus la flor…
Quora tornarà l’alba?
S’entrevesiàm una lusor…
Quora tornarà l’alba?

Aquela nuèch s’acaba pas,
de cada part i a lo bartàs…
Quora tornarà l’alba?
La gòira demòra sul pas…
Quora tornarà l’alba?

Nuèch de cadenas e d’estòc
per ne riblar la lenga d’Òc…
Quora tornarà l’alba?
Mas cada mot geta son fuòc:
Quora tornarà l’alba?

(traducció al català)

La nit i la pluja i el gel,

ni una estrella al cel…

Quan tornarà l’alba?

Encara no canta l’ocell…

Quan tornarà l’alba?

Una nit llarga sense amor,

el roser plora sobre la flor…

Quan tornarà l’alba?

Si albirem una lluor …

Quan tornarà l’alba?

Aquella nit no s’acaba,

A cada costat  hi ha el matollar…

Quan tornarà l’alba?

L’aligot roman al llindar…

Quan tornarà l’alba?

Nit de cadenes i estoc

per reblar la llengua d’Òc…

Quan tornarà l’alba?

Mes cada mot llença el seu foc:

Quan tornarà l’alba?

Aprèp parlarèm de la bòira de Catòia situada al limit del Roergue e de l’Albigés pendent las annadas 1930. Lo professor Jaume Figueras nos expliquèt que l’ostal de Bodon de Crespin es coma l’ostal de Catòia, pr’amor que es una caracteristica de l’òbra de Bodon de plaçar totjorn d’episòdis autobiografics dins la ficcion. Per tot aquò presentèrem qualques fotòs de l’ostal de Joan Bodon que lo professor Jaume Figueras faguèt en 1997 (an amont, an aval) quand èra pas encara musèu. Vegèrem las imatges de l’ostal mentre legissiam las frasas del libre ont sortissiá la descripcion de l’ostal dels Catòia, e totes aguèrem la idèa de perque se disiá que Bodon aviá descrich son ostal quand escriguèt lo libre.

Passèrem a l’analisi de la familha d’Amanç e sustot del pepin. La siá resisténcia als cambis, la siá obsession per la religion, d’aquesta causida de viure a despart dels autres. Mas tanben diguèrem qu’èra una sòrta de profèta, mas que coma totes los profètas a còps devinava pas çò que passarà.

La relacion d’Amanç amb las femnas (o de sa manca de relacion) foguèt lo tema venent. Diguèrem qu’aquò benlèu èra culpa de l’educacion que recebèt e dels motius pels que fugís de Fernanda mas fugís pas «de la cosina de Tolosa». Aquò faguèt iniciar la discussion de la diferéncia entre la siá causida per las putas e la de son paire. Se poiriá pensar que las relacions sexualas d’Amanç son sonque amb putas perque aviá pas cap d’autra relacion amb d’autras femnas, mas lo paire èra maridat e tanben anava amb putas. Se diguèt que a d’autras òbras de Bodon la imatge de las putas es positiva.  Lo professor Jaume Figueras racontèt que Bodon vesiá las prostituïdas coma egals, coma reprimidas. Apondèt que l’òbra de Bodon, subretot las òbras inacabadas, mostravan grèus problèmas de repression sexuala.

Aguèron tanben protagonisme los problèmas qu’Amanç a e del futur que podriá aver, amb l’educacion qu’a rebut e sa creissença a despart dels autres. El es un jove que pensa que la luxúria consistís en mostrar parts del cos als autres, aital es impossible qu’aja unas relacions normalas amb las femna. E mai, quand los autres conscrits vòlon far una fèsta amb el, fa una engana amb sang de polet per los far creire qu’es malaut. La conclusion es que contunha sol per una causida personala, mas benlèu es pas estranh de far aquò amb l’educacion qu’a agut.

Trapèrem qualques metafòras dins del tèxte, coma la farina, lo fuòc, la venda de las vaquetas… Foguèrem d’acòrdi qu’èran senhals de la fin del monde ancian, mòstras de l’arribada del temps nòu, una epòca ont los Catòias an pas d’espaci. La familha de Fernanda an d’espaci perque an causit de cambiar, contunhan pas las tradicions ancianas, e nimai reson. Los Catòias dispareisson perque càmbian pas.

Senhalèrem la metafòra de la flor, una margarida, que creis dins lo fems, voltada de poiridum. Lo pepin mòstra la flor a Amanç, li ditz que la flor creis malgrat la poririum, e que finalament florirà. Lo pepin pensa qu’Amanç serà aquesta flor, qu’el formarà una familha catolica coma cal e que farà contunhar la siá glèisa.

Una autra metafòra del libre es la del pepin, que ditz a Amanç que la siá bòria es coma l’iscla de Robinson, qu’eles son de Robinsons en una iscla. Mas Amanç acaba essent lo darrièr d’eles, e fin finala, fins pèrd l’iscla. Se diguèt que en qualque biais totes sèm de Robinsons. Parlèrem de la possibilitat que aquesta metafòra parlèsse d’Occitània e de la lenga d’òc, e foguèrem totes d’acòrdi que ne parlava.

Lo cambiament de lenga quand Amanç coneis Fernanda foguèt tanben remarcat. El parla lo lengadocian e ela lo gascon e an qualques problèmas per se comprene, alara Fernanda li prepausa de francimandejar entre eles. Es una autra senhal de coma la familha de Fernanda càmbia per s’adaptar als autres, que restaràn pas fidèls a las costumas ancianas.

Finalament, riguèrem de recordar l’encontre amb la Papessa. Ela ditz als Catòias qu’eles tanben son d’esquismatics, que son l’esquisma de la religion anciana de la qu’ela n’es Papessa.

Nos manca encara dire que i aguèt l’intervencion d’un amic occitan que nos racontèt coma encara a jorn d’uèi i a marcadas diferéncias ideologicas entre roergasses e albigeses.

Finalament totes foguèrem d’acòrdi que lo libre de Catòia es un roman plan esmovent sus la vida d’un òme que pode pas se desvolopar, que quèrre lo sieu ieu en un país minorizat, amb una lenga minorizada e una religion minorizada. Es lo darrièr testimòni d’aqueste mond que existís pas jamai. Coma Bodon mateis.

E aquí finís lo resumit d’aquesta session. Sonque nos manca de mercejar totes los assistents (los abituals e los nòus) per la vòstra participacion. Esperem que la session vos agradèsse. Se volètz de nos far arribar vòstra opinion o ben avètz de prepausas per la melhorar, remembratz qu’avèm lo corrièr clubdelectura@caoc.cat.

Per la session venenta del Club de Lectura legirem lo libre de Florian Vernet Vidas e engranatges, un recuèlh de contes estrambordants, escriches en lengadocian.

Esther Lucea i Dolors Català