La Ciutat Episcopal d'Albi és un conjunt arquitectònic, que configura el nucli antic de la capital del departament del Tarn, que és composat per diversos edificis, entre els quals sobresurten la Catedral de Santa Cecília, la Col·legiata de Sant Salvi i el Palau de la Berbiá. Situat a la ribera esquerra del riu Tarn, és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 2010.
Un dels trets característics de la Ciutat Episcopal és el seu color, distingible des de la llunyania. Es tracta d'una mescla entre vermell, rosa i ocre originària de la utilització de maons provinents de fora del territori i de les tradicionals teules romanes.
I com sorgí aquest conjunt monumental? La ciutat d'Albi havia patit, com totes les terres del Llenguadoc, els efectes de la Croada contra els Càtars desenvolupada des de l'any 1209. De fet, els mateixos "heretges" eren anomenats entre altres noms amb el terme "Albigesos", malgrat que la ciutat tarnesa no era un dels focus més importants de presència del Catarisme. Un cop acabada la primera fase de la Croada, i per a consolidar la supremacia i el domini de l'Església Catòlica al territori, es decidí la construcció de la Catedral de Santa Cecília, que representava el poder religiós i el Palau de Berbiá, el poder civil i polític, i la interconnexió entre ambdós. També hem de remarcar que després de la primera fase de la Croada, Albi visqué una expansió econòmica molt destacada promocionada per la seva burgesia comercial.
Pont Vièlh d'Albi
Posteriorment el Catolicisme degué afiançar-se novament davant la propagació durant els segles XVI i XVII de les idees del cristianisme calvinista. Els seus seguidors reberen el nom d'"Hugonots".
Però analitzem cadascun dels monuments que configuren tot el conjunt. Sens dubte, observant des de lluny, el monument que més ens cridaria l'atenció és la majestuosa Catedral de Santa Cecília, seu de l'arquebisbat d'Albi. La seva construcció, damunt d'un pujol rocós, i seguint l'estil del "Gòtic meridional" (un estil més auster que altres gòtics), s'allargà durant dos segles, des de l'any 1282 fins al 1480; una mostra de la grandiositat de l'edifici. De fora estant, recorda més aviat una fortificació, i potser és una metàfora de la defensa del Catolicisme davant les heterodòxies que apareixien amb regularitat a Occitània. Però l'interior ens aporta una imatge molt més artística i profusa d'imatges religioses, amb una bona col·lecció de frescos i pintures murals..
La construcció, que substituí altres edificis antics més senzills, començà sota el mandat del bisbe Bernat de Castanet, nascut a Montpelhièr. Però alguns indicis marquen que el projecte podria ésser anterior, ja que des del Comtat de Tolosa ja s'havia disposat d'un pressupost l'any abans que el nou bisbe prengués possessió del seu càrrec. En aquell moment, l'any 1276, el Comtat tolosenc existia com a estructura feudal però ja no tenia una família al capdavant i era regit directament per part de la Corona francesa.
Catedral de Santa Cecília
I qui fou el primer arquitecte? Precisament un català, en Ponç Descull, que havia treballat en diversos projectes arquitectònics sota el regnat de Jaume II de Mallorca, com el Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà o la Catedral i el Palau de S'Almudaina de Ciutat de Mallorca. Malgrat la derrota de Murèth les relacions entre catalans i occitans continuaven. Un bisbe nascut a Montpelhièr, que integra el Regne de Mallorca, nomena un arquitecte català per a treballar a Albi.
[post_title] => Capítol 4. La Ciutat Episcopal d'Albi
[post_excerpt] => La Ciutat Episcopal d'Albi és un conjunt arquitectònic, que configura el nucli antic de la capital del departament del Tarn. És Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 2010.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-4-la-ciutat-episcopal-dalbi
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2023-01-10 11:32:20
[post_modified_gmt] => 2023-01-10 10:32:20
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=17032
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[queried_object_id] => 17032
[request] =>
SELECT wpcaoc_posts.*
FROM wpcaoc_posts
WHERE 1=1 AND wpcaoc_posts.post_name = 'capitol-4-la-ciutat-episcopal-dalbi' AND wpcaoc_posts.post_type = 'post'
ORDER BY wpcaoc_posts.post_date DESC
[posts] => Array
(
[0] => WP_Post Object
(
[ID] => 17032
[post_author] => 2
[post_date] => 2022-12-27 11:19:01
[post_date_gmt] => 2022-12-27 10:19:01
[post_content] =>
La Ciutat Episcopal d'Albi és un conjunt arquitectònic, que configura el nucli antic de la capital del departament del Tarn, que és composat per diversos edificis, entre els quals sobresurten la Catedral de Santa Cecília, la Col·legiata de Sant Salvi i el Palau de la Berbiá. Situat a la ribera esquerra del riu Tarn, és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 2010.
Un dels trets característics de la Ciutat Episcopal és el seu color, distingible des de la llunyania. Es tracta d'una mescla entre vermell, rosa i ocre originària de la utilització de maons provinents de fora del territori i de les tradicionals teules romanes.
I com sorgí aquest conjunt monumental? La ciutat d'Albi havia patit, com totes les terres del Llenguadoc, els efectes de la Croada contra els Càtars desenvolupada des de l'any 1209. De fet, els mateixos "heretges" eren anomenats entre altres noms amb el terme "Albigesos", malgrat que la ciutat tarnesa no era un dels focus més importants de presència del Catarisme. Un cop acabada la primera fase de la Croada, i per a consolidar la supremacia i el domini de l'Església Catòlica al territori, es decidí la construcció de la Catedral de Santa Cecília, que representava el poder religiós i el Palau de Berbiá, el poder civil i polític, i la interconnexió entre ambdós. També hem de remarcar que després de la primera fase de la Croada, Albi visqué una expansió econòmica molt destacada promocionada per la seva burgesia comercial.
Pont Vièlh d'Albi
Posteriorment el Catolicisme degué afiançar-se novament davant la propagació durant els segles XVI i XVII de les idees del cristianisme calvinista. Els seus seguidors reberen el nom d'"Hugonots".
Però analitzem cadascun dels monuments que configuren tot el conjunt. Sens dubte, observant des de lluny, el monument que més ens cridaria l'atenció és la majestuosa Catedral de Santa Cecília, seu de l'arquebisbat d'Albi. La seva construcció, damunt d'un pujol rocós, i seguint l'estil del "Gòtic meridional" (un estil més auster que altres gòtics), s'allargà durant dos segles, des de l'any 1282 fins al 1480; una mostra de la grandiositat de l'edifici. De fora estant, recorda més aviat una fortificació, i potser és una metàfora de la defensa del Catolicisme davant les heterodòxies que apareixien amb regularitat a Occitània. Però l'interior ens aporta una imatge molt més artística i profusa d'imatges religioses, amb una bona col·lecció de frescos i pintures murals..
La construcció, que substituí altres edificis antics més senzills, començà sota el mandat del bisbe Bernat de Castanet, nascut a Montpelhièr. Però alguns indicis marquen que el projecte podria ésser anterior, ja que des del Comtat de Tolosa ja s'havia disposat d'un pressupost l'any abans que el nou bisbe prengués possessió del seu càrrec. En aquell moment, l'any 1276, el Comtat tolosenc existia com a estructura feudal però ja no tenia una família al capdavant i era regit directament per part de la Corona francesa.
Catedral de Santa Cecília
I qui fou el primer arquitecte? Precisament un català, en Ponç Descull, que havia treballat en diversos projectes arquitectònics sota el regnat de Jaume II de Mallorca, com el Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà o la Catedral i el Palau de S'Almudaina de Ciutat de Mallorca. Malgrat la derrota de Murèth les relacions entre catalans i occitans continuaven. Un bisbe nascut a Montpelhièr, que integra el Regne de Mallorca, nomena un arquitecte català per a treballar a Albi.
[post_title] => Capítol 4. La Ciutat Episcopal d'Albi
[post_excerpt] => La Ciutat Episcopal d'Albi és un conjunt arquitectònic, que configura el nucli antic de la capital del departament del Tarn. És Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 2010.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-4-la-ciutat-episcopal-dalbi
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2023-01-10 11:32:20
[post_modified_gmt] => 2023-01-10 10:32:20
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=17032
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 1
[current_post] => -1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 17032
[post_author] => 2
[post_date] => 2022-12-27 11:19:01
[post_date_gmt] => 2022-12-27 10:19:01
[post_content] =>
La Ciutat Episcopal d'Albi és un conjunt arquitectònic, que configura el nucli antic de la capital del departament del Tarn, que és composat per diversos edificis, entre els quals sobresurten la Catedral de Santa Cecília, la Col·legiata de Sant Salvi i el Palau de la Berbiá. Situat a la ribera esquerra del riu Tarn, és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 2010.
Un dels trets característics de la Ciutat Episcopal és el seu color, distingible des de la llunyania. Es tracta d'una mescla entre vermell, rosa i ocre originària de la utilització de maons provinents de fora del territori i de les tradicionals teules romanes.
I com sorgí aquest conjunt monumental? La ciutat d'Albi havia patit, com totes les terres del Llenguadoc, els efectes de la Croada contra els Càtars desenvolupada des de l'any 1209. De fet, els mateixos "heretges" eren anomenats entre altres noms amb el terme "Albigesos", malgrat que la ciutat tarnesa no era un dels focus més importants de presència del Catarisme. Un cop acabada la primera fase de la Croada, i per a consolidar la supremacia i el domini de l'Església Catòlica al territori, es decidí la construcció de la Catedral de Santa Cecília, que representava el poder religiós i el Palau de Berbiá, el poder civil i polític, i la interconnexió entre ambdós. També hem de remarcar que després de la primera fase de la Croada, Albi visqué una expansió econòmica molt destacada promocionada per la seva burgesia comercial.
Pont Vièlh d'Albi
Posteriorment el Catolicisme degué afiançar-se novament davant la propagació durant els segles XVI i XVII de les idees del cristianisme calvinista. Els seus seguidors reberen el nom d'"Hugonots".
Però analitzem cadascun dels monuments que configuren tot el conjunt. Sens dubte, observant des de lluny, el monument que més ens cridaria l'atenció és la majestuosa Catedral de Santa Cecília, seu de l'arquebisbat d'Albi. La seva construcció, damunt d'un pujol rocós, i seguint l'estil del "Gòtic meridional" (un estil més auster que altres gòtics), s'allargà durant dos segles, des de l'any 1282 fins al 1480; una mostra de la grandiositat de l'edifici. De fora estant, recorda més aviat una fortificació, i potser és una metàfora de la defensa del Catolicisme davant les heterodòxies que apareixien amb regularitat a Occitània. Però l'interior ens aporta una imatge molt més artística i profusa d'imatges religioses, amb una bona col·lecció de frescos i pintures murals..
La construcció, que substituí altres edificis antics més senzills, començà sota el mandat del bisbe Bernat de Castanet, nascut a Montpelhièr. Però alguns indicis marquen que el projecte podria ésser anterior, ja que des del Comtat de Tolosa ja s'havia disposat d'un pressupost l'any abans que el nou bisbe prengués possessió del seu càrrec. En aquell moment, l'any 1276, el Comtat tolosenc existia com a estructura feudal però ja no tenia una família al capdavant i era regit directament per part de la Corona francesa.
Catedral de Santa Cecília
I qui fou el primer arquitecte? Precisament un català, en Ponç Descull, que havia treballat en diversos projectes arquitectònics sota el regnat de Jaume II de Mallorca, com el Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà o la Catedral i el Palau de S'Almudaina de Ciutat de Mallorca. Malgrat la derrota de Murèth les relacions entre catalans i occitans continuaven. Un bisbe nascut a Montpelhièr, que integra el Regne de Mallorca, nomena un arquitecte català per a treballar a Albi.
La Ciutat Episcopal d’Albi és un conjunt arquitectònic, que configura el nucli antic de la capital del departament del Tarn, que és composat per diversos edificis, entre els quals sobresurten la Catedral de Santa Cecília, la Col·legiata de Sant Salvi i el Palau de la Berbiá. Situat a la ribera esquerra del riu Tarn, és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l’any 2010.
Un dels trets característics de la Ciutat Episcopal és el seu color, distingible des de la llunyania. Es tracta d’una mescla entre vermell, rosa i ocre originària de la utilització de maons provinents de fora del territori i de les tradicionals teules romanes.
I com sorgí aquest conjunt monumental? La ciutat d’Albi havia patit, com totes les terres del Llenguadoc, els efectes de la Croada contra els Càtars desenvolupada des de l’any 1209. De fet, els mateixos “heretges” eren anomenats entre altres noms amb el terme “Albigesos”, malgrat que la ciutat tarnesa no era un dels focus més importants de presència del Catarisme. Un cop acabada la primera fase de la Croada, i per a consolidar la supremacia i el domini de l’Església Catòlica al territori, es decidí la construcció de la Catedral de Santa Cecília, que representava el poder religiós i el Palau de Berbiá, el poder civil i polític, i la interconnexió entre ambdós. També hem de remarcar que després de la primera fase de la Croada, Albi visqué una expansió econòmica molt destacada promocionada per la seva burgesia comercial.
Pont Vièlh d’Albi
Posteriorment el Catolicisme degué afiançar-se novament davant la propagació durant els segles XVI i XVII de les idees del cristianisme calvinista. Els seus seguidors reberen el nom d'”Hugonots”.
Però analitzem cadascun dels monuments que configuren tot el conjunt. Sens dubte, observant des de lluny, el monument que més ens cridaria l’atenció és la majestuosa Catedral de Santa Cecília, seu de l’arquebisbat d’Albi. La seva construcció, damunt d’un pujol rocós, i seguint l’estil del “Gòtic meridional” (un estil més auster que altres gòtics), s’allargà durant dos segles, des de l’any 1282 fins al 1480; una mostra de la grandiositat de l’edifici. De fora estant, recorda més aviat una fortificació, i potser és una metàfora de la defensa del Catolicisme davant les heterodòxies que apareixien amb regularitat a Occitània. Però l’interior ens aporta una imatge molt més artística i profusa d’imatges religioses, amb una bona col·lecció de frescos i pintures murals..
La construcció, que substituí altres edificis antics més senzills, començà sota el mandat del bisbe Bernat de Castanet, nascut a Montpelhièr. Però alguns indicis marquen que el projecte podria ésser anterior, ja que des del Comtat de Tolosa ja s’havia disposat d’un pressupost l’any abans que el nou bisbe prengués possessió del seu càrrec. En aquell moment, l’any 1276, el Comtat tolosenc existia com a estructura feudal però ja no tenia una família al capdavant i era regit directament per part de la Corona francesa.
Catedral de Santa Cecília
I qui fou el primer arquitecte? Precisament un català, en Ponç Descull, que havia treballat en diversos projectes arquitectònics sota el regnat de Jaume II de Mallorca, com el Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà o la Catedral i el Palau de S’Almudaina de Ciutat de Mallorca. Malgrat la derrota de Murèth les relacions entre catalans i occitans continuaven. Un bisbe nascut a Montpelhièr, que integra el Regne de Mallorca, nomena un arquitecte català per a treballar a Albi.
DEBATS, TERTÚLIES / TEMES D’ACTUALITAT / ACTIVITATS PER A AMPLIAR VOCABULARI
Per a aquelles persones que volen millorar la fluïdesa oral i la correcció fonètica i
Detalls de l'activitat
DEBATS, TERTÚLIES / TEMES D’ACTUALITAT / ACTIVITATS PER A AMPLIAR VOCABULARI
Per a aquelles persones que volen millorar la fluïdesa oral i la correcció fonètica i lèxica.
Nivell d’accés recomanat: a partir de l’Intermedi 1
Import: 60 euros (50 euros socis CAOC)
Ja pots fer la teva inscripció! Descarrega’t el programa.
Inscripcions: us podeu inscriure tot fent-nos arribar un e-mail amb les vostres dades (caoc@caoc.cat) i fer el pagament al número de compte ES10 2100-1006-57-0200061117 (CaixaBank).
Hora
Gener 11 (Dimecres) 18:30 - Març 22 (Dimecres) 20:30
Taller en línia adreçat a aquelles persones que volen practicar i millorar l’expressió oral en occità, tot adquirint més fluïdesa, comprensió i domini de la llengua.
Va dirigit a persones amb
Detalls de l'activitat
Taller en línia adreçat a aquelles persones que volen practicar i millorar l’expressió oral en occità, tot adquirint més fluïdesa, comprensió i domini de la llengua.
Va dirigit a persones amb un bon nivell de la llengua (B1, B2 i C1) que volen o necessiten practicar l’idioma per mantenir el seu nivell, millorar-lo i adquirir més fluïdesa. També és interessant per alumnes que estan realitzant un altre curs de llengua i cultura occitanes i volen practicar de forma més intensiva l’expressió oral.
📌Nivell d’accés recomanat: a partir de l’Intermedi 1
📝 Inscripcions: us podeu inscriure tot fent-nos arribar un e-mail amb les vostres dades (caoc@caoc.cat) i fer el pagament al número de compte ES10 2100-1006-57-0200061117 (CaixaBank).
👉 Descarrega’t el programa del curs.
Hora
Gener 18 (Dimecres) 19:00 - Març 29 (Dimecres) 20:30
Data: Dimecres 15 de febrer de 2023
Hora: 19:00 h
Lloc: Seu del CAOC a l'Hotel d'Entitats Carrer Providència 42 de Barcelona.
En Vicent Marqués i Carbonell és un escriptor i articulista valencià
Detalls de l'activitat
Data: Dimecres 15 de febrer de 2023
Hora: 19:00 h
Lloc: Seu del CAOC a l’Hotel d’Entitats Carrer Providència 42 de Barcelona.
En Vicent Marqués i Carbonell és un escriptor i articulista valencià especialitzat en gastronomia, molt relacionat amb la trajectòria de la nostra entitat Recentement ha publicat un nou volum de la seva obra enciclopèdica “HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA”, un repàs exhaustiu sobre la rica i variada gastronomia dels nostres països.
També, dins de la narrativa de ficció, ha publicat les novel·les “NIT DE FOC”, guanyadora del Premi de Narrativa Ciutat de València l’any 1990, i “UN QUILO DE COCA”. Com a articulista, ha col·laborat habitualment en el setmanari “EL TEMPS”, el diari “EL PUNT AVUI” i les publicacions digitals “JORNALET” i “LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ”.
*Durant la presentació hi haurà exemplars a la venda dels 5 títols que ja s’han editat.
Dimenjada dels amics de l'EOE !
Los 17, 18, 19 de febrièr de 2023 en Catalonha : a Girona !
Mèfi ! : los organizators s'ocupan del programa e d'un luòc per nos
Detalls de l'activitat
Dimenjada dels amics de l’EOE !
Los 17, 18, 19 de febrièr de 2023 en Catalonha : a Girona !
Mèfi ! : los organizators s’ocupan del programa e d’un luòc per nos remosar. L’organizacion del transpòrt e de l’albergament son a la carga de cada participant.
Tòcas de l’eveniment : nos tornar veire abans l’estiu e far conéisser l’EOE endacòm mai.
Programa :
– dinnars, sopars e seradas convivials
– descobèrta de Girona,
– escambis amb los membres de l’ateneu Salvadora Catà (associacion)
Entresenhas practicas :
Vos tornam avisar qu’es a vos de reservar l’albergament. Per dormir, çaquelà, trobaretz aquí d’entresenhas per reservar en avança :
Presentació del llibre "Petjades en la llarga nit. Memòries d’un independentista llibertari (1921-1996)"CAOCCarrer de la Providència 42 - 08024 Barcelona
Presentem PETJADES EN LA LLARGA NIT Memòries d’un independentista llibertari (1921-1996). D’EN JOSEP SERRA I ESTRUCH.
A càrrec d’en JORDI SERRA i MASSANSALVADOR, fill de l’autor i d’en FRANCESC SANGAR, President
Detalls de l'activitat
Presentem PETJADES EN LA LLARGA NIT Memòries d’un independentista llibertari (1921-1996). D’EN JOSEP SERRA I ESTRUCH.
A càrrec d’en JORDI SERRA i MASSANSALVADOR, fill de l’autor i d’en FRANCESC SANGAR, President del CAOC.
Dijous 23 de febrer – 19h00 – CAOC
Providència, 42 – Barcelona (Gràcia)
Utilitzem galetes al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetides visites. En fer clic a “Accepto les galetes”, accepteu l'ús de TOTES les galetes. Tanmateix, podeu visitar “Configuració de les galetes” per tal d'obtenir un consentiment controlat.
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D'aquestes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com feu servir aquest lloc web. Aquestes galetes s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de desactivar aquestes galetes. Però desactivar algunes d'aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-advertisement
1 any
Establida pel connector de consentiment de galetes GDPR, aquesta galeta s'utilitza per registrar el consentiment de l'usuari per a les galetes a la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-analytics
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analítiques".
cookielawinfo-checkbox-functional
11 mesos
La galeta s'estableix pel consentiment de la cookie del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies a la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-others
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
CookieLawInfoConsent
1 any
Enregistra l'estat del botó predeterminat de la categoria corresponent i l'estat de CCPA. Funciona només en coordinació amb la galeta principal.
viewed_cookie_policy
11 mesos
La galeta la configura el connector de consentiment de galetes GDPR i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
_GRECAPTCHA
5 mesos 27 dies
Aquesta galeta la configura el servei de recaptcha de Google per identificar robots per protegir el lloc web d'atacs maliciosos de correu brossa.
Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Galeta
Durada
Descripció
sb
2 anys
Aquesta galeta és utilitzada per Facebook per controlar les seves funcionalitats, recopilar la configuració d'idioma i compartir pàgines.
Les galetes de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.
Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Galeta
Durada
Descripció
_ga
2 anys
La galeta _ga, instal·lada per Google Analytics, calcula les dades de visitants, sessions i campanyes i també fa un seguiment de l'ús del lloc per a l'informe d'anàlisi del lloc. La galeta emmagatzema informació de forma anònima i assigna un número generat aleatòriament per reconèixer els visitants únics.
_gat_gtag_UA_30284735_1
1 minut
Definit per Google per distingir els usuaris.
_gid
1 dia
Instal·lada per Google Analytics, la galeta _gid emmagatzema informació sobre com els visitants utilitzen un lloc web, alhora que crea un informe analític del rendiment del lloc web. Algunes de les dades que es recullen inclouen el nombre de visitants, la seva font i les pàgines que visiten de manera anònima.
Les galetes de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.
Galeta
Durada
Descripció
fr
3 mesos
Facebook estableix aquesta galeta per mostrar anuncis rellevants als usuaris mitjançant el seguiment del comportament dels usuaris a través del web, en llocs que tenen píxel de Facebook o connector social de Facebook.
Altres galetes no categoritzades són aquelles que s'estan analitzant i encara no s'han classificat en una categoria.
Galeta
Durada
Descripció
bp-activity-oldestpage
sessió
Aquesta galeta l'estableix el proveïdor Buddy Press. Aquesta cookie s'utilitza per emmagatzemar la informació quan es navega per les pàgines. Ajuda a proporcionar un "botó de càrrega més".
