Capítol 4. La Ciutat Episcopal d’Albi

10 gener 2023

La Ciutat Episcopal d’Albi és un conjunt arquitectònic, que configura el nucli antic de la capital del departament del Tarn, que és composat per diversos edificis, entre els quals sobresurten la Catedral de Santa Cecília, la Col·legiata de Sant Salvi i el Palau de la Berbiá. Situat a la ribera esquerra del riu Tarn, és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l’any 2010.

Un dels trets característics de la Ciutat Episcopal és el seu color, distingible des de la llunyania. Es tracta d’una mescla entre vermell, rosa i ocre originària de la utilització de maons provinents de fora del territori i de les tradicionals teules romanes.

I com sorgí aquest conjunt monumental? La ciutat d’Albi havia patit, com totes les terres del Llenguadoc, els efectes de la Croada contra els Càtars desenvolupada des de l’any 1209. De fet, els mateixos “heretges” eren anomenats entre altres noms amb el terme “Albigesos”, malgrat que la ciutat tarnesa no era un dels focus més importants de presència del Catarisme. Un cop acabada la primera fase de la Croada, i per a consolidar la supremacia i el domini de l’Església Catòlica al territori, es decidí la construcció de la Catedral de Santa Cecília, que representava el poder religiós i el Palau de Berbiá, el poder civil i polític, i la interconnexió entre ambdós. També hem de remarcar que després de la primera fase de la Croada, Albi visqué una expansió econòmica molt destacada promocionada per la seva burgesia comercial.

Pont Vièlh d’Albi

Posteriorment el Catolicisme degué afiançar-se novament davant la propagació durant els segles XVI i XVII de les idees del cristianisme calvinista. Els seus seguidors reberen el nom d'”Hugonots”.

Però analitzem cadascun dels monuments que configuren tot el conjunt. Sens dubte, observant des de lluny, el monument que més ens cridaria l’atenció és la majestuosa Catedral de Santa Cecília, seu de l’arquebisbat d’Albi. La seva construcció, damunt d’un pujol rocós, i seguint l’estil del “Gòtic meridional” (un estil més auster que altres gòtics), s’allargà durant dos segles, des de l’any 1282 fins al 1480; una mostra de la grandiositat de l’edifici. De fora estant, recorda més aviat una fortificació, i potser és una metàfora de la defensa del Catolicisme davant les heterodòxies que apareixien amb regularitat a Occitània. Però l’interior ens aporta una imatge molt més artística i profusa d’imatges religioses, amb una bona col·lecció de frescos i pintures murals..

La construcció, que substituí altres edificis antics més senzills, començà sota el mandat del bisbe Bernat de Castanet, nascut a Montpelhièr. Però alguns indicis marquen que el projecte podria ésser anterior, ja que des del Comtat de Tolosa ja s’havia disposat d’un pressupost l’any abans que el nou bisbe prengués possessió del seu càrrec. En aquell moment, l’any 1276, el Comtat tolosenc existia com a estructura feudal però ja no tenia una família al capdavant i era regit directament per part de la Corona francesa.

Catedral de Santa Cecília

I qui fou el primer arquitecte? Precisament un català, en Ponç Descull, que havia treballat en diversos projectes arquitectònics sota el regnat de Jaume II de Mallorca, com el Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà o la Catedral i el Palau de S’Almudaina de Ciutat de Mallorca. Malgrat la derrota de Murèth les relacions entre catalans i occitans continuaven. Un bisbe nascut a Montpelhièr, que integra el Regne de Mallorca, nomena un arquitecte català per a treballar a Albi.

Per seguir llegint el capítol clica aquí.

Francesc Sangar. CAOC.

X