We use cookies to enhance your browsing experience, serve personalized ads or content, and analyze our traffic. By clicking "Accept All", you consent to our use of cookies.
Customize Consent Preferences
We use cookies to help you navigate efficiently and perform certain functions. You will find detailed information about all cookies under each consent category below.
The cookies that are categorized as "Necessary" are stored on your browser as they are essential for enabling the basic functionalities of the site. ...
Always Active
Necessary cookies are required to enable the basic features of this site, such as providing secure log-in or adjusting your consent preferences. These cookies do not store any personally identifiable data.
No cookies to display.
Functional cookies help perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collecting feedback, and other third-party features.
No cookies to display.
Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics such as the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.
No cookies to display.
Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.
No cookies to display.
Advertisement cookies are used to provide visitors with customized advertisements based on the pages you visited previously and to analyze the effectiveness of the ad campaigns.
Us agrada l’Edat Mitjana? Voldríeu conèixer més sobre aquest període bàsic de la nostra història?
Al CAOC disposem de números a la venda de la revista EL MÓN MEDIEVAL, on trobareu interessants articles de temàtica medievalística que us endinsaran en aquella fascinant època. Fets i personatges històrics, art, creences, urbanisme, la vida quotidiana de les diferents classes socials… i amb unes imatges molt acurades per a obtenir una visió molt millor i més clara de com era la vida dels nostres avantpassats.
I, dins de cada revista podreu trobar un article en llengua occitana amb el nom de Sapiéncia Occitana.
Arran de la proposta del CAOC a la Diputació de Barcelona d’una llista dels llibres occitans imprescindibles, d’ençà de l’any 2017, la Xarxa de Biblioteques Municipals incorporà aquests títols en occità a les seves biblioteques. Començant aquell mateix any per aquestes quatre: la Biblioteca del Guinardó – Mercè Rodoreda, la del Casino de Manresa i la de Can Pedrals de Granollers i la Central d’Igualada.
Un catàleg amb consciència cronològica, que fa un viatge des del segle XVI fins al XX. A banda dels títols literaris, també hi trobem diccionaris català-occità i occità-català o gramàtiques a l’abast de tothom.
D’en Joan Bodon (1920-1975), un dels grans novel·listes occitans , i de qui eguany commemorem el centenari del seu naixement, en podeu trobar algunes de les seves més importants i conegudes obres, en occità i també les traduccions al català que ha fet Club Editor de dos dels seus llibres.
Los amics de l’IEO Aude nos prepausan tres recèptas per aqueste divèndres. Ecritas mas tanben podètz escotar las recèptas contadas en occitan per la Mirelha Braç.
3) Caçolet
per 4 personas
Çò que vos cal : 350 a 400 g de mongetas secas (de Lauragués plan segur) / 2 cuèissas de guit o d’auca confidas, copadas en dos / 4 bocins de 80g de salsissa de Tolosa / 4 bocins de 50g de carn de pòrc (garron, espatla o peitrina) / 250 g de codena de pòrc que la mitat servirà aprèp coseson pel montatge del caçolet / un pauc de lard salat / qualques òsses de pòrc / cebas e carròtas La velha : Faire trempar las mongetas secas una nuèit dins d’aiga freja. L’endeman : Escorrir las mongetas e las metre dins una caçairòla amb tres litres d’aiga freja de sorga (non calcària) e menar al bolh pendent 5 minutas. Escorrir e metre de costat. Preparar lo bolhon amb 3 litres d’aiga (non calcària), las codenas copadas en lescas grandas, los òsses de pòrc e, se b’aimatz, un pauc de cebas e de carròtas. Salar e pebrar coma cal. Far cuèire pendent una ora puèi filtrar e recuperar las codenas. Dins aqueste bolhon filtrat, metre las mongetas a cuèire fins que siagan soplas mas plan entièras. Una ora de coseson. Preparar las carns : Dins una granda padena faire fondre lo gras dels confits. Dins lo grais que demòra, faire fregir las salsissas. Faire fregir los bocins de pòrc. Escorrir las mongetas e gardar lo bolhon al caud. Ajustar a las mongetas qualques grans d’alh e l doble (en pes) de lard salat, trissats amassa. Montatge del caçolet : Utilizar lo plat emblematic en tèrra cuèita nommat « caçòla » qu’a balhat son nom al caçolet. Cobrir lo fons de la caçòla amb las codenas. Ajustar un tèrç de las mongetas. Pausar las carns puèi çò que demòra de mongetas. Pausar las salsissas enfonsadas dins las mongetas, lo dessús demorant visible. Completar en vojant lo bolhon caud, just per cobrir las mongetas. Pebrar al molin e ajustar un culhierat del grais de guit que serviguèt a fregir las carns. Coseson : Enfornar a 150°/160° e daissar cuèire 2 a 3 oras. Pendent la coseson, se formarà sul dessús de la caçòla una crosta marron que caldrà enfonsar mai d’un còp (n’i a que dison 7 còps). Se lo dessús de las mongetas fasiá mina de secar, i ajustar un pauc de bolhon.
Enregistrament Mirelha Braç (IEO Aude)
4) La
tapenada(extrach de
Afogassets o l’art de beure pas tot sol, Institut d’Estudis Occitans d’Aude)
500 gramas d’olivas verdas o negras (o 250 de caduna)
/ 100 gramas de tapenas / 2 grans d’alh gròsses (o 4 pichons) / 10 filets
d’anchòias dessalats / 1/4 de litre d’òli d’oliva (o mens) / pebre del molin
Dins un plat prigond, botar amassa totes los
ingredients (descloscar las olivas, se que non, adieu barrejaire electric !) e
los mesclar fins a que faga la pomada ; ajustar d’òli d’oliva se ba cal.
Estirar aquela pomada sus de tòstas finas, que podètz gradalhar abans.
Ieu ajusti, abans de mesclar, qualques lescas de
tomatas secas confidas a l’òli (sufís de trapar tomatas secas – o de las far
secar al solelh salpicadas de sal – e de las botar a marinar dins d’òli d’oliva
amb farigola, romanin e alh ; se consèrvan sens problèma a condicion que l’òli
cobrigue totjorn las tomatas). Plan segur, se podètz pistar lo tot allòc de vos
servir del mesclaire electric, auretz quicòm de plan mai onctuós ; çò qu’es bon
se merita !
Servir dins de nauquets amb de lescas de pan tostat.
Enregistrament Mirelha Braç (IEO Aude)
5) Caviar de merinjana
Comptar la mitat d’una gròssa merinjana per persona
200 g d’olivas negras o verdas (sens clòsc)
4 o 5 grans d’alh
1 limon
4 o 5 bons culhierats d’òli d’oliva
1 culhierat pichon de flor de farigola
sal e pebre
∞ Alucar
la grasilha del forn o lo barbacoa. Copar la coeta de las merinjanas (mèfi que
pica !), las lavar e secar. Las pausar sus la grilha e las virar de temps en
temps. Esperar una mièja oreta.
∞ Rasclar
la carn amb un culhièr. Trissar l’alh e las olivas dins lo mortièr (o amb lo
barrejaire), ajustar la carn de las merinjanas, lo chuc de limon, la sal, lo
pebre, la flor de farigola e, pichon a pichon, l’òli d’oliva, fins que faga la
” pomada “.
∞ Se
servís sus de lescas de pan finas e passadas a la grasilha, de tòstas, qué !
Après qualques jorns de discussions amb lo conselh de la Federacion Interregionala dels Mèdias Occitans (FIMÒC), que los dos mèdias ne fan partida, La Setmana eJornalet venon de validar un acòrdi de cooperacion amb la tòca d’afortir e melhorar la premsa en occitan.
D’un costat, lo redactor en cap de Jornalet collaborarà a l’escritura de la version papièr de La Setmana, çò que pòt permetre de desvolopar cèrts subjèctes, dont qualques unes publicats d’en primièr en linha sus Jornalet, en los presentar d’un autre biais. A la diferéncia del numeric, pensat per legir lèu, comentar, debatre e partejar suls rets socials, la premsa de papièr permet de presentar de tèmas en prigondor.
En mai d’aquò, lo partenariat tòca tanben la cooperacion entre los dos sits Internet de La Setmana e de Jornalet que poiràn reproduire liurament lors contenguts.
Enfin, los dos mèdias faràn de reünions periodicas per parlar de l’actualitat, escambiar d’informacions e partejar lo trabalh.
Lo primièr numèro de La Setmana en cooperacion amb lo redactor en cap de Jornalet serà lo 1078, datat del 9 de junh de 2017.
Lo pache se faguèt dimècres passat 10 de mai, amb un veirat de l’amistat e un brinde via Skype, en preséncia dels confraires de Viure al País; per ansin, n’auretz lèu d’informacions dins l’emission occitana de France 3 e sul Blòg Occitan d’aquela cadena de television.
No deixa de ser una redundància que l’apel·latiu “càtar” vagi acompanyat de l’epítet “bons homes”, però bé, no ens posarem pas perepunyetes amb l’etimologia, oi? El cas és que vuit-cents anys després, a aquells cristians desviats de l’Església oficial la bonhomia els devia servir per somriure amablement quan diumenge el bisbe de Pàmias (Pamiers) s’agenollava davant l’altar de Montsegur per demanar-los perdó. Els esperits de tots els cremats al peu del castell devien dir-se uns als altres: —Caram, vuit segles, és ben bé que amb les coses de palau, val més asseure’s… Vuit segles, sí. I un cop reparat el genocidi dels partidaris del Papa Innocenci III, seria fantàstic no haver d’esperar-ne vuit més perquè els representants de la Republique jacobina demanessin també perdó. Perdó per haver carbonitzat una nació, l’occitana. Perdó per haver reduït a cendres la seva cultura. Perdó perquè el bisbe de Pàmias va oficiar l’acte en la inflamada llengua d’oïl, i no la llengua d’oc. I és que va ser en la llengua dels vencedors que ell i els seus acòlits van dir al miler de congregats que “no eren responsables dels crims però que carregaven amb el pes dels errors abans comesos”. Doncs mira, no hi hauria hagut un acte de reparació més eficaç que un representant de l’Església francesa oficiant en occità davant l’atenta mirada d’algun diputats francès i dels comandaments de la gendarmeria. Per cert: aquest columnista també va assistir a una acció de gràcies. La va oficiar un ciutadà que anava just davant seu a la cua dels severíssims controls policials per entrar al poble (ja se sap: els fanàtics d’una altra religió diuen que un déu els espera aplaudint si maten, violen i esclavitzen sense penedir-se de res…). Després de patir, com tots, els minuciosos palpissos de l’agent antiterrorista de torn, el ciutadà es va tornar a posar les claus a la butxaca i li va agrair efusivament la molèstia d’estar-se allà, dempeus durant hores i sense distreure’s. Uns quants segles després de la gran declaració de liberté, molts ciutadans de l’estat francès ja comencen a estar farts de la dicotomia progressista que fa triar entre llibertat i seguretat. Per a molts d’aquests ciutadans la seguretat de no morir cremats, gratuïtament, capriciosament, en mans d’uns altres intolerants és la llibertat més preuada.
Una delegació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) es va desplaçar a Montsegur en representació dels occitanistes catalans.
Text: Ramon Sargatal, ElPuntAvui+, la Galeria, 20-10-2016
Aquests primers dies de l’any ens hem sentit doblement trasbalsats per la mort de dues personalitats irreemplaçables en el món de la cultura occitana: Marcèu Esquieu i Ives Roqueta.
Marcèu Esquieu va néixer l’any 1931 a Nadalia. Va ser professor de lletres clàssiques i d’occità a Vilanòva d’Òlt; fou un dels fundadors de l’Escòla Occitana d’Estiu a Vilanòva d’Òlt l’any 1973 juntament amb Joan Rigosta i Cristian Rapin; va crear un centre cultural occità a l’escola de la localitat de Picapol; escriptor i contaire, també va treballar al teatre i a la televisió. Té nombroses obres publicades: teatre, prosa, poesia, contes. Gràcies a tots els anys que el CAOC ha assistit a l’Escòla Occitana d’Estiu hem mantingut amb Esquieu una intensa relació d’amistat.
Ives Roqueta, nascut a Seta l’any 1936, fou un activista del moviment polític i cultural occità; l’any 1969 va fundar la discogràfica Ventadorm dedicada a la cançó occitana; va constituir el Centre Internacional de Documentació occitana la’ny 1974, avui Centre Interegional de desenvolupament de l’occità situat a Besiers; va crear una de les primeres calandretas, escoles bilingües francès occità; durant els anys 70 va participar en la lluita dels pagesos del Larzac i en el moviment dels vinyataires del Llenguadoc. És un dels escriptors més creatius de la seva generació amb més de quaranta obres publicades: prosa, poesia, assaig, teatre, traduccions… Fins fa poc escrivia setmanalment una columna a la Dépêche du Midi amb el títol “accent d’Oc”.
L’occitanisme no hauria estat el mateix sense ells. Continuarem treballant per ajudar a mantenir el foc que ells van avivar.
