Arran de la proposta del CAOC a la Diputació de Barcelona d'una llista dels llibres occitans imprescindibles, d'ençà de l'any 2017, la Xarxa de Biblioteques Municipals incorporà aquests títols en occità a les seves biblioteques. Començant aquell mateix any per aquestes quatre: la Biblioteca del Guinardó – Mercè Rodoreda, la del Casino de Manresa i la de Can Pedrals de Granollers i la Central d’Igualada.
Un catàleg amb consciència cronològica, que fa un viatge des del segle XVI fins al XX. A banda dels títols literaris, també hi trobem diccionaris català-occità i occità-català o gramàtiques a l’abast de tothom.
D'en Joan Bodon (1920-1975), un dels grans novel·listes occitans , i de qui eguany commemorem el centenari del seu naixement, en podeu trobar algunes de les seves més importants i conegudes obres, en occità i també les traduccions al català que ha fet Club Editor de dos dels seus llibres.
Article del Núvol "La lleixa occitana" de Mònica Boixader.
[post_title] => Joan Bodon a les biblioteques
[post_excerpt] => A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona podeu trobar algunes de les seves obres més importants i conegudes.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => joan-bodon-a-les-biblioteques
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-06-18 10:36:26
[post_modified_gmt] => 2020-06-18 08:36:26
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14374
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[1] => WP_Post Object
(
[ID] => 14186
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-22 18:29:23
[post_date_gmt] => 2020-05-22 16:29:23
[post_content] =>
Los amics de l’IEO Aude nos prepausan tres recèptas per aqueste divèndres. Ecritas mas tanben podètz escotar las recèptas contadas en occitan per la Mirelha Braç.
3) Caçolet
per 4 personas
Çò que vos cal : 350 a 400 g de mongetas secas (de Lauragués plan segur) / 2 cuèissas de guit o d'auca confidas, copadas en dos / 4 bocins de 80g de salsissa de Tolosa / 4 bocins de 50g de carn de pòrc (garron, espatla o peitrina) / 250 g de codena de pòrc que la mitat servirà aprèp coseson pel montatge del caçolet / un pauc de lard salat / qualques òsses de pòrc / cebas e carròtas La velha : Faire trempar las mongetas secas una nuèit dins d'aiga freja. L'endeman : Escorrir las mongetas e las metre dins una caçairòla amb tres litres d'aiga freja de sorga (non calcària) e menar al bolh pendent 5 minutas. Escorrir e metre de costat. Preparar lo bolhon amb 3 litres d'aiga (non calcària), las codenas copadas en lescas grandas, los òsses de pòrc e, se b'aimatz, un pauc de cebas e de carròtas. Salar e pebrar coma cal. Far cuèire pendent una ora puèi filtrar e recuperar las codenas. Dins aqueste bolhon filtrat, metre las mongetas a cuèire fins que siagan soplas mas plan entièras. Una ora de coseson. Preparar las carns : Dins una granda padena faire fondre lo gras dels confits. Dins lo grais que demòra, faire fregir las salsissas. Faire fregir los bocins de pòrc. Escorrir las mongetas e gardar lo bolhon al caud. Ajustar a las mongetas qualques grans d'alh e l doble (en pes) de lard salat, trissats amassa. Montatge del caçolet : Utilizar lo plat emblematic en tèrra cuèita nommat « caçòla » qu'a balhat son nom al caçolet. Cobrir lo fons de la caçòla amb las codenas. Ajustar un tèrç de las mongetas. Pausar las carns puèi çò que demòra de mongetas. Pausar las salsissas enfonsadas dins las mongetas, lo dessús demorant visible. Completar en vojant lo bolhon caud, just per cobrir las mongetas. Pebrar al molin e ajustar un culhierat del grais de guit que serviguèt a fregir las carns. Coseson : Enfornar a 150°/160° e daissar cuèire 2 a 3 oras. Pendent la coseson, se formarà sul dessús de la caçòla una crosta marron que caldrà enfonsar mai d'un còp (n'i a que dison 7 còps). Se lo dessús de las mongetas fasiá mina de secar, i ajustar un pauc de bolhon.
Enregistrament Mirelha Braç (IEO Aude)
4) La
tapenada(extrach de
Afogassets o l'art de beure pas tot sol, Institut d'Estudis Occitans d'Aude)
500 gramas d'olivas verdas o negras (o 250 de caduna)
/ 100 gramas de tapenas / 2 grans d'alh gròsses (o 4 pichons) / 10 filets
d'anchòias dessalats / 1/4 de litre d'òli d'oliva (o mens) / pebre del molin
Dins un plat prigond, botar amassa totes los
ingredients (descloscar las olivas, se que non, adieu barrejaire electric !) e
los mesclar fins a que faga la pomada ; ajustar d'òli d'oliva se ba cal.
Estirar aquela pomada sus de tòstas finas, que podètz gradalhar abans.
Ieu ajusti, abans de mesclar, qualques lescas de
tomatas secas confidas a l'òli (sufís de trapar tomatas secas - o de las far
secar al solelh salpicadas de sal - e de las botar a marinar dins d'òli d'oliva
amb farigola, romanin e alh ; se consèrvan sens problèma a condicion que l'òli
cobrigue totjorn las tomatas). Plan segur, se podètz pistar lo tot allòc de vos
servir del mesclaire electric, auretz quicòm de plan mai onctuós ; çò qu'es bon
se merita !
Servir dins de nauquets amb de lescas de pan tostat.
Enregistrament Mirelha Braç (IEO Aude)
5) Caviar de merinjana
Comptar la mitat d'una gròssa merinjana per persona
200 g d'olivas negras o verdas (sens clòsc)
4 o 5 grans d'alh
1 limon
4 o 5 bons culhierats d'òli d'oliva
1 culhierat pichon de flor de farigola
sal e pebre
∞ Alucar
la grasilha del forn o lo barbacoa. Copar la coeta de las merinjanas (mèfi que
pica !), las lavar e secar. Las pausar sus la grilha e las virar de temps en
temps. Esperar una mièja oreta.
∞ Rasclar
la carn amb un culhièr. Trissar l'alh e las olivas dins lo mortièr (o amb lo
barrejaire), ajustar la carn de las merinjanas, lo chuc de limon, la sal, lo
pebre, la flor de farigola e, pichon a pichon, l'òli d'oliva, fins que faga la
" pomada ".
∞ Se
servís sus de lescas de pan finas e passadas a la grasilha, de tòstas, qué !
[post_title] => Recèptas occitanas (2)
[post_excerpt] => Tres recèptas per aqueste divèndres: lo caçolet, la tapenada, e caviar de merinjana.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => receptas-occitanas-2
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-22 18:31:40
[post_modified_gmt] => 2020-05-22 16:31:40
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14186
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[2] => WP_Post Object
(
[ID] => 7650
[post_author] => 2
[post_date] => 2017-05-16 10:03:28
[post_date_gmt] => 2017-05-16 08:03:28
[post_content] => Après qualques jorns de discussions amb lo conselh de la Federacion Interregionala dels Mèdias Occitans (FIMÒC), que los dos mèdias ne fan partida, La Setmana eJornalet venon de validar un acòrdi de cooperacion amb la tòca d’afortir e melhorar la premsa en occitan.
D’un costat, lo redactor en cap de Jornalet collaborarà a l’escritura de la version papièr de La Setmana, çò que pòt permetre de desvolopar cèrts subjèctes, dont qualques unes publicats d’en primièr en linha sus Jornalet, en los presentar d’un autre biais. A la diferéncia del numeric, pensat per legir lèu, comentar, debatre e partejar suls rets socials, la premsa de papièr permet de presentar de tèmas en prigondor.
En mai d’aquò, lo partenariat tòca tanben la cooperacion entre los dos sits Internet de La Setmana e de Jornalet que poiràn reproduire liurament lors contenguts.
Enfin, los dos mèdias faràn de reünions periodicas per parlar de l’actualitat, escambiar d’informacions e partejar lo trabalh.
Lo primièr numèro de La Setmana en cooperacion amb lo redactor en cap de Jornalet serà lo 1078, datat del 9 de junh de 2017.
Lo pache se faguèt dimècres passat 10 de mai, amb un veirat de l’amistat e un brinde via Skype, en preséncia dels confraires de Viure al País; per ansin, n’auretz lèu d’informacions dins l’emission occitana de France 3 e sul Blòg Occitan d’aquela cadena de television.
Tèxt tirat de: Jornalet
[post_title] => Cooperacion Jornalet / La Setmana
[post_excerpt] => La Setmana e Jornalet venon de validar un acòrdi de cooperacion amb la tòca d’afortir e melhorar la premsa en occitan.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => open
[post_password] =>
[post_name] => cooperacion-jornalet-la-setmana
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2017-05-16 10:03:28
[post_modified_gmt] => 2017-05-16 08:03:28
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => http://caoc.cat/?p=7650
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[3] => WP_Post Object
(
[ID] => 7162
[post_author] => 2
[post_date] => 2016-10-18 10:21:35
[post_date_gmt] => 2016-10-18 08:21:35
[post_content] => [caption id="attachment_7163" align="alignleft" width="300"] El cantautor occità Claudi Martí[/caption]
No deixa de ser una redundància que l'apel·latiu "càtar" vagi acompanyat de l'epítet "bons homes", però bé, no ens posarem pas perepunyetes amb l'etimologia, oi? El cas és que vuit-cents anys després, a aquells cristians desviats de l'Església oficial la bonhomia els devia servir per somriure amablement quan diumenge el bisbe de Pàmias (Pamiers) s'agenollava davant l'altar de Montsegur per demanar-los perdó. Els esperits de tots els cremats al peu del castell devien dir-se uns als altres: —Caram, vuit segles, és ben bé que amb les coses de palau, val més asseure's... Vuit segles, sí. I un cop reparat el genocidi dels partidaris del Papa Innocenci III, seria fantàstic no haver d'esperar-ne vuit més perquè els representants de la Republique jacobina demanessin també perdó. Perdó per haver carbonitzat una nació, l'occitana. Perdó per haver reduït a cendres la seva cultura. Perdó perquè el bisbe de Pàmias va oficiar l'acte en la inflamada llengua d'oïl, i no la llengua d'oc. I és que va ser en la llengua dels vencedors que ell i els seus acòlits van dir al miler de congregats que "no eren responsables dels crims però que carregaven amb el pes dels errors abans comesos". Doncs mira, no hi hauria hagut un acte de reparació més eficaç que un representant de l'Església francesa oficiant en occità davant l'atenta mirada d'algun diputats francès i dels comandaments de la gendarmeria. Per cert: aquest columnista també va assistir a una acció de gràcies. La va oficiar un ciutadà que anava just davant seu a la cua dels severíssims controls policials per entrar al poble (ja se sap: els fanàtics d'una altra religió diuen que un déu els espera aplaudint si maten, violen i esclavitzen sense penedir-se de res...). Després de patir, com tots, els minuciosos palpissos de l'agent antiterrorista de torn, el ciutadà es va tornar a posar les claus a la butxaca i li va agrair efusivament la molèstia d'estar-se allà, dempeus durant hores i sense distreure's. Uns quants segles després de la gran declaració de liberté, molts ciutadans de l'estat francès ja comencen a estar farts de la dicotomia progressista que fa triar entre llibertat i seguretat. Per a molts d'aquests ciutadans la seguretat de no morir cremats, gratuïtament, capriciosament, en mans d'uns altres intolerants és la llibertat més preuada.
Una delegació del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) es va desplaçar a Montsegur en representació dels occitanistes catalans.
Text: Ramon Sargatal, ElPuntAvui+, la Galeria, 20-10-2016
[post_title] => A Montsegur pels càtars
[post_excerpt] => L'església catòlica occitana demana perdó per la matança de càtars de fa vuit segles
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => open
[post_password] =>
[post_name] => a-montsegur-pels-catars
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2016-10-19 10:49:38
[post_modified_gmt] => 2016-10-19 08:49:38
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => http://caoc.cat/?p=7162
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[4] => WP_Post Object
(
[ID] => 5018
[post_author] => 1
[post_date] => 2015-01-20 17:00:43
[post_date_gmt] => 2015-01-20 17:00:43
[post_content] => [caption id="attachment_4848" align="alignleft" width="224"] Marcèu Esquieu a l'EOE 2011[/caption]
Aquests primers dies de l'any ens hem sentit doblement trasbalsats per la mort de dues personalitats irreemplaçables en el món de la cultura occitana: Marcèu Esquieu i Ives Roqueta.
Marcèu Esquieu va néixer l'any 1931 a Nadalia. Va ser professor de lletres clàssiques i d'occità a Vilanòva d'Òlt; fou un dels fundadors de l'Escòla Occitana d'Estiu a Vilanòva d'Òlt l'any 1973 juntament amb Joan Rigosta i Cristian Rapin; va crear un centre cultural occità a l'escola de la localitat de Picapol; escriptor i contaire, també va treballar al teatre i a la televisió. Té nombroses obres publicades: teatre, prosa, poesia, contes. Gràcies a tots els anys que el CAOC ha assistit a l'Escòla Occitana d'Estiu hem mantingut amb Esquieu una intensa relació d'amistat.
Ives Roqueta, nascut a Seta l'any 1936, fou un activista del moviment polític i cultural occità; l'any 1969 va fundar la discogràfica Ventadorm dedicada a la cançó occitana; va constituir el Centre Internacional de Documentació occitana la'ny 1974, avui Centre Interegional de desenvolupament de l'occità situat a Besiers; va crear una de les primeres calandretas, escoles bilingües francès occità; durant els anys 70 va participar en la lluita dels pagesos del Larzac i en el moviment dels vinyataires del Llenguadoc. És un dels escriptors més creatius de la seva generació amb més de quaranta obres publicades: prosa, poesia, assaig, teatre, traduccions... Fins fa poc escrivia setmanalment una columna a la Dépêche du Midi amb el títol "accent d'Oc".
L'occitanisme no hauria estat el mateix sense ells. Continuarem treballant per ajudar a mantenir el foc que ells van avivar.
[post_title] => Lo monde occitan en dòl
[post_excerpt] => Aquests primers dies de l'any ens hem sentit doblement trasbalsats per la mort de dues personalitats irreemplaçables en el món de la cultura occitana: Marcèu Esquieu i Ives Roqueta.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => open
[post_password] =>
[post_name] => lo-monde-occitan-en-dol
[to_ping] =>
[pinged] => http://france3-regions.blog.francetvinfo.fr/le-blog-de-viure-al-pais-france3/2015/01/12/adieussiatz-occitans.html
http://david-grosclaude.com/2015/01/05/marceu-esquieu-e-ives-roqueta-se-soi-occitanista-quei-per-la-vosta-fauta/
http://france3-regions.blog.francetvinfo.fr/le-blog-de-viure-al-pais-france3/2015/01/08/padena-e-roqueta.html
[post_modified] => 2015-02-05 21:43:03
[post_modified_gmt] => 2015-02-05 20:43:03
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => http://caoc.cat/dev/?p=5018
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[5] => WP_Post Object
(
[ID] => 4657
[post_author] => 1
[post_date] => 2014-08-05 12:51:21
[post_date_gmt] => 2014-08-05 10:51:21
[post_content] =>
El Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) ha organitzat, com cada any, la Pujada al Port de Salau. S’ha celebrat durant 27 anys sense cap interrupció.
La Pujada al Port de Salau, (a 2.010 m), es fa cada primer diumenge d'agost i s’hi puja pels dos vessants del Pirineu, pel Pallars Sobirà (Catalunya) i per l'Arieja (Occitània).
Aquesta tradicional Pujada al Port de Salau ha tingut un caire més reivindicatiu amb la participació de l’Assemblea Nacional de Catalunya secció del Pallars, per tal de fer visible i internacionalitzar l’actual situació del poble català, sense deixar de banda que el principal objectiu de la pujada és estrènyer les relacions occitano-catalanes, i aprofitant l’entorn privilegiat, tant a nivell humà com paisatgístic, que ens ofereix el Port de Salau hem reclamat el fonament democràtic més bàsic de tota societat que és el dret a decidir.
S’ha celebrat amb el programa previst:
Muntatge d’un mural per part de l’Assemblea Nacional Catalana amb la imatge de François Hollande, interpel·lant-lo pel dret a decidir.
Hissada de banderes, la catalana i l’occitana, cant dels himnes occità i català.
Parlaments d’organitzadors i personalitats.
Música, danses i cançons per acordionistes i músics occitans i catalans.
El tradicional acte de repartiment de formatge occità i de vi català per a tothom.
Dinar de motxilla i havent dinat:
S’ha fet animació musical i coral. S’han entonat himnes i cants tradicionals. S’ha cantat el Cant dels adéus. Baixada de banderes i comiat.
S’han fet fotografies de conjunt com a record de la Pujada i a les 3 de la tarda, descens, cadascú pel seu costat.
D’any en any, la Pujada s’ha anat fet gran, llevat d’aquells anys en què el mal temps ha espantat una mica la gent abans de pujar-hi, o que ens n’ha fet fora abans d’acabar els actes.
Enguany l’assistència estimada ha estat d’unes 600 persones, un gran nombre d’ells eren occitans. En relació als anys anteriors aquest ascens d’assistència ha estat deguda a la col·laboració amb l’ANC del Pallars.
Ha fet bon temps, s’han pogut celebrar tots els actes amb normalitat, l’assistència ha estat molt nombrosa, com cada any, i tothom se n’ha anat content, cadascú per la seva banda, després d’haver gaudit d’uns actes de germanor.
Actes de Vigilia a la Pujada al Port de Salau a Esterri d’Àneu:
El dissabte, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i al Pavelló Municipal, també s’han organitzat diversos actes amb un gran èxit de participació de públic.
A la tarda, a l'Ecomuseu, projecció de dos documentals etnogràfics en occità. Tot seguit, cercavila per Esterri d'Aneu amb els Petacanyes.
A les 20h00 Sopar-col·loqui "Encaix d’Occitània en una Catalunya independent". Amb la presència de Quim Torra, vicepresident d'Òmnium Cultural; Jaume Marfany, vicepresident de l'ANC; l'historiador occità Estève Bourdoncle; Marçal Girbau, representant del CAOC i diputats partits pro-consulta.
A les 20h00, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu: vetllada de música occitana i del Pirineu.
Fotografies de la Pujada d’enguany:
[mudslide:picasa,0,caoc.cat,6043588240697709889]
[post_title] => Unes 600 persones ens retrobem a Salau per la llibertat dels pobles
[post_excerpt] => Aquesta tradicional Pujada al Port de Salau ha tingut un caire més reivindicatiu amb la participació de l’Assemblea Nacional de Catalunya secció del Pallars.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => open
[post_password] =>
[post_name] => unes-600-persones-ens-retrobem-a-salau-per-la-llibertat-dels-pobles
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2015-01-13 18:26:40
[post_modified_gmt] => 2015-01-13 18:26:40
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => http://caoc.cat/?p=4657
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[6] => WP_Post Object
(
[ID] => 4637
[post_author] => 1
[post_date] => 2014-07-23 13:46:32
[post_date_gmt] => 2014-07-23 11:46:32
[post_content] =>
Des de fa 27 anys el CAOC organitza la Pujada alPort de Salau(2010 m. d’altitud) des dels dos vessants del Pirineu, des del Pallars Sobirà i des de l’Arièja (Occitània), el primer diumenge d’agost, amb la col•laboració d’entitats dels dos costats del Pirineu.
Per manca de comunicacions, des dels dos costats, és obligat pujar a peu al cim del Port. Els catalans ho tenen millor perquè una pista forestal, apta per jeeps, arriba fins uns 45 minuts a peu abans del Port. Els occitans, en canvi, tenen més de dues hores i mitja de camí pel seu costat, amb un desnivell de més de mil metres.
Un cop a dalt es fan uns actes de germanor, amb intercanvis de productes típics dels dos costats: formatge, vins, licors, ratafia, galetes, xocolata, embotits, etc. S’hi fan danses occitanes i catalanes per a tothom, interpretades pels acordionistes occitans i catalans.
També, pugen acordionistes i músics dels dos costats dels Pirineus. Hi ha discursos de benvinguda, cançons, danses per a tothom, himnes, banderes, i s’acaba amb una gran rotllana amb el cant dels adéus i una gran foto de família. Hi participen els alcaldes de les dues comarques i es reivindica la cultura comuna catalano-occitana i les relacions transfrontereres, que haurien de relligar les dues comarques.
Enguany, la 27ena. edició, també hi participa l’Assemblea Nacional de Catalunya, secció del Pallars, per tal de fer visible i internacionalitzar l’actual situació del poble català. Sense deixar de banda que el principal objectiu de la pujada és estrènyer les relacions occitano-catalanes, creiem que és molt oportú aprofitar l’entorn privilegiat, tant a nivell humà com paisatgístic, que ens ofereix el Port de Salau per reclamar el fonament democràtic més bàsic de tota societat que és el dret a decidir.
El dissabte 2 d’agost a Esterri s’han organitzat diversos Actes com a complement a la Pujada:
A les 18h00 a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, projecció de dos documentals etnogràfics en occità.
Al vespre, organitzat per l’ANC del Pallars, al Pavelló Municipal d’Esterri tindrà lloc el sopar-col·loqui "Encaix d’Occitània en una Catalunya independent". Amb l’assitència i participació de personalitats catalanes i occitanes. Preu del tiquet de 10 euros (prèvia inscripció).
Més tard,concert a l’era-batedor de la Casa-Museu Gassia, d’Esterri, amb la participació del grup occità “Ja pòdes creire”, i acordionistes del Pallars.
L’endemà l’ANC també pujarà al Port de Salau, desplegant un mosaic i fent la lectura del manifest “Ara És L'Hora, volem votar”.
Descarrega’t el nostre programa! Programa en occitan. ProgramaASPIC en occitan.
!! Si vols pujar-hi a peu des del refugi del Fornet (aprox. 2 h - 2h30), descarrega't la ruta.
El cartell de la Pujada!! I el cartell de l’Assemblea Nacional de Catalunya!!
Us podem reservar plaça en un jeep-taxi (Esterri – Salau) i/o l’allotjament.Preu especial jeeps a Salau per persona…………….35 euros
Sortida dels jeeps a les 7:30 a la plaça de la Creu d’Esterri.
(Reserves al CAOC: 93 284 36 34; caoc@caoc.cat . Cal haver-ne fet la inscripció i el pagament amb antelació).Fotos de la Pujada 2013:
[mudslide:picasa,0,caoc.cat,5909004701776532913]
[post_title] => XXVII Pujada al Port de Salau, la festa de l'amistat occitano-catalana
[post_excerpt] => Enguany, la 27ena. edició, també hi participa l’Assemblea Nacional de Catalunya, secció del Pallars, per tal de fer visible i internacionalitzar l’actual situació del poble català.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => open
[post_password] =>
[post_name] => xxvii-pujada-al-port-de-salau-la-festa-de-lamistat-occitano-catalana
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2015-01-13 17:59:06
[post_modified_gmt] => 2015-01-13 17:59:06
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => http://caoc.cat/?p=4637
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[7] => WP_Post Object
(
[ID] => 4481
[post_author] => 1
[post_date] => 2014-05-23 10:52:59
[post_date_gmt] => 2014-05-23 08:52:59
[post_content] =>
Dins el marc de la celebració de l’Any Mistral, el col·lectiu de poesia Pèl Capell proposa una trobada amb poetes occitans durant els dies 30 i 31 de maig, amb tot un seguit d’activitats al voltant de la poesia occitana actual: dos recitals de poesia, una trobada entre el PEN català i el PEN occità i un cafè-debat on parlarem sobre l’estat de la poesia i de la literatura occitana actual.
Després de la publicació a l’abril de 2013 d’un número especial sobre Poesia Jove occitana a la revista Pèl Capell, tres dels poetes aleshores editats ens visiten: Aurélia Lassaque, poetesa llenguadociana amb un gran nombre d’obres publicades i membre fundadora del PEN Oc; Jean-Cristophe Dourdet, poeta llemosí i professor de lingüística a la universitat de Poitiers; i Xavier Gutiérrez Riu, home de llibres i poeta occità de la Vall d’Aran.
La idea de la trobada entre els dos PENs neix, principalment, de la voluntat de seguir teixint lligams entre els seus components.
Com representant del PEN Oc hi haurà Aurélia Lassaque, membre fundadora. Serà acompanyada pels dos altres poetes convidats, així com de Raffaella Salierno (Secretària General PEN català), Pau Vadell (vocal del PEN català) i d’Angel Igelmo, membre del col·lectiu Pèl Capell.
Per a la presentació de la trobada i dels poetes i col·lectius organitzadors, es convoca a una roda de premsa divendres 30 de maig a les 12 del migdia a la seu del CAOC (Hotel Entitats. c/Providència 42. 08024 Gràcia., Barcelona).
Dies: 30 i 31 de maig de 2014 a Barcelona
Organitzen: Pèl Capell, PEN Català i CAOC
Entrada: lliure (a tots els actes)
PROGRAMA PREVIST:
Divendres 30 maig
12h RODA DE PREMSA al CAOC (Hotel Entitats. Providència, 42. Barcelona).
La idea de la trobada entre els dos PENs neix, principalment, de la voluntat de seguir teixint lligams entre els seus components. Com representant del PEN Oc hi haurà Aurélia Lassaque, membre fundadora. Serà acompanyada pels dos altres poetes convidats, així com de Raffaella Salierno (Secretària General PEN català), Pau Vadell (vocal del PEN català) i d’Angel Igelmo, membre del col·lectiu Pèl Capell.
Els joves poetes recitaran poemes de Frederic Mistral i d’altres de propis relacionats amb la figura o l’obra del llegendari poeta aprofitant la commemoració del centenari de la seva mort.
Dissabte 31 maig
18h "CAFÈ DEBAT" sobre la literatura occitana actual al bar La Violeta (C. Maspons,6 – Gràcia).
Àngel Igelmo, de Pèl capell, introduirà el temes en una conversa informal que ha desembocar en un debat obert entre públic i participants Intervindran: Aurélia Lassaque, poetesa llenguadociana amb un gran nombre d’obres publicades i membre fundadora del PEN Oc; Jean-Cristophe Dourdet, poeta llemosí i professor de lingüística a la universitat de Poitiers; i Xavier Gutiérrez Riu, home de llibres i poeta occità de la Vall d’Aran.
21h Recital FESTA FINAL al JanPetit (Guilleries, 17. Gràcia).
Dossier de premsa. Cartell / programa.
[post_title] => Trobada de poetes occitans a Barcelona
[post_excerpt] => Dins el marc de la celebració de l’Any Mistral, el col·lectiu de poesia Pèl Capell proposa una trobada amb poetes occitans durant els dies 30 i 31 de maig.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => open
[post_password] =>
[post_name] => trobada-de-poetes-occitans-a-barcelona
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2015-02-06 13:04:29
[post_modified_gmt] => 2015-02-06 12:04:29
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => http://caoc.cat/?p=4481
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[8] => WP_Post Object
(
[ID] => 4438
[post_author] => 1
[post_date] => 2014-05-08 11:32:35
[post_date_gmt] => 2014-05-08 09:32:35
[post_content] =>
Avui, dijous 8 de maig a les cinc de la tarda, tindrà lloc la inauguració de l'exposició "Frederic Mistral. La terra i els somnis", a la sala d’audiovisuals de la Biblioteca Pública de Lleida. Aquesta exposició recorda la figura d’aquest gran escriptor (Premi Nobel de literatura) i lexicògraf occità (autor del monumental Lou Tresor dóu Felibrige, encara de referència per a tot aquell que s’interessi per la llengua d’oc).
Els textos d’aquesta exposició han anat a càrrec d’estudiants del grau en Estudis Catalans i Occitans de la Universitat de Lleida, concretament d’estudiants de literatura contemporània, sota el guiatge del professor Josep Maria Domingo, membre de la Càtedra.
En la inauguració de l’exposició es projectarà la pel·lícula Frédéric Mistral, d’Alain Glasberg.
Font: Càtedra d'Estudis Occitans. Universitat de Lleida.
[post_title] => Inauguració de l'exposició "Frederic Mistral. La terra i els somnis", a Lleida
[post_excerpt] => Avui, dijous 8 de maig a les cinc de la tarda, tindrà lloc la inauguració de l'exposició "Frederic Mistral. La terra i els somnis".
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => open
[post_password] =>
[post_name] => inauguracio-de-lexposicio-frederic-mistral-la-terra-i-els-somnis-a-lleida
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2015-02-06 13:05:37
[post_modified_gmt] => 2015-02-06 12:05:37
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => http://caoc.cat/?p=4438
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[9] => WP_Post Object
(
[ID] => 4174
[post_author] => 1
[post_date] => 2013-12-17 18:18:58
[post_date_gmt] => 2013-12-17 17:18:58
[post_content] =>
Lo 20 de deceme que s'aviarà ÒC Tele, la purmèra cadena de television tota en occitan. Que perpausarà tot dia quate òras de programas, de sheis òras e mieja a dètz òras e mieja deu ser.
La programacion que serà variada : dessenhs animats, programas musicaus, emissions en dirècte... L'idea qu'ei, autanlèu aviada, de s’adreçar tant aus petits com aus grans.
Tà l'obertura lo divés 20 de deceme, ua emission que serà filmada en dirècte deu Conselh regionau d'Aquitània a partir de ueit òras e mieja deu ser. Que perpausarà debats, entervistas e cronicas pendent duas òras.
Que poderatz espiar aquera television en dirècte suu site octele.com, o tornà’i véder los programas en vidèo a demanda.
[post_title] => La primièra television en occitan, ÒC Tele
[post_excerpt] => Lo 20 de deceme que s'aviarà ÒC Tele, la purmèra cadena de television tota en occitan. Que perpausarà tot dia quate òras de programas, de sheis òras e mieja a dètz òras e mieja deu ser.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => open
[post_password] =>
[post_name] => la-primiera-television-en-occitan-oc-tele
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2013-12-17 18:18:58
[post_modified_gmt] => 2013-12-17 17:18:58
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => http://caoc.cat/?p=4174
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 10
[current_post] => -1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 14374
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-06-18 10:36:24
[post_date_gmt] => 2020-06-18 08:36:24
[post_content] =>
Arran de la proposta del CAOC a la Diputació de Barcelona d'una llista dels llibres occitans imprescindibles, d'ençà de l'any 2017, la Xarxa de Biblioteques Municipals incorporà aquests títols en occità a les seves biblioteques. Començant aquell mateix any per aquestes quatre: la Biblioteca del Guinardó – Mercè Rodoreda, la del Casino de Manresa i la de Can Pedrals de Granollers i la Central d’Igualada.
Un catàleg amb consciència cronològica, que fa un viatge des del segle XVI fins al XX. A banda dels títols literaris, també hi trobem diccionaris català-occità i occità-català o gramàtiques a l’abast de tothom.
D'en Joan Bodon (1920-1975), un dels grans novel·listes occitans , i de qui eguany commemorem el centenari del seu naixement, en podeu trobar algunes de les seves més importants i conegudes obres, en occità i també les traduccions al català que ha fet Club Editor de dos dels seus llibres.
Aquests primers dies de l'any ens hem sentit doblement trasbalsats per la mort de dues personalitats irreemplaçables en el món de la cultura occitana: Marcèu Esquieu i Ives Roqueta.
Aquesta tradicional Pujada al Port de Salau ha tingut un caire més reivindicatiu amb la participació de l’Assemblea Nacional de Catalunya secció del Pallars.
Enguany, la 27ena. edició, també hi participa l’Assemblea Nacional de Catalunya, secció del Pallars, per tal de fer visible i internacionalitzar l’actual situació del poble català.
Dins el marc de la celebració de l’Any Mistral, el col·lectiu de poesia Pèl Capell proposa una trobada amb poetes occitans durant els dies 30 i 31 de maig.
Lo 20 de deceme que s'aviarà ÒC Tele, la purmèra cadena de television tota en occitan. Que perpausarà tot dia quate òras de programas, de sheis òras e mieja a dètz òras e mieja deu ser.
