Clam per la llengua i la llibertat al Port de Salau

Aquest any s’ha celebrat la 32ena Pujada al Port de Salau organitzada pel CAOC (Cercle d’Agermanament Occitano-Català) que l’ha estat organitzant des dels seus inicis. Aquest esdeveniment s’ha convertit ja en un referent imprescindible de l’estiu al Pirineu català i occità.

La Pujada al Port, a 2.010 metres d’altitud és un aplec que es fa cada primer diumenge d’agost. És un acte d’agermanament entre Occitània i Catalunya, dues nacions amb lligams històrics i culturals des de fa molt de temps. La Pujada té per objectiu reforçar aquests lligams i servir de plataforma per a apropar les dues cultures i les dues llengües en un acte lúdic i reivindicatiu de les necessitats de cada país.

Danses a dalt del Port, 2019.

Al Port de Salau s’hi puja des dels dos vessants de la muntanya: pel costat català a través del Pallars Sobirà, passant per Esterri d’Àneu, Isil i Alós d’Isil, des del refugi del Fornet o des del Pont de Perosa; pel costat occità des de l’Arieja i el poble de Salau.

Des de les deu fins les dotze del matí ha anat arribant la gent, es fan salutacions i els músics amenitzen la trobada amb música i cançons occitanes i catalanes. Cap a les dotze del migdia han començat els actes institucionals amb la hissada de les banderes occitana i catalana i el cant dels himnes dels respectius països: Se Canta, d’Occitània i Els Segadors de Catalunya.

Tot seguit s’han fet els parlaments per part dels organitzadors de l’acte i personalitats polítiques i socials dels dos vessants del Pirineu: Núria Comas, secretària del CAOC; Annie Rieu, presidenta de l’ASPIC; Guillem Esteban, president EMD Isil i Alós; Marc Garriga,  director del Parc Natural de l’Alt Pirineu; Annie Wolf,  presidenta de l’Institut d’Estudis Occitans; Cristina Tegui, consellera departament d’Arieja; Alain Servat, vicepresident de la Communauté de Comunes Couserans Pyrénées; i Anna Geli, diputada aranesa del Parlament de Catalunya.

En aquesta pujada s’ha tingut molt present i s’ha posat en relleu la greu situació de regressió de la llengua occitana després de la retirada de subvencions per part del Ministère d’Education francès que dificulten el seu coneixement i estudi així com les dificultats en l’ús social de la llengua catalana i els atacs de formacions polítiques en l’acompliment de la immersió lingüística. També s’ha fet esment de la situació de manca de llibertat a Catalunya, recordant els dos anys de presó i l’exili al qual estan sotmesos diversos polítics del govern de Catalunya i activistes catalans d’associacions culturals i de defensa de la llengua, tot fent una crida a la llibertat, a la democràcia i a la consecució dels Drets Humans.

Un cop acabats els parlaments, s’ha fet la tradicional foto de família com a record de la Pujada i s’ha repartit el formatge vingut d’Occitània i el vi català, compartint altres productes típics de cada lloc.

Foto de família, 2019.

Un cop dinats, s’ha gaudit de la música i cançons tradicionals a càrrec de músics catalans i occitans que han fet que el Port s’omplís de danses, de cant i de germanor.

Amb l’Hora dels Adéus s’ha donat per acabat l’acte cap a dos quarts de tres del migdia, hora en que els participants han començat el descens per cada vessant del Port.

L’Hora dels Adéus, 2019.

El temps assolellat ha permès que la trobada s’hagi pogut realitzar amb èxit de participants. Unes cinc-centes persones hem gaudit del dia de germanor compartint un any més els nostres objectius de pau i llibertat i emplaçant-nos a retrobar-nos l’any vinent el primer cap de setmana d’agost per a la 33ena trobada.