Paulina Kamakine es una poèta, nascuda a Tolosa, creatriz de “Paraulas de Hemnas”, un recuèlh de poesia occitana modèrna e femenina ont descobrissèm la sensibilitat de la lirica literària. Ric de las contribucions de 36 femnas-poètas, l’òbra de cada autora presentada es davançat per un retrach literari compausat a partir de las corréspondencias literàrias menadas amb elas al passar dels ans. Apassionada pel gascon, Paulina es una de las nòvas autoras que renauisson la literatura actuala occitana.
Redaccion.- La lirica e la poesia an totjorn gaudit d’una granda importància dins de la literatura occitana, dempuèi l’epòca medievala, amb los trobadors. A Occitània, podèm trobar una màger sensibilitat?
Paulina Kamakine.- L’òbra trobadorenca qu’a marcat pregondament lo desvolopament poetic d’Europa. E vertat que “l’èstẹ pouetic̣” e’m pareish mes vivent per’aquiu, au còr de las nòstas contradas occitanas. Que s’i avita ua hlama de qui s’inspira e inspira. Parlar d’Occitania qu’ei parlar d’un parçan poetic de per natura e fòrça, de per enveja e amor.
Mes l’Art del Trobar, malurosament, qu’a patit de politicas linguisticas devastatritz e injustas. Shens libertat cap d’Art. E quan la guèrra e s’a hèit anonciatritz, en Europa, de la mort de Diu, la lirica que s’ei, malaja, desalenada. Au passatge deus sègles, la poesia e la lenga d’òc - adoloridas - que’s son regeneradas en duas beutats fragilas. Que s’an sabudas urosament manténguer indemnas e per bon astre transmeter. Que son estadas capables de hargà’s de nau e, a l’encòp, de tornar bastir lo monde de qui’ns environa. Repèris, valors e vertats : qu’an uei beròis dias cap-abans. Mema se’us ei enqüèra negat la loa “re-entrada” oficiau en Literatura, Paraulas de Hemnas que comença de segotir las causas.
R.- A “Paraulas de Hemnas” trobam una seleccion de poèmas d’escrivanas occitanas. Quin critèri as utilizats per aquela seleccion?
P.K.- Crear un doman poetic...n’èi pas utilizat nat critèri o sonque un : que l’inspiracion e sia venguda - de pensada, de còr e d’escritura - enterament e prumèrament en lenga nòsta. Que l’Occitan e sia un huèc preciós dens l’amna e lo còr de la poetessa, un quauqu’arren de qui n’abandonaré pas en contra a tota la glòria deu monde.
Paulina Kamakine e son libre “Paraulas de Hemnas”, un recuèlh de poesia occitana modèrna e femenina. (PK)
L’idèa de bastir un dialòg poetic en occitan que s’ei fondada sus aquò. Los portrèits literaris, de qui’ns permeten de’ns familiarizar dap la pensada e la vita de cada autora abans de dintrar dens lo son monde poetic, que son mesclats de citacions extrèitas de las nòstas correspondéncias. Aquestes escambis epistolaris que m’an permetut de desvelar e comprenguér l’èstẹ pouetic̣ de qui e’m costejava e d’assegurà’m deu son estacament sincèr a la lenga nòsta.
La prioritat qu’èra la poesia, femenina. La hemna e la lenga d’òc. L’amna trobadorenca. Muishar la soa vitalitat ed estenduda en 2021 peu Sud europenc. Qu’ei pr’amor d’aquò de qui èi volut illustrar totas las regions occitanas e protedjar tanben totas las variantas graficas de la lenga d’òc. L’inspiracion poetica e’ns ven deu mes pregond de l’èstre. Qu’ei un bohar de qui va a d’enlà de la forma grafica qui pòt prenguér tota expression umana. Poetessas deu Lemosin, d’Auvernha, de Gasconha, de la Vath d’Aran, de Provença, deu Paìs Niçard, deu Lengadòc ; poetessas de grafio mistralenco o de grafie febusiane de qui an seguit la tradicion ; poetessas de las Valadas Occitanas representadas per Rosella Pellerino, e qui se son engeniadas - dens l’isolament - a retranscríver lo lor cant poetic en embentar grafias personaus qu’an, totas, shens o saber, mantengut e sauvat non pas sonque la lenga nòsta mes tanben lo son còr batent : la soa autenticitat la pus pregonda.
R.- A “Un combat d’amor” soscas sul patiment e l’amor. Perqué aquela òbra?
P.K.- Entà rendér omatge a l’Amor. Aquera òbra que s’ei escribuda en pòcs dias, quan la sofrénça e l’espèr, segon los moments, ne hasèvan pas mes qu’ua e soleta id-entitat. Qu’ei un tèxt brac, ua pròsa poetica de qui a per éime de sauvar un petit tròç d’eternitat e de beutat : la deus sentiments. Revelar que la literatura la mes autentica qu’ei la mes pròche deu còr. Hèr véger de qui la sensibilitat e pòt aubrir ua brèca dens la paret deu monde ; que non e’ns cau pas passar indiferents peu costat de çò qui harga las nòstas vertats pregondas : que som tots amor e sentiments.
« Per estar poètas que sem abans tot hemnas, còs e còr, carn e sang »* vita e amna. Aquera òbra qu’ei estat com ua injonccion interiora, un besonh poetic de restaurar l’amor e la beutat. Que s’ei tissada laguens de jo entà :
[post_title] => Conversam amb Paulina Kamakine
[post_excerpt] => Poèta, nascuda a Tolosa, creatriz de “Paraulas de Hemnas”, un recuèlh de poesia occitana modèrna e femenina ont descobrissèm la sensibilitat de la lirica literària.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => conversam-amb-paulina-kamakine
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-10-14 13:26:15
[post_modified_gmt] => 2021-10-14 11:26:15
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15913
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[queried_object_id] => 15913
[request] =>
SELECT wpcaoc_posts.*
FROM wpcaoc_posts
WHERE 1=1 AND wpcaoc_posts.post_name = 'conversam-amb-paulina-kamakine' AND wpcaoc_posts.post_type = 'post'
ORDER BY wpcaoc_posts.post_date DESC
[posts] => Array
(
[0] => WP_Post Object
(
[ID] => 15913
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-10-14 13:23:14
[post_date_gmt] => 2021-10-14 11:23:14
[post_content] =>
Paulina Kamakine es una poèta, nascuda a Tolosa, creatriz de “Paraulas de Hemnas”, un recuèlh de poesia occitana modèrna e femenina ont descobrissèm la sensibilitat de la lirica literària. Ric de las contribucions de 36 femnas-poètas, l’òbra de cada autora presentada es davançat per un retrach literari compausat a partir de las corréspondencias literàrias menadas amb elas al passar dels ans. Apassionada pel gascon, Paulina es una de las nòvas autoras que renauisson la literatura actuala occitana.
Redaccion.- La lirica e la poesia an totjorn gaudit d’una granda importància dins de la literatura occitana, dempuèi l’epòca medievala, amb los trobadors. A Occitània, podèm trobar una màger sensibilitat?
Paulina Kamakine.- L’òbra trobadorenca qu’a marcat pregondament lo desvolopament poetic d’Europa. E vertat que “l’èstẹ pouetic̣” e’m pareish mes vivent per’aquiu, au còr de las nòstas contradas occitanas. Que s’i avita ua hlama de qui s’inspira e inspira. Parlar d’Occitania qu’ei parlar d’un parçan poetic de per natura e fòrça, de per enveja e amor.
Mes l’Art del Trobar, malurosament, qu’a patit de politicas linguisticas devastatritz e injustas. Shens libertat cap d’Art. E quan la guèrra e s’a hèit anonciatritz, en Europa, de la mort de Diu, la lirica que s’ei, malaja, desalenada. Au passatge deus sègles, la poesia e la lenga d’òc - adoloridas - que’s son regeneradas en duas beutats fragilas. Que s’an sabudas urosament manténguer indemnas e per bon astre transmeter. Que son estadas capables de hargà’s de nau e, a l’encòp, de tornar bastir lo monde de qui’ns environa. Repèris, valors e vertats : qu’an uei beròis dias cap-abans. Mema se’us ei enqüèra negat la loa “re-entrada” oficiau en Literatura, Paraulas de Hemnas que comença de segotir las causas.
R.- A “Paraulas de Hemnas” trobam una seleccion de poèmas d’escrivanas occitanas. Quin critèri as utilizats per aquela seleccion?
P.K.- Crear un doman poetic...n’èi pas utilizat nat critèri o sonque un : que l’inspiracion e sia venguda - de pensada, de còr e d’escritura - enterament e prumèrament en lenga nòsta. Que l’Occitan e sia un huèc preciós dens l’amna e lo còr de la poetessa, un quauqu’arren de qui n’abandonaré pas en contra a tota la glòria deu monde.
Paulina Kamakine e son libre “Paraulas de Hemnas”, un recuèlh de poesia occitana modèrna e femenina. (PK)
L’idèa de bastir un dialòg poetic en occitan que s’ei fondada sus aquò. Los portrèits literaris, de qui’ns permeten de’ns familiarizar dap la pensada e la vita de cada autora abans de dintrar dens lo son monde poetic, que son mesclats de citacions extrèitas de las nòstas correspondéncias. Aquestes escambis epistolaris que m’an permetut de desvelar e comprenguér l’èstẹ pouetic̣ de qui e’m costejava e d’assegurà’m deu son estacament sincèr a la lenga nòsta.
La prioritat qu’èra la poesia, femenina. La hemna e la lenga d’òc. L’amna trobadorenca. Muishar la soa vitalitat ed estenduda en 2021 peu Sud europenc. Qu’ei pr’amor d’aquò de qui èi volut illustrar totas las regions occitanas e protedjar tanben totas las variantas graficas de la lenga d’òc. L’inspiracion poetica e’ns ven deu mes pregond de l’èstre. Qu’ei un bohar de qui va a d’enlà de la forma grafica qui pòt prenguér tota expression umana. Poetessas deu Lemosin, d’Auvernha, de Gasconha, de la Vath d’Aran, de Provença, deu Paìs Niçard, deu Lengadòc ; poetessas de grafio mistralenco o de grafie febusiane de qui an seguit la tradicion ; poetessas de las Valadas Occitanas representadas per Rosella Pellerino, e qui se son engeniadas - dens l’isolament - a retranscríver lo lor cant poetic en embentar grafias personaus qu’an, totas, shens o saber, mantengut e sauvat non pas sonque la lenga nòsta mes tanben lo son còr batent : la soa autenticitat la pus pregonda.
R.- A “Un combat d’amor” soscas sul patiment e l’amor. Perqué aquela òbra?
P.K.- Entà rendér omatge a l’Amor. Aquera òbra que s’ei escribuda en pòcs dias, quan la sofrénça e l’espèr, segon los moments, ne hasèvan pas mes qu’ua e soleta id-entitat. Qu’ei un tèxt brac, ua pròsa poetica de qui a per éime de sauvar un petit tròç d’eternitat e de beutat : la deus sentiments. Revelar que la literatura la mes autentica qu’ei la mes pròche deu còr. Hèr véger de qui la sensibilitat e pòt aubrir ua brèca dens la paret deu monde ; que non e’ns cau pas passar indiferents peu costat de çò qui harga las nòstas vertats pregondas : que som tots amor e sentiments.
« Per estar poètas que sem abans tot hemnas, còs e còr, carn e sang »* vita e amna. Aquera òbra qu’ei estat com ua injonccion interiora, un besonh poetic de restaurar l’amor e la beutat. Que s’ei tissada laguens de jo entà :
[post_title] => Conversam amb Paulina Kamakine
[post_excerpt] => Poèta, nascuda a Tolosa, creatriz de “Paraulas de Hemnas”, un recuèlh de poesia occitana modèrna e femenina ont descobrissèm la sensibilitat de la lirica literària.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => conversam-amb-paulina-kamakine
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-10-14 13:26:15
[post_modified_gmt] => 2021-10-14 11:26:15
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15913
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 1
[current_post] => -1
[before_loop] => 1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 15913
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-10-14 13:23:14
[post_date_gmt] => 2021-10-14 11:23:14
[post_content] =>
Paulina Kamakine es una poèta, nascuda a Tolosa, creatriz de “Paraulas de Hemnas”, un recuèlh de poesia occitana modèrna e femenina ont descobrissèm la sensibilitat de la lirica literària. Ric de las contribucions de 36 femnas-poètas, l’òbra de cada autora presentada es davançat per un retrach literari compausat a partir de las corréspondencias literàrias menadas amb elas al passar dels ans. Apassionada pel gascon, Paulina es una de las nòvas autoras que renauisson la literatura actuala occitana.
Redaccion.- La lirica e la poesia an totjorn gaudit d’una granda importància dins de la literatura occitana, dempuèi l’epòca medievala, amb los trobadors. A Occitània, podèm trobar una màger sensibilitat?
Paulina Kamakine.- L’òbra trobadorenca qu’a marcat pregondament lo desvolopament poetic d’Europa. E vertat que “l’èstẹ pouetic̣” e’m pareish mes vivent per’aquiu, au còr de las nòstas contradas occitanas. Que s’i avita ua hlama de qui s’inspira e inspira. Parlar d’Occitania qu’ei parlar d’un parçan poetic de per natura e fòrça, de per enveja e amor.
Mes l’Art del Trobar, malurosament, qu’a patit de politicas linguisticas devastatritz e injustas. Shens libertat cap d’Art. E quan la guèrra e s’a hèit anonciatritz, en Europa, de la mort de Diu, la lirica que s’ei, malaja, desalenada. Au passatge deus sègles, la poesia e la lenga d’òc - adoloridas - que’s son regeneradas en duas beutats fragilas. Que s’an sabudas urosament manténguer indemnas e per bon astre transmeter. Que son estadas capables de hargà’s de nau e, a l’encòp, de tornar bastir lo monde de qui’ns environa. Repèris, valors e vertats : qu’an uei beròis dias cap-abans. Mema se’us ei enqüèra negat la loa “re-entrada” oficiau en Literatura, Paraulas de Hemnas que comença de segotir las causas.
R.- A “Paraulas de Hemnas” trobam una seleccion de poèmas d’escrivanas occitanas. Quin critèri as utilizats per aquela seleccion?
P.K.- Crear un doman poetic...n’èi pas utilizat nat critèri o sonque un : que l’inspiracion e sia venguda - de pensada, de còr e d’escritura - enterament e prumèrament en lenga nòsta. Que l’Occitan e sia un huèc preciós dens l’amna e lo còr de la poetessa, un quauqu’arren de qui n’abandonaré pas en contra a tota la glòria deu monde.
Paulina Kamakine e son libre “Paraulas de Hemnas”, un recuèlh de poesia occitana modèrna e femenina. (PK)
L’idèa de bastir un dialòg poetic en occitan que s’ei fondada sus aquò. Los portrèits literaris, de qui’ns permeten de’ns familiarizar dap la pensada e la vita de cada autora abans de dintrar dens lo son monde poetic, que son mesclats de citacions extrèitas de las nòstas correspondéncias. Aquestes escambis epistolaris que m’an permetut de desvelar e comprenguér l’èstẹ pouetic̣ de qui e’m costejava e d’assegurà’m deu son estacament sincèr a la lenga nòsta.
La prioritat qu’èra la poesia, femenina. La hemna e la lenga d’òc. L’amna trobadorenca. Muishar la soa vitalitat ed estenduda en 2021 peu Sud europenc. Qu’ei pr’amor d’aquò de qui èi volut illustrar totas las regions occitanas e protedjar tanben totas las variantas graficas de la lenga d’òc. L’inspiracion poetica e’ns ven deu mes pregond de l’èstre. Qu’ei un bohar de qui va a d’enlà de la forma grafica qui pòt prenguér tota expression umana. Poetessas deu Lemosin, d’Auvernha, de Gasconha, de la Vath d’Aran, de Provença, deu Paìs Niçard, deu Lengadòc ; poetessas de grafio mistralenco o de grafie febusiane de qui an seguit la tradicion ; poetessas de las Valadas Occitanas representadas per Rosella Pellerino, e qui se son engeniadas - dens l’isolament - a retranscríver lo lor cant poetic en embentar grafias personaus qu’an, totas, shens o saber, mantengut e sauvat non pas sonque la lenga nòsta mes tanben lo son còr batent : la soa autenticitat la pus pregonda.
R.- A “Un combat d’amor” soscas sul patiment e l’amor. Perqué aquela òbra?
P.K.- Entà rendér omatge a l’Amor. Aquera òbra que s’ei escribuda en pòcs dias, quan la sofrénça e l’espèr, segon los moments, ne hasèvan pas mes qu’ua e soleta id-entitat. Qu’ei un tèxt brac, ua pròsa poetica de qui a per éime de sauvar un petit tròç d’eternitat e de beutat : la deus sentiments. Revelar que la literatura la mes autentica qu’ei la mes pròche deu còr. Hèr véger de qui la sensibilitat e pòt aubrir ua brèca dens la paret deu monde ; que non e’ns cau pas passar indiferents peu costat de çò qui harga las nòstas vertats pregondas : que som tots amor e sentiments.
« Per estar poètas que sem abans tot hemnas, còs e còr, carn e sang »* vita e amna. Aquera òbra qu’ei estat com ua injonccion interiora, un besonh poetic de restaurar l’amor e la beutat. Que s’ei tissada laguens de jo entà :
Paulina Kamakine es una poèta, nascuda a Tolosa, creatriz de “Paraulas de Hemnas”, un recuèlh de poesia occitana modèrna e femenina ont descobrissèm la sensibilitat de la lirica literària. Ric de las contribucions de 36 femnas-poètas, l’òbra de cada autora presentada es davançat per un retrach literari compausat a partir de las corréspondencias literàrias menadas amb elas al passar dels ans. Apassionada pel gascon, Paulina es una de las nòvas autoras que renauisson la literatura actuala occitana.
Redaccion.- La lirica e la poesia an totjorn gaudit d’una granda importància dins de la literatura occitana, dempuèi l’epòca medievala, amb los trobadors. A Occitània, podèm trobar una màger sensibilitat?
Paulina Kamakine.- L’òbra trobadorenca qu’a marcat pregondament lo desvolopament poetic d’Europa. E vertat que “l’èstẹ pouetic̣” e’m pareish mes vivent per’aquiu, au còr de las nòstas contradas occitanas. Que s’i avita ua hlama de qui s’inspira e inspira. Parlar d’Occitania qu’ei parlar d’un parçan poetic de per natura e fòrça, de per enveja e amor.
Mes l’Art del Trobar, malurosament, qu’a patit de politicas linguisticas devastatritz e injustas. Shens libertat cap d’Art. E quan la guèrra e s’a hèit anonciatritz, en Europa, de la mort de Diu, la lirica que s’ei, malaja, desalenada. Au passatge deus sègles, la poesia e la lenga d’òc – adoloridas – que’s son regeneradas en duas beutats fragilas. Que s’an sabudas urosament manténguer indemnas e per bon astre transmeter. Que son estadas capables de hargà’s de nau e, a l’encòp, de tornar bastir lo monde de qui’ns environa. Repèris, valors e vertats : qu’an uei beròis dias cap-abans. Mema se’us ei enqüèra negat la loa “re-entrada” oficiau en Literatura, Paraulas de Hemnas que comença de segotir las causas.
R.- A “Paraulas de Hemnas” trobam una seleccion de poèmas d’escrivanas occitanas. Quin critèri as utilizats per aquela seleccion?
P.K.- Crear un doman poetic…n’èi pas utilizat nat critèri o sonque un : que l’inspiracion e sia venguda – de pensada, de còr e d’escritura – enterament e prumèrament en lenga nòsta. Que l’Occitan e sia un huèc preciós dens l’amna e lo còr de la poetessa, un quauqu’arren de qui n’abandonaré pas en contra a tota la glòria deu monde.
Paulina Kamakine e son libre “Paraulas de Hemnas”, un recuèlh de poesia occitana modèrna e femenina. (PK)
L’idèa de bastir un dialòg poetic en occitan que s’ei fondada sus aquò. Los portrèits literaris, de qui’ns permeten de’ns familiarizar dap la pensada e la vita de cada autora abans de dintrar dens lo son monde poetic, que son mesclats de citacions extrèitas de las nòstas correspondéncias. Aquestes escambis epistolaris que m’an permetut de desvelar e comprenguér l’èstẹ pouetic̣ de qui e’m costejava e d’assegurà’m deu son estacament sincèr a la lenga nòsta.
La prioritat qu’èra la poesia, femenina. La hemna e la lenga d’òc. L’amna trobadorenca. Muishar la soa vitalitat ed estenduda en 2021 peu Sud europenc. Qu’ei pr’amor d’aquò de qui èi volut illustrar totas las regions occitanas e protedjar tanben totas las variantas graficas de la lenga d’òc. L’inspiracion poetica e’ns ven deu mes pregond de l’èstre. Qu’ei un bohar de qui va a d’enlà de la forma grafica qui pòt prenguér tota expression umana. Poetessas deu Lemosin, d’Auvernha, de Gasconha, de la Vath d’Aran, de Provença, deu Paìs Niçard, deu Lengadòc ; poetessas de grafio mistralenco o de grafie febusiane de qui an seguit la tradicion ; poetessas de las Valadas Occitanas representadas per Rosella Pellerino, e qui se son engeniadas – dens l’isolament – a retranscríver lo lor cant poetic en embentar grafias personaus qu’an, totas, shens o saber, mantengut e sauvat non pas sonque la lenga nòsta mes tanben lo son còr batent : la soa autenticitat la pus pregonda.
R.- A “Un combat d’amor” soscas sul patiment e l’amor. Perqué aquela òbra?
P.K.- Entà rendér omatge a l’Amor. Aquera òbra que s’ei escribuda en pòcs dias, quan la sofrénça e l’espèr, segon los moments, ne hasèvan pas mes qu’ua e soleta id-entitat. Qu’ei un tèxt brac, ua pròsa poetica de qui a per éime de sauvar un petit tròç d’eternitat e de beutat : la deus sentiments. Revelar que la literatura la mes autentica qu’ei la mes pròche deu còr. Hèr véger de qui la sensibilitat e pòt aubrir ua brèca dens la paret deu monde ; que non e’ns cau pas passar indiferents peu costat de çò qui harga las nòstas vertats pregondas : que som tots amor e sentiments.
« Per estar poètas que sem abans tot hemnas, còs e còr, carn e sang »* vita e amna. Aquera òbra qu’ei estat com ua injonccion interiora, un besonh poetic de restaurar l’amor e la beutat. Que s’ei tissada laguens de jo entà :
Utilitzem galetes al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetides visites. En fer clic a “Accepto les galetes”, accepteu l'ús de TOTES les galetes. Tanmateix, podeu visitar “Configuració de les galetes” per tal d'obtenir un consentiment controlat.
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D'aquestes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com feu servir aquest lloc web. Aquestes galetes s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de desactivar aquestes galetes. Però desactivar algunes d'aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-advertisement
1 any
Establida pel connector de consentiment de galetes GDPR, aquesta galeta s'utilitza per registrar el consentiment de l'usuari per a les galetes a la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-analytics
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analítiques".
cookielawinfo-checkbox-functional
11 mesos
La galeta s'estableix pel consentiment de la cookie del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies a la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-others
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
CookieLawInfoConsent
1 any
Enregistra l'estat del botó predeterminat de la categoria corresponent i l'estat de CCPA. Funciona només en coordinació amb la galeta principal.
viewed_cookie_policy
11 mesos
La galeta la configura el connector de consentiment de galetes GDPR i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
_GRECAPTCHA
5 mesos 27 dies
Aquesta galeta la configura el servei de recaptcha de Google per identificar robots per protegir el lloc web d'atacs maliciosos de correu brossa.
Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Galeta
Durada
Descripció
sb
2 anys
Aquesta galeta és utilitzada per Facebook per controlar les seves funcionalitats, recopilar la configuració d'idioma i compartir pàgines.
Les galetes de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.
Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Galeta
Durada
Descripció
_ga
2 anys
La galeta _ga, instal·lada per Google Analytics, calcula les dades de visitants, sessions i campanyes i també fa un seguiment de l'ús del lloc per a l'informe d'anàlisi del lloc. La galeta emmagatzema informació de forma anònima i assigna un número generat aleatòriament per reconèixer els visitants únics.
_gat_gtag_UA_30284735_1
1 minut
Definit per Google per distingir els usuaris.
_gid
1 dia
Instal·lada per Google Analytics, la galeta _gid emmagatzema informació sobre com els visitants utilitzen un lloc web, alhora que crea un informe analític del rendiment del lloc web. Algunes de les dades que es recullen inclouen el nombre de visitants, la seva font i les pàgines que visiten de manera anònima.
Les galetes de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.
Galeta
Durada
Descripció
fr
3 mesos
Facebook estableix aquesta galeta per mostrar anuncis rellevants als usuaris mitjançant el seguiment del comportament dels usuaris a través del web, en llocs que tenen píxel de Facebook o connector social de Facebook.
Altres galetes no categoritzades són aquelles que s'estan analitzant i encara no s'han classificat en una categoria.
Galeta
Durada
Descripció
bp-activity-oldestpage
sessió
Aquesta galeta l'estableix el proveïdor Buddy Press. Aquesta cookie s'utilitza per emmagatzemar la informació quan es navega per les pàgines. Ajuda a proporcionar un "botó de càrrega més".
