Conversam amb Paulina Kamakine

Paulina Kamakine es una poèta, nascuda a Tolosa, creatriz de “Paraulas de Hemnas”, un recuèlh de poesia occitana modèrna e femenina ont descobrissèm la sensibilitat de la lirica literària. Ric de las contribucions de 36 femnas-poètas, l’òbra de cada autora presentada es davançat per un retrach literari compausat a partir de las corréspondencias literàrias menadas amb elas al passar dels ans. Apassionada pel gascon, Paulina es una de las nòvas autoras que renauisson la literatura actuala occitana.

Redaccion.- La lirica e la poesia an totjorn gaudit d’una granda importància dins de la literatura occitana, dempuèi l’epòca medievala, amb los trobadors. A Occitània, podèm trobar una màger sensibilitat?

Paulina Kamakine.- L’òbra trobadorenca qu’a marcat pregondament lo desvolopament poetic d’Europa. E vertat que “l’èstẹ pouetic̣” e’m pareish mes vivent per’aquiu, au còr de las nòstas contradas occitanas. Que s’i avita ua hlama de qui s’inspira e inspira. Parlar d’Occitania qu’ei parlar d’un parçan poetic de per natura e fòrça, de per enveja e amor.

Mes l’Art del Trobar, malurosament, qu’a patit de politicas linguisticas devastatritz e injustas. Shens libertat cap d’Art. E quan la guèrra e s’a hèit anonciatritz, en Europa, de la mort de Diu, la lirica que s’ei, malaja, desalenada. Au passatge deus sègles, la poesia e la lenga d’òc – adoloridas – que’s son regeneradas en duas beutats fragilas. Que s’an sabudas urosament manténguer indemnas e per bon astre transmeter. Que son estadas capables de hargà’s de nau e, a l’encòp, de tornar bastir lo monde de qui’ns environa. Repèris, valors e vertats : qu’an uei beròis dias cap-abans. Mema se’us ei enqüèra negat la loa “re-entrada” oficiau en Literatura, Paraulas de Hemnas que comença de segotir las causas.

R.- A “Paraulas de Hemnas” trobam una seleccion de poèmas d’escrivanas occitanas. Quin critèri as utilizats per aquela seleccion?

P.K.- Crear un doman poetic… n’èi pas utilizat nat critèri o sonque un : que l’inspiracion e sia venguda – de pensada, de còr e d’escritura – enterament e prumèrament en lenga nòsta. Que l’Occitan e sia un huèc preciós dens l’amna e lo còr de la poetessa, un quauqu’arren de qui n’abandonaré pas en contra a tota la glòria deu monde.

Paulina Kamakine e son libre “Paraulas de Hemnas”, un recuèlh de poesia occitana modèrna e femenina. (PK)

L’idèa de bastir un dialòg poetic en occitan que s’ei fondada sus aquò. Los portrèits literaris, de qui’ns permeten de’ns familiarizar dap la pensada e la vita de cada autora abans de dintrar dens lo son monde poetic, que son mesclats de citacions extrèitas de las nòstas correspondéncias. Aquestes escambis epistolaris que m’an permetut de desvelar e comprenguér l’èst pouetic̣ de qui e’m costejava e d’assegurà’m deu son estacament sincèr a la lenga nòsta.

La prioritat qu’èra la poesia, femenina. La hemna e la lenga d’òc. L’amna trobadorenca. Muishar la soa vitalitat ed estenduda en 2021 peu Sud europenc. Qu’ei pr’amor d’aquò de qui èi volut illustrar totas las regions occitanas e protedjar tanben totas las variantas graficas de la lenga d’òc. L’inspiracion poetica e’ns ven deu mes pregond de l’èstre. Qu’ei un bohar de qui va a d’enlà de la forma grafica qui pòt prenguér tota expression umana. Poetessas deu Lemosin, d’Auvernha, de Gasconha, de la Vath d’Aran, de Provença, deu Paìs Niçard, deu Lengadòc ; poetessas de grafio mistralenco o de grafie febusiane de qui an seguit la tradicion ; poetessas de las Valadas Occitanas representadas per Rosella Pellerino, e qui se son engeniadas – dens l’isolament – a retranscríver lo lor cant poetic en embentar grafias personaus qu’an, totas, shens o saber, mantengut e sauvat non pas sonque la lenga nòsta mes tanben lo son còr batent : la soa autenticitat la pus pregonda.

R.- A “Un combat d’amor” soscas sul patiment e l’amor. Perqué aquela òbra?

P.K.- Entà rendér omatge a l’Amor. Aquera òbra que s’ei escribuda en pòcs dias, quan la sofrénça e l’espèr, segon los moments, ne hasèvan pas mes qu’ua e soleta id-entitat. Qu’ei un tèxt brac, ua pròsa poetica de qui a per éime de sauvar un petit tròç d’eternitat e de beutat : la deus sentiments. Revelar que la literatura la mes autentica qu’ei la mes pròche deu còr. Hèr véger de qui la sensibilitat e pòt aubrir ua brèca dens la paret deu monde ; que non e’ns cau pas passar indiferents peu costat de çò qui harga las nòstas vertats pregondas : que som tots amor e sentiments.

« Per estar poètas que sem abans tot hemnas, còs e còr, carn e sang »* vita e amna. Aquera òbra qu’ei estat com ua injonccion interiora, un besonh poetic de restaurar l’amor e la beutat. Que s’ei tissada laguens de jo entà :

« Trobar el silenci

l’accent de cada cosa

i escriure’n el nom :

les batalles perdudes sense cap altre consol. »

Samon Ruig i Massol

*Danièla Estèbe-Hoursiangou, extrèit de correspondéncia dab la poetessa.

Podètz legir l’entrevista completa aquí.

Francesc Sangar. CAOC.