… Es lo temps de las aurelhetas !
• Vos caldrà una liura de farina, 3 uòus, un culhierat d’aiga de flor d’irangièr, 50 g de burre mòl, un pecic de sal, un culhieron de chuc de limon, dos culhierats d’aiga glaçada ; d’òli per fregir per la coseson ; de sucre semola fin per acabar.
• Batètz los uòus e l’aiga de flor d’irangièr. Botatz la farina e la sal dins una grasala (jatte) e i copatz lo burre a tròces dedins. Pastatz del cap dels dets que vengue sablós. Vojatz la mescla uòus/flor d’irangièr, lo chuc de limon, l’aiga glaçada e pastatz pacientament que la pasta siá plan omogenèa.
Formatz una bòla que daissatz pausar una ora a la temperatura de la pèça.
Espandissètz plan fin sul plan de trabalh e copatz carrats rectangulars de 5×7 cm amb una rotleta (cadun-a pòt causir sa talha d’aurelheta).
Botatz a caufar l’òli e i fasètz chunchar los rectangles. Los tiratz quand començan de se colorar. Pausatz sus un papièr chucaire e salpicatz de sucre sulpic. Las lipetas e los lipets se van regalar !
Ceselha Cuxac conta (Cosina del Quercòrb, IEO-Vendémias) : « (Mamà) espandissiá sus la taula una napa de tela d’ostal que salpicava de farina. Preniá la pasta, l’estirava, la plegava, la tornava estirar. Ne copava un tròç e ambel’bistortièr, l’aplanissiá duscas que venguèsse fina fina, la copava en carrats autant que possible (mas i aviá d’autras figuras geometricas dins la vintena qu’ara se decopavan sus la taula). Alavetz, metiá la padena sus las fèrrias, sus un fuòc flambant, e, quand l’òli bolhissiá, i getava una, doas, tres aurelhetas que virava amb una forqueta longa de doás puas e que metiá un còp rossas dels dos costat sus un curvèl cobèrt d’una servieta blanca per far escolar l’òli de tròp. Èri encargada de las salpicar de sucre tris e tanben de ne far passar de la taula estant sul davantal de mamà. E lo jòc continuava atal que i agès pus de pasta. Manjàvem aurelhetas al mens quinze jorns. »
Tèxt tirat de: Jornalièr Audenc (Institut d’Estudis Occitans-Aude).
04 68 25 19 78 ; ieo11@ieo-oc.org