L’escriptora Magalí Bizot-Dargent participa al nostre Club de lectura

15 maig 2023

El passat divendres 12 de maig, el CAOC va dur a terme, en sessió alhora presencial i virtual, la tercera sessió del Club de Lectura. El llibre escollit en aquesta ocasió era Esquissas per un retrach de l’ombra, de Magalí Bizot-Dargent. Vàrem tenir la sort de poder comptar amb la presència i participació virtual de l’autora, la qual cosa va enriquir molt la sessió. Tots els participants al Club de Lectura vàrem reconèixer haver gaudit força de la lectura.

Pel que fa a la sessió, vam començar amb una petita ressenya biogràfica de l’autora:

Magalí Bizot-Dargent nasquèt a Arle en 1948. Ela mateissa se definís coma provençala mai que marselhesa. Visquèt pendent longtemps en Romania. L’autora es escrivana, fotografa, regenta, comediana, dançaira, pinta e canta polifonia occitana (dins Lamparo e Misé Babilha) mas avant tot ditz qu’es una comunista. Tanben es militanta del centre dramatic occitan.

Ses parents èran engatjats politicament. Son paire, Denís, marselhés, regent, responsable politic comunista, foguèt un resistent de la primièra ora, pendent la 2ème guèrra mondiala. Tanben sa maire, Libertat-Lucette Seyvoz-Bizot, secretària de direccion, responsabla de las Joventuts Comunistas (dròllas), e resistenta combatenta.

Ses grands èran d’Arle e parlavan sonque provençal. Amb los grands descobriguèt la lenga, amb eles parlava occitan. Amb son paire jamai.

Magalí a estat jamai felibre perque son paire li diguèt que lo felibritge èra de dreitas. Es per aquò que jamai a fach partida dels felibres.

Vàrem presentar després les publicacions de l’autora:

2010 – Questions essencialas e autreis escrichs minusculs (recull de contes)

2011 – Cronicas pacolinas

2014 – Esquissas per un retrach de l’ombra

2015 – Minusculitats

2020 – Paraulas de hemnas (recull on hi publica 3 poemes)

Tot seguit, vam fer la lectura d’un poema de l’autora:

Cada vèspre te disi adieu.

Coma s’èra lo vèspre darrièr.

Cada vèspre te disi mon amor, ma reconeissença,

la desesperança de la separacion ultima, definitiva.

Cada vèspre vivi ton vèspre darrièr.

E me fas companhiá,

palhasson espelofit de forradura grisa,

trantalhant sus tei pichòtei patas doças,

fins au pè deis escaliers

qu’as pus la fòrça d’escalar,

qu’ai pus la fòrça de te portar.

E teis uelhs avugles, lindes, candes,

me seguisson, ieu que te laissi solet

dins l’escur fons de tei nuechs.

Cada vèspre se disèm adieu.

Cada vèspre es lo vèspre darrier.

Magalí Bizot-Dargent

(Paraulas de Hemnas, 2020: 247)

A continuació vàrem llegir la traducció del poema al català:

Cada vespre et dic adeu.

Com si fora el darrer vespre.

Cada vespre et dic el meu amor, la meva reconeixença,

la desesperació de la separació última, definitivament propera.

Cada vespre visc el teu darrer vespre,

i tu m’acompanyes,

estora escabellada de pèl gris,

trontollant sobre les teves petites potes dolces,

fins al peu de l’escala

que ja no tens força per a escalar,

on ja no tinc força per a portar-te.

I els teus ulls cecs, límpids, purs,

em segueixen, jo que et deixo solet

en l’obscuritat profunda de les teves nits.

Cada vespre ens diem adeu.

Cada vespre és el darrer vespre.

Magalí Bizot-Dargent

(Paraulas de Hemnas, 2020: 247)

Traducció al català de Dolors Català

Seguidament vàrem presentar el llibre i els diferents temes tractats a les diferents històries:

Lo libre contén vint-e-cinc racontes cortets, d’ièr e d’auèi, que son coma de novèlas. S’i tròba l’umor, l’ironia, la tendresa e la poesia pròpris de l’autora. Son biografics e escriches a la primièra persona. En los legissent pareisson de racontes orals, mas son escriches, e aquò sempre es una valor.

Magalí Bizot-Dargent explòra la diversitat de sa fàcia amagada de lo monde de las ombras seunas : familha, amics, ancians, reflexions, presa de tèsta e sentits divèrs…
Es l’escasença de racontes escarrabilhats (“Èra marselhés”, lo paire qu’aimava pas la mar que de luènh !), de braves retraches (Finé, “Ma grand la pastressa”), de reflexions sus la condicion de las femnas (“Cada potz a sa carrèla”, “Pichòt juec” – un prumièr calinhatge que vira al viòl), sus la vida e la mòrt… la vida dins un mièg rural de lenga occitana es presentada de faiçon fresca e credibla.

L’autora utilitza la seva pròpia experiència com a punt de partida  per explorar temes universals com el passat, la llengua occitana, la dona, la política, la religió i la mort. Es va recalcar la seva singular visió del món i la seva mirada al passat des de la maduresa, una mirada capaç de descriure les misèries des de la tendresa. Es va comentar que la primera narració es podia llegir com una declaració d’intencions del recull, com un resum de tot allò que el lector hi pot trobar.

Es va insistir sobre el seu estil lleuger e fluid. La seva llengua es rica i precisa amb un ritme poètic. L’autora sap recrear ambients, atmòsferes, fa descripcions amb molts adjectius, llargues enumeracions (Après de mes de barrulatges, de penas, de trebalhs, d’estomagadas, de rescontres urós e d’autrei pas totjorn agradius  p.11) amb repeticions  (la testa grassa e banhada e caudassa p.14)  aliteracions (Parlava jamai francés, l’oncle….un occitan meravilhós que roncava, que ronflava, que rotlava, que ronronejava dins sa boca…» (p.174).

Les històries que van impactar més els participants van ser: Pichòt juec per la seva dura actualitat i també Lo bugadier.

Es van fer diverses preguntes a l’autora que va contestar de manera sincera i clara. Els temes tractats van ser molt diversos, va parlar sobre les seves dificultats a l’hora d’escriure o de publicar, sobre les seves idees, les seves reflexions, les lluites i les reivindicacions.

Es va posar en relleu que la grafia que l’autora havia seguit era més fàcil per nosaltres com a catalanoparlants que no pas la grafia afrancesada dels felibritges.

Finalment, cal dir que la valoració de tots els participants a la sessió va ser unànime, tots van llegir el llibre amb plaer i  la sessió va ser plasent, molt suggeridora i interactiva.

Es va recordar també que, properament, es faria una lectura del llibre Contes libertins e faulas amorosas, de Robèrt Lafont, per sumar-nos als actes commemoratius del centenari del seu naixement.

Esther Lucea i Dolors Català

X