Lo libre dels Grands Jorns e Joan Bodon, son e seràn immortals
Lo passat divendres 14 de març faguèrem la quinzena session del Club de Lectura, dedicada a Lo libre dels grands jorns, de Joan Bodon. Aquesta lectura la faguèrem a mode d’omenatge a l’autor, que aqueste 2025 farà 50 annadas que moriguèt.
Com a omenatge foguèt polit perque i aguèt una bona assisténcia e posquèrem parlar fòrça del libre e d’aquelas causas que nos avián agradat e d’aquelas que nos avián susprés. Perque Lo libre dels grans jorns es un cap d’òbra que laissa pas indiferent a degun que l’aja legit.
Comencèrem coma totjorn la session amb la lectura d’un poèma de l’autor e la revirada al catalan facha per Dolors Catalan. Lo poèma que causiguèrem foguèt un que pensèrem que remembrava la filha verda del libre.
| L’AMOR FÒL Quand montèrem l’escalièr te coneissiái pas encara. Una cambra sens papièr, la pus freja, la mens cara; nos agachèrem un brieu sens gausar clavar la pòrta. Lo primièr poton crentiu, una braçada pus fòrta… Ara tot èra permés, la tiá cotilha leugièira e lo meu mantèl espés sus una sola cadièira; correjons darrièr lo còl, cambaligas e cordèlas. Començava l’amor fòl, lo jòc de las parabèlas… Nuèch defòra, lum dedins, téner lo temps que s’escapa… Coma dos grums de rasims, doas vilas sus una mapa, clavèls negres de dos sens… Perlongar l’estrementida, apariar los nòstres bens. Mas la flor èra culhida. T’agacharai pas un brieu, la miá man torna pus fòrta; un poton per un adieu. Daissarai tustar la pòrta. Trobaràs sus un papièr una mòstra pas tròp cara… Davalarai l’escalièr. Me penedrai pas encara. | L’AMOR FOLL Quan pujàrem l’escala encara no et coneixia. Una cambra sense paper pintat, la més freda, la menys cara; ens miràrem un moment sense gosar tancar la porta. El primer petó, amb temor; una abraçada més forta… Ara tot estava permès, la teva falda lleugera i el meu abric gruixut en la mateixa cadira; les cintes de l’esquena, les lligacames i els cordons. Començava l’amor foll, el joc de les ròtules… Nit a fora, llum a dins, retenir el temps que s’escapa… Com dos grans de raïm, dues ciutats en un mapa, clavells negres dels dos pits …Perllongar l’estremiment, ajuntar els nostres béns. Però la flor ja havia estat collida. No et miraré ni un moment, la meva mà es torna més forta; un petó per a un adeu. Deixaré que la porta colpegi. Trobaràs sobre un paper un rellotge no gaire car… Baixaré l’escala. No me’n penediré encara. |
E ben, la session foguèt tras que animada perque aviam fòrça causas de las que parlar. De l’estructura del libre, de las frasas cortas mas comolas de significat, del cambi de la tresena part, del significat del final, de la relacion del protagonista amb la familha e de la relacion amb las filhas («las filhas» al libre sempre son de prostituïdas), del curat desfrocat, de Dieu e de la glèisa. Mas tanben parlèrem de la raça pura de las fedas, de la possible relacion del libre amb la literatura russa (Platònov e Bulgàkov), de fonts que sempre rajan e de lengas que semblan catedralas mas que i a tantes que las vòlon desboselar. E mai d’escrivans doblidats en cent annadas (o en dos centas), de l’òbra de carn, dels caps immortals e de la possibilitat que lo protagonista siga immortal. En cent annadas, sabèm pas, mas a l’ora d’ara, per a la pichona còla del Club de Lectura del CAOC, tant lo protagonista sense nom de Lo libre dels Grands Jorns coma lo sieu autor, Joan Bodon, son e seràn immortals.
Per la session venenta legirem Çò-ditz la Pès-Nuts, de Joan Ganhaire. Es un conte fòrça brèu mas tras que polit, escrit en lemosin. Va acompanhat de 2 cds que legisson lo tèxt e qu’ajudan a la compreneson e a trapar coma es lo lemosin parlat. Vos recomandem de profechar aqueste esmovent raconte per dintrar a la varianta lemosina! La session serà divendres 11 d’abril, a 17 oras.
Dolors Català e Esther Lucea
Coordinadores del Club de Lectura