Reflexions del darrer Club de Lectura “Amfícolpos o l’immortalitat”
El passat divendres 3 de novembre vam celebrar la cinquena sessió del Club de Lectura. Vam llegir Amfícolpos o l’immortalitat, de Robèrt Lafont, un llibre que també és possible llegir en català a partir de la traducció que en va fer Joan-Lluís Lluís . Hi va haver un gran èxit de participació, amb un total de setze assistents (cinc de virtuals i onze de presencials).
La sessió va ser prou animada perquè el llibre toca diversos temes polèmics, obre moltes preguntes sense respondre-hi, i dona la possibilitat de fer-ne moltes lectures personals.
Es pot dir que a la major part dels assistents ens va agradar força el llibre i el plantejament. La narració està escrita en una prosa minuciosa, amb molt de lirisme. En canvi, el final, qualificat d’apocalíptic, va disgustar més d’un dels lectors. Vam comentar també l’afirmació de Joan-Lluís Lluís, que la història acaba com una faula ecològica: una distopia del segle XXI. Això ens va permetre observar que les darreres obres de Robèrt Lafont sovint reflexionen sobre la fi del món. Segons ens va explicar en Jaume Figueras, aquest és un tret comú de la literatura occitana contemporània, perquè els autors sovint són conscients de l’estat de la seva cultura i ho transmeten a les seves obres. Així mateix, va traçar paral·lelismes entre la recepció de l’obra de Lafont a França i a la resta de món i el final del llibre. Ens va dir, a més, que a Occitània hi ha pocs lectors d’occità i que sovint el seu poc domini de a llengua els confereix una capacitat lectora limitada. Això provoca una problemàtica, ja que es redueix el nombre de persones que poden assolir la lectura una obra complexa com la de Robèrt Lafont i explica per què una obra monumental com La festa no va tenir gaire èxit. Ens va explicar que malauradament, tota l’obra que va escriure en occità és poc llegida i gens coneguda, tot i el seu indubtable valor intel·lectual i literari. De fet, només s’ha traduït al francès el llibre L’Icòna dins l’Iscla (1971)
També vam comparar aquesta obra amb d’altres obres amb famosos naufragis com el Robinson Crusoe de Daniel Defoe (1719) i Vendredi ou les limbes du pacifique de Michel Tournier (1967). Vam remarcar semblances i diferències.
Un dels aspectes que va aixecar més polèmica va ser el personatge d’Evafrodita i hi va haver força divergències sobre la possible misogínia que presentava aquesta obra. El sector «feminista» dels assistents va proclamar que Evafrodita encarnava la visió patriarcal de la dona, que el seu rol d’Eva duia el pecat original a l’illa, de manera que introduïa la fi del paradís i de l’armonia en aquell indret. El rol d’Afrodita, com a deessa de l’amor, marcava el desig masculí. El tercer rol reservat a les dones, que malauradament pel protagonistes Evafrodita no va poder exercir, és el de mare (mare de la possible descendència dels immortals i mare d’ells quan es fes gran i Pau i Amielh seguissin sent joves). La dona, segons aquesta lectura, a l’obra només encarna els tres rols que el patriarcat li reserva.
Així mateix, l’amistat entre Pau e Amielh va suscitar un debat ric. També es va contraposar l’opinió de qui creia que entre ells hi havia una veritable relació amorosa amb la dels qui creien que no tenien més remei que estar l’un amb l’altre, i que aquest és el motiu pel que esperen la maduresa sexual d’Evafrodita amb més impaciència de la que esperaven el temps dels codonys.
Un altra discussió es va centrar en la immortalitat versus mortalitat i mortalitat versus alliberament. Conseqüentment, confluïen els dos temps de la narració: el temps linear lligat al temps intemporal, o l’eternitat insular.
Podem doncs reiterar que la sessió va ser molt amena i participativa.
Per acabar, es va comentar que la propera lectura serà Es mil e ua net, un llibre en aranès traduït per Antoni Nogués i que també comptaríem amb la seva participació, ja que es connectarà en directe. És un honor, ja que és el traductor més prolífic en aranès i és gràcies a la seva gran tasca que és possible llegir grans obres de la literatura universal en aranès.
Com que serà la sessió de nadal, com a fi de festa, i només pels que vinguin a la sessió presencial, cantarem algunes nadales en occità i farem un petit berenar.
Esther Lucea i Dolors Català