Sinèra, una session en omenatge a Andrieu Lagarda

Lo passat divendres 20 de junh se tenguèt la dètz-e-ochena session del Club de Lectura, dedicada al libre Sinèra, d’Andrieu Lagarda. Aquesta session foguèt tanben un omenatge a l’autor, que acabava de far cent ans a la fin del mes de mai. Per aquela rason, contactèrem son filh, Christian Lagarda, que nos faguèt l’onor de venir partejar amb nosautres de remembres e d’anecdòtas sus l’òbra e la vida de son paire.

La session comencèt coma totjorn, e de’n primièr legiguèrem una pichona nòta biografica de l’autor e aprèp escotèrem son poèma «Los mots», del libre De cara al temps. Dolors Català ne legiguèt la revirada al catalan, facha per ela mateissa:

Les mòts qu’aimi son rebonduts
Al prigond de la carn d’un pòble.
Durmisson al còr dels ostals,
Jols vièlhs camins e jos las sèrras.  

Pari l’aurelha al dur silenci
E le vent me’n pòrta resson :
En bolegant la mar dels sègles,
Me torna lor blosa cançon.  

Cada paraula retrobada
M’encanta la boca e le còr:
Sul mur de nòstra nuèit gravada
Lusís coma una estela d’òr.
Els mots que estimo són rodons
en el profund de la carn d’un poble.
Dormen al cor de les cases,
sota els vells camins i sota les serres.  

Paro l’orella al dur silenci
i el vent em porta el seu ressò:
remenant la mar dels segles,
em torna la seva pura cançó.  

Cada paraula retrobada
m’encisa la boca i el cor:
al mur de la nostra nit gravada
llueix com una estrella d’or.

Per çò que fa a la bibliografia d’Andrieu Lagarda, ne parlèrem pauc durant la session pr’amor que es fòrça longa e variada. Profecharem aqueste espaci per la partejar amb vosautres.

Pròsa e poësia

  • A Puivert, Texte en langue d’Oc et adaptation Française-Linogravures originales de Jacques Fauché, Castelnaudary, éd. Occitanes, 1961.
  • A Puivert, Texte André Lagarde, Toulouse,  C.R.E.O., 1984, 1 brochure 15 p. ill. Jacques Fauché, 15 diapos coul. ill. Patric Lasseube; 24 x 36 et 36 x 24; 30 cm.
  • Sinèra e la mòstra d’òr, Tolosa, Lo Gai Saber, 1999.
  • De cara al temps Andrieu Lagarda, Carcassona, Institut d’estudis occitans, 2009.
  • Lo Regentòt d’Artigas, version occitana de Domenja Blanchard e de l’autor, Toulouse, Lo Gai Saber, 2011.

Contes

  • Tres aucèls de l’ombra, [S.l.], Cahiers “Montségur”, 1967; Tolosa, CREO, 1972, 1977.
  • Tres castèls del diable, Toulouse, I.E.O., 1968; Saverdun, André Lagarde, impr. du Champ de Mars, 1973.
  • Al païs de Montsegur, récits et légendes, Carbonne, A. Lagarde, 1977.
  • Le paure lop, texte de André Lagarde, dessins, Agathe Fauché,  Toulouse, C.R.D.P., 1980.
  • Lo conte de Joan de l’Ors, tèxt segon Andrieu Lagarda, ill. de Joan-Claudi Pertuzé, Toulouse, Loubatières, 1995.
  • Contes dels quatre vents, Contes classiques adaptés en occitan par André Lagarde, Toulouse, Centre Régional d’Etudes Occitanes, coll. Les Cahiers de la Randoleta, 1981; Carbonne, Escola Occitana, 1993; Letras d’Oc, 2013.
  • Contes de la Calandreta, adapt. occitane de contes cassiques et traditionnels… par André Lagarde, ill. de Jacques Fauché, Toulouse, Centre régional d’Estudis Occitans; Carbonne, A. Lagarde, 1994.
  • Tres palometas blancas-trois blanches colombes, contes occitans et traduction française per  André Lagarde; présentation et commentaires Josiane Bru; ill. Jacques Fauché, Daniel Vissière, Carbonne, A. Lagarde, 2003.
  • Contes occitans: Quercorb, Pays d’Olmes, Volvestre, rassemblés par André Lagarde, édités et présentés par Josiane Bru, illustration de couverture et frontispice de Jacques Fauché, Toulouse, Ed. de l’Escòla Occitana, 2005.
  • Al picar de la dalha: dires et expressions du pays d’Oc (d’aprèp las cronicas “Pels camins de la tradicion” paregudas dins la revista INFÒC, de 1994 a 2000), Toulouse, I.E.O., 2005.
  • Tres per tres, ill. Jacques Fauché, Puylaurens, IEO, 2006.
  • Al temps que te parli la vida dels Boishons: remembres de Felicia Cabanié-Lagarde, 1892-1983, reculhits per Andriu Lagarda; abans-tast de Cristian Lagarda, Tolosa, Letras d’Oc, Letras d’òc, 2008.
  • Qu’es aquò, qu’es aquò? devinalhas occitanas…, Toulouse, Letras d’òc, 2011.
  • Las tres pomas, ill. Sophie Vissière, Toulouse, Atelier Encéphalographe, 2010.
  • Les secrèts de las bèstias contes populars occitans, Andrieu Lagarda; edicion establida per Josiana Bru, Toulouse, Letras d’òc, 2014.

Reviradas, adaptacions

  • Las tres messas bassas e autres contes, revirada occitana d’Andrieu Lagarda. Ill. de Jacme Fauche, d’Anfós Daudet, Tolosa, Centre Régional d’Estudis occitans, 1970.
  • Letras de mon molin, d’Anfós Daudet, préf. de Marceu Esquieu, Tolosa, Centre Régional d’Estudis occitans, 1970.
  • Contes e racontes de Provença, de Pau Arena, revirada occitana d’Andrieu Lagarda, prefaci de Cristian Anatòli, ill. Jacme Fauché, Toulouse, Centre regional d’estudis occitans, 1973.
  • Cantagrilh, de Maria et Ramon Escolièr, ill. de Jacques Fauché et trad. par André Lagarde, Toulouse, Centre regional d’estudis occitans, 1975.
  • Contes del Lengadòc, escenari, Tiberi, dessenhs de Monzón; version occitana per Andrieu Lagarda, Toulouse, IEO, Loubatières, 1984.
  • Reialme d’Apamèa- Royaume d’Apamée, Christine Clairmont, ill. de Sylvie Noyès, préf. d’André Lagarde, revirada d’Andriu Lagarda, [S.l.], Messatges, 1988.
  • Sinfonia occitana-Symphonie occitane, Cristina Clarmont, prefaci de Marcel Crouzet,  illustracions d’Anna Almayrac, revirada occitana, Maria Vaysse e Andrieu Lagarda, Loubières, Institut d’estudis occitans; Pamiers, Cercle occitan Prospèr Estieu de Pàmias, 1995.
  • Sinère et la montre en or, André Lagarde, trad. de l’occitan par René Soula et l’auteur, Carbonne, A. Lagarde, 2000.

Antologias

  • Petite anthologie occitane du Comminges, Centre Régional d’Etudes Occitanes, 1976.
  • Anthologie occitane du pays de Montségur, postface par Chrisitan Anatole, Centre Régional d’Etudes Occitanes, 1978.

Obratges collectius

  • Argain la fraternité des collines, Jean Aillères, André Lagarde, Robert Metges, Jean Rolland, coordination André Berthoumieux, Montesquieu-Volvestre, Office du Tourisme, 2013.
  • Ariège, Louis Claeys, André Lagarde, Claudine Pailhès… [et al.], Paris, Bonneton, 1996; 2001.
  • Histoire et traditions carbonnaises, Association Histoire et traditions carbonnaises, coordination et textes intr. d’André Lagarde, transcription de documents de Jean faragou, ill. de Raymond Galinier, Carbonne, Association Histoire et traditions carbonnaises, n° 1 à 9, 1995-2008.
  • Les Pays d’Ariège: Couserans-Foix-Mirepoix, Texte Christian Lagarde et André Lagarde; photos Larrey, Lagarde Christian, Lagarde André, Portet-sur-Garonne, Loubatières, 1988.
  • Les relations occitano-catalanes à travers le temps, actes du Colloque de Carbonne, 18 août 2001 organisé par l’association Histoire et Traditions carbonnaises, recueil préparé par André Lagarde, linogravure de Jacques Fauché, Carbonne, Association Histoire et traditions carbonnaises, 2002.

Lenga

  • Vocabulari occitan, seleccion de 10 000 mots, locucions e expressions idiomaticas recampadas per centres d’interès, Tolosa, Centre regional d’estudis occitans, 1971; 1990; Toulouse, Camins, 2013.
  • Rivel (Aude) et ses environs: les noms de lieux, la géographie, la tradition et l’histoire, Carbonne, A. Lagarde, 2000.
  • La Palanqueta, Dictionnaire ÒC/FR, FR/ÒC, CRDP Midi-Pyrénées, coll. Pédagogie en classe de langue, 1996, 1998, 2000, 2012.
  • Le Trésor des mots d’un village occitan. Encara n’i a, Introduction par Jacques Allières, préface par Philippe Carbonne, postface par Yves Soulet, Carbonne, chez l’auteur, 1991, Toulouse, impr. Message, 1991; Paris, IEO, 20063; Carbonne: A. Lagarde, impr. 2006.

Pedagogia

  • La Randoleta; Per començar l’occitan a l’escòla; Entà començar; Qu’es aquò, qu’es aquò? Las devinalhas; Cati-mauca, jòcs cantats; Les châteaux cathares et la croisade contre les Albigeois; Cançon vòla; Lo pichon libre de Rubí, en collaboracion amb J. Ivanesco; Tolosa, CREO o CRDP de Tolosa.
  • Vilatges e vilotas vida, trabalhs e fèstas, conception et réalisation Abel Escudé…, Jacques Serbat…; diapositives Bernard Fete, Patrick Lasseube, Maurice Roux; préface Andrieu Lagarda,… Toulouse, Centre régional de Documentation Pédagogique, 1983.

Prefàcias

  • Fourié Jean, Coma s’èra ièr… (retrats), préf. de Andrieu Lagarda, Carcassonne, Institut d’estudis occitans, 1997.
  • Fourcade Thérèse, Un petit village gascon dans la grande guerre Fustignac (Haute-Garonne) 1914-1918, en couverture, dessin de Jacques Fauché, préf. d’André Lagarde, [S.l.]: [s.n.], 2002.
  • Mathieu Christian, De Pena a Fontblanca: raconte en occitan amb un lexic, préf. d’André Lagarde; couv. de Jacques Fauché, Toulouse, Escola occitana, 2003.

Enregistraments CD

  • Andrieu Lagarda. Passaire de la lenga, realisat per Domenja Blanchard, Carbona, 2008.
  • Andrieu Lagarda. Passaire de Tresaur, realisat per Domenja Blanchard, Carbona, 2008.
  • Andrieu Lagarda. Sinèra e la mòstra d’òr (I.II.), realisat per Domenja Blanchard, Carbona, 2008.
  • Andrieu Lagarda. Sinèra e la mòstra d’òr (III.IV), realisat per Domenja Blanchard e amb la participacion de Franc Bardòu, Carbona, 2008.
  • Archives de l’Aude. Lagarda Andrieu, “Una granda figura occitana: lo majoral Josép Salvat”, S.l., s.d., 1 p. [72 J 205]

Per çò que fa a la session, foguèt especiala, pertocanta. Comencèrem parlant de la lectura e de Janon, lo personatge principal que lèu capita a conquerir los lectors. Parlèrem de l’interès de descobrir, a travèrs sos uèlhs, las costumas, la vida vidanta e los pensaments d’un enfant nascut en Arieja a la mitat del sègle XIX. Foguèt l’escasença de veire coma los enfants de l’epòca coneissián pas lo francés e cossí l’escòla ensajava de lor ensenhar. Lo libre raconta tanben las fèstas dels vilatges e l’origina dels noms dels endreches. Totes tombèrem d’acòrdi per dire que lo libre, al delà de sa beutat literària, es preciós per son valor de document istoric.

Alara foguèt lo moment de pausar las questions a Christian Lagarda, que nos parlèt de son aujòl e nos racontèt que l’aviá conegut quand èra pichonet, que sabiá pas segur çò que vertadièrament remembrava o çò que pensava que remembrava siquenn li aviá estat racontat. Christian Lagarda nos racontèt causas de son país quand èra pichon, de sa familha e tanben parlèt de la mòstra d’òr, que vertadièrament existís e qu’a un sieu cosin. E sustot nos parlèt de son paire coma escrivan e coma activista e nos diguèt que li aviá racontat que li aviam dedicat la session en omenatge e qu’èra plan content d’o saber. E aquò nos faguèt a totes plan contents.

Per la session venenta legirem la revirada al provençal d’un libre d’Stefan Zweig, Lètra d’una desconeguda. La revirada es facha per un autor anonim que se fa apelar lo Chivalièr dis Esperelas.

Dolors Català e Esther Lucea

Coordinadores del Club de Lectura