Conversem amb en Josep Sancho
En Josep Sancho és Doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzat en la història de les Terres Ebrenques, ha escrit dos interessants llibres, El Marcel·linisme a les Terres de l’Ebre (1914-1939) i Artur Bladé, escriure la memòria (1907-1995) publicats per Onada i pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i per Cossetània, respectivament. Amb aquest últim guanyà la “VI Beca d’Estudi de la Figura i Obra d’Artur Bladé i Desumvila”. Actualment, treballa com a tècnic a l’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat de Catalunya. L’Artur Bladé fou un escriptor, nascut a Benissanet, a la Ribera d’Ebre, que visqué part del seu exili a Montpelhièr i escrigué dos interessants llibres sobre la relació entre Catalunya i Occitània.
Redacció.- Per què et sentires atret per la vida i obra de l’Artur Bladé?
Josep Sancho.- Quan estudiava a la universitat, volia que el treball de fi de carrera estigués relacionat amb les Terres de l’Ebre. Me n’adonava que la historiografia catalana estava molt centrada a Barcelona i la Catalunya central, com si allò que passés a la capital, també succeïa a la resta del país, i molt sovint hem tingut dinàmiques diferents. El meu professor i tutor, Enric Ucelay, em va proposar fer el treball sobre el marcel·linisme a les Terres de l’Ebre, un tema molt potent que no havia estat prou estudiat, i així vaig conèixer la figura de l’Artur Bladé, qui de jove fou dirigent comarcal del marcel·linisme. El treball va esdevenir tesi doctoral, i em vaig presentar a la convocatòria de la beca sobre la vida i obra de l’Artur Bladé.
R.- Ha estat complicat recopilar tota aquesta enorme informació sobre la vida i obra de l’Artur Bladé?
J.S.- Ha estat molt assequible. Hi ha molta documentació, perquè l’any 2009, l’Artur Bladé i Font, el seu fill, va cedir la documentació del seu pare a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, bàsicament correspondència amb moltes personalitats i articles i apunts dels seus llibres. A més, l’any 2007 s’havia celebrat el centenari del seu naixement i Cossetània va començar la reedició de la seva obra completa.
R.- Com era el tarannà de l’Artur Bladé?
J.S.- Durant la presentació del llibre a Móra d’Ebre, en Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), va parlar més de la seva vessant psicològica, del seu caràcter més introspectiu i sensible, segons podem observar en els seus dietaris. L’Heribert Barrera, que va coincidir amb ell a l’exili montpellerí, el descrivia també com a una persona reservada, a qui li agradava més escoltar que parlar. El seu avi matern, secretari de l’Ajuntament de Benissanet i home de lletres, amb qui va viure bona part de la seva infantesa, li va encomanar l’amor per la lectura.
R.- L’Artur Bladé visqué a Occitània des de l’any 1939 fins el 1942, quan s’exilià a Mèxic. Què destacaries de l’estada occitana d’en Bladé?
J.S.- Tot i que fou una etapa curta, va ser extremadament intensa i fecunda, uns anys decisius per a la seva obra. Va connectar amb la intel·lectualitat catalana exiliada més important, com Francesc Pujols, Antoni Rovira i Virgili, Pompeu Fabra, Carles Riba… i aconseguí molta informació pels seus llibres, en prendre apunts de les converses amb ells i dels llibres de la Biblioteca Municipal de la ciutat, que van ser la base de la majoria dels seus llibres.
Per seguir llegint l’entrevista clica aquí.
Francesc Sangar. CAOC.