Conversem amb en Josep Sancho

La família Bladé i Font retratada pel seu amic Antoni Terré al parc del Peyrou, al punt més alt de Montpelhièr, amb l’estàtua eqüestre de Lluís XIV de fons. Hivern de 1941 a 1942. Foto cedida per la família Bladé i Font.

En Josep Sancho és Doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzat en la història de les Terres Ebrenques, ha escrit dos interessants llibres, El Marcel·linisme a les Terres de l’Ebre (1914-1939) i Artur Bladé, escriure la memòria (1907-1995) publicats per Onada i pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i per Cossetània, respectivament. Amb aquest últim guanyà la “VI Beca d’Estudi de la Figura i Obra d’Artur Bladé i Desumvila”. Actualment, treballa com a tècnic a l’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat de Catalunya. L’Artur Bladé fou un escriptor, nascut a Benissanet, a la Ribera d’Ebre, que visqué part del seu exili a Montpelhièr i escrigué dos interessants llibres sobre la relació entre Catalunya i Occitània.

Redacció.- Per què et sentires atret per la vida i obra de l’Artur Bladé?

Josep Sancho.- Quan estudiava a la universitat, volia que el treball de fi de carrera estigués relacionat amb les Terres de l’Ebre. Me n’adonava que la historiografia catalana estava molt centrada a Barcelona i la Catalunya central, com si allò que passés a la capital, també succeïa a la resta del país, i molt sovint hem tingut dinàmiques diferents. El meu professor i tutor, Enric Ucelay, em va proposar fer el treball sobre el marcel·linisme a les Terres de l’Ebre, un tema molt potent que no havia estat prou estudiat, i així vaig conèixer la figura de l’Artur Bladé, qui de jove fou dirigent comarcal del marcel·linisme. El treball va esdevenir tesi doctoral, i em vaig presentar a la convocatòria de la beca sobre la vida i obra de l’Artur Bladé.  

R.- Ha estat complicat recopilar tota aquesta enorme informació sobre la vida i obra de l’Artur Bladé? 

J.S.- Ha estat molt assequible. Hi ha molta documentació, perquè l’any 2009, l’Artur Bladé i Font, el seu fill,  va cedir la documentació del seu pare a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, bàsicament correspondència amb moltes personalitats i articles i apunts dels seus llibres. A més, l’any 2007 s’havia celebrat el centenari del seu naixement i Cossetània va començar la reedició de la seva obra completa. 

R.- Com era el tarannà de l’Artur Bladé?

J.S.- Durant la presentació del llibre a Móra d’Ebre, en Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), va parlar més de la seva vessant psicològica, del seu caràcter més introspectiu i sensible, segons podem observar en els seus dietaris. L’Heribert Barrera, que va coincidir amb ell a l’exili montpellerí, el descrivia també com a una persona reservada, a qui li agradava més escoltar que parlar. El seu avi matern, secretari de l’Ajuntament de Benissanet i home de lletres, amb qui va viure bona part de la seva infantesa, li va encomanar l’amor per la lectura.

R.- L’Artur Bladé visqué a Occitània des de l’any 1939 fins el 1942, quan s’exilià a Mèxic. Què destacaries de l’estada occitana d’en Bladé?

J.S.- Tot i que fou una etapa curta, va ser extremadament intensa i fecunda, uns anys decisius per a la seva obra. Va connectar amb la intel·lectualitat catalana exiliada més important, com Francesc Pujols, Antoni Rovira i Virgili, Pompeu Fabra, Carles Riba… i aconseguí molta informació pels seus llibres, en prendre apunts de les converses amb ells i dels llibres de la Biblioteca Municipal de la ciutat, que van ser la base de la majoria dels seus llibres.

Per seguir llegint l’entrevista clica aquí.

Francesc Sangar. CAOC.

X