Customize Consent Preferences

We use cookies to help you navigate efficiently and perform certain functions. You will find detailed information about all cookies under each consent category below.

The cookies that are categorized as "Necessary" are stored on your browser as they are essential for enabling the basic functionalities of the site. ... 

Always Active

Necessary cookies are required to enable the basic features of this site, such as providing secure log-in or adjusting your consent preferences. These cookies do not store any personally identifiable data.

No cookies to display.

Functional cookies help perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collecting feedback, and other third-party features.

No cookies to display.

Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics such as the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.

No cookies to display.

Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.

No cookies to display.

Advertisement cookies are used to provide visitors with customized advertisements based on the pages you visited previously and to analyze the effectiveness of the ad campaigns.

No cookies to display.

Capítol 9. “Bernadeta Sobirós: unes visions canviaren un poble”

Durant la convulsa història del segle XIX a França, un debat estigué present de manera constant en la política: la presència de la religió i l’Església Catòlica dins de la societat i la laïcitat de l’Estat, és a dir, la separació entre Estat i Església. Moltes mesures legals i sovint polèmiques s’utilitzaren per a aconseguir la llibertat religiosa de la ciutadania.

Però lluny de les disputes polítiques de París, la major part de la ciutadania continuava professant una gran religiositat a meitats del segle XIX, sobretot a les zones rurals.

Al petit poble de Lorda, a la falda del Pirineu, nasqué l’any 1844 Maria Bernada, filla de Francés Sobirós i Louisa Casterot, en un ambient de gran pobresa. Ella fou la més gran de nou germans, i visqueren en habitatges molt humils, com calabossos o molins. El seu pare treballava com a moliner i escombriaire, i tingué problemes amb la justícia per uns suposats robatoris de sacs de farina.

La Tuta de Massavielha (Lorda).

Des de ben petita patí un estat de salut malaltís, sobretot amb dificultats respiratòries, i aquelles insalubres condicions de vida no la beneficiaren en absolut. Alguns dels seus germans moriren essent nens, atesa l’enorme mortalitat infantil de l’època. Malgrat no poder assistir a l’escola, mostrava molt d’interès per la seva formació religiosa.

La seva vida canvià el dia 11 de febrer de 1858 quan, en sortir pels voltants de Lorda a la recerca de llenya, acompanyada d’una germana seva i una amiga, assegurava que en un moment que es quedà sola, una dona somrient se li aparegué a la cova de Massavièlha, dins del forat d’una roca.

Per seguir llegint el capítol clica aquí.

Francesc Sangar. CAOC.

Recull “Capsul-Òc: Per Sant Jòrdi fai virar l’occitan. Recomanda-nos un libre”

Durant tota la setmana de Sant Jordi i a través de les xarxes socials de l’entitat us vam oferir breus vídeos de recomanacions de llibres que vam editar per la campanya “Per Sant Jòrdi fai virar l’occitan!”.

Si us en vàreu perdre algun o els voleu tornar a visionar, podeu trobar el recull de les 11 “Capsul-Òc: Per Sant Jòrdi fai virar l’occitan. Recomanda-nos un libre” al nostre canal Youtube.

El CAOC lluita per promocionar i difondre  la coneixença i l’interès del patrimoni literari occità entre la nostra ciutadania com un valor de la nostra identitat cultural.

Moltes gràcies a totes les persones que heu participat en les activitats que hem fet durant aquesta setmana!

El nom de la rosa… occitana

No és habitual veure presència de la llengua occitana en les produccions cinematogràfiques o televisives, però hem trobat una excepció agradable aquests dies.

La cadena pública TVE-1 està emetent els dijous a la nit una nova versió de la novel·la d’Umberto Eco “El nom de la rosa”, en una sèrie de vuit capítols. Si algú no ha llegit la novel·la o no se’n recorda de l’argument, entre d’altres coses que succeeixen, el novici Adso de Melk, s’enamora d’una noia pobra que viu pels voltants de l’abadia on es desenvolupa l’argument. Si bé en la versió cinematogràfica de meitats dels anys 1980 dirigida pel director Jean-Jacques Annaud i protagonitzada per en Sean Connery i en Christian Slater, la noia no pronunciava cap paraula, en aquesta nova versió, la noia parla …. i en occità!!!

Capítol 5 de la sèrie de TVE-1 “El nom de la Rosa”.

Segons l’argument visible en el primer capítol la noia és occitana i fugí vers el nord de la Península Italiana després de què uns soldats matessin la seva família. La noia no sap parlar la llengua del territori i s’expressa en occità amb tothom qui es troba. Al capítol 5 en la primera escena parla diverses frases en occità.

Ja toca de veure en les produccions ambientades a l’Edat Mitjana que l’occità ocupi la importància que li pertoca. No oblidem  que la llengua occitana era en aquell moment una de les més grans i importants llengües de l’Europa Occidental, pel nombre de parlants i per la riquesa de la seva literatura.

Occità per Sant Jordi

Per  Sant Jordi us proposem alguns llibres en occità que podeu adquirir al CAOC i així omplir les vostres prestatgeries a la vegada que ajudeu al món cultural occità durant aquestes setmanes tan complicades.

Al CAOC hi trobareu llibres per aprendre la llengua, clàssics de la literatura, poesia, història i tradicions, llibre infantil i juvenil, i les més diverses temàtiques.

Ens els podeu encarregar al mail botiga@caoc.cat o al telèfon 932843634 i els podreu passar a recollir tan bon punt tornem a obrir les portes.

Les nostres propostes:

Pedagogia:

Tot en òc.
Diccionari elementari illustrat. Un diccionari pràctic e modèrne, de 20.000 dintradas destinat tant als escolans qu’als utilizators quotidians amoroses de la lenga nòstra, 500 pàg.  15 €

Gramatica
occitana
, Loís Alibèrt, segon los parlars lengadocians.  19 €

Aran:

Un poble tara libertat, Manuela Ané,

Ereus dera terra, Francés Xavier Boya,

Literatura:

Lo libre dels grands jorns, Novel·la on Joan Bodon reflexiona sobre la mort d’una llengua, 1996, 186 pàg. 8 €

Insularas, Robèrt Lafont, Dos libertins del sègle dètz e sèt son escampats per la tempèsta
sus una iscla deserta, 190 pàg. 15 €

Lo luec d’enluec, Thierry Offre, Vida dins una estacion scientifica ont l’autor, meteorològ de
son estat, sejornèt lo temps d’un ivernatge, 2016, 130 pàg. 12 €

Per a la canalla:

D’ont venon las estelas?, Eva Cassagnet, Conte pels mainatges en occitan lengadocian, que’s pòt escotar amb lo QR còdes, 2017, 30 pàg. 10 €

La legenda de Castèl Brun, Joan-Loís Lévêque, Llibre CD amb il·lustracions de Felipe Girard, 2014, 30 pàg. 13 €

També podeu visitar el nostre web on hi trobareu l’estoc de llibres complet https://caoc.cat/categoria-de-producte/llibres/

I sobretot, passeu una bona estona endinsant-vos en l’occità.

Molt Bon Sant Jordi! 

I Concors de racontes brèus en occitan – Enric Garriga Trullols

Ongan òm commemòra los cent ans de la naissença de Joan Bodon, escrivan occitan, lo CAÒC, en se somant als actes d’omenatge previstes, organiza lo primièr “Concors de racontes brèus ENRIC GARRIGA TRULLOLS” en lenga occitana.

Se clicatz sul ligam i trobaretz las basas del concors.

Podètz mandar los escriches fins lo 15 de març de 2020 a: CAOC, Providència 42 – 08024 Barcelona. Corrièr: caoc@caoc.cat

Los trabalhs se pòdon presentar en archiu Word, Office Writer o pdf, totjorn signats amb un escais : [ Pseudonim_títol.pdf ]

Lo prèmi serà autrejat dins un acte public lo 24 d’abril de 2020.

Vos encoratjam a participar!

Programa del concors.





I Concors de racontes brèus en occitan – Enric Garriga Trullols

Ongan òm commemòra los cent ans de la naissença de Joan Bodon, escrivan occitan, lo CAÒC, en se somant als actes d’omenatge previstes, organiza lo primièr “Concors de racontes brèus ENRIC GARRIGA TRULLOLS” en lenga occitana.

Se clicatz sul ligam i trobaretz las basas del concors.

Podètz mandar los escriches fins lo 15 de març de 2020 a: CAOC, Providència 42 – 08024 Barcelona. Corrièr: caoc@caoc.cat

Los trabalhs se pòdon presentar en archiu Word, Office Writer o pdf, totjorn signats amb un escais : [ Pseudonim_títol.pdf ]

Lo prèmi serà autrejat dins un acte public lo 24 d’abril de 2020.

Vos encoratjam a participar!

Programa del concors.