Aprèp lo confinhament, lo desconfinhament, sas règlas sanitàrias rigorosas, un pauc de libertat s'anóncia mas nos cal demorar prudent ! Amb aquò s'ajusta l'anóncia del licèu "L'Oustal" lo 16 de junh (!) d'esser dins l'impossibilitat d'aculhir l'EOE. Calguèt donc trobar lèu-lèu d'autras solucions.
Vos podèm dire uèi que l'estagi d'estiu de l'Escòla Occitana d'Estiu se debanarà plan del 16 al 22 d'agost a Vilanuèva, mai prèp de la vila, a l'Institucion Santa Catarina. Totas las activitats seràn mantengudas, mai o mens, (corses, talhièrs, conferéncias, espectacles) dins la mesura de compatibilitat amb las règlas sanitàrias.
L'escoleta d'estiu (acuèlh dels 5 a 9 ans) e l'escol'ados (acuèlh dels 10 a 16 ans) que demandan encara mai d'atencion uèi per las organizar en respectar las constrenchas sanitàrias son pas mantengudas.A l'ora d'ara, nos mancan encara qualques entresenhas per lançar las inscripcions, serà possible segurament la setmana que ven.
Inscripcions al CAOC o bé directament a l’Escòla Tel : 05 53 41 32 43 / E-mail : eoe@wanadoo.fr
Sortida des de Catalunya: Us podeu inscriure a l’EOE a través nostre i us podem ajudar a posar-vos en contacte amb d’altres catalans per tal de compartir despeses de viatge amb cotxes particular
[post_title] => Escòla Occitana d'Estiu 2020
[post_excerpt] => Se debanarà plan del 16 al 22 d'agost a Vilanuèva, mai prèp de la vila, a l'Institucion Santa Catarina.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => escola-occitana-destiu-2020
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-06-29 11:40:24
[post_modified_gmt] => 2020-06-29 09:40:24
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14399
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[1] => WP_Post Object
(
[ID] => 14070
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-05-07 12:46:35
[post_date_gmt] => 2020-05-07 10:46:35
[post_content] =>
Perqué ne pas descobrir Occitània, en occitan, o visitar endrets, apréner l'istòria e la lenga occitana, en VO, o a còp en francés preus curiós. Perqué esperar après la mesa en plaça d'accion publicas quan la societat civila la pòt devançar e motivar las soas accions ? Perqué esperar la fin de l'acantonament ? O perqué esperar après guides oficiaus qui ne son pas briga interessats per la lenga e la cultura occitanas ? D'ara enlà, mercés a la plata-fòrma (la mapa de las visitas disponiblas sul site), que serà possible de conéisher e d'utilizar, a distància o sus plaça, dens la lenga de l'endret, visitas audioguidadas...
Mei d'ua apèr que's pòt utilizar, mes que podètz tre ara beneficiar de l'experiéncia de l'IEO endé descobrir, e perqué pas perpausar, visitas doman o doman passat.
... las primièras visitas :
- BAIONA : Los grans òmes e las granas hemnas de Baiona : endé descobrir personatges emblematics ; Lo Petit Baiona : entre Niva e Ador, quauques poètas gascons... ; Quartier Sent Esperit : de l'aute costat d'Ador
- ANGLET : Ador : au nòrd de la còsta anglòia, l'origina d'Ador, geografica e mitica dab lo Gargantuá. ; A l'entorn de l'espuga de la Crampa d'Amor : au sud d'Anglet, tostemps pròishe de la còsta : legenda, vin, pesca e caça a l'anciana... ; A la descobèrta de la natura e de la fauna
- BIARRITZ : Las arròcas de Biàrritz : Que son plan visibles e qu'an tots, o quasi, ua istoèra a nos condar !
Lo Miquèu Baris, contaire e poèta lanusquet qui damòra a Ondres que'ns perpausa, en partenariat dab associacions gasconas, visitas en VO e en francés deu B.A.B. !
D'autas visitas que son de's crear, en Gasconha e alhors en Occitania...
• izi.TRAVEL, plateforme gratuite d'audioguides : Mei d'un apèr que's pòt utilizar. Per aquestas purmèras visitas, l'IEO qu'utiliza IZI.travel qui se pòt utilizar suu telefonet, la tauleta o l'ordinator. E qu'es gratuit.
[post_title] => Descobrir Occitània en occitan
[post_excerpt] => Descobrir Occitania, en occitan, o visitar endrets, apréner l'istòria e la lenga occitana, en VO.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => descobrir-occitania-en-occitan
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-05-07 13:07:51
[post_modified_gmt] => 2020-05-07 11:07:51
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14070
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[2] => WP_Post Object
(
[ID] => 13977
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-04-23 10:51:25
[post_date_gmt] => 2020-04-23 08:51:25
[post_content] =>
Les relacions entre Occitània i Catalunya
també significaren moviments migratoris al llarg de la història. Durant el
segle XVII, molts occitans emigraren cap al Principat de Catalunya a la recerca
d’una vida millor. Conflictes de religió i escassetat d’aliments per males
collites obligaren molts occitans a iniciar una nova vida a l’altre costat dels
Pirineus.
"Pere Joan, l'arrelament", el nou llibre de Jordi Anducas.
La novel·la “Guilhèm. Arrels trasplantades”, publicada en llengua catalana l’any
2016 per l’escriptor Jordi Anducas (Molins de Rei, 1955), ens ofereix una visió
molt detallada de les vides d’aquests migrants i de les dificultats que es
trobaren en el seu periple. En Jordi Anducas, gran aficionat a la genealogia,
descobrí que en Guilhèm Anducas, un avantpassat seu, havia estat un d’aquests
migrants, que després de diverses vicissituds acabà vivint a Sant Llorenç
d’Hortons i decidí plasmar les seves vivències en aquesta interessant novel·la.
Però en Jordi Anducas ha tret fa pocs dies
la continuació de la novel·la, amb un segon llibre titulat “Pere Joan. L’arrelament”. Parlem en profunditat de la primera
novel·la, i enunciem una mica sobre la seva esperada continuació.
Redacció.- Com sorgí la idea d’escriure
una novel·la sobre els teus avantpassats? Fou complicat recopilar informació?
Com l’aconseguires?
Jordi Anducas.- Tot començà en estudiar la
genealogia de la meva família i descobrir que en Guilhèm Anducas fou el primer
en dur aquest cognom. A través de la consulta d’arxius vaig poder comprovar els
seus orígens occitans i alguns detalls de la seva vida personal, com el seu
matrimoni amb Caterina Carafí o el naixement dels seus fills.
He tingut molta cura en que les situacions
mostrades a la novel·la fossin fidedignes. Per exemple, l’hostal de Cal
Fusteret de Berga que apareix a la novel·la va existir i està documentat, o que
els bandolers mencionats, eren contemporanis i estaven localitzats a la zona i
tot i que a l’època es feia teatre, no es menciona en cap dels capítols perquè
no n’he trobat constància a les viles que apareixen en la trama.
També vaig procurar aproximar-me al màxim a la manera de parlar de l’època i vaig tenir el suport d’un lingüista que va revisar l’obra un cop acabada.
[post_title] => Conversem amb en Jordi Anducas
[post_excerpt] => Les relacions entre Occitània i Catalunya també significaren moviments migratoris al llarg de la història. En Jordi Anducas, gran aficionat a la genealogia, descobrí que en Guilhèm Anducas, un avantpassat seu, havia estat un d’aquests migrants.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => conversem-amb-en-jordi-anducas
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-04-23 13:04:48
[post_modified_gmt] => 2020-04-23 11:04:48
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=13977
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[3] => WP_Post Object
(
[ID] => 13946
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-04-22 13:05:11
[post_date_gmt] => 2020-04-22 11:05:11
[post_content] =>
Simone Weil fou una destacada intel·lectual, molt versada en l’àmbit filosòfic i religiós, nascuda a París l’any 1909 i morta a Ashford (Gran Bretanya) l’any 1943, on s’havia exiliat després d’una breu estada als Estats Units amb la seva família, fugint de l’ocupació nazi per la seva condició de jueva. Des del mes d’agost de 1940, arran de la caiguda de París fins a Maig de 1942 quan rebé el permís per a marxar de França, residí a Marselha, on establí en aquest “exili interior” amplis contactes amb la intel·lectualitat occitana de l’època. Per a Simone Weil fou una etapa molt curta, però molt fructífera en l’ampliació de coneixement. Analitzem les relacions intel·lectuals que mantingué i les idees que defensava sobre la civilització occitana.
Portada del llibre "Écrits historiques et politiques", una de les seves obres més conegudes.
Aquests vincles s’establiren
sobretot a través de la revista mensual “Cahiers du Soud”, on col·laborava un
nodrit grup d’intel·lectuals que editaven articles amb un evident humanisme
“mediterrani” que s’inspirava en la Grècia clàssica. Un dels grups de la
revista defensava difondre l’esperit de l’”antiga pàtria occitana”, on estaven
representats entre d’altres en René Nelli o en Loïs Alibert.
L’edició 249 de la revista, editada l’Agost de 1942, fou un especial dedicat a la cultura occitana amb el títol de “Le génie d’Oc et l’Homme Mediterranéen”. El gran estudiós sobre els Bons Homes, en Déodat Roché, escrigué dos articles: “Les Cathares et l’amour spirituel” i “Textes manichéens et cathares”, i la mateixa Simone Weil mantingué una breu però interessant relació epistolar sobre el tema, demanant a en Déodat Roché, més informació sobre els Bons Homes.
[post_title] => Capítol 7. "Simone Weil: Occitània 1209, França 1940"
[post_excerpt] => Us oferim els pensaments d’una escriptora i intel·lectual del segle XX, que no era nascuda a Occitània, però que durant el seu exili per culpa de les persecucions contra els jueus en plena Guerra Mundial, conegué la civilització occitana i en quedà meravellada.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-7-simone-weil-occitania-1209-franca-1940
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-04-22 18:02:42
[post_modified_gmt] => 2020-04-22 16:02:42
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=13946
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[4] => WP_Post Object
(
[ID] => 13872
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-04-09 19:45:48
[post_date_gmt] => 2020-04-09 17:45:48
[post_content] =>
Si una dama es pot considerar
com la musa de la comunitat dels Bons Homes, sens dubte és Esclarmonda de Fois,
també anomenada “Esclarmonda la Gran” o “la Dama Blanca”. Segons el trobador Guilhèm Montanhagòl, el seu
nom significava “aquelha qui balha claredat, esclar dins lo mond”
(aquella que dóna claror, és clara dins el món).
Nascuda a meitats del segle XII, el
seu pare fou Rogièr Bernat I de Fois i la seva mare Cecília de Trencavèlh.
Aquests orígens marcaven clarament que Esclarmonda estava emparentada amb dues de
les famílies nobles occitanes més importants, els Fois i els Trencavèl (aquests
últims governaven diversos comtats occitans, com per exemple Carcassona). Esclarmonda
era instruïda (malauradament, fet no gaire habitual en l’època) i gens
disposada a acceptar el rol secundari que la societat medieval reservava a les
dones.
Font: Jordi Bibià. Septimània Edicions
Arran de la mort l’any 1200 del
seu marit Jordan III, senyor de l’Ilha Jordan, amb qui s’havia casat a l’edat
de vint-i-un anys i havia tingut sis fills (entre ells l’hereu Bernat),
s’integrà de forma molt activa dins de la comunitat dels Bons Homes, rebent l’any
1204 el “consolamentum” (una mena de bateig) per part d’un dels caps de la
comunitat més important del moment, el bisbe Gilhabert de Castres a Fanjaus
l’any 1204, i davant la presència del seu germà el comte Ramon Rogièr I de Fois
i altres grans dames occitanes que també ingressaren dins de la comunitat com
Auda de Fanjaus, Fais de Durfort i Ramona de Sant German. Una mostra evident
dels forts llaços establerts entre les cases aristocràtiques occitanes i els
Bons Homes.
Segons algunes versions,
posteriorment Esclarmonda rebé el càrrec de “Perfecta”. Una prova de la
importància i el prestigi de què gaudia dins de la comunitat.
Foren moltes les dames de l’alta societat occitana que esdevingueren membres d’aquesta comunitat, i recolzaren el desenvolupament d’aquesta nova manera de viure el cristianisme, segurament per la llibertat i la igualtat que defensava la ideologia dels “Bons homes”, i que xocava frontalment amb el misoginisme habitual de l’Església catòlica i de la societat en general.
[post_title] => Capítol 3. "Esclarmonda de Fois: la llum de l'Occitània Medieval"
[post_excerpt] => Si una dama es pot considerar com la musa de la comunitat dels Bons Homes, sens dubte és Esclarmonda de Fois, també anomenada “Esclarmonda la Gran” o “la Dama Blanca”.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-3-esclarmonda-de-fois-la-llum-de-loccitania-medieval
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-04-09 21:10:31
[post_modified_gmt] => 2020-04-09 19:10:31
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=13872
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[5] => WP_Post Object
(
[ID] => 13854
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-04-04 21:20:16
[post_date_gmt] => 2020-04-04 19:20:16
[post_content] =>
De la Croada contra els Bons Homes, segurament el protagonista que ha mantingut una imatge i una aurèola d’heroi al llarg dels segles ha estat el vescomte Ramon Rogièr Trencavèl.
Primerament ens hem de situar en
el context de les terres occitanes durant el segle XII. Com a tota Europa
Occidental, el feudalisme havia creat una gran quantitat de senyorius que configuraven
un trencaclosques de servituds feudals, i on les monarquies molt sovint només
posseïen un poder simbòlic i limitat sobre la major part dels seus dominis.
Dins del territori sota la
sobirania de la dinastia reial dels Capets, Occitània s’autogovernava de manera
plena i lliure mitjançant les seves famílies aristocràtiques, i on el Comtat de
Tolosa era uns dels feus més importants.
L’altra nissaga occitana poderosa, els Trencavèl, governava els comtats
i feus de Nimes, Albi, Carcassona, Rasés, Besièrs i Agda. Els encara anomenats
“reis dels Francs” cobejaven i desitjaven sotmetre aquesta noblesa occitana,
massa sovint massa rebel, i exercir una sobirania real sobre els territoris
occitans.
Carcassona.
En Ramon Rogièr Trencavèl nasqué l’any 1185 i era fill de Rogièr II Trencavèl i Adelaida (o Azalaïs segons els documents) de Tolosa. Per tant, estava emparentat també amb la Casa de Tolosa; era nebot del comte Raimon VI de Tolosa. En morir el seu pare l’any 1194, esdevingué a l’edat de nou anys, vescomte de Carcassona i Rasés (amb vassallatge al Comtat de Tolosa), i vescomte d’Albi i Besièrs, (amb vassallatge al rei d’Aragó i comte de Barcelona). Es casà amb l’Agnès de Montpelhièr, germanastra de la Maria de Montpelhièr (la muller del rei Pere II d’Aragó i I de Barcelona i mare del futur rei Jaume I el Conqueridor), amb qui tingué un fill, en Ramon. El seu tutor, designat al testament del seu pare, fou el noble Bertran de Saissac, senyor del castell del mateix nom, un home de gran cultura que marcà el caràcter i el comportament del jove vescomte. Però en Bertrand simpatitzava, com a mínim, amb els Bons Homes (els càtars), i aquest rumor també acompanyà en Ramon Rogièr durant tota la seva curta vida, encara que no existien proves concloents sobre la seva “fe herètica”.
[post_title] => Capítol 1. "Ramon Rogièr Trencavèl: l'heroi de la Croada"
[post_excerpt] => De la Croada contra els Bons Homes, segurament el protagonista que ha mantingut una imatge i una aurèola d’heroi al llarg dels segles ha estat el vescomte Ramon Rogièr Trencavèl.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => capitol-1-ramon-rogier-trencavel-lheroi-de-la-croada
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-04-09 21:21:05
[post_modified_gmt] => 2020-04-09 19:21:05
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=13854
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[6] => WP_Post Object
(
[ID] => 13850
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-04-03 19:58:01
[post_date_gmt] => 2020-04-03 17:58:01
[post_content] =>
Segurament després de la història
de Catalunya i dels territoris hispànics, és la història de França la millor
coneguda per mi i per moltes persones de la meva generació. A través de
l’assignatura d’Història i de la mateixa assignatura de Francès com a llengua
estrangera, estudiàvem els moments bàsics de la història francesa, amb moments
culminants com la monarquia absolutista de Louis XIV, la Revolució de 1789,
l’Imperi Napoleònic, les Revolucions burgeses de 1830 i 1848, el Segon Imperi,
la guerra amb Prússia, les dues guerres mundials...
Però tal com explicava un temps
enrere un anunci publicitari que promovia el turisme en un departament occità,
“le Sud a son histoire”, que malauradament és força desconeguda fins i tot avui
per molts occitans. Nosaltres els catalans que, per veïnat o germandat,
coneixem alguns detalls de la història dels nostres germans occitans, també
desconeixem habitualment molts detalls de la seva trajectòria.
Encetem al CAOC una sèrie de breus biografies de dotze personatges històrics occitans que mostren la gran riquesa de la història d’aquesta nació germana. Parlarem de càtars i de trobadors òbviament, però descobrirem altres èpoques que han marcat la fesomia i la realitat actual d’Occitània. Naturalment que la llista podria ésser molt més extensa, i la tria podria haver estat diferent, però he pretès crear una selecció representativa de diferents àmbits (política, literatura, societat, art...). I en qualsevol cas, us oferim la trajectòria de personalitats que, gairebé totes, han viscut una part important de la seva vida (o tota ella) a Occitània, i han treballat des de diferents àmbits de manera positiva pel bé i la millora d’Occitània.
Dotze vegades obrirem la porta de
la història per a deixar entrar aquestes dotze personalitats que ens
sorprendran des de diferents àmbits, alguns més coneguts, d’altres menys, però
sempre interessants.
I també trobarem coincidències amb personatges semblants de la nostra pròpia història, que ens mostraran una vegada més, que esdeveniments que succeïen a Occitània, moltes vegades havien tingut el seu paral·lelisme amb situacions semblants viscudes a Catalunya. No oblidem que els Pirineus són una frontera mental creada posteriorment. I per començar, en el primer lliurament ens aproparem a Carcassona, vila indiscutiblement històrica, per a conèixer un dels màrtirs de la Croada contra els Bons Homes (els càtars).
Francesc Sangar. CAOC.
[post_title] => Iniciem la sèrie "Travessant la porta de la Història"
[post_excerpt] => Encetem al CAOC una sèrie de breus biografies de dotze personatges històrics occitans que mostren la gran riquesa de la història d’aquesta nació germana. Obrirem la porta de la història, ens hi acompanyeu?
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => iniciem-la-serie-travessant-la-porta-de-la-historia
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-04-03 19:58:02
[post_modified_gmt] => 2020-04-03 17:58:02
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=13850
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[7] => WP_Post Object
(
[ID] => 12395
[post_author] => 2
[post_date] => 2019-01-03 10:17:07
[post_date_gmt] => 2019-01-03 09:17:07
[post_content] =>
La família Bladé i Font retratada pel seu amic Antoni Terré al parc del Peyrou, al punt més alt de Montpelhièr, amb l'estàtua eqüestre de Lluís XIV de fons. Hivern de 1941 a 1942. Foto cedida per la família Bladé i Font.
En Josep Sancho és Doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzat en la història de les Terres Ebrenques, ha escrit dos interessants llibres, El Marcel·linisme a les Terres de l’Ebre (1914-1939) i Artur Bladé, escriure la memòria (1907-1995) publicats per Onada i pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i per Cossetània, respectivament. Amb aquest últim guanyà la “VI Beca d’Estudi de la Figura i Obra d’Artur Bladé i Desumvila”. Actualment, treballa com a tècnic a l’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat de Catalunya. L’Artur Bladé fou un escriptor, nascut a Benissanet, a la Ribera d’Ebre, que visqué part del seu exili a Montpelhièr i escrigué dos interessants llibres sobre la relació entre Catalunya i Occitània.
Redacció.-
Per què et sentires atret per la vida i obra de l’Artur Bladé?
Josep Sancho.- Quan estudiava a la
universitat, volia que el treball de fi de carrera estigués relacionat amb les
Terres de l’Ebre. Me n’adonava que la historiografia catalana estava molt
centrada a Barcelona i la Catalunya central, com si allò que passés a la
capital, també succeïa a la resta del país, i molt sovint hem tingut dinàmiques
diferents. El meu professor i tutor, Enric Ucelay, em va proposar fer el
treball sobre el marcel·linisme a les Terres de l’Ebre, un tema molt potent que
no havia estat prou estudiat, i així vaig conèixer la figura de l’Artur Bladé,
qui de jove fou dirigent comarcal del marcel·linisme. El treball va esdevenir
tesi doctoral, i em vaig presentar a la convocatòria de la beca sobre la vida i
obra de l’Artur Bladé.
R.-
Ha estat complicat recopilar tota aquesta enorme informació sobre la vida i
obra de l’Artur Bladé?
J.S.- Ha estat molt assequible. Hi ha
molta documentació, perquè l’any 2009, l’Artur Bladé i Font, el seu fill, va cedir la documentació del seu pare a
l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, bàsicament correspondència amb moltes
personalitats i articles i apunts dels seus llibres. A més, l’any 2007 s’havia
celebrat el centenari del seu naixement i Cossetània va començar la reedició de
la seva obra completa.
R.-
Com era el tarannà de l’Artur Bladé?
J.S.- Durant la presentació del llibre a
Móra d’Ebre, en Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i
de les Arts (CoNCA), va parlar més de la seva vessant psicològica, del seu
caràcter més introspectiu i sensible, segons podem observar en els seus
dietaris. L’Heribert Barrera, que va coincidir amb ell a l’exili montpellerí,
el descrivia també com a una persona reservada, a qui li agradava més escoltar
que parlar. El seu avi matern, secretari de l’Ajuntament de Benissanet i home
de lletres, amb qui va viure bona part de la seva infantesa, li va encomanar
l’amor per la lectura.
R.-
L’Artur Bladé visqué a Occitània des de l’any 1939 fins el 1942, quan s’exilià
a Mèxic. Què destacaries de l’estada occitana d’en Bladé?
J.S.- Tot i que fou una etapa curta, va ser extremadament intensa i fecunda, uns anys decisius per a la seva obra. Va connectar amb la intel·lectualitat catalana exiliada més important, com Francesc Pujols, Antoni Rovira i Virgili, Pompeu Fabra, Carles Riba... i aconseguí molta informació pels seus llibres, en prendre apunts de les converses amb ells i dels llibres de la Biblioteca Municipal de la ciutat, que van ser la base de la majoria dels seus llibres.
Aprèp lo confinhament, lo desconfinhament, sas règlas sanitàrias rigorosas, un pauc de libertat s'anóncia mas nos cal demorar prudent ! Amb aquò s'ajusta l'anóncia del licèu "L'Oustal" lo 16 de junh (!) d'esser dins l'impossibilitat d'aculhir l'EOE. Calguèt donc trobar lèu-lèu d'autras solucions.
Vos podèm dire uèi que l'estagi d'estiu de l'Escòla Occitana d'Estiu se debanarà plan del 16 al 22 d'agost a Vilanuèva, mai prèp de la vila, a l'Institucion Santa Catarina. Totas las activitats seràn mantengudas, mai o mens, (corses, talhièrs, conferéncias, espectacles) dins la mesura de compatibilitat amb las règlas sanitàrias.
L'escoleta d'estiu (acuèlh dels 5 a 9 ans) e l'escol'ados (acuèlh dels 10 a 16 ans) que demandan encara mai d'atencion uèi per las organizar en respectar las constrenchas sanitàrias son pas mantengudas.A l'ora d'ara, nos mancan encara qualques entresenhas per lançar las inscripcions, serà possible segurament la setmana que ven.
Inscripcions al CAOC o bé directament a l’Escòla Tel : 05 53 41 32 43 / E-mail : eoe@wanadoo.fr
Sortida des de Catalunya: Us podeu inscriure a l’EOE a través nostre i us podem ajudar a posar-vos en contacte amb d’altres catalans per tal de compartir despeses de viatge amb cotxes particular
Les relacions entre Occitània i Catalunya també significaren moviments migratoris al llarg de la història. En Jordi Anducas, gran aficionat a la genealogia, descobrí que en Guilhèm Anducas, un avantpassat seu, havia estat un d’aquests migrants.
Us oferim els pensaments d’una escriptora i intel·lectual del segle XX, que no era nascuda a Occitània, però que durant el seu exili per culpa de les persecucions contra els jueus en plena Guerra Mundial, conegué la civilització occitana i en quedà meravellada.
Si una dama es pot considerar com la musa de la comunitat dels Bons Homes, sens dubte és Esclarmonda de Fois, també anomenada “Esclarmonda la Gran” o “la Dama Blanca”.
De la Croada contra els Bons Homes, segurament el protagonista que ha mantingut una imatge i una aurèola d’heroi al llarg dels segles ha estat el vescomte Ramon Rogièr Trencavèl.
Encetem al CAOC una sèrie de breus biografies de dotze personatges històrics occitans que mostren la gran riquesa de la història d’aquesta nació germana. Obrirem la porta de la història, ens hi acompanyeu?
