Arxius de Occitània - Pàgina 4 de 5

Lenga Viva – Universitat Occitana de La Guépia

CAOC on 23 juliol 2020

EDICION 2020 DEL 6 AL 9 D’AGOST
Universitat occitana d’estiu de La Guépia (82)

L‘Universitat Occitana d’estiu de La Guépia se debanarà del 6 al 9 de agost 2020, dins la polida vilòta de Tarn-e-Garona, sus las ribas de Viaur.

« La Guépia » es un luòc e un temps d’ensenhament, d’animacion, d’estudi, mas es tanben, una endevenença mannada de rencontres (e de convèrsas) improbables endacòm mai : los escolans dels corses pòdon parlar amb d’occitanofònes “naturals” del vesinat coma amb d’escrivans, d’intellectuals e d’artistas de renom, los vièlhs savis als joves lançats, la cultura sabenta rencontra la cultura populara, los estrangièrs rencontran los del país sus de questions d’istòria e de patrimòni.

Tot aquò dins un ambient al còp estudiós e pausadís, amb los pès chimpats dins l’aiga de Viaur e d’Avairon, e amb la consciéncia d’aprestar, en primadièrs, l’avenir del país.

Organisators : Lenga viva, Carrefour Culturel Arnaud-Bernard, Escambiar

Cargar lo programa : Clica aquí

site internet : lengaviva.com

Facebook https://www.facebook.com/laguepia/

Email: universitat.laguepie@gmail.com

Tirat de: Lenga Viva

Escòla Occitana d’Estiu 2020

CAOC on 29 juny 2020

Aprèp lo confinhament, lo desconfinhament, sas règlas sanitàrias rigorosas, un pauc de libertat s’anóncia mas nos cal demorar prudent ! Amb aquò s’ajusta l’anóncia del licèu “L’Oustal” lo 16 de junh (!) d’esser dins l’impossibilitat d’aculhir l’EOE. Calguèt donc trobar lèu-lèu d’autras solucions.

Vos podèm dire uèi que l’estagi d’estiu de l’Escòla Occitana d’Estiu se debanarà plan del 16 al 22 d’agost a Vilanuèva, mai prèp de la vila, a l’Institucion Santa Catarina. Totas las activitats seràn mantengudas, mai o mens, (corses, talhièrs, conferéncias, espectacles) dins la mesura de compatibilitat amb las règlas sanitàrias.

Fin finala, l’escoleta e l’escol’adòs seràn asseguradas ongan tamben!

Reservatz donc las datas, e a lèu-lèu !

Programa e tarifas e butlletin d’inscripcion.

Organiza: ESCÒLA OCCITANA D’ESTIU (EOE-IEO 47) – Section départementale de l’Institut d’Études Occitanes
E-mail : eoe@wanadoo.fr – Site : www.eoe-oc.org ; https://fr-fr.facebook.com/escolaoccitanadestiu

Inscripcions : Tel : 05 53 41 32 43 / E-mail : eoe@wanadoo.fr

Sortida des de Catalunya: Us podeu inscriure a l’EOE a través nostre i us podem ajudar a posar-vos en contacte amb d’altres catalans per tal de compartir despeses de viatge amb cotxes particular

Descobrir Occitània en occitan

CAOC on 7 maig 2020

Perqué ne pas descobrir Occitània, en occitan, o visitar endrets, apréner l’istòria e la lenga occitana, en VO, o a còp en francés preus curiós. Perqué esperar après la mesa en plaça d’accion publicas quan la societat civila la pòt devançar e motivar las soas accions ? Perqué esperar la fin de l’acantonament ? O perqué esperar après guides oficiaus qui ne son pas briga interessats per la lenga e la cultura occitanas ? D’ara enlà, mercés a la plata-fòrma (la mapa de las visitas disponiblas sul site), que serà possible de conéisher e d’utilizar, a distància o sus plaça, dens la lenga de l’endret, visitas audioguidadas…

Mei d’ua apèr que’s pòt utilizar, mes que podètz tre ara beneficiar de l’experiéncia de l’IEO endé descobrir, e perqué pas perpausar, visitas doman o doman passat.

… las primièras visitas :

– BAIONA : Los grans òmes e las granas hemnas de Baiona : endé descobrir personatges emblematics ; Lo Petit Baiona : entre Niva e Ador, quauques poètas gascons… ; Quartier Sent Esperit : de l’aute costat d’Ador

– ANGLET : Ador : au nòrd de la còsta anglòia, l’origina d’Ador, geografica e mitica dab lo Gargantuá. ; A l’entorn de l’espuga de la Crampa d’Amor : au sud d’Anglet, tostemps pròishe de la còsta : legenda, vin, pesca e caça a l’anciana… ; A la descobèrta de la natura e de la fauna

– BIARRITZ : Las arròcas de Biàrritz : Que son plan visibles e qu’an tots, o quasi, ua istoèra a nos condar !

Lo Miquèu Baris, contaire e poèta lanusquet qui damòra a Ondres que’ns perpausa, en partenariat dab associacions gasconas, visitas en VO e en francés deu B.A.B. !

D’autas visitas que son de’s crear, en Gasconha e alhors en Occitania…

Participar ? S’informar ? comunicacion@ieo-oc.org

• izi.TRAVEL, plateforme gratuite d’audioguides : Mei d’un apèr que’s pòt utilizar. Per aquestas purmèras visitas, l’IEO qu’utiliza IZI.travel qui se pòt utilizar suu telefonet, la tauleta o l’ordinator. E qu’es gratuit.

• De descobrir (per utilizar sus plaça o a l’ostal) : https://www.mediateca-ieo.org/la-mapa-de-las-visitas

Tèxt tirat de: Ostal Sirventés

Conversem amb en Jordi Anducas

CAOC on 23 abril 2020

Les relacions entre Occitània i Catalunya també significaren moviments migratoris al llarg de la història. Durant el segle XVII, molts occitans emigraren cap al Principat de Catalunya a la recerca d’una vida millor. Conflictes de religió i escassetat d’aliments per males collites obligaren molts occitans a iniciar una nova vida a l’altre costat dels Pirineus.

“Pere Joan, l’arrelament”, el nou llibre de Jordi Anducas.

La novel·la “Guilhèm. Arrels trasplantades”, publicada en llengua catalana l’any 2016 per l’escriptor Jordi Anducas (Molins de Rei, 1955), ens ofereix una visió molt detallada de les vides d’aquests migrants i de les dificultats que es trobaren en el seu periple. En Jordi Anducas, gran aficionat a la genealogia, descobrí que en Guilhèm Anducas, un avantpassat seu, havia estat un d’aquests migrants, que després de diverses vicissituds acabà vivint a Sant Llorenç d’Hortons i decidí plasmar les seves vivències en aquesta interessant novel·la.

Però en Jordi Anducas ha tret fa pocs dies la continuació de la novel·la, amb un segon llibre titulat “Pere Joan. L’arrelament”. Parlem en profunditat de la primera novel·la, i enunciem una mica sobre la seva esperada continuació.

Redacció.- Com sorgí la idea d’escriure una novel·la sobre els teus avantpassats? Fou complicat recopilar informació? Com l’aconseguires?

Jordi Anducas.- Tot començà en estudiar la genealogia de la meva família i descobrir que en Guilhèm Anducas fou el primer en dur aquest cognom. A través de la consulta d’arxius vaig poder comprovar els seus orígens occitans i alguns detalls de la seva vida personal, com el seu matrimoni amb Caterina Carafí o el naixement dels seus fills.

He tingut molta cura en que les situacions mostrades a la novel·la fossin fidedignes. Per exemple, l’hostal de Cal Fusteret de Berga que apareix a la novel·la va existir i està documentat, o que els bandolers mencionats, eren contemporanis i estaven localitzats a la zona i tot i que a l’època es feia teatre, no es menciona en cap dels capítols perquè no n’he trobat constància a les viles que apareixen en la trama.

També vaig procurar aproximar-me al màxim a la manera de parlar de l’època i vaig tenir el suport d’un lingüista que va revisar l’obra un cop acabada.

Per seguir llegint l’entrevista clica aquí.

Francesc Sangar. CAOC.

Capítol 7. “Simone Weil: Occitània 1209, França 1940”

CAOC on 22 abril 2020

Simone Weil fou una destacada intel·lectual, molt versada en l’àmbit filosòfic i religiós, nascuda a París l’any 1909 i morta a Ashford (Gran Bretanya) l’any 1943, on s’havia exiliat després d’una breu estada als Estats Units amb la seva família, fugint de l’ocupació nazi per la seva condició de jueva. Des del mes d’agost de 1940, arran de la caiguda de París fins a Maig de 1942 quan rebé el permís per a marxar de França, residí a Marselha, on establí en aquest “exili interior” amplis contactes amb la intel·lectualitat occitana de l’època. Per a Simone Weil fou una etapa molt curta, però molt fructífera en l’ampliació de coneixement. Analitzem les relacions intel·lectuals que mantingué i les idees que defensava sobre la civilització occitana.

Portada del llibre “Écrits historiques et politiques”, una de les seves obres més conegudes.

Aquests vincles s’establiren sobretot a través de la revista mensual “Cahiers du Soud”, on col·laborava un nodrit grup d’intel·lectuals que editaven articles amb un evident humanisme “mediterrani” que s’inspirava en la Grècia clàssica. Un dels grups de la revista defensava difondre l’esperit de l’”antiga pàtria occitana”, on estaven representats entre d’altres en René Nelli o en Loïs Alibert.

L’edició 249 de la revista, editada l’Agost de 1942, fou un especial dedicat a la cultura occitana amb el títol de “Le génie d’Oc et l’Homme Mediterranéen”. El gran estudiós sobre els Bons Homes, en Déodat Roché, escrigué dos articles: “Les Cathares et l’amour spirituel” i “Textes manichéens et cathares”, i la mateixa Simone Weil mantingué una breu però interessant relació epistolar sobre el tema, demanant a en Déodat Roché, més informació sobre els Bons Homes.

Per seguir llegint el capítol clica aquí.

Francesc Sangar. CAOC.

Capítol 3. “Esclarmonda de Fois: la llum de l’Occitània Medieval”

CAOC on 9 abril 2020

Si una dama es pot considerar com la musa de la comunitat dels Bons Homes, sens dubte és Esclarmonda de Fois, també anomenada “Esclarmonda la Gran” o “la Dama Blanca”. Segons el trobador Guilhèm Montanhagòl, el seu nom significava “aquelha qui balha claredat, esclar dins lo mond” (aquella que dóna claror, és clara dins el món).

Nascuda a meitats del segle XII, el seu pare fou Rogièr Bernat I de Fois i la seva mare Cecília de Trencavèlh. Aquests orígens marcaven clarament que Esclarmonda estava emparentada amb dues de les famílies nobles occitanes més importants, els Fois i els Trencavèl (aquests últims governaven diversos comtats occitans, com per exemple Carcassona). Esclarmonda era instruïda (malauradament, fet no gaire habitual en l’època) i gens disposada a acceptar el rol secundari que la societat medieval reservava a les dones.

Arran de la mort l’any 1200 del seu marit Jordan III, senyor de l’Ilha Jordan, amb qui s’havia casat a l’edat de vint-i-un anys i havia tingut sis fills (entre ells l’hereu Bernat), s’integrà de forma molt activa dins de la comunitat dels Bons Homes, rebent l’any 1204 el “consolamentum” (una mena de bateig) per part d’un dels caps de la comunitat més important del moment, el bisbe Gilhabert de Castres a Fanjaus l’any 1204, i davant la presència del seu germà el comte Ramon Rogièr I de Fois i altres grans dames occitanes que també ingressaren dins de la comunitat com Auda de Fanjaus, Fais de Durfort i Ramona de Sant German. Una mostra evident dels forts llaços establerts entre les cases aristocràtiques occitanes i els Bons Homes.

Segons algunes versions, posteriorment Esclarmonda rebé el càrrec de “Perfecta”. Una prova de la importància i el prestigi de què gaudia dins de la comunitat.

Foren moltes les dames de l’alta societat occitana que esdevingueren membres d’aquesta comunitat, i recolzaren el desenvolupament d’aquesta nova manera de viure el cristianisme, segurament per la llibertat i la igualtat que defensava la ideologia dels “Bons homes”, i que xocava frontalment amb el misoginisme habitual de l’Església catòlica i de la societat en general.

Per seguir llegint el capítol clica aquí.

Francesc Sangar. CAOC.