Dante e l’occitan
Ai decidit d’escriure aquesta nota a partir de la lectura de la revirada a l’occitan dels verses 115 a 151 del Cant VI del Purgatòri facha per lo Gerard Joan Barceló e publicada dins Jornalet. Aquesta traduction a l’occitan es plan curosa e cerca de mantenir la musicalitat de l’original de Dante. Respècta l’estructura sillabica de las terzine endecasillabe italianas sens refaire la rima pr’aquò. Aguèrem pas l’ocasion de ne parlar amb lo Gerard Joan per saber quins foguèron los sieus objectius a l’ora de faire aquesta revirada que justifican las sias causidas. De totas faiçons, es un trabalh plan valent e lo resultat es plan satisfasent.
Fau díser que l’interès de Dante e lo sieu respècte per la cultura occitana e per los trobadors ja era manifèst al De Vulgari Eloquentia ont trapam referéncias a diferents poètas occitans e mai de reflexions sus la valor de la lenga d’òc coma lenga de literatura e de cultura. Es ben sabut que lo nom d’occitan s’a creat a posteriori a partir de la classificacion que Dante faguèt al DVE de las lengas romanicas – o d’una partida d’aquestas – coma langue d’oïl, lenga d’òc e lingua del sì.
Tornant ara al Purgatori de la Divina Comedia, trapam un passatge ont se manifèsta tota l’admiracion de Dante per Arnaut Daniel (1150-1210), lo qual èra considerat per lo poeta florentin coma lo melhor trobador de tots los temps. Aital, al Cant XXVI del Purgatori, trapa l’arma d’Arnaut e lo sòna “fraire” e afirma que Arnaut foguèt “il miglior fabbro del parlar materno”. Cèrtas, Dante manifèsta la sia admiracion per autres poètas dins la Comedia, principalment, per lo latin Virgili mas fa que totes parlen en toscan. La soleta e unica excepcion dels 14.233 verses de la Comedia son los 8 verses que Arnaut pren la paraula en cap autra lenga senon en occitan. E aital ditz:
El cominciò liberamente a dire:
“Tan m’abellis vostre cortes deman,
qu’ ieu no me puesc ni voill a vos cobrire.141
Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan;
consiros vei la passada folor,
e vei jausen lo joi qu’ esper, denan.144
Ara vos prec, per aquella valor
que vos guida al som de l’escalina,
sovenha vos a temps de ma dolor!”.
L’an passat, faguèt 700 ans de la mort de Dante, sembla doncas un moment oportun per reprendre la sia pensada.
Cesc Calvo del Olmo.
Estudiant del cors d’occitan B1.1.- CAOC
Francisco Calvo del Olmo estudièt Filologia Romànica a l’Universitat Complutense de Madrid e, posteriorment, defendèt una tesi de doctorat a l’Universitat Federal de Santa Catarina, al Brasil, sus la revirada d’una antologia de poetas del Felibrige occitan e de la Renaixença catalana (https://repositorio.ufsc.br/xmlui/handle/123456789/129333). Entre 2012 e 2021, trabalhèt coma professor l’Universitat Federal do Paraná, al Brasil. Ha publicat articles e libres dins lo domeni de la linguistica en Euròpa e America Latina. Amb lo sieu primer roman en lenga galega Crónica Córnica foguet finalista del prèmi Xerais en 2016. Dempuèi 2022 fa partida del Conselh Academic del Departament de Filologia Romànica de la Ludwig-Maximilians-Universität de Munic.