Conversam amb Jordi Ràfols

22 abril 2021

En Jordi Ràfols és un historiador i arqueòleg especialitzat en l’estudi de la Gasconha. Durant uns anys regentà el JAN PETIT, l’única taverna occitana de Catalunya i ha realitzat diversos cursos de promoció de la Gasconha, la seva llengua, la seva cultura. Pròximament amb el CAOC impartirà un altre interessant curs sobre aquest històric territori occità.

Redacció.- Quin fou el teu primer contacte amb Occitània i sobretot, amb la Gasconha?

J.R.- Que coneishèvi Occitània desempuish lo licèu. Lo purmèr cors que’ns ensenhèn las lengas romanicas e a jo que m’atirè la curiositat la preséncia de l’occitan e la soa semblança dab lo catalan. De tira que m’arribè a las mans tanben un libe, deus que venen tàus toristas, sus los castèths catars. Tot que’m captivè. Qu’estó lo moment que’m hasó la persona que soi adara, entre pró d’autas causas un amorós d’Occitània i de l’istòria.

Que hasoi, alavetz, de l’istòria la mia profession e d’Occitània la mia passion. A l’universitat en mei que podoi apregonir en la coneishença de la cultura occitana dab diferentas matèrias, au miei de las quaus dus cors de lenga occitana. Tanben gràcias a l’universitat, mei concrètament a l’Arxiu Occità de l’UAB e a Antoni Rosell, que hasoi ua camada de sheis mes en Bearn, la quau qu’estó lo men purmèr contacte dab la Gasconha.

Redacció.- Residires a Pau durant un temps. Quines impressions reberes en aquella estada sobre la societat gascona, la seva cultura…?

Carta de Gasconha (https://www.gasconha.com/ Philippe Lartigue)

J.R.- Que i anèi víver dab dus amics qu’avèvan la medisha curiositat per Occitània, e que tribalhèm en diferents collectius qu’avèvan la promocion de l’occitan a la basa. Qu’estó gràcias aus contactes d’Antoni Rosell qu’ac obtienom, sustot dab los estudiants d’occitan de l’Universitat de Pau que’ns obrín las pòrtas a tot un mond d’experiéncias e coneishenças. Gràcias a tots eths que pòdi díser uei que parli gascon. Que brembi pendent las purmèras setmanas acerà l’aver problèmas de compreneson dab la mia paura basa de lengadocian. Au començament qu’arresponèva e que’m comunicava com podèva, mes tot viste, dab interès e volontat, los mots e frasas en gascon que prenón la soa coerència e shens m’avisar pas guaire qu’acabèi en lo parlar. E, en vertat, dab lo catalan e çò de pauc que sabèvi de lengadocian n’estó pas un tribalh mauaisit.

Que cau pensar tanben qu’èri au Bearn, un lòc on la lenga e la cultura gascona e gaudeishen d’ua personalitat importanta en l’imaginari bearnés. Qu’existeish orgulh de apartenéncia. Medish enter hèra monde que non sap pas parlar occitan. En dehòra de la lenga, la societat gascona qu’a hèra de caracteristicas com lo climat d’un territòri atlantic, la gastronomia o la musica que modèlan tanben la consciéncia deus gascons.

Redacció.- La cultura tradicional i popular gascona és plenament viva. Quines característiques defineixen el patrimoni cultural gascó?

J.R.- De segur que i a la gastronomia, dab lo guit e los hromatges com elements importants; jo be dirí qu’essenciaus. Com cultura atlantica, la gascona n‘ei pas de mostrar granas manifestacions a plen aire, mei enlà de las celebracions locaus, çò qu’aquiu e definirem com Festes Majors. Que cau brembar tanben qu’èm abituats a la cultura populara catalana, qu’a ua diversitat e vitalitat unicas e envejablas. En Gasconha l’actitud qu’ei diferenta, los ambients que son mei intimes. Entà jo ua de las marcas principaus de la cultura gascona qu’ei lo cant. On que sia que’u pots trobar: aus maridatges, a las hèstas popularas o au moment de compartir qualques vins hens un estanquet. Que cantan, tostemps que cantan. Joens e vièlhs, òmis e hemnas… E se pòt estar dab un veire de vin a la man, enqüèra miélher. Qu’an un deus repertòris mei rics de cançon populara d’Euròpa, dab acò qu’ei tot dit tà compréner la soa importància.

Podètz legir l’entrevista completa aquí.

Francesc Sangar. CAOC.

X