Conversam amb lo grop Blu l’Azard

13 Juny 2019

Lo grop musical Blu l’Azard nasquèt l’an 2013 e mejançant los sieus concèrts e los sieus discs nos sarran a la musica e la dança tradicionalas del Piemont. Mas un de los sieus objectius dempuèi los inicis es estat la difusion de la lenga e la cultura del Piemont, en convertint la siá òbra en un projècte cultural fòrça interessant.

R: Cossí sorgiguèt l’idèa de crear Blu l’Azard?

Blu l’Azard nais da l’encòntre de quatre musicaires provenents da d’experienças musicalas diferentas, mas a lhi acomunar es la provenença da de zònas de lenga e cultura occitana e francoprovençala. L’associacion Chambra d’òc a sostengut nòstre encòntre en nos comissionant d’espectacles musicals de vària natura abo l’objectiu de valorizar la mùsica tradicionala, mas decò d’ofrir al pùblic una nòva composicion creativa en lenga.

R: La vòstra òbra incorpòra dos projèctes, Mirador e Bal Poètic. Quina es la composicion de cadun?

Bal poètic correnspond a nòstre darrier album, un projèct benlèu un pauc visionari dins lo qual creiem un baron (Ala Bianca 2018) e contínua lo trabalh començat abo Enfestar  (Chambra d’òc  2014) que còntia un mond sonòr e imaginari compausat da las estòrias narraas enti chants e da de païsatges sonòrs: sòns, diàlogs, fèstas, bèstias, còntes de magia, natura. Dins Bal Poètic avem fach rescontrar la dança tradicionala, la poesia e la nòva composicion en prenent l’idea da de poètas e de pensaires de tot lo mond e en terçant lhi sòns e las paròlas a la mòda di Blu l’Azard. Mirador ensita es un espectacle musical (comissionat da la Chambra d’òc e da la Comuna d’Ostana per la corporacion de I borghi più belli d’Italia) que agacha a tota la penisla italiana, a sa cultura populara e a las lengas e explora lo concèpt de belessa: abo un colp d’ala apareisson d’esbòç de beutat, dai sòns al païsatge, al sentir de la gent. Coma un Virgili que nos mena al lòng de tota la penisla ses chausit Alan Lomax, l’etnomusicòlog estatunitens qu’entre lo 1954 e lo 1955 fai un lòng viatge per l’Itàlia en registrant las músicas e lhi chants tradicionals, en liurant a l’estòria e a nòstra memoria de sòns e d’estéticas musicalas que anavon já desparéisser. Un espectacle de recenta composicion es “Sento il rombo del cannone”, liberament trach dal libre “Al rombo del cannon. Grande guerra e canto popolare” de Emilio Jona, Franco Castelli, Alberto Lovatto (Neri Pozza 2018). Se tracta d’un concèrt-leiçon ric de narracions abo de fònts estòricas que, ensem a de chants e de música, còntia lo chant e lo chantar dins la Granda Guèrra.

R: L’an 2014 publiquèretz lo vòstre disc Enfestar amb bonas criticas. Quinas cançons podèm trobar? Las vòstras cançons son de tèmas pròpris o de versions? Ont trobatz l’inspiracion per las vòstras composicions? 

Enfestar es una mèscla de tòcs tradicionals e de nòstras composicions. Es un disc dedicat al bal chantat. Lhi tòcs tradicionals venon da la region occitana (da nòstras Valadas a la Gasconha) e da la region francoprovençala. Decò nòstras composicions originalas son de danças. Son donca totas de dança chantaas en lenga minoritària. La fòrmula recorrenta es lo mond màgic e absurd, lo mond enfantil,la chançoneta. Lhi tèxtes  generalament son brèus e repetitius, o còntion d’estòrias fantàsticas: animals e vegetals parlants, jarris e ratavolòiras que s’enamoron, anticas legendas de princessas rapias da de maschas, etc. De mai entre un tòc e l’autre lhi a de traças que son de païsatges sonòrs. Se tracta de brèvas narracions sonòras craas abo de montatges de nòstras registracions ambientalas ente se senton de fragments de fèstas tradicionalas, de sòns de la natura, de vòutz de personas. Nòstra inspiracion nais da çò que vivem e sentem, dal confront e da l’escòntre (de bòt animat) quora trabalhem ensem, da las experieças que fasem. Es un trabalh decisament collectiu, bèla se de bòts qualqu’un de nosautri propausa de tèxts o de músicas que puei totun e desvolopon ensem. Nòstri discs son registrats totjorn en presa dirècta perqué per nosautri es important decò l’aspèct imrprovisatiu¸ lo sentir e se sentir ensem ental flús de la música.

R: Lo vòstre trabalh “La Muzica qu’i vint dal rochess” es un aumenatge al mèstre Quintino Castagneri. Parlatz-nos d’aquel trabalh.

Se tracta d’un espectacle musical ente s’altèrnon de narracions e de músicas. Sí, es un omatge an aquela figura extraordinària: musicaire, mèstre de música, a escrich de poesias en francoprovençal e enti premiers ans ’60 s’autoregistra, en adobrant dui registradors a bobina, per documentar la tradicion de la música a còrda, que començava un declin inexorable. Son de registracions excepcionalas perqué documenton un repertòri arcàïc, mas decò l’emplec dal violon e las formas rítmico-armònicas de l’acompanhament. Documenta decò la pràctica dal chant polivocal, encara en usatge dins aquestas zònas. Mas l’espectacle vòl pas masque èsser un omatge a una figura excepcionala e una reproposicion d’un repertòri musical tradicional, mas vòl decò èsser una reflexion sus la solituda e sus ll’emplec de la tecnologia. Es coma se auguéssem musicat un romanç ente lhi a totjorn qualquaren de real e qualquaren de fantasia, lhi a totjorn un pensier e una reflexion e un tròba totjorn sa contemporaneïtat dins qual que sie època estòrica.

R: Quina es la situacion lingüistica del Piemont? Quina vitalitat mantenon las lengas de la província?

En Piemont se parlon 4 lengas de minorança estòrica (reconoissuas da l’Estat italian) : l’occitan, lo francoprovençal, lo francés d’origina latina e lo walser d’origina germànica. Lo francés es parlat en auta Val Dueira (l’ex territòris di Escartons) e en Val Pélitz coma lenga de cultura valdesa. Per çò que regarda l’occitan e lo francoprovençal, que correspondon a las lengas que parlem nosautri (Peyre es occitan, Flavio e Gigi francoprovençals e Marzia es una francoprovençala provenenta da un territòri a la bòina abo l’occitan), lor vitalitat es atestaa a divèrs livèls socials e culturals. Las Valadas de Lans, en província de Turin (d’ente veno Flavio e Gigi) son un exèmple d’emplec quotidian de la lenga, gardaa e adobraa da cant a las danças e las fèstas tradicionalas; dins l’airal occitan son un baron las zònas ente la lenga a un emplec quotidian e natural, dal temp qu’existon qualqui territòris ente la lenga, bèla se gaire adobraa, es devengua un símbol de la cultura alpina e devent decò un motor torístic (es lo cas de l’auta Val Dueira). Lo walser a una comunitt ben compacta e activa.

Per seguir llegint l’entrevista clica aquí.

Francesc Sangar. CAOC.

X