Conversem amb en Jordi Anducas
Les relacions entre Occitània i Catalunya també significaren moviments migratoris al llarg de la història. Durant el segle XVII, molts occitans emigraren cap al Principat de Catalunya a la recerca d’una vida millor. Conflictes de religió i escassetat d’aliments per males collites obligaren molts occitans a iniciar una nova vida a l’altre costat dels Pirineus.
La novel·la “Guilhèm. Arrels trasplantades”, publicada en llengua catalana l’any 2016 per l’escriptor Jordi Anducas (Molins de Rei, 1955), ens ofereix una visió molt detallada de les vides d’aquests migrants i de les dificultats que es trobaren en el seu periple. En Jordi Anducas, gran aficionat a la genealogia, descobrí que en Guilhèm Anducas, un avantpassat seu, havia estat un d’aquests migrants, que després de diverses vicissituds acabà vivint a Sant Llorenç d’Hortons i decidí plasmar les seves vivències en aquesta interessant novel·la.
Però en Jordi Anducas ha tret fa pocs dies la continuació de la novel·la, amb un segon llibre titulat “Pere Joan. L’arrelament”. Parlem en profunditat de la primera novel·la, i enunciem una mica sobre la seva esperada continuació.
Redacció.- Com sorgí la idea d’escriure una novel·la sobre els teus avantpassats? Fou complicat recopilar informació? Com l’aconseguires?
Jordi Anducas.- Tot començà en estudiar la genealogia de la meva família i descobrir que en Guilhèm Anducas fou el primer en dur aquest cognom. A través de la consulta d’arxius vaig poder comprovar els seus orígens occitans i alguns detalls de la seva vida personal, com el seu matrimoni amb Caterina Carafí o el naixement dels seus fills.
He tingut molta cura en que les situacions mostrades a la novel·la fossin fidedignes. Per exemple, l’hostal de Cal Fusteret de Berga que apareix a la novel·la va existir i està documentat, o que els bandolers mencionats, eren contemporanis i estaven localitzats a la zona i tot i que a l’època es feia teatre, no es menciona en cap dels capítols perquè no n’he trobat constància a les viles que apareixen en la trama.
També vaig procurar aproximar-me al màxim a la manera de parlar de l’època i vaig tenir el suport d’un lingüista que va revisar l’obra un cop acabada.
Per seguir llegint l’entrevista clica aquí.
Francesc Sangar. CAOC.