Conversem amb en Wilfried Beck

3 Juny 2019

En Wilfried Beck, d’origen alemany, resident habitual a Glauburg-Stockheim i resident d’estius a Sant Pol, és un dels majors estudiosos sobre el moviment dels Bons Homes, ha escrit el llibre “Pere Mauri: l’últim pastor càtar”, sobre la figura d’aquest membre de la comunitat dels Bons Homes, nascut a Montalhó a Occitània, però que residí a les Terres catalanes de l’Ebre i el Maestrat valencià.

Redacció.- En Pèire Maurin nasqué en un ambient molt procliu al moviment dels Bons Homes, rodejat de molts membres de la comunitat: com fou el seu procés evolutiu fins a esdevenir un Bon Home?

Wilfried Beck.- Hem de reconèixer que en Pèire Maurin havia nascut en una família que practicava la fe càtara. Des de la seva més tendra infància el seu pare li havia ensenyat els coneixements del catarisme. A més en Pèire Maurin, que era un jove pastor, tenia contactes amb altres famílies càtares a Montelhó, com per exemple amb la domus Belot. El jove Belot digué a en Pèire: „Ara han vingut els bons cristians a la terra nostra. Ells segueixen el camí de Sant Pere, de Sant Pau i els altres apòstols. Segueixen al Senyor. No diuen mentides. I no fan als altres allò que ells mateixos no volen que els hi facin a ells“.

Cada cop més, en Pèire estava convençut de les pràctiques dels Càtars. Finalment, amb divuit anys, en Pèire deixà la casa dels seus pares i visqué, com a pastor, a la casa del seu cosí, en Ramon Maulen, a la Vall d’Arques. L’any 1302, quan en Pèire tenia vint anys, trobà a casa del seu cosí el famós Perfecte Pèire Autièr i va rebre d’aquest Perfecte el consolamentum. És a dir, en Pèire Maurin es convertí a la fe càtara completament.

R.- La seva vila nadiua, Montalhó, patí una ràtzia per part de la Inquisició. Com afectà això a l’entorn (família, amics…) d’en Pèire Maurin?

W.B.- La gran ràtzia dels anys 1308 i 1309 sorprengué el poble de Montelhó. Tots els habitants, a partir dels dotze anys, foren capturats i conduits cap als murs de Carcassona. Amb aquesta acció inquisitorial, els pares d’en Maurin i el fill Guilhèm foren capturats i portats a la presó de Carcassona. Els seus bens confiscats, la seva casa destruïda…

Aquestes males notícies arribaren a orelles d’en Pere mentre estava a les pastures del Pirineu. Tenint coneixement d’aquests fets tan durs, el pastor Pèire Maurin es refugià a les altes muntanyes del Sabartés. Allí podia escapar-se. Tornar cap al poble de Montelhó era impossible.

R.- Per què en Maurin acabà vivint a les terres del sud de Catalunya i nord del territori valencià?

W.B.- L’única esperança per aquests Càtars a Occitània, perseguits per la Inquisició de Carcassona, era la fugida cap al sud de Catalunya. Hi havia ja una clandestina comunitat càtara. Molts occitans havien seguit la crida del Rei Jaume I per repoblar les terres ocupades pels sarrains al sud de Catalunya. Mai la muntanya pirinenca havia estat un impediment entre Occitània i Catalunya. A les dues vessants dels Pirineus hi havia lligams culturals, comercials i familiars.

Per seguir llegint l’entrevista clica aquí.

Francesc Sangar. CAOC.

X