Conversem amb Miquel Romagosa

11 Març 2020

Resident a Esplugues de Llobregat, encara que nascut a Sant Vicenç dels Horts, en Miquel Romagosa, després d’una llarga vida de treball en càrrecs directius del sector de l’automoció, decidí dedicar-se a la seva passió, l’escriptura. De moment ha publicat tres llibres, i en destaquem “Viana de Foix”, ambientat en l’època de l’inici de la Croada contra els Bons Homes.

Redacció.- Com et sentires atret per Occitània?

M.R.- Fou una situació casual. El meu fill en un viatge pels Estats Units, trobà el nom d’un soldat caigut durant la Guerra del Vietnam, J.Layne Romagosa, en una placa memorial a Washington. Trobar el nostre cognom a tants quilòmetres de distància provocà el meu interès per saber si alguns Romagosa havien emigrat en temps llunyans al continent americà. 

Investigant vaig descobrir que alguns Romagosa provinents de Sitges havien viscut a l’estat de Louisiana des del segle XVIII, i que la nissaga, segons les recerques d’una investigadora nord-americana, procedien de la ciutat de Romagosa, a Occitània. Aquesta tesi també és defensada per l’estudiós Dr Medina al seu llibre “Romagosa de Begues”.

Segons les troballes aconseguides una branca dels Romagosa havien arribat a Catalunya procedents d’Occitània durant el segle XIII, quedant alguns membres al Comtat d’Empúries i uns altres a Cervelló, en unes terres que necessitaven urgentment repoblació humana.

R.- Penses que podrien haver estat “Bons Homes” (càtars) els teus avantpassats?

M.R.- És probable, perquè aquestes terres despoblades i molt perilloses en matèria de seguretat, eren poblades molt sovint per persones que eren perseguides per motius diversos, i els càtars, fugint de la persecució de la Croada, eren candidats a repoblar aquests territoris.

R.- “Viana de Foix” és una novel·la on apareixen els teus avantpassats?

M.R.- Parcialment. La novel·la és ficció, amb molts punts en comú amb la realitat històrica, però que incorpora històries també fictícies. Considero “Viana de Foix” com un homenatge a aquella civilització occitana, única en el seu temps, però molt diversa, on trobem càtars, però també dames i trobadors, cavallers…

Personalment penso que segurament els meus avantpassats podien haver estat “faydits” (nobles occitans que defensaven els càtars, encara que ells mateixos no ho fossin perquè eren els seus vassalls). Potser els meus avantpassats perderen els seus títols i el seu patrimoni com molts altres nobles per aquesta causa, i es veieren obligats a emigrar a la recerca d’altres indrets.

R.- La Croada fou una tragèdia per a Occitània. Es podia haver evitat? Quines foren les vertaderes motivacions?

M.R.- L’Església catòlica necessitava extirpar aquesta dissidència que amenaçava amb trencar el seu monopoli religiós. Els Càtars eren molt estimats pel poble pels seus actes de bondat i ajuda als més necessitats. Malgrat els intents de l’Església catòlica de frenar amb paraules i contraatacant amb els seus millors predicadors com Sant Domènec de Guzmán, el Catarisme continuava expansionant-se pel Llenguadoc. Les paraules no havien servit i només quedava l’opció de la força.

Per seguir llegint l’entrevista clica aquí.

Francesc Sangar. CAOC.

X