Conversem amb Valentí Gual, Raimon Masdéu i Rafael Català

12 gener 2022

En Valentí Gual i Vilà, Doctor per la UB i professor d’Història Moderna, i en Raimon Masdéu i Térmens, Doctor per la UAB, han realitzat múltiples estudis sobre la història catalana, com ens demostra la seva extensa bibliografia.

Especialitzats en demografia històrica, han publicat LA IMMIGRACIÓ OCCITANA A LA CATALUNYA MODERNA (Rafael Dalmau, Editor, 2021, col·lecció Episodis de la Història, núm. 371), on analitzen aquest fenomen migratori, cabdal per a la nostra història, des del final de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII. Aquest llibre ha estat el fruit d’un exhaustiu estudi per part d’ambdós historiadors.

Redacció.- Per a tots aquells que ho desconeguin, ¿què és la Demografia Històrica?

És una disciplina auxiliar de la Història que estudia l’evolució i les característiques de les poblacions pretèrites, amb atenció a factors quantitatius i qualitatius.

Redacció.- Catalunya, per la seva situació geogràfica, ha estat terra de pas i destinació de diverses migracions (grecs, romans, visigots, musulmans…). Per què, malgrat la importància de la immigració occitana en la història i en la configuració del nostre país, i l’existència de més de dos-cents cinquanta escrits, encara és massa desconeguda per a la majoria de la població?

Bàsicament, a causa del desconeixement general d’una història nacional que ha estat amagada, tergiversada, reduïda i esclavitzada a causa de les pressions i dels intents reiterats de genocidi cultural que patim els catalans.

Redacció.- Són molts els motius que ens recorden aquesta immigració (cognoms, topònims, cultura popular…), però heu realitzat una àmplia recerca també per arxius. Quines han estat les principals dificultats que heu patit en aquest procés d’investigació?

Tot i l’ampli ventall de fons documentals disponibles, no responen tots els interrogants plantejats. Les pèrdues de fons sacramentals, per exemple, menen a la impossibilitat de dur avaluacions de gran abast. Tenim fonts molt diverses, de naturalesa radicalment diferent. A més, no tots els registres són de consulta fàcil.

Redacció.- Per què marxaren aquests contingents de persones des d’Occitània? Guerres de religió? Pobresa endèmica? Altres motius? Provenien preferentment d’algunes comarques occitanes?

Buscaven un lloc millor on viure i que oferís possibilitats. Les pressions conjunturals en un marc de pobresa endèmica hi van ser decisives. Pensem en les guerres de religió entre catòlics i calvinistes (hugonots) al darrer terç del segle XVI que van migpartir bisbats, comtats i pobles.

Redacció.- I per què escolliren com a “terra promesa” Catalunya? Per proximitat? Per unes arrels històriques? Per semblança cultural i lingüística?

Hi va haver altres “terres promeses”, però Catalunya tenia forts lligams amb Occitània que la desfeta militar de Muret, el 1213, no havien anul·lat. Vincles culturals, religiosos, dinàstics, lingüístics. El Casal de Barcelona havia intentat bastir una gran entitat mirant el nord, i França li ho va impedir amb el vistiplau de Roma i la disfressa d’una croada contra l’heretgia càtara.

Redacció.- Com era la Catalunya que es van trobar aquests immigrants occitans? Feblesa demogràfica, econòmica, conflictes …? Expliqueu al llibre que no hi hagué cap generació de catalans en aquest període històric que no patís alguna calamitat.

Catalunya era un país d’una gran feblesa demogràfica. Devia tenir uns 400.000 habitants. Per tant, les densitats eren molt baixes i es requerien braços joves i mà d’obra barata. El nostre país patia problemes i dèficits importants en els àmbits social, econòmic i polític. És impossible de respondre en condicions aquí, en poc espai. De tota manera, bandolers, bruixes, pirates i corsaris, pugnes in crescendo en les relacions polítiques amb la monarquia hispànica, crisis agràries intermitents, el flagell de la pesta… L’afirmació que tanca la vostra demanda queda a bastament raonada en el llibre.

Podeu llegir l’entrevista completa aquí.

Francesc Sangar. CAOC.

X