L’Alexandra Capdevila i Muntadas és doctora en Història per la Universitat de Barcelona, Graduada Superior en Arxivística i Gestió documental per la Universitat Autònoma de Barcelona, Experta Universitària en Genealogia i Arxius per la Universitat de Còrdova i professora a la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. És autora d’un interessant llibre titulat Quan la terra promesa era al sud. La immigració francesa al Maresme durant els segles XVI i XVII que va ser guardonat amb el Premi Iluro de monografia històrica l’any 2013 i d’altres estudis sobre els efectes d’aquesta immigració que va canviar la fesomia del país.
Redacció.- La immigració occitana a Catalunya encara és un tema molt desconegut. Per què?
A.C.- Efectivament, és un tema força desconegut pel gran públic. Segurament, la causa d’aquesta desconeixença s’explica perquè a l’època moderna tenen lloc alguns esdeveniments polítics de gran transcendència històrica, com la Revolta dels Segadors de 1640 i la Guerra de Successió (1701-1714), que han afavorit que aquest episodi de caire més demogràfic i sociològic hagi quedat relegat en un segon terme. No obstant això, cal dir que a Catalunya disposem d’estudis de caire local que d’alguna manera s’han atansat a aquest tema. Ara bé, en aquests casos el seu problema rau en la seva poca visibilitat i accessibilitat, tot i que gràcies a les noves tecnologies i a l’ús d’internet aquestes dificultats s’han pogut anar superant.
Redacció.- Per què es produí aquesta immigració?
Alexandra Capdevila i Muntadas
A.C.- Com acostuma a succeir en la Història hi ha una multiplicitat de causes que expliquen aquest moviment demogràfic. Per una banda, tenim uns factors d’expulsió que ajuden a entendre per què molts d’aquests occitans van marxar dels seus llocs d’origen, com són els efectes de les Guerres de Religió a França (1562-1598), el desequilibri crònic entre població i recursos de la zona pirinenca i l’afany de lucre dels naturals de les Terres Altes i el Massís Central. I per altra, hi ha uns factors d’atracció que van afavorir el seu desplaçament cap a terres catalanes. En aquest cas, cal esmentar la gran demanda de mà d’obra que hi havia al Principat a causa de la crisi de la Baixa Edat Mitjana. Les pestes del segle XIV havien provocat grans mortaldats i parafrasejant a Jordi Nadal i Emili Giralt, precursors de l’estudi d’aquest corrent migratori dels segles XVI i XVII, la Catalunya del segle XVI constituïa un món per omplir. Al marge d’això, cal afegir el veïnatge territorial i les afinitats culturals i lingüístiques.
Redacció.- Quins són els rastres i les proves d’aquesta presència? (topònims, cognoms...). Ha estat senzill o complicat recopilar aquesta informació?
A.C.- Malgrat els segles transcorreguts, es tracta d’un flux migratori que ha deixat la seva empremta física i documental a causa de la seva durada en el temps i pel fet que molts d’ells es van casar amb noies del país. N’és un exemple la pervivència en l’actualitat de cognoms que traspuen aquest origen occità. Aquest és el cas dels cognoms Campllonch, Fita, Millet, Rosés, Bernadet, Pujol, Lafarga o Nadal per citar-ne alguns. Però tenim també la toponímia. Gràcies a la consulta de la bibliografia i a l’anàlisi de les fonts arxivístiques s’ha pogut localitzar carrers que fan al·lusió a aquest col·lectiu. Així, tenim notícia de l’existència de carrers anomenats dels estrangers, dels gavatxons, dels gascons o la plaça de Comenge; el sorgiment de confraries i capelles gestionades per occitans i cementiris o nínxols destinats a soterrar aquest col·lectiu, la qual cosa confirma la rellevància d’aquest corrent demogràfic.
[post_title] => Conversem amb Alexandra Capdevila
[post_excerpt] => Una de les singularitats de la immigració occitana dels segles XVI i XVII va ser la seva durada en el temps i la seva afectació al conjunt del territori. De fet, no hi ha comarca que no s’escapi de l’arribada d’immigrants occitans.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => conversem-amb-alexandra-capdevila
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-04-20 16:51:46
[post_modified_gmt] => 2021-04-20 14:51:46
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15379
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[queried_object_id] => 15379
[request] =>
SELECT wpcaoc_posts.*
FROM wpcaoc_posts
WHERE 1=1 AND wpcaoc_posts.post_name = 'conversem-amb-alexandra-capdevila' AND wpcaoc_posts.post_type = 'post'
ORDER BY wpcaoc_posts.post_date DESC
[posts] => Array
(
[0] => WP_Post Object
(
[ID] => 15379
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-04-21 08:00:00
[post_date_gmt] => 2021-04-21 06:00:00
[post_content] =>
L’Alexandra Capdevila i Muntadas és doctora en Història per la Universitat de Barcelona, Graduada Superior en Arxivística i Gestió documental per la Universitat Autònoma de Barcelona, Experta Universitària en Genealogia i Arxius per la Universitat de Còrdova i professora a la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. És autora d’un interessant llibre titulat Quan la terra promesa era al sud. La immigració francesa al Maresme durant els segles XVI i XVII que va ser guardonat amb el Premi Iluro de monografia històrica l’any 2013 i d’altres estudis sobre els efectes d’aquesta immigració que va canviar la fesomia del país.
Redacció.- La immigració occitana a Catalunya encara és un tema molt desconegut. Per què?
A.C.- Efectivament, és un tema força desconegut pel gran públic. Segurament, la causa d’aquesta desconeixença s’explica perquè a l’època moderna tenen lloc alguns esdeveniments polítics de gran transcendència històrica, com la Revolta dels Segadors de 1640 i la Guerra de Successió (1701-1714), que han afavorit que aquest episodi de caire més demogràfic i sociològic hagi quedat relegat en un segon terme. No obstant això, cal dir que a Catalunya disposem d’estudis de caire local que d’alguna manera s’han atansat a aquest tema. Ara bé, en aquests casos el seu problema rau en la seva poca visibilitat i accessibilitat, tot i que gràcies a les noves tecnologies i a l’ús d’internet aquestes dificultats s’han pogut anar superant.
Redacció.- Per què es produí aquesta immigració?
Alexandra Capdevila i Muntadas
A.C.- Com acostuma a succeir en la Història hi ha una multiplicitat de causes que expliquen aquest moviment demogràfic. Per una banda, tenim uns factors d’expulsió que ajuden a entendre per què molts d’aquests occitans van marxar dels seus llocs d’origen, com són els efectes de les Guerres de Religió a França (1562-1598), el desequilibri crònic entre població i recursos de la zona pirinenca i l’afany de lucre dels naturals de les Terres Altes i el Massís Central. I per altra, hi ha uns factors d’atracció que van afavorir el seu desplaçament cap a terres catalanes. En aquest cas, cal esmentar la gran demanda de mà d’obra que hi havia al Principat a causa de la crisi de la Baixa Edat Mitjana. Les pestes del segle XIV havien provocat grans mortaldats i parafrasejant a Jordi Nadal i Emili Giralt, precursors de l’estudi d’aquest corrent migratori dels segles XVI i XVII, la Catalunya del segle XVI constituïa un món per omplir. Al marge d’això, cal afegir el veïnatge territorial i les afinitats culturals i lingüístiques.
Redacció.- Quins són els rastres i les proves d’aquesta presència? (topònims, cognoms...). Ha estat senzill o complicat recopilar aquesta informació?
A.C.- Malgrat els segles transcorreguts, es tracta d’un flux migratori que ha deixat la seva empremta física i documental a causa de la seva durada en el temps i pel fet que molts d’ells es van casar amb noies del país. N’és un exemple la pervivència en l’actualitat de cognoms que traspuen aquest origen occità. Aquest és el cas dels cognoms Campllonch, Fita, Millet, Rosés, Bernadet, Pujol, Lafarga o Nadal per citar-ne alguns. Però tenim també la toponímia. Gràcies a la consulta de la bibliografia i a l’anàlisi de les fonts arxivístiques s’ha pogut localitzar carrers que fan al·lusió a aquest col·lectiu. Així, tenim notícia de l’existència de carrers anomenats dels estrangers, dels gavatxons, dels gascons o la plaça de Comenge; el sorgiment de confraries i capelles gestionades per occitans i cementiris o nínxols destinats a soterrar aquest col·lectiu, la qual cosa confirma la rellevància d’aquest corrent demogràfic.
[post_title] => Conversem amb Alexandra Capdevila
[post_excerpt] => Una de les singularitats de la immigració occitana dels segles XVI i XVII va ser la seva durada en el temps i la seva afectació al conjunt del territori. De fet, no hi ha comarca que no s’escapi de l’arribada d’immigrants occitans.
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => conversem-amb-alexandra-capdevila
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2021-04-20 16:51:46
[post_modified_gmt] => 2021-04-20 14:51:46
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=15379
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
)
[post_count] => 1
[current_post] => -1
[before_loop] => 1
[in_the_loop] =>
[post] => WP_Post Object
(
[ID] => 15379
[post_author] => 2
[post_date] => 2021-04-21 08:00:00
[post_date_gmt] => 2021-04-21 06:00:00
[post_content] =>
L’Alexandra Capdevila i Muntadas és doctora en Història per la Universitat de Barcelona, Graduada Superior en Arxivística i Gestió documental per la Universitat Autònoma de Barcelona, Experta Universitària en Genealogia i Arxius per la Universitat de Còrdova i professora a la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. És autora d’un interessant llibre titulat Quan la terra promesa era al sud. La immigració francesa al Maresme durant els segles XVI i XVII que va ser guardonat amb el Premi Iluro de monografia històrica l’any 2013 i d’altres estudis sobre els efectes d’aquesta immigració que va canviar la fesomia del país.
Redacció.- La immigració occitana a Catalunya encara és un tema molt desconegut. Per què?
A.C.- Efectivament, és un tema força desconegut pel gran públic. Segurament, la causa d’aquesta desconeixença s’explica perquè a l’època moderna tenen lloc alguns esdeveniments polítics de gran transcendència històrica, com la Revolta dels Segadors de 1640 i la Guerra de Successió (1701-1714), que han afavorit que aquest episodi de caire més demogràfic i sociològic hagi quedat relegat en un segon terme. No obstant això, cal dir que a Catalunya disposem d’estudis de caire local que d’alguna manera s’han atansat a aquest tema. Ara bé, en aquests casos el seu problema rau en la seva poca visibilitat i accessibilitat, tot i que gràcies a les noves tecnologies i a l’ús d’internet aquestes dificultats s’han pogut anar superant.
Redacció.- Per què es produí aquesta immigració?
Alexandra Capdevila i Muntadas
A.C.- Com acostuma a succeir en la Història hi ha una multiplicitat de causes que expliquen aquest moviment demogràfic. Per una banda, tenim uns factors d’expulsió que ajuden a entendre per què molts d’aquests occitans van marxar dels seus llocs d’origen, com són els efectes de les Guerres de Religió a França (1562-1598), el desequilibri crònic entre població i recursos de la zona pirinenca i l’afany de lucre dels naturals de les Terres Altes i el Massís Central. I per altra, hi ha uns factors d’atracció que van afavorir el seu desplaçament cap a terres catalanes. En aquest cas, cal esmentar la gran demanda de mà d’obra que hi havia al Principat a causa de la crisi de la Baixa Edat Mitjana. Les pestes del segle XIV havien provocat grans mortaldats i parafrasejant a Jordi Nadal i Emili Giralt, precursors de l’estudi d’aquest corrent migratori dels segles XVI i XVII, la Catalunya del segle XVI constituïa un món per omplir. Al marge d’això, cal afegir el veïnatge territorial i les afinitats culturals i lingüístiques.
Redacció.- Quins són els rastres i les proves d’aquesta presència? (topònims, cognoms...). Ha estat senzill o complicat recopilar aquesta informació?
A.C.- Malgrat els segles transcorreguts, es tracta d’un flux migratori que ha deixat la seva empremta física i documental a causa de la seva durada en el temps i pel fet que molts d’ells es van casar amb noies del país. N’és un exemple la pervivència en l’actualitat de cognoms que traspuen aquest origen occità. Aquest és el cas dels cognoms Campllonch, Fita, Millet, Rosés, Bernadet, Pujol, Lafarga o Nadal per citar-ne alguns. Però tenim també la toponímia. Gràcies a la consulta de la bibliografia i a l’anàlisi de les fonts arxivístiques s’ha pogut localitzar carrers que fan al·lusió a aquest col·lectiu. Així, tenim notícia de l’existència de carrers anomenats dels estrangers, dels gavatxons, dels gascons o la plaça de Comenge; el sorgiment de confraries i capelles gestionades per occitans i cementiris o nínxols destinats a soterrar aquest col·lectiu, la qual cosa confirma la rellevància d’aquest corrent demogràfic.
L’Alexandra Capdevila i Muntadas és doctora en Història per la Universitat de Barcelona, Graduada Superior en Arxivística i Gestió documental per la Universitat Autònoma de Barcelona, Experta Universitària en Genealogia i Arxius per la Universitat de Còrdova i professora a la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. És autora d’un interessant llibre titulat Quan la terra promesa era al sud. La immigració francesa al Maresme durant els segles XVI i XVII que va ser guardonat amb el Premi Iluro de monografia històrica l’any 2013 i d’altres estudis sobre els efectes d’aquesta immigració que va canviar la fesomia del país.
Redacció.- La immigració occitana a Catalunya encara és un tema molt desconegut. Per què?
A.C.- Efectivament, és un tema força desconegut pel gran públic. Segurament, la causa d’aquesta desconeixença s’explica perquè a l’època moderna tenen lloc alguns esdeveniments polítics de gran transcendència històrica, com la Revolta dels Segadors de 1640 i la Guerra de Successió (1701-1714), que han afavorit que aquest episodi de caire més demogràfic i sociològic hagi quedat relegat en un segon terme. No obstant això, cal dir que a Catalunya disposem d’estudis de caire local que d’alguna manera s’han atansat a aquest tema. Ara bé, en aquests casos el seu problema rau en la seva poca visibilitat i accessibilitat, tot i que gràcies a les noves tecnologies i a l’ús d’internet aquestes dificultats s’han pogut anar superant.
Redacció.- Per què es produí aquesta immigració?
Alexandra Capdevila i Muntadas
A.C.- Com acostuma a succeir en la Història hi ha una multiplicitat de causes que expliquen aquest moviment demogràfic. Per una banda, tenim uns factors d’expulsió que ajuden a entendre per què molts d’aquests occitans van marxar dels seus llocs d’origen, com són els efectes de les Guerres de Religió a França (1562-1598), el desequilibri crònic entre població i recursos de la zona pirinenca i l’afany de lucre dels naturals de les Terres Altes i el Massís Central. I per altra, hi ha uns factors d’atracció que van afavorir el seu desplaçament cap a terres catalanes. En aquest cas, cal esmentar la gran demanda de mà d’obra que hi havia al Principat a causa de la crisi de la Baixa Edat Mitjana. Les pestes del segle XIV havien provocat grans mortaldats i parafrasejant a Jordi Nadal i Emili Giralt, precursors de l’estudi d’aquest corrent migratori dels segles XVI i XVII, la Catalunya del segle XVI constituïa un món per omplir. Al marge d’això, cal afegir el veïnatge territorial i les afinitats culturals i lingüístiques.
Redacció.- Quins són els rastres i les proves d’aquesta presència? (topònims, cognoms…). Ha estat senzill o complicat recopilar aquesta informació?
A.C.- Malgrat els segles transcorreguts, es tracta d’un flux migratori que ha deixat la seva empremta física i documental a causa de la seva durada en el temps i pel fet que molts d’ells es van casar amb noies del país. N’és un exemple la pervivència en l’actualitat de cognoms que traspuen aquest origen occità. Aquest és el cas dels cognoms Campllonch, Fita, Millet, Rosés, Bernadet, Pujol, Lafarga o Nadal per citar-ne alguns. Però tenim també la toponímia. Gràcies a la consulta de la bibliografia i a l’anàlisi de les fonts arxivístiques s’ha pogut localitzar carrers que fan al·lusió a aquest col·lectiu. Així, tenim notícia de l’existència de carrers anomenats dels estrangers, dels gavatxons, dels gascons o la plaça de Comenge; el sorgiment de confraries i capelles gestionades per occitans i cementiris o nínxols destinats a soterrar aquest col·lectiu, la qual cosa confirma la rellevància d’aquest corrent demogràfic.
Utilitzem galetes al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetides visites. En fer clic a “Accepto les galetes”, accepteu l'ús de TOTES les galetes. Tanmateix, podeu visitar “Configuració de les galetes” per tal d'obtenir un consentiment controlat.
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D'aquestes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com feu servir aquest lloc web. Aquestes galetes s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de desactivar aquestes galetes. Però desactivar algunes d'aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-advertisement
1 any
Establida pel connector de consentiment de galetes GDPR, aquesta galeta s'utilitza per registrar el consentiment de l'usuari per a les galetes a la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-analytics
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analítiques".
cookielawinfo-checkbox-functional
11 mesos
La galeta s'estableix pel consentiment de la cookie del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies a la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-others
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
CookieLawInfoConsent
1 any
Enregistra l'estat del botó predeterminat de la categoria corresponent i l'estat de CCPA. Funciona només en coordinació amb la galeta principal.
viewed_cookie_policy
11 mesos
La galeta la configura el connector de consentiment de galetes GDPR i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
_GRECAPTCHA
5 mesos 27 dies
Aquesta galeta la configura el servei de recaptcha de Google per identificar robots per protegir el lloc web d'atacs maliciosos de correu brossa.
Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Galeta
Durada
Descripció
sb
2 anys
Aquesta galeta és utilitzada per Facebook per controlar les seves funcionalitats, recopilar la configuració d'idioma i compartir pàgines.
Les galetes de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.
Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Galeta
Durada
Descripció
_ga
2 anys
La galeta _ga, instal·lada per Google Analytics, calcula les dades de visitants, sessions i campanyes i també fa un seguiment de l'ús del lloc per a l'informe d'anàlisi del lloc. La galeta emmagatzema informació de forma anònima i assigna un número generat aleatòriament per reconèixer els visitants únics.
_gat_gtag_UA_30284735_1
1 minut
Definit per Google per distingir els usuaris.
_gid
1 dia
Instal·lada per Google Analytics, la galeta _gid emmagatzema informació sobre com els visitants utilitzen un lloc web, alhora que crea un informe analític del rendiment del lloc web. Algunes de les dades que es recullen inclouen el nombre de visitants, la seva font i les pàgines que visiten de manera anònima.
Les galetes de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.
Galeta
Durada
Descripció
fr
3 mesos
Facebook estableix aquesta galeta per mostrar anuncis rellevants als usuaris mitjançant el seguiment del comportament dels usuaris a través del web, en llocs que tenen píxel de Facebook o connector social de Facebook.
Altres galetes no categoritzades són aquelles que s'estan analitzant i encara no s'han classificat en una categoria.
Galeta
Durada
Descripció
bp-activity-oldestpage
sessió
Aquesta galeta l'estableix el proveïdor Buddy Press. Aquesta cookie s'utilitza per emmagatzemar la informació quan es navega per les pàgines. Ajuda a proporcionar un "botó de càrrega més".
