Etiqueta: occità

Durant la convulsa història del segle XIX a França, un debat estigué present de manera constant en la política: la presència de la religió i l’Església Catòlica dins de la societat i la laïcitat de l’Estat, és a dir, la separació entre Estat i Església. Moltes mesures legals i sovint polèmiques s’utilitzaren per a aconseguir la llibertat religiosa de la ciutadania.

Però lluny de les disputes polítiques de París, la major part de la ciutadania continuava professant una gran religiositat a meitats del segle XIX, sobretot a les zones rurals.

Al petit poble de Lorda, a la falda del Pirineu, nasqué l’any 1844 Maria Bernada, filla de Francés Sobirós i Louisa Casterot, en un ambient de gran pobresa. Ella fou la més gran de nou germans, i visqueren en habitatges molt humils, com calabossos o molins. El seu pare treballava com a moliner i escombriaire, i tingué problemes amb la justícia per uns suposats robatoris de sacs de farina.

Des de ben petita patí un estat de salut malaltís, sobretot amb dificultats respiratòries, i aquelles insalubres condicions de vida no la beneficiaren en absolut. Alguns dels seus germans moriren essent nens, atesa l’enorme mortalitat infantil de l’època. Malgrat no poder assistir a l’escola, mostrava molt d’interès per la seva formació religiosa.

La seva vida canvià el dia 11 de febrer de 1858 quan, en sortir pels voltants de Lorda a la recerca de llenya, acompanyada d’una germana seva i una amiga, assegurava que en un moment que es quedà sola, una dona somrient se li aparegué a la cova de Massavièlha, dins del forat d’una roca.

Per seguir llegint el capítol clica aquí.

Francesc Sangar. CAOC.