Customize Consent Preferences

We use cookies to help you navigate efficiently and perform certain functions. You will find detailed information about all cookies under each consent category below.

The cookies that are categorized as "Necessary" are stored on your browser as they are essential for enabling the basic functionalities of the site. ... 

Always Active

Necessary cookies are required to enable the basic features of this site, such as providing secure log-in or adjusting your consent preferences. These cookies do not store any personally identifiable data.

No cookies to display.

Functional cookies help perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collecting feedback, and other third-party features.

No cookies to display.

Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics such as the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.

No cookies to display.

Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.

No cookies to display.

Advertisement cookies are used to provide visitors with customized advertisements based on the pages you visited previously and to analyze the effectiveness of the ad campaigns.

No cookies to display.

Publicacion de la Gramatica der occitan aranés

Er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana ven de publicar era Gramatica der occitan aranés. Aguesta òbra d’ues 160 pagines a estat elaborada, pendent quate ans de trabalh, damb era participacion de mès de vint persones deth mon dera lingüistica e deth coneishement dera lengua occitana e especiaument dera varianta aranesa.

Gramatica der occitan aranés (IEA-AALO).

Damb aguesta òbra era Acadèmia complète era definicion basica der aranés coma varianta dera lengua occitana. En totau son dètz òbres que van des dera Gramatica dera lengua estandard enquiath Diccionari der aranés, publicat est’an passat, passant pes vocabularis tematics dera nhèu e des tecnologies o era definicion dera conjugason des verbs en aranés.

D’ara enlà eth trabalh fondamentau dera Acadèmia, coma autoritat lingüistica der occitan en Catalonha, s’orientarà ena actualizacion d’aguestes publicacions, en tot partir dera consideracion der aranés coma ua lengua viua e coma mòstra dera lengua occitana.

Deuant des dificultats de presentacion dera òbra produïdes pera COVID-19, era Acadèmia organizarà entàs setmanes que vien ua presentacion telematica dera Gramatica der aranés e de tot eth projècte lingüistic der Institut d’Estudis Aranesi.

Tèxt: Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana

Lo teatre de Max Roqueta

Un eveniment editorial : la publicacion de 5 pèças teatralas de Max Roqueta per las edicions Letras d’òcTeatre.

Un ramelet de mots, de personatges, de sentiments que nos pertòcan al pus prigond e desvela l’importància màger de l’escritura teatrala de Max Roqueta e sa diversitat.

Edicions Letras d’Òc.

Doas pèças plan de mal trobar ara : 

La Pastorala dels volurs, pastorala umanista, e La Podra d’embòrnia, jòcs de l’amor e de la vida dins la Republica de Venècia,

e tres autras pèças demoradas ineditas :

Canta-Loba, dialògue de reis e de trobadors dins un oratorio qu’espèra encara lo creator de sa musica, La Ròsa bengalina, fantasiá poetica e magica, batèsta entre poder e amor, e fin-finala, La Gruma e la Sau, reflexion suls camins de l’existéncia.

Abans-dire de Joan-Claudi Forêt

https://www.letrasdoc.org/oc/catalogue/teatre/  ; 448 paginas ; 27 €

L’edicion de cinc pèças de teatre de Max Roqueta permetrà als amators de literatura occitana de legir una part essenciala de son òbra.

De la pastorala umanista (La Pastorala dels volurs) als jòcs de l’amor e de la vida dins la Republica de Venècia (La Podra d’embòrnia), dels cants de reis e de trobadors dins un oratorio qu’espèra encara lo creator de sa musica (Canta-Loba) a una fantasiá poetica e magica, batèsta entre poder e amor (La Ròsa bengalina), fins a una reflexion suls camins de l’existéncia (La Gruma e la Sau), descobrissèm tota la diversitat de son teatre.

Aqueste ramelet de mots, de personatges, de sentiments que nos pertòcan al pus prigond, desvela l’importància màger de l’escritura teatrala de Max Roqueta.

Tèxt: IEO Aude – Ostal Sirventés / Letras d’Òc

Aquest estiu inicia’t a l’occità

Curs reconegut com a activitat de formació permanent del professorat pel Departament d’Educació i amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística.

Aquest curs es realitzarà en línia. Sessions en directe a través d’una plataforma virtual i el suport d’una aula virtual. (GRUP COMPLET)

✔️ Nivell: Nivell Bàsic (A2), iniciació

✔️ Dates: de l’1 al 29 juliol de 2020.

✔️ Classes i tutories en directe: dilluns i dimecres (de 18h a 20h) i els dijous (de 19h a 20h). La resta de temps l’alumnat el dedicarà al treball autònom guiat pel professorat.

✔️ Càrrega lectiva: 60h (equival al curs regular).

✔️ Preu promoció: 100 euros

En pots demanar més informació o fer la teva inscripció per e-mail: caoc@caoc.cat.

Butlleta d’inscripció i programa del curs.

▶️ RECONEIXEMENT PER A PROFESSORS: curs de 60h reconegut com a activitat de formació permanent del professorat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Per obtenir la certificació de l’activitat és necessari haver realitzat i superat l’examen i obtenir una valoració positiva de les tasques planificades en relació amb l’aprofitament.

▶️ MATRÍCULA: per formalitzar la matrícula cal omplir el full d’inscripció i fer l’ingrés a CaixaBank: c/c ES10 2100-1006-57-0200061117.

* El curs es desenvoluparà amb un mínim d’inscrits. **Un cop efectuat el pagament de la matrícula i iniciat el curs aquest no serà retornat

Capítol 9. “Bernadeta Sobirós: unes visions canviaren un poble”

Durant la convulsa història del segle XIX a França, un debat estigué present de manera constant en la política: la presència de la religió i l’Església Catòlica dins de la societat i la laïcitat de l’Estat, és a dir, la separació entre Estat i Església. Moltes mesures legals i sovint polèmiques s’utilitzaren per a aconseguir la llibertat religiosa de la ciutadania.

Però lluny de les disputes polítiques de París, la major part de la ciutadania continuava professant una gran religiositat a meitats del segle XIX, sobretot a les zones rurals.

Al petit poble de Lorda, a la falda del Pirineu, nasqué l’any 1844 Maria Bernada, filla de Francés Sobirós i Louisa Casterot, en un ambient de gran pobresa. Ella fou la més gran de nou germans, i visqueren en habitatges molt humils, com calabossos o molins. El seu pare treballava com a moliner i escombriaire, i tingué problemes amb la justícia per uns suposats robatoris de sacs de farina.

La Tuta de Massavielha (Lorda).

Des de ben petita patí un estat de salut malaltís, sobretot amb dificultats respiratòries, i aquelles insalubres condicions de vida no la beneficiaren en absolut. Alguns dels seus germans moriren essent nens, atesa l’enorme mortalitat infantil de l’època. Malgrat no poder assistir a l’escola, mostrava molt d’interès per la seva formació religiosa.

La seva vida canvià el dia 11 de febrer de 1858 quan, en sortir pels voltants de Lorda a la recerca de llenya, acompanyada d’una germana seva i una amiga, assegurava que en un moment que es quedà sola, una dona somrient se li aparegué a la cova de Massavièlha, dins del forat d’una roca.

Per seguir llegint el capítol clica aquí.

Francesc Sangar. CAOC.

El nom de la rosa… occitana

No és habitual veure presència de la llengua occitana en les produccions cinematogràfiques o televisives, però hem trobat una excepció agradable aquests dies.

La cadena pública TVE-1 està emetent els dijous a la nit una nova versió de la novel·la d’Umberto Eco “El nom de la rosa”, en una sèrie de vuit capítols. Si algú no ha llegit la novel·la o no se’n recorda de l’argument, entre d’altres coses que succeeixen, el novici Adso de Melk, s’enamora d’una noia pobra que viu pels voltants de l’abadia on es desenvolupa l’argument. Si bé en la versió cinematogràfica de meitats dels anys 1980 dirigida pel director Jean-Jacques Annaud i protagonitzada per en Sean Connery i en Christian Slater, la noia no pronunciava cap paraula, en aquesta nova versió, la noia parla …. i en occità!!!

Capítol 5 de la sèrie de TVE-1 “El nom de la Rosa”.

Segons l’argument visible en el primer capítol la noia és occitana i fugí vers el nord de la Península Italiana després de què uns soldats matessin la seva família. La noia no sap parlar la llengua del territori i s’expressa en occità amb tothom qui es troba. Al capítol 5 en la primera escena parla diverses frases en occità.

Ja toca de veure en les produccions ambientades a l’Edat Mitjana que l’occità ocupi la importància que li pertoca. No oblidem  que la llengua occitana era en aquell moment una de les més grans i importants llengües de l’Europa Occidental, pel nombre de parlants i per la riquesa de la seva literatura.

I Concors de racontes brèus en occitan – Enric Garriga Trullols

Ongan òm commemòra los cent ans de la naissença de Joan Bodon, escrivan occitan, lo CAÒC, en se somant als actes d’omenatge previstes, organiza lo primièr “Concors de racontes brèus ENRIC GARRIGA TRULLOLS” en lenga occitana.

Se clicatz sul ligam i trobaretz las basas del concors.

Podètz mandar los escriches fins lo 15 de març de 2020 a: CAOC, Providència 42 – 08024 Barcelona. Corrièr: caoc@caoc.cat

Los trabalhs se pòdon presentar en archiu Word, Office Writer o pdf, totjorn signats amb un escais : [ Pseudonim_títol.pdf ]

Lo prèmi serà autrejat dins un acte public lo 24 d’abril de 2020.

Vos encoratjam a participar!

Programa del concors.