A l’ocasion del centenari de la naissença de Joan Bodon, presentam un pichon cicle d’entrevistas ambe de personalitats ligadas a l’òbra d’aquel grand escrivan occitan contemporanèu. Bernat Vernhièras (La Vaur, 1945) es estat professor de Filosofia e de Lenga Occitana e contunha d'organizar d'activitats per la defensa e la promocion de l’occitan e a publicat una interpretacion dels “Contes del meu ostal”.
R.- L’òbra de Joan Bodon es considerada coma basica de la literatura occitana contemporanèa. Quinas son las caracteristicas basicas de la siá òbra?
Bernat Vernhièras. CAOC, 2015.
Bernat Vernhièras – Nascut en 1920, Bodon coneguèt donc a vint ans lo traumatisme de la segonda guèrra mondiala e l’exilh amb lo Servici del Trabalh Obligatòri que lo menèt duscas a Breslau en Silesia : experiéncia de desrasigament, de dubertura al monde - esperit curiós, aprenguèt l’alemand - e al tragic de la condicion umana que son òbra tota ne pòrta testimòni. Atal d’unes de sos poèmas coma aqueste, “La mar de las galèras”, datat de 1944 a Breslau (Poèmas, IEO Edicions, p. 15), qu’evòca
Aquelas illas perdudes
Sus la mar de las galèras,
e remanda a aiceste, datat de 1968 a Sant Laurenç d’Òlt e qu’a per títol “Ucraina” (Id., p. 71):
Ont existís aquel país que se ditz Ucraina ?
Tanplan benlèu non existís, mas degun se'n maina…
Alara, qual sap s’aquel país desconegut, es pas lo rebat d’Occitania, mena d’Atlantida, que seriam totjorn a cercar ? E per nos menar, un sol fial, lo de la lenga:
Segrai lo fial de ma lenga
Per tornar tocar la tèrra…
(Del meteis poèma de 1944 a Breslau, Ibid..)
Aiçò per solinhar una primièra caracteristica de l’òbra de Bodon, qu’en poesia coma en pròsa, una meteissa tòca perseguida : l’identitat occitana.
E una segonda caracteristica que podèm tirar d’aquel exemple poetic : los imatges d’illas, de mar, de galèras, del naviòl que torna al pòrt fan somiar ; l’autor deslarga l’imaginari del legeire, lo met en camin, li alanda tot lo camp de las interpretacions, sens lo butar dins una rega puslèu qu’una autra.
Una tresena caracteristica que reten l’atencion del legeire, es per la pròsa narrativa, una escritura que diriam minimalista: sintaxi simpla, vocabulari sens recèrca particulièra contràriament a l’estil mai florit dels felibres coma son mèstre e amic Enric Mouly, frasas cortetas e capítols brèus. Atal de la fin del conte “Lo sang del Drac” (Contes del Drac, dins Contes, IEO Edicions, p. 41) : «Aquí, se
bastir una cabana. Viure d'aglands e de carn crusa. Esperar. S'es pas perdut encara lo sang del Drac…»
E aquela escritura daissa passar una emocion fòrta.
Aquela emocion - e aiçò serà una quatrena caracteristica que cal solinhar - es al servici dels paures, dels pichons, dels marginalizats, dels doblidats de l’Istòria que lo narrator se’n fa lo pòrta-votz, justament coma d’aquel presonièr alemand bèstiament maltractat a la bòria ont la còla es a escodre. Lo narrator a pas pogut parar lo paure tipe batut e sacat defòra sens aver res comprés, e conclutz, amar: «Me cali. Sabi que degun m’escotariá pas. Còpi un tròç de pastís. Temps de
l’escodre, temps de l’amistat...» (La Grava sul camin, IEO Edicions, p. 130.)
R.- Una de las caracteristicas que mai estonan es que, malgrat l’evidenta localizacion occitana de la majoritat de las siás òbras, agarram una clara e evidenta universalitat en la siá òbra.
Bernat V. – Vertat qu’aquela localizacion es vesedoira, mai que mai per exemple dins aqueles Contes del Drac e Contes de Viaur ont podèm seguir los passes dels personatges d’una bòria a l’autra, ambe lor nom, plan identificablas sus la mapa de l’IGN. Atal avèm dreit a tota la toponimia d’un terrador plan delimitat, lo Segalar al ras de Viaur e de sos famoses “travèrses”.
Aquò empacha pas d’aténher a l’universalitat - e se pòt pas parlar de “literatura regionalista” -, pr’amor de la tematica ja evocada coma l’atencion als daissats de caire, e tanben per aver apelat als arquetipes universals coma la lucha del ben e del mal, lo simbolisme de la lutz e de la tenèbra, la fòrça evocatritz d’unes imatges coma los de l’ostal, de l’arbre, de la sèrp, de l’aucèl, del caval, de la luna, del riu e dels grands mites: los de l’edat d’aur o del deluvi...
R.- La narrativa brèva foguèt tanben produsida per Bodon, en mostrant una granda qualitat amb produccions coma “Contes dels Balssàs”, “Contes del meu ostal”, “Contes del drac” e “Contes de Viaur”. Quinas caracteristicas an los contes de Joan Bodon?
"Le dit de l'Oiseau gris" Bernat Vernhèras. Espaci Occitan.
Bernat V. – Dirai que cadun d’aqueles quatre recuèlhs a son especificitat e demanda de claus d’interpretacion particulièras. Sufís pas de dire efèctivament que lo contaire a posat dins la tradicion orala, transmesa per sa maire, contaira de tria, coma o vesèm formulat en cap dels Contes del Drac:
«Los contes que sègon, los teni de ma maire nascuda a La Ribièira, comuna de Mirandòl- Bornhonac. La Ribièira, en Albigés, èra parròquia de La Plancada, en Roergue.» (Contes, ja citat, p. 14.)
Vertat es que retrobam aquelas istòrias de dracs e dracons dins los collectatges, mas i a al mens autant de distància entre aqueles documents bruts e l’elaboracion literària de l’escrivan, coma dins l’òbra de Perrault o dels fraires Grimm...
Res que per aqueles Contes del Drac, se vei que l’autor fa òbra originala en metent, manièra de dubèrtura o de prològ, dos contes de sa creacion que son una mena de genèsi del mal sus la tèrra:
«Aital comencèt lo temps aule.» (Id., p. 21.)
Se los Contes del Drac apartenon puslèu al genre fantastic, los Contes del meu ostal son de factura mai tradicionala: lo de “L’Aucèl gris” es tipic del genre conte meravilhós o conte fadièr, coma lo de “L’Anèl d’aur” o encara “Floreta e Pietonèl” qu’an una fin urosa ambe una situacion d’equilibri que dona una leiçon d’optimisme.
Pr’aquò, dins aquel meteis recuèlh, d’autres contes an un tota autra prigondor, coma aquel “Aucèl blu”, «que clava mai d’un secrèt» (id., p. 98): sèm avisats de nos daissar pas prene per la tirania de las aparéncias.
Parièrament, lo darrièr d’aqueles Contes del meu ostal, “Lo meu pepin dins la luna”, a una espessor antropologica remirabla : en mai d’illustrar - coma se pòt pas melhor - la teoria de la violéncia mimetica e del boc emissari de René Girard, poiriá far allusion a la rivalitat istorica Òc-Oïl...
«Que me comprengue lo que me pòt comprene» (Id., p. 92): l’avertiment aconvida a legir e tornar legir per se daissar questionar pel tèxt, dins una actitud d’umilitat.
Quant als Contes de Viaur, plan segur enrasigats dins la val de Viaur e lo Segalar, me semblan del nivèl d’un cap d’òbra de la literatura universala, perque, en mai de la dimension simbolica subre rica, i encontram dessenhada, se sabèm legir, l’istòria millenària dels Païses d’òc, lor astrada derisòria (“Lo Papa de Viaur”) e tragica : “La Campana de sant Joan” fa explicitament referéncia al drama de la Crosada menada per Simon de Montfòrt sus las tèrras del Lengadòc.
Quant als Contes dels Balssàs, convòcan, eles tanben, l’istòria occitana a travèrs la “sagà familiala” dels ancessors del romancièr Honoré de Balzac, e de la quita maire del nòstre escrivan lengadocian. E camin fasent, vistalham d’episòdis istorics tragics coma los de las guèrras de religion del sègle Setzen o de costumas, de scènas de la vida vidanta d’un còp èra; atal aquel episòdi famós de “Las Mongetas” (Contes dels Balssàs, IEO Edicions, p. 155).
[post_title] => Conversam amb Bernat Vernhièras
[post_excerpt] => “Amb Joan Bodon se pòt pas parlar de literatura regionalista".
[post_status] => publish
[comment_status] => closed
[ping_status] => closed
[post_password] =>
[post_name] => conversam-amb-bernat-vernhieras
[to_ping] =>
[pinged] =>
[post_modified] => 2020-12-15 12:24:43
[post_modified_gmt] => 2020-12-15 11:24:43
[post_content_filtered] =>
[post_parent] => 0
[guid] => https://caoc.cat/?p=14843
[menu_order] => 0
[post_type] => post
[post_mime_type] =>
[comment_count] => 0
[filter] => raw
)
[queried_object_id] => 14843
[request] =>
SELECT wpcaoc_posts.*
FROM wpcaoc_posts
WHERE 1=1 AND wpcaoc_posts.post_name = 'conversam-amb-bernat-vernhieras' AND wpcaoc_posts.post_type = 'post'
ORDER BY wpcaoc_posts.post_date DESC
[posts] => Array
(
[0] => WP_Post Object
(
[ID] => 14843
[post_author] => 2
[post_date] => 2020-12-07 12:43:10
[post_date_gmt] => 2020-12-07 11:43:10
[post_content] =>
A l’ocasion del centenari de la naissença de Joan Bodon, presentam un pichon cicle d’entrevistas ambe de personalitats ligadas a l’òbra d’aquel grand escrivan occitan contemporanèu. Bernat Vernhièras (La Vaur, 1945) es estat professor de Filosofia e de Lenga Occitana e contunha d'organizar d'activitats per la defensa e la promocion de l’occitan e a publicat una interpretacion dels “Contes del meu ostal”.
R.- L’òbra de Joan Bodon es considerada coma basica de la literatura occitana contemporanèa. Quinas son las caracteristicas basicas de la siá òbra?
Bernat Vernhièras. CAOC, 2015.
Bernat Vernhièras – Nascut en 1920, Bodon coneguèt donc a vint ans lo traumatisme de la segonda guèrra mondiala e l’exilh amb lo Servici del Trabalh Obligatòri que lo menèt duscas a Breslau en Silesia : experiéncia de desrasigament, de dubertura al monde - esperit curiós, aprenguèt l’alemand - e al tragic de la condicion umana que son òbra tota ne pòrta testimòni. Atal d’unes de sos poèmas coma aqueste, “La mar de las galèras”, datat de 1944 a Breslau (Poèmas, IEO Edicions, p. 15), qu’evòca
Aquelas illas perdudes
Sus la mar de las galèras,
e remanda a aiceste, datat de 1968 a Sant Laurenç d’Òlt e qu’a per títol “Ucraina” (Id., p. 71):
Ont existís aquel país que se ditz Ucraina ?
Tanplan benlèu non existís, mas degun se'n maina…
Alara, qual sap s’aquel país desconegut, es pas lo rebat d’Occitania, mena d’Atlantida, que seriam totjorn a cercar ? E per nos menar, un sol fial, lo de la lenga:
Segrai lo fial de ma lenga
Per tornar tocar la tèrra…
(Del meteis poèma de 1944 a Breslau, Ibid..)
Aiçò per solinhar una primièra caracteristica de l’òbra de Bodon, qu’en poesia coma en pròsa, una meteissa tòca perseguida : l’identitat occitana.
E una segonda caracteristica que podèm tirar d’aquel exemple poetic : los imatges d’illas, de mar, de galèras, del naviòl que torna al pòrt fan somiar ; l’autor deslarga l’imaginari del legeire, lo met en camin, li alanda tot lo camp de las interpretacions, sens lo butar dins una rega puslèu qu’una autra.
Una tresena caracteristica que reten l’atencion del legeire, es per la pròsa narrativa, una escritura que diriam minimalista: sintaxi simpla, vocabulari sens recèrca particulièra contràriament a l’estil mai florit dels felibres coma son mèstre e amic Enric Mouly, frasas cortetas e capítols brèus. Atal de la fin del conte “Lo sang del Drac” (Contes del Drac, dins Contes, IEO Edicions, p. 41) : «Aquí, se
bastir una cabana. Viure d'aglands e de carn crusa. Esperar. S'es pas perdut encara lo sang del Drac…»
E aquela escritura daissa passar una emocion fòrta.
Aquela emocion - e aiçò serà una quatrena caracteristica que cal solinhar - es al servici dels paures, dels pichons, dels marginalizats, dels doblidats de l’Istòria que lo narrator se’n fa lo pòrta-votz, justament coma d’aquel presonièr alemand bèstiament maltractat a la bòria ont la còla es a escodre. Lo narrator a pas pogut parar lo paure tipe batut e sacat defòra sens aver res comprés, e conclutz, amar: «Me cali. Sabi que degun m’escotariá pas. Còpi un tròç de pastís. Temps de
l’escodre, temps de l’amistat...» (La Grava sul camin, IEO Edicions, p. 130.)
R.- Una de las caracteristicas que mai estonan es que, malgrat l’evidenta localizacion occitana de la majoritat de las siás òbras, agarram una clara e evidenta universalitat en la siá òbra.
Bernat V. – Vertat qu’aquela localizacion es vesedoira, mai que mai per exemple dins aqueles Contes del Drac e Contes de Viaur ont podèm seguir los passes dels personatges d’una bòria a l’autra, ambe lor nom, plan identificablas sus la mapa de l’IGN. Atal avèm dreit a tota la toponimia d’un terrador plan delimitat, lo Segalar al ras de Viaur e de sos famoses “travèrses”.
Aquò empacha pas d’aténher a l’universalitat - e se pòt pas parlar de “literatura regionalista” -, pr’amor de la tematica ja evocada coma l’atencion als daissats de caire, e tanben per aver apelat als arquetipes universals coma la lucha del ben e del mal, lo simbolisme de la lutz e de la tenèbra, la fòrça evocatritz d’unes imatges coma los de l’ostal, de l’arbre, de la sèrp, de l’aucèl, del caval, de la luna, del riu e dels grands mites: los de l’edat d’aur o del deluvi...
R.- La narrativa brèva foguèt tanben produsida per Bodon, en mostrant una granda qualitat amb produccions coma “Contes dels Balssàs”, “Contes del meu ostal”, “Contes del drac” e “Contes de Viaur”. Quinas caracteristicas an los contes de Joan Bodon?
"Le dit de l'Oiseau gris" Bernat Vernhèras. Espaci Occitan.
Bernat V. – Dirai que cadun d’aqueles quatre recuèlhs a son especificitat e demanda de claus d’interpretacion particulièras. Sufís pas de dire efèctivament que lo contaire a posat dins la tradicion orala, transmesa per sa maire, contaira de tria, coma o vesèm formulat en cap dels Contes del Drac:
«Los contes que sègon, los teni de ma maire nascuda a La Ribièira, comuna de Mirandòl- Bornhonac. La Ribièira, en Albigés, èra parròquia de La Plancada, en Roergue.» (Contes, ja citat, p. 14.)
Vertat es que retrobam aquelas istòrias de dracs e dracons dins los collectatges, mas i a al mens autant de distància entre aqueles documents bruts e l’elaboracion literària de l’escrivan, coma dins l’òbra de Perrault o dels fraires Grimm...
Res que per aqueles Contes del Drac, se vei que l’autor fa òbra originala en metent, manièra de dubèrtura o de prològ, dos contes de sa creacion que son una mena de genèsi del mal sus la tèrra:
«Aital comencèt lo temps aule.» (Id., p. 21.)
Se los Contes del Drac apartenon puslèu al genre fantastic, los Contes del meu ostal son de factura mai tradicionala: lo de “L’Aucèl gris” es tipic del genre conte meravilhós o conte fadièr, coma lo de “L’Anèl d’aur” o encara “Floreta e Pietonèl” qu’an una fin urosa ambe una situacion d’equilibri que dona una leiçon d’optimisme.
Pr’aquò, dins aquel meteis recuèlh, d’autres contes an un tota autra prigondor, coma aquel “Aucèl blu”, «que clava mai d’un secrèt» (id., p. 98): sèm avisats de nos daissar pas prene per la tirania de las aparéncias.
Parièrament, lo darrièr d’aqueles Contes del meu ostal, “Lo meu pepin dins la luna”, a una espessor antropologica remirabla : en mai d’illustrar - coma se pòt pas melhor - la teoria de la violéncia mimetica e del boc emissari de René Girard, poiriá far allusion a la rivalitat istorica Òc-Oïl...
«Que me comprengue lo que me pòt comprene» (Id., p. 92): l’avertiment aconvida a legir e tornar legir per se daissar questionar pel tèxt, dins una actitud d’umilitat.
Quant als Contes de Viaur, plan segur enrasigats dins la val de Viaur e lo Segalar, me semblan del nivèl d’un cap d’òbra de la literatura universala, perque, en mai de la dimension simbolica subre rica, i encontram dessenhada, se sabèm legir, l’istòria millenària dels Païses d’òc, lor astrada derisòria (“Lo Papa de Viaur”) e tragica : “La Campana de sant Joan” fa explicitament referéncia al drama de la Crosada menada per Simon de Montfòrt sus las tèrras del Lengadòc.
Quant als Contes dels Balssàs, convòcan, eles tanben, l’istòria occitana a travèrs la “sagà familiala” dels ancessors del romancièr Honoré de Balzac, e de la quita maire del nòstre escrivan lengadocian. E camin fasent, vistalham d’episòdis istorics tragics coma los de las guèrras de religion del sègle Setzen o de costumas, de scènas de la vida vidanta d’un còp èra; atal aquel episòdi famós de “Las Mongetas” (Contes dels Balssàs, IEO Edicions, p. 155).
A l’ocasion del centenari de la naissença de Joan Bodon, presentam un pichon cicle d’entrevistas ambe de personalitats ligadas a l’òbra d’aquel grand escrivan occitan contemporanèu. Bernat Vernhièras (La Vaur, 1945) es estat professor de Filosofia e de Lenga Occitana e contunha d'organizar d'activitats per la defensa e la promocion de l’occitan e a publicat una interpretacion dels “Contes del meu ostal”.
R.- L’òbra de Joan Bodon es considerada coma basica de la literatura occitana contemporanèa. Quinas son las caracteristicas basicas de la siá òbra?
Bernat Vernhièras. CAOC, 2015.
Bernat Vernhièras – Nascut en 1920, Bodon coneguèt donc a vint ans lo traumatisme de la segonda guèrra mondiala e l’exilh amb lo Servici del Trabalh Obligatòri que lo menèt duscas a Breslau en Silesia : experiéncia de desrasigament, de dubertura al monde - esperit curiós, aprenguèt l’alemand - e al tragic de la condicion umana que son òbra tota ne pòrta testimòni. Atal d’unes de sos poèmas coma aqueste, “La mar de las galèras”, datat de 1944 a Breslau (Poèmas, IEO Edicions, p. 15), qu’evòca
Aquelas illas perdudes
Sus la mar de las galèras,
e remanda a aiceste, datat de 1968 a Sant Laurenç d’Òlt e qu’a per títol “Ucraina” (Id., p. 71):
Ont existís aquel país que se ditz Ucraina ?
Tanplan benlèu non existís, mas degun se'n maina…
Alara, qual sap s’aquel país desconegut, es pas lo rebat d’Occitania, mena d’Atlantida, que seriam totjorn a cercar ? E per nos menar, un sol fial, lo de la lenga:
Segrai lo fial de ma lenga
Per tornar tocar la tèrra…
(Del meteis poèma de 1944 a Breslau, Ibid..)
Aiçò per solinhar una primièra caracteristica de l’òbra de Bodon, qu’en poesia coma en pròsa, una meteissa tòca perseguida : l’identitat occitana.
E una segonda caracteristica que podèm tirar d’aquel exemple poetic : los imatges d’illas, de mar, de galèras, del naviòl que torna al pòrt fan somiar ; l’autor deslarga l’imaginari del legeire, lo met en camin, li alanda tot lo camp de las interpretacions, sens lo butar dins una rega puslèu qu’una autra.
Una tresena caracteristica que reten l’atencion del legeire, es per la pròsa narrativa, una escritura que diriam minimalista: sintaxi simpla, vocabulari sens recèrca particulièra contràriament a l’estil mai florit dels felibres coma son mèstre e amic Enric Mouly, frasas cortetas e capítols brèus. Atal de la fin del conte “Lo sang del Drac” (Contes del Drac, dins Contes, IEO Edicions, p. 41) : «Aquí, se
bastir una cabana. Viure d'aglands e de carn crusa. Esperar. S'es pas perdut encara lo sang del Drac…»
E aquela escritura daissa passar una emocion fòrta.
Aquela emocion - e aiçò serà una quatrena caracteristica que cal solinhar - es al servici dels paures, dels pichons, dels marginalizats, dels doblidats de l’Istòria que lo narrator se’n fa lo pòrta-votz, justament coma d’aquel presonièr alemand bèstiament maltractat a la bòria ont la còla es a escodre. Lo narrator a pas pogut parar lo paure tipe batut e sacat defòra sens aver res comprés, e conclutz, amar: «Me cali. Sabi que degun m’escotariá pas. Còpi un tròç de pastís. Temps de
l’escodre, temps de l’amistat...» (La Grava sul camin, IEO Edicions, p. 130.)
R.- Una de las caracteristicas que mai estonan es que, malgrat l’evidenta localizacion occitana de la majoritat de las siás òbras, agarram una clara e evidenta universalitat en la siá òbra.
Bernat V. – Vertat qu’aquela localizacion es vesedoira, mai que mai per exemple dins aqueles Contes del Drac e Contes de Viaur ont podèm seguir los passes dels personatges d’una bòria a l’autra, ambe lor nom, plan identificablas sus la mapa de l’IGN. Atal avèm dreit a tota la toponimia d’un terrador plan delimitat, lo Segalar al ras de Viaur e de sos famoses “travèrses”.
Aquò empacha pas d’aténher a l’universalitat - e se pòt pas parlar de “literatura regionalista” -, pr’amor de la tematica ja evocada coma l’atencion als daissats de caire, e tanben per aver apelat als arquetipes universals coma la lucha del ben e del mal, lo simbolisme de la lutz e de la tenèbra, la fòrça evocatritz d’unes imatges coma los de l’ostal, de l’arbre, de la sèrp, de l’aucèl, del caval, de la luna, del riu e dels grands mites: los de l’edat d’aur o del deluvi...
R.- La narrativa brèva foguèt tanben produsida per Bodon, en mostrant una granda qualitat amb produccions coma “Contes dels Balssàs”, “Contes del meu ostal”, “Contes del drac” e “Contes de Viaur”. Quinas caracteristicas an los contes de Joan Bodon?
"Le dit de l'Oiseau gris" Bernat Vernhèras. Espaci Occitan.
Bernat V. – Dirai que cadun d’aqueles quatre recuèlhs a son especificitat e demanda de claus d’interpretacion particulièras. Sufís pas de dire efèctivament que lo contaire a posat dins la tradicion orala, transmesa per sa maire, contaira de tria, coma o vesèm formulat en cap dels Contes del Drac:
«Los contes que sègon, los teni de ma maire nascuda a La Ribièira, comuna de Mirandòl- Bornhonac. La Ribièira, en Albigés, èra parròquia de La Plancada, en Roergue.» (Contes, ja citat, p. 14.)
Vertat es que retrobam aquelas istòrias de dracs e dracons dins los collectatges, mas i a al mens autant de distància entre aqueles documents bruts e l’elaboracion literària de l’escrivan, coma dins l’òbra de Perrault o dels fraires Grimm...
Res que per aqueles Contes del Drac, se vei que l’autor fa òbra originala en metent, manièra de dubèrtura o de prològ, dos contes de sa creacion que son una mena de genèsi del mal sus la tèrra:
«Aital comencèt lo temps aule.» (Id., p. 21.)
Se los Contes del Drac apartenon puslèu al genre fantastic, los Contes del meu ostal son de factura mai tradicionala: lo de “L’Aucèl gris” es tipic del genre conte meravilhós o conte fadièr, coma lo de “L’Anèl d’aur” o encara “Floreta e Pietonèl” qu’an una fin urosa ambe una situacion d’equilibri que dona una leiçon d’optimisme.
Pr’aquò, dins aquel meteis recuèlh, d’autres contes an un tota autra prigondor, coma aquel “Aucèl blu”, «que clava mai d’un secrèt» (id., p. 98): sèm avisats de nos daissar pas prene per la tirania de las aparéncias.
Parièrament, lo darrièr d’aqueles Contes del meu ostal, “Lo meu pepin dins la luna”, a una espessor antropologica remirabla : en mai d’illustrar - coma se pòt pas melhor - la teoria de la violéncia mimetica e del boc emissari de René Girard, poiriá far allusion a la rivalitat istorica Òc-Oïl...
«Que me comprengue lo que me pòt comprene» (Id., p. 92): l’avertiment aconvida a legir e tornar legir per se daissar questionar pel tèxt, dins una actitud d’umilitat.
Quant als Contes de Viaur, plan segur enrasigats dins la val de Viaur e lo Segalar, me semblan del nivèl d’un cap d’òbra de la literatura universala, perque, en mai de la dimension simbolica subre rica, i encontram dessenhada, se sabèm legir, l’istòria millenària dels Païses d’òc, lor astrada derisòria (“Lo Papa de Viaur”) e tragica : “La Campana de sant Joan” fa explicitament referéncia al drama de la Crosada menada per Simon de Montfòrt sus las tèrras del Lengadòc.
Quant als Contes dels Balssàs, convòcan, eles tanben, l’istòria occitana a travèrs la “sagà familiala” dels ancessors del romancièr Honoré de Balzac, e de la quita maire del nòstre escrivan lengadocian. E camin fasent, vistalham d’episòdis istorics tragics coma los de las guèrras de religion del sègle Setzen o de costumas, de scènas de la vida vidanta d’un còp èra; atal aquel episòdi famós de “Las Mongetas” (Contes dels Balssàs, IEO Edicions, p. 155).
A l’ocasion del centenari de la naissença de Joan Bodon, presentam un pichon cicle d’entrevistas ambe de personalitats ligadas a l’òbra d’aquel grand escrivan occitan contemporanèu. Bernat Vernhièras (La Vaur, 1945) es estat professor de Filosofia e de Lenga Occitana e contunha d’organizar d’activitats per la defensa e la promocion de l’occitan e a publicat una interpretacion dels “Contes del meu ostal”.
R.- L’òbra de Joan Bodon es considerada coma basica de la literatura occitana contemporanèa. Quinas son las caracteristicas basicas de la siá òbra?
Bernat Vernhièras. CAOC, 2015.
Bernat Vernhièras – Nascut en 1920, Bodon coneguèt donc a vint ans lo traumatisme de la segonda guèrra mondiala e l’exilh amb lo Servici del Trabalh Obligatòri que lo menèt duscas a Breslau en Silesia : experiéncia de desrasigament, de dubertura al monde – esperit curiós, aprenguèt l’alemand – e al tragic de la condicion umana que son òbra tota ne pòrta testimòni. Atal d’unes de sos poèmas coma aqueste, “La mar de las galèras”, datat de 1944 a Breslau (Poèmas, IEO Edicions, p. 15), qu’evòca
Aquelas illas perdudes
Sus la mar de las galèras,
e remanda a aiceste, datat de 1968 a Sant Laurenç d’Òlt e qu’a per títol “Ucraina” (Id., p. 71):
Ont existís aquel país que se ditz Ucraina ?
Tanplan benlèu non existís, mas degun se’n maina…
Alara, qual sap s’aquel país desconegut, es pas lo rebat d’Occitania, mena d’Atlantida, que seriam totjorn a cercar ? E per nos menar, un sol fial, lo de la lenga:
Segrai lo fial de ma lenga
Per tornar tocar la tèrra…
(Del meteis poèma de 1944 a Breslau, Ibid..)
Aiçò per solinhar una primièra caracteristica de l’òbra de Bodon, qu’en poesia coma en pròsa, una meteissa tòca perseguida : l’identitat occitana.
E una segonda caracteristica que podèm tirar d’aquel exemple poetic : los imatges d’illas, de mar, de galèras, del naviòl que torna al pòrt fan somiar ; l’autor deslarga l’imaginari del legeire, lo met en camin, li alanda tot lo camp de las interpretacions, sens lo butar dins una rega puslèu qu’una autra.
Una tresena caracteristica que reten l’atencion del legeire, es per la pròsa narrativa, una escritura que diriam minimalista: sintaxi simpla, vocabulari sens recèrca particulièra contràriament a l’estil mai florit dels felibres coma son mèstre e amic Enric Mouly, frasas cortetas e capítols brèus. Atal de la fin del conte “Lo sang del Drac” (Contes del Drac, dins Contes, IEO Edicions, p. 41) : «Aquí, se
bastir una cabana. Viure d’aglands e de carn crusa. Esperar. S’es pas perdut encara lo sang del Drac…»
E aquela escritura daissa passar una emocion fòrta.
Aquela emocion – e aiçò serà una quatrena caracteristica que cal solinhar – es al servici dels paures, dels pichons, dels marginalizats, dels doblidats de l’Istòria que lo narrator se’n fa lo pòrta-votz, justament coma d’aquel presonièr alemand bèstiament maltractat a la bòria ont la còla es a escodre. Lo narrator a pas pogut parar lo paure tipe batut e sacat defòra sens aver res comprés, e conclutz, amar: «Me cali. Sabi que degun m’escotariá pas. Còpi un tròç de pastís. Temps de
l’escodre, temps de l’amistat…» (La Grava sul camin, IEO Edicions, p. 130.)
R.- Una de las caracteristicas que mai estonan es que, malgrat l’evidenta localizacion occitana de la majoritat de las siás òbras, agarram una clara e evidenta universalitat en la siá òbra.
Bernat V. – Vertat qu’aquela localizacion es vesedoira, mai que mai per exemple dins aqueles Contes del Drac e Contes de Viaur ont podèm seguir los passes dels personatges d’una bòria a l’autra, ambe lor nom, plan identificablas sus la mapa de l’IGN. Atal avèm dreit a tota la toponimia d’un terrador plan delimitat, lo Segalar al ras de Viaur e de sos famoses “travèrses”.
Aquò empacha pas d’aténher a l’universalitat – e se pòt pas parlar de “literatura regionalista” -, pr’amor de la tematica ja evocada coma l’atencion als daissats de caire, e tanben per aver apelat als arquetipes universals coma la lucha del ben e del mal, lo simbolisme de la lutz e de la tenèbra, la fòrça evocatritz d’unes imatges coma los de l’ostal, de l’arbre, de la sèrp, de l’aucèl, del caval, de la luna, del riu e dels grands mites: los de l’edat d’aur o del deluvi…
R.- La narrativa brèva foguèt tanben produsida per Bodon, en mostrant una granda qualitat amb produccions coma “Contes dels Balssàs”, “Contes del meu ostal”, “Contes del drac” e “Contes de Viaur”. Quinas caracteristicas an los contes de Joan Bodon?
“Le dit de l’Oiseau gris” Bernat Vernhèras. Espaci Occitan.
Bernat V. – Dirai que cadun d’aqueles quatre recuèlhs a son especificitat e demanda de claus d’interpretacion particulièras. Sufís pas de dire efèctivament que lo contaire a posat dins la tradicion orala, transmesa per sa maire, contaira de tria, coma o vesèm formulat en cap dels Contes del Drac:
«Los contes que sègon, los teni de ma maire nascuda a La Ribièira, comuna de Mirandòl- Bornhonac. La Ribièira, en Albigés, èra parròquia de La Plancada, en Roergue.» (Contes, ja citat, p. 14.)
Vertat es que retrobam aquelas istòrias de dracs e dracons dins los collectatges, mas i a al mens autant de distància entre aqueles documents bruts e l’elaboracion literària de l’escrivan, coma dins l’òbra de Perrault o dels fraires Grimm…
Res que per aqueles Contes del Drac, se vei que l’autor fa òbra originala en metent, manièra de dubèrtura o de prològ, dos contes de sa creacion que son una mena de genèsi del mal sus la tèrra:
«Aital comencèt lo temps aule.» (Id., p. 21.)
Se los Contes del Drac apartenon puslèu al genre fantastic, los Contes del meu ostal son de factura mai tradicionala: lo de “L’Aucèl gris” es tipic del genre conte meravilhós o conte fadièr, coma lo de “L’Anèl d’aur” o encara “Floreta e Pietonèl” qu’an una fin urosa ambe una situacion d’equilibri que dona una leiçon d’optimisme.
Pr’aquò, dins aquel meteis recuèlh, d’autres contes an un tota autra prigondor, coma aquel “Aucèl blu”, «que clava mai d’un secrèt» (id., p. 98): sèm avisats de nos daissar pas prene per la tirania de las aparéncias.
Parièrament, lo darrièr d’aqueles Contes del meu ostal, “Lo meu pepin dins la luna”, a una espessor antropologica remirabla : en mai d’illustrar – coma se pòt pas melhor – la teoria de la violéncia mimetica e del boc emissari de René Girard, poiriá far allusion a la rivalitat istorica Òc-Oïl…
«Que me comprengue lo que me pòt comprene» (Id., p. 92): l’avertiment aconvida a legir e tornar legir per se daissar questionar pel tèxt, dins una actitud d’umilitat.
Quant als Contes de Viaur, plan segur enrasigats dins la val de Viaur e lo Segalar, me semblan del nivèl d’un cap d’òbra de la literatura universala, perque, en mai de la dimension simbolica subre rica, i encontram dessenhada, se sabèm legir, l’istòria millenària dels Païses d’òc, lor astrada derisòria (“Lo Papa de Viaur”) e tragica : “La Campana de sant Joan” fa explicitament referéncia al drama de la Crosada menada per Simon de Montfòrt sus las tèrras del Lengadòc.
Quant als Contes dels Balssàs, convòcan, eles tanben, l’istòria occitana a travèrs la “sagà familiala” dels ancessors del romancièr Honoré de Balzac, e de la quita maire del nòstre escrivan lengadocian. E camin fasent, vistalham d’episòdis istorics tragics coma los de las guèrras de religion del sègle Setzen o de costumas, de scènas de la vida vidanta d’un còp èra; atal aquel episòdi famós de “Las Mongetas” (Contes dels Balssàs, IEO Edicions, p. 155).
Utilitzem galetes al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetides visites. En fer clic a “Accepto les galetes”, accepteu l'ús de TOTES les galetes. Tanmateix, podeu visitar “Configuració de les galetes” per tal d'obtenir un consentiment controlat.
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D'aquestes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com feu servir aquest lloc web. Aquestes galetes s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de desactivar aquestes galetes. Però desactivar algunes d'aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-advertisement
1 any
Establida pel connector de consentiment de galetes GDPR, aquesta galeta s'utilitza per registrar el consentiment de l'usuari per a les galetes a la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-analytics
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analítiques".
cookielawinfo-checkbox-functional
11 mesos
La galeta s'estableix pel consentiment de la cookie del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies a la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-others
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
CookieLawInfoConsent
1 any
Enregistra l'estat del botó predeterminat de la categoria corresponent i l'estat de CCPA. Funciona només en coordinació amb la galeta principal.
viewed_cookie_policy
11 mesos
La galeta la configura el connector de consentiment de galetes GDPR i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
_GRECAPTCHA
5 mesos 27 dies
Aquesta galeta la configura el servei de recaptcha de Google per identificar robots per protegir el lloc web d'atacs maliciosos de correu brossa.
Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Galeta
Durada
Descripció
sb
2 anys
Aquesta galeta és utilitzada per Facebook per controlar les seves funcionalitats, recopilar la configuració d'idioma i compartir pàgines.
Les galetes de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.
Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Galeta
Durada
Descripció
_ga
2 anys
La galeta _ga, instal·lada per Google Analytics, calcula les dades de visitants, sessions i campanyes i també fa un seguiment de l'ús del lloc per a l'informe d'anàlisi del lloc. La galeta emmagatzema informació de forma anònima i assigna un número generat aleatòriament per reconèixer els visitants únics.
_gat_gtag_UA_30284735_1
1 minut
Definit per Google per distingir els usuaris.
_gid
1 dia
Instal·lada per Google Analytics, la galeta _gid emmagatzema informació sobre com els visitants utilitzen un lloc web, alhora que crea un informe analític del rendiment del lloc web. Algunes de les dades que es recullen inclouen el nombre de visitants, la seva font i les pàgines que visiten de manera anònima.
Les galetes de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.
Galeta
Durada
Descripció
fr
3 mesos
Facebook estableix aquesta galeta per mostrar anuncis rellevants als usuaris mitjançant el seguiment del comportament dels usuaris a través del web, en llocs que tenen píxel de Facebook o connector social de Facebook.
Altres galetes no categoritzades són aquelles que s'estan analitzant i encara no s'han classificat en una categoria.
Galeta
Durada
Descripció
bp-activity-oldestpage
sessió
Aquesta galeta l'estableix el proveïdor Buddy Press. Aquesta cookie s'utilitza per emmagatzemar la informació quan es navega per les pàgines. Ajuda a proporcionar un "botó de càrrega més".
